23 d'abril Sant Jordi 1616 moren William Shakespeare i Miguel de Cervantes 1905 Primera pedra del Palau de la Música 1925 El Quixot en Braille 2005 Primer video a Youtube

Avui es celebra Sant Jordi. És el patró de Catalunya, de l’Aragó i de Castella-Lleó però també de molts altres indrets com Portugal, Anglaterra i Djibouti. El sant és també el protector de les ciutats d'Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc. A Montblanc, s’hi celebren els actes de la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi i a Alcoi les festes de Moros i Cristians. 

També es celebra el Dia Internacional del Llibre i la Rosa. A totes les poblacions hi trobem Fires de Llibres i Roses en les que llibreries i floristeries treuen les parades al carrer.

Tal dia com avui de 1616, moren William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Ja és casualitat la coincidencia d’aquesta data en la mort d’aquests dos autors que son els més importants i reconeguts en llengua anglesa i en llengua castellana.

L’any 1905 es va fer l'acte de col·locació de la primera pedra del Palau de la Música Catalana, que ha de ser la seu de l'Orfeó Català. És una de les obres més importants del modernisme català.

I a l’any 1925 es va presentar la primera edició de "Don Quijote de la Mancha" en sistema Braille, per a personas invidents. "El Quijote", es una de les obres més importants de la literatura espanyola i universal, i el llibre més traduit després de la Bíblia.  

I per acabar recordarem que l’any 2005 es va penjar el primer vídeo a Youtube. Fins aquest momento el verb penjar el feiem servir nomès per a la roba o pel telèfon però va neixer un nou significat. Ara YouTube és molt vist a tot el món i cada minut s'hi pengen 300 hores de vídeo. I ha aparegut una nova professió: youtuber. Un youtuber és un usuari i professió del lloc web Youtube que puja i comparteix vídeos amb l'objectiu de guanyar's-hi la vida.

Felicitem als Jordis i Jordines i desitgem que trobeu el vostre llibre que us acosti al plaer de la lectura.

22 d'abril Dia de la Terra 1905 s'inaugura el Teatre Victòria 1937 Neix Jack Nicholson

Avui es celebra el Dia de la Terra i a moltes escoles avui es celebra Sant Jordi amb Fira de llibres i roses i activitats al voltant dels llibres i de la llegenda de Sant Jordi. I tenim també l’aniversari d’un gran actor i d’un gran teatre barceloní.

El Dia de la Terra, oficialment denominat per l'Organització de les Nacions Unides com a Dia Internacional de la Mare Terra, és un dia festiu celebrat en molts països el dia 22 d'abril. Aquesta celebració va ser iniciada als EUA l'any 1970 i actualment està coordinada a nivell mundial per l'Earth Day Network (Xarxa del Dia de la Terra, en anglès) amb diferents actes a més de 192 països cada any. El 22 se celebra també el naixement del moviment ambientalista modern. El Dia de la Terra s'ha convertit en un esdeveniment informatiu, educatiu i de sensibilització sobre el problemes del medi ambient. És un dia per prendre consciència de les problemàtiques ambientals, com ara la contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, la destrucció dels ecosistemes, els centenars de milers de plantes i animals en perill d'extinció i l'esgotament dels recursos no renovables. Algunes de les solucions que es proposen per aquestes problemàtiques són el reciclatge, la preservació de recursos naturals com el petroli, la prohibició d'utilitzar productes químics perillosos pel medi ambient, acabar amb la destrucció d'hàbitats fonamentals com els boscos humits o la protecció de les espècies en perill d'extinció. El Dia de la Terra pretén crear una mentalitat global que permeti actuar activament per afrontar els problemes ecològics, ja sigui personalment o col·lectivament, localment o regional / nacionalment; partint de la base que tothom té quelcom a aportar. 

Tal dia com avui de 1905 a Barcelona s'inaugura el Teatre Victòria al Paral·lel, antigament anomenat Teatro Pabellón Soriano, popularment "El Suri". De propietat privada, des de 1986 va ser gestionat per Tres per 3, S.A. (3xtr3s), societat participada per les companyies teatrals El Tricicle, Dagoll Dagom i A.N.E.X.A. S'hi representen espectacles de "teatre comercial de qualitat", com declararen els socis. Allà hi hem vist des de “El Diluvio que viene” fins a “Mar i cel” passant per “El Mikado” o “Flor de Nit”… Actualment està gestionat pel Mago Pop des del juny de 2019. Actualment s’hi pot veure la comèdia musical “Billy Elliot”. Té una platea amb 870 localitats i un amfiteatre amb 354, amb una capacitat total de 1.224 persones. L'escenari té una amplada de boca de 12 m i una superfície de 230 m² i 10 m de fondària.  

Tal dia com avui de 1937 va neixer a Nova York en John Joseph Nicholson, més conegut com a Jack Nicholson. És un actor americà conegut per les seves freqüents interpretacions fosques de personatges neuròtics. Nicholson ha estat nominat dotze cops a l'Oscar i n'ha guanyat tres. És, amb Walter Brennan, l'actor masculí amb més premis de l'Acadèmia, només superats per Katharine Hepburn amb quatre. Ell i Michael Caine són els únics actors que han estat nominats a un Oscar cada dècada des dels anys 60. També ha guanyat set Globus d'Or, un Kennedy Center Honor el 2001 i el Premi a la interpretació masculina del Festival de Cannes l’any 1974 per The Last Detail de Hal Ashby. A la seva filmografia destaca “Chinatown”(1974) , “One Flew Over the Cuckoo's Nest”(1975), “The Shining”(1980) de Stanley Kubrick, “Millor, imposible” (1997), “Batman”(1989) de Tim Burton, i “Infiltrats”(2006) de Martin Scorsese. És un gran actor I jo em quedo amb l’evolució del seu personatge, el coronel, en els darrers deu minuts de la pel·lícula “Alguns homes bons” (1992) acompanyat per uns joveníssims Tom Cruise, Demi Moore i Kevin Bacon. L’he vist un munt de vegades i sempre m’impressiona la seva actuació.

Us desitgem un bon Dia de la Terra i una bona Diada de Sant Jordi avançada, a les escoles i instituts! 

21 d'abril 1910 Mor Mark Twain 1941 Neix Pilarin Bayés Dia Internacional de les Nenes en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Tal dia com avui coincideixen un escriptor, una ninotaire i el Dia Internacional de les Nenes en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.     

Samuel Langhorne Clemens va morir el 21 d'abril del 1910 a Redding, Connecticut. Segur que aquest nom no ens diu res… és més conegut pel seu pseudònim Mark Twain, va ser un escriptor i humorista estatunidenc. Destacà per les seves novel·les “Les aventures de Huckleberry Finn” (1885), considerada sovint com “the great American novel”, i “Les aventures de Tom Sawyer” (1876). Twain va ser un personatge molt conegut a la seva època, i va ser amic de presidents, artistes, grans empresaris, i membres de la reialesa europea. Pel seu enginy i talent per a la sàtira va ser molt popular. En el moment de la seva mort, se'l va considerar “l'humorista americà més gran de la seva época”, i William Faulkner el va anomenar “el pare de la literatura americana”.

Pilar Bayés i de Luna va néixer a Vic el 21 d'abril de 1941. És una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés. Gran part dels seus dibuixos es troben conservats en diferents museus catalans, com el Museu Episcopal de Vic, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu d'Art Modern de Tarragona, el Museu Comarcal de Manresa i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Una part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. En concret es tracta de l'obra impresa entre la qual podem distingir cinc cartells i disset auques. De temàtica molt diversa (festivitats, commemoracions, aniversaris) d'institucions, empreses, personatges, pobles i ciutats o activitats com l'esport o el comerç, van ser donats a l'arxiu per la mateixa autora. La Pilarín ha compaginat la seva tasca com a mare de quatre fills amb la feina i amb el seu compromís social, polític i religiós.

Tal dia com avui  es celebra el Dia Internacional de les Nenes en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Va ser decidit el 2010 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) l'organisme de Nacions Unides especialitzat en telecomunicacions i té com a objectiu encoratjar les vocacions tecnològiques en les nenes i joves, així com reduir la bretxa digital de gènere. També encoratja i motiva les nenes perquè participin en carreres tecnològiques, tant en la formació reglada, com de manera professional, en l'àmbit de l'oci o un altre tipus d'activitats. La primera vegada que es va celebrar el Dia Internacional de les Nenes en les TIC va ser el 21 d'abril de 2011.

La imatge d'avui és de la Pilarín Bayés que passats els 80 anys continu dibuixant amb tota la il·lusió.

20 d'abril 1828 René Caille torna de Tombuctú 1893 Neix Joan Miró 1897 Decret d'Agregació de Barcelona 1902 Els Curie aïllen clorur de radi 1957 Neix Lluís Homar 2004 Mor l'arbre de Guernika

El dia d’avui hi ha molts temes interessants de geografia, art, ciencia, cinema, política… i n’hem eliminat una bona colla….  

Tal dia com avui de 1828 l'explorador francès de 29 anys, René Caille es converteix en el primer europeu que entra i torna amb vida de Tombuctú (conca del Níger, actual República de Mali), tradicional centre de comerç entre l'Àfrica del nord i la franja sudanesa. Dos anys abans ho havia fet el britànic Alexander Gordon, però va ser assassinat pel cap de la ciutat. 

El 20 d’abril del 1893 neix Joan Miró a Barcelona. Pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes. Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus zen i per l'expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic Josep Lluís Sert. Miró va morir a Palma als noranta anys. Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona. Es tracta d'un centre cultural i artístic creat per difondre les noves tendències de l'art contemporani, constituint-se amb un gran fons d'obres donades pel mateix autor. També hi ha importants fons d'obra seva a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, al Centre Georges Pompidou de París, al MoMA al Museu Reina Sofia i a l'Espacio Miró de Madrid, al Guggenheim de Nova York, a la Tate Modern de Londres i al Moderna Museet d'Estocolm.

Barcelona creix. El dia 20 d’abril de 1897 entra en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. I les carreteres que uníen aquella Barcelona que estaba dins de les muralles amb aquells municipis propers passen a ser carrers de la gran ciutat: Passeig de Gràcia, Carretera de Sants, carrer Gran de Sant Andreu, Travessera de Gràcia…   

Avui será un dia per la ciencia perquè l’any 1902 al seu laboratori de París (França) el matrimoni format per Marie i Pierre Curie aconsegueix aïllar amb èxit el clorur de ràdio, substància altament radioactiva, molt important en medicina en ser usada per produir radó, que s'utilitza en tractaments contra el càncer. Ja el 1898, els Curie havien descobert el Radio, així anomenat per la seva intensa radioactivitat i per la fulgor blavosa, i l'element químic que Marie Curie va anomenar Poloni, en honor a la seva terra natal, Polònia. L'any vinent, 1903, el matrimoni Curie guanyarà el Premi Nobel de Física.

Lluís Homar i Toboso va néixer a Barcelona, el 20 d'abril de 1957, és un actor i director teatral català. El març de 2019 va ser nomenat director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, i es va incorporar al càrrec l'1 de setembre de 2019. Ha treballat moltíssim al teatre, a la televisió i al cinema. Rep la consideració del públic i ha rebut diferents permis: al 2003, Premi Butaca al millor actor català de cinema per Valentín; al 2009, el Premi Sant Jordi de Cinematografia; al 2010, el Fotogramas de Plata al millor actor de cinema per Los abrazos rotos; al 2012, el Gaudí al millor actor secundari per EVA; al 2012, el Goya al millor actor secundari per EVA. Us proposo veure la pel·lícula EVA per veure la seva fantástica interpretació i l’arribadaal món de cinema d’una joveníssima Claudia Vega.

I acabem les fites del dia amb la mort d’un arbre. El dia 20 d’abril del 2004 va morir l'emblemàtic arbre de Gernika després de 146 anys i que va ser substituït el febrer del 2005. Podem trovar a Gernika un troç de la seva escorça.

La fotografía del dia és per l’equip d’actors d’EVA que es va estrenar a la Mostra de Venecia l’any 2011.

19 d'abril Sant Tornem-hi! 1970 ABC dels Jackson Five al núm. 1 1999 s'estrena "Plats Bruts"

 

Avui és el primer dia de classe després de les vacances de Setmana Santa. Comencem aquest tercer trimestre recordant dues històries d’èxits. Recordem el grup musical dels Jackson Five i la sèrie “Plats bruts”.

Els Jackson Five tenien una bona padrina, els havia presentat en societat la mateixa Diana Ross, i eren la gran aposta de la Motown. També eren, o almenys ho semblaven, una família feliç. Fills d'un obrer metal·lúrgic i una estricta testimoni de Jehovah, els cinc Jackson havien aconseguit el somni frustrat del pare Joe: triomfar a la música. Els cinc germans Jackson tenien entre onze i divuit anys, tocaven, cantaven i ballaven i tenien també una estrella: Michael Jackson que, malgrat ser el més petit dels cinc, semblava liderar el grup. Immediatament després d'aquell primer disc de presentació amb Diana Ross, els Jackson Five van llançar un segon àlbum del que el seu primer tema, ABC, va anar fins al número u que va aconseguir el 19 d'abril de 1970 als Estats Units, i, a continuació, a la resta del món. Les presentacions a la televisió del quintet, amb una coreografia perfectament muntada i la simpatia d'aquell nen d'onze anys, feien furor a tot el món. Aquells cinc germans que, més tard ho sabríem, no eren tan feliços, es van convertir en el motor d'una indústria amb la seva sèrie de dibuixos animats. El 1972 la Motown va decidir dissoldre el quintet i llançar la carrera en solitari de Jermaine i Michael per separat. La resta ja és història i, malauradament, crònica de successos.

Tal dia com avui de 1999 es va estrenar el primer capítol de Plats Bruts a TV3.  Aquesta comèdia de situació era una coproducció Kràmpack, El Terrat (Xen Subirats) i Televisió de Catalunya (Montse Polo i Montse Narro) dirigida per Oriol Grau, Lluís Manyoses i Joel Joan. La sèrie estava formada per 73 episodis de 25-30 minuts de durada, dividits en sis temporades i fou emesa per TV3 des del 19 d'abril de 1999 fins al 15 d'abril de 2002. Més avant se'n van fer moltes reemissions. Va tenir molt bona audiència i va arribar a superar el milió d'espectadors ja al segon episodi, i va aconseguir una mitjana de més d'un 35% del quota de pantalla i de 900.000 espectadors a Catalunya. Els personatges han passat a formar part de “la familia” perquè han estat al nostre menjador, el Lopes, en David, l’Emma, la Carbonell…  alguns encara no hem pogut païr la cançoneta del tanga…

La imatge del dia és per la familia dels Plats bruts en aquest cas el David, el Lopes i l'Emma amb la iaia Sunsión.  

Suggeriments pel cap de setmana 9 i 10 d'abril

Us proposem un seguit d'activitats arreu del territori per aquest cap de setmana.

És temps de Passió. La podreu veure a (per ordre alfabètic perquè ningú s’enfadi...) Cervera,  Esparreguera, Llinars del Vallès, Olesa de Montserrat i Ulldecona.

En el context del Dia de la Dona 2020, nou museus catalans ens presentem una col·lecció de vídeos contes que posen en valor nou dones rellevants de la cultura, la ciència i les arts. Podreu conèixer d’una manera lúdica i entretinguda de dones amb una biografia d’allò més interessant. Tots els contes estaran reunits al canal de Youtube expressament creat per aquest cicle de narracions infantils. Pots seguir també a #PetitesHistoriesGransDones

Durant al mes d’abril podreu veure cinema a diferents poblacions. El Cicle Gaudí és un projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de les quatre Diputacions Catalanes, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. És l’únic circuit estable a Catalunya que promou el consum de cinema català arreu del territori. En el marc d’aquest cicle es projecta cada mes una pel·lícula catalana estrenada recentment a sales comercials a una xarxa de 66 poblacions. Aposta pel cinema de proximitat, programant exclusivament cinema de producció catalana amb l’objectiu de prestigiar la cinematografia feta aquí i fomentar un hàbit de consum en el públic català.

Activitats especials

Activitats religioses:

Diumenge a les 11 del matí  podeu anar a la Processó de Diumenge de Rams a Barcelona. Sortida del Pas de la Burreta. Inici i final a la Parròquia de Sant Agustí.

Diumenge de 18.00 a 21.00 hores hi ha la Processó de la Bona Mort amb inici i final a la Parròquia Major de Santa Anna (darrera de la Plaça de Catalunya al carrer Rivadeneyra). 

Activitats gastronòmiques:

Comencem amb els pèsols de Llavaneres. El calendari d'activitats gastronòmiques de la comarca dona el tret de sortida amb les Jornades Gastronòmiques, i te com a protagonista el pèsol del Maresme.

Fira de la Cervesa artesana al Pla de Santa Maria.

Diumenge hi ha la Quarta Favatada “De l’hort al plat” a Valls amb activitats per a tota la família.

Aquest cap de setmana és Festa Major a Bellpuig.

Una exposició molt curiosa al Monestir de Santa Maria de Pedralbes que podreu veure fins el 17 d’abril: "La lluna de Lotus" Art i poesia de la monja budista Ōtagaki Rengetsu del segle XIX. 

Exposició al CaixaFòrum fins el 17 d’abril: “Homo ludens. Videojocs per entendre el present” parteix d'una visió antropològica del joc i entén els videojocs com la seva expressió contemporània més estesa. Posa en relleu com els videojocs transcendeixen l'àmbit estricte de l'acte de jugar, perquè són una indústria, un mitjà cultural i una proposta creativa a través de la qual podem comprendre millor el nostre present. Youtubers, MMORPG, Demo, AFK, NooB, Grinding... són termes que a cop de like o retuit s'imposen en una vocabulari comú que naturalitzem i interioritzem per crear, així, un imaginari tecnosocial que s'expandeix cada dia i que manté el videojoc a l'epicentre. Dividida en sis sales, aquesta exposició dedica cada sala a un àmbit en què l'ésser humà –conscientment o no– es pot relacionar amb el videojoc. Les obres que la formen destaquen pel paper central que tenen com a fenomen cultural, estètic i artístic. El recorregut per les sales comença mostrant com certes mecàniques de joc universals perviuen en els videojocs. A partir d'aquesta idea, la mostra posa en relleu els mecanismes subjacents a la indústria i mostra el videojoc com un producte que influeix en la nostra manera de treballar, consumir i estimar. També destaca l'aproximació al videojoc com a material de creació artística i com a llenguatge de creació que desborda els gèneres i els formats tradicionals. Més informació sobre l'exposició al web del CaixaForum. L’accés és gratuït pels clients de Caixabank.

Fins al gener del 2023 cada mes el Museu d’Història de Tarragona tria una peça com la peça del mes per divulgar la seva història. Cada mes, al pati de la Casa Castellarnau s'exposa un objecte de la col·lecció municipal en una vitrina, juntament amb un cartell que explica la seva singularitat, i és visible des del carrer.

La imatge és per la Passió d'Ulldecona, la darrera en l'ordre alfabètic.

8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano 2022 darrer dia de classe

 

Avui és el Día Internacional del Pueblo Gitano.

L’any 1971 es celebra a Londres, capital del Regne Unit, el primer Congrés Mundial del Poble Gitano, primera gran reunió de les associacions i moviments representantius del poble gitano a tot el món. Es prestarà especial atenció a la cerca i establiment d'uns símbols comuns que siguin capaços d'unir a aquest poble que viu escampat per tots els racons del món, i per això, en aquest Congrés es decidirà l'himne i la bandera del poble gitano. Finalment l'himne triat es dirà "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d'una melodia molt popular. La lletra composta al·ludirà a la manera de vida errant d'aquest poble, al genocidi nazi que van sofrir i acabarà fent una anomenada a la germanor entre tots els gitanos del món. Així mateix, en aquest Congrés s'adoptarà el terme Rom, més concorde a la realitat geogràfica i cultural, i en contraposició a totes les designacions que amb el pas del temps es va anar carregant de connotacions negatives: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngar, etcètera. Des de llavors, es commemora i declara aquest dia d'abril com el Dia Internacional del Poble Gitano.

La imatge és per la bandera del Poble Gitano on podem veure el blau del cel i el verd de la terra.

Avui és el darrer dia de classe abans de Setmana Santa. Ens retrobarem el dimarts 19 primer dia del Sant Tornem-hi! Després de vacances.

7 d'abril 1805 S'estrena la Tercera Simfonia de Beethoven 1948 Fundació de la OMS 1969 "Give peace a chance" 1970 "Let it be"

 

Avui els temes són la Música i la Salut dos termes que estan clarament relacionats.

Tal dia com avui es celebra el Dia Mundial  de la Salut, recorda la fundació de l’OMS Organització Mundial de la Salut l’any 1948.

En el Teatre de Viena (Àustria), Ludwing van Beethoven, compositor alemany, presenta tal dia com avui de 1805 en públic la seva tercera simfonia. Beethoven ha escrit el nom de Napoleó Bonaparte en el títol primitiu de l'obra, però en assabentar-se de la seva coronació com Emperador, desil·lusionat tatxa el nom i la diu "Simfonia Heròica".

John Lennon va enregistrar, tal dia com avui de 1969, “Give peace a chance”. Va ser el seu primer single en solitari lluny de The Beatles, i el també primer èxit d'un membre del grup fora de la formació. Un himne a la pau que corresponia a l'època més mística de Lennon sorgida arran de la seva relació amb Yoko Ono. De fet, el tema es va enregistrar en un hotel de Toronto (Canadà) durant la seva peculiar i reivindicativa lluna de mel. Des del llit i al costat de la seva esposa va enregistrar i filmar aquest tema en forma de protesta per la guerra de Vietnam i que més tard s'ha convertit en un himne pacifista.

Al 1970 la cançó “Let it be” aconsegueix el número 1 de la llista Billboard. El tema s'incloïa en l'àlbum homònim que va ser l'últim treball del quartet més famós de Liverpool. El disc es va enregistrar l’any 1969 i l'autoria de la cançó és de Paul McCartney. Va ser un magnífic colofó per a un dels grups que més i millor història han fet dins de la música. No obstant això, la polèmica sempre ha envoltat a aquest disc. Encara que es considerava l'últim de The Beatles, es va registrar molt abans que Abbey Road, que va veure la llum en 1969. D'altra banda, les tensions en el grup començaven a ser ja insostenibles. “The long and winding road” i “Get back” van ser uns altres dels títols que contemplaven aquest lliurament final de John, Paul, George i Ringo.

La imatge és per en Ramon Gener és un músic, humanista i escriptor. Llicenciat en Humanitats i Ciències Empresarials, es va formar en piano i cant. Després d'alguns anys de treball com a baríton va deixar el cant i va iniciar la seva etapa com a divulgador musical i artístic. Té una passió especial per Beethoven i l’any 2014 va publicar “Si Beethoven pogués escoltar-me” que ha estat traduit al castellà i al portuguès. En la fotografía podem veure la portada del llibre de Ramon Gener.

6 d'abril 1614 Casament de Pocahontas 1985 Emisió de "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el coló anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l'enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

5 d'abril 186 Neix Marco Aurelio 1284 Mor Alfonso X el Sabio 1968 Martin Luther King mor assassinat

Avui, coincideixen tres persones la feina de les quals ha quedat reconeguda per la Història en relació als altres: donar drets, treballar plegats en igualtat i la no discriminació van ser les seves accions més notables i això va passar en temps ben diferents...

L’any 186 va néixer Marco Aurelio Antonino Basiano a Lugdunum (actual Lió, a França), se’l va conèixer com Caracalla i va arribar a ser emperador romà. Ell va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de les províncies que comprenia l’Imperi Romà. Els va donar el mateixos drets i obligacions que els habitants de Roma. 

Tal dia com avui de l’any 1284 va morir Alfonso X El Sabio (Alfonso décimo, El Sabio) rei de Castella i Lleó, a Sevilla.  Ell ha estat una de les figures més significatives i influents de l’Edat Mitjana en la Península Ibèrica i en el continent europeu. Durant el seu regnat va destacar la seva tasca legisladora relacionada amb el Dret Romà organitzant un formidable corpus de textos jurídics tan normatius com doctrinals. Les seves obres més significatives en aquest terreny van ser el "Fuero Real", el "Espéculo" y el "Código de las Siete Partidas". Es va preocupar per integrar les cultures d’Orient i Occident. L’escola de Traductors de Toledo va ser la màxima expressió de col.laboració i treball en comú on treballaven en igualtat de condicions: intel.lectuals cristians, jueus i musulmans. Un exemple històric de que la convivència entre gent de cultures diferents és possible.

Per acabar un referent del segle XX. El 4 d’abril de 1968 va morir Martin Luther King assassinat d'un tret, quan estava a la balconada de Lorraine Motel de Memphis, a l’estat de Tenesse als Estats Units. Martin Luther King, el pacifista més conegut de la història després de Mahatma Gandhi. Va ser un activista en pro dels drets dels negres, i se’l coneix com el líder espiritual del "poder negre". Ara no podem ni imaginar com era la situació i quan ho veiem en pel.lícules ens sembla mentida però als Estats Units els negres i els blancs eren tractats de manera diferent. Hi havia locals per a blancs i uns altres per a negres. Alguns locals grans tenien zones diferenciades pels dos i els blancs sempre en tenien la preferència. Els negres feien tasques de servei i no podien estudiar a la universitat ni tenir tasques de responsabilitat. Se’ls tractava com a éssers inferiors. Martin Luther King va lluitar de manera pacífica però contundent, per eliminar la segregació racial i va rebre, l’any 1964, el Nobel de la Pau. Una de les seves frases més recordades és “I have a dream” que va ser pronunciada el 28 d’agost de 1963 en el seu discurs al Memorial Lincoln, on davant d’aproximadament uns dos-cents mil manifestants, parlà de la igualtat entre blancs i negres. És un dels discursos més coneguts del segle XX.  L’any 1986, se li va retre homenatge a dedicant-li un dia nacional, "Dia Martin Luther King". Se celebra el tercer dilluns de gener de cada any, segons una decisió del Congrés. La data és fruit de l'aniversari de King, que es movia per aquelles dates (15 de gener). El 18 de gener de 1993, per primer cop, el dia Martin Luther King, fou establert per els cinquanta estats dels Estats Units.

4 d'abril 1860 Neix el Pony Express 1934 Neix Jane Godall

 La humanitat sempre ha necessitat comunicar-se. 

Avui el What’s Ups, els missatges de mòbil, el correu electrònic, els xats, l'Skype, les piulades al twitter... ens permeten una comunicació en temps real, o gairebé. Sort en vam tenir en el temps de confinament. Però abans, la comunicació escrita a distància es feia a través del correu. 

Avui recordem una gesta als Estats Units fer arribar les cartes de costa a costa a través de més de tres mil kilòmetres. El Pony Express fou un servei de correu ràpid que creuava els Estats Units des del riu Missouri fins a la costa del Pacífic. Va estar operatiu només des d'abril de 1860 fins a novembre de 1861. Els missatges es portaven a cavall a través de les Muntanyes Rocalloses. Es va aconseguir reduir el temps total que trigava el correu de costa a costa en deu dies. Els seus promotors pretenien aconseguir un contracte exclusiu amb el Govern per desplaçar les diligències, no tant ràpides ni segures com un genet que cavalqués en solitari i a tota velocitat, mercès als relleus de cavalls instalant en el trajecte 160 parades (una cada 20 km aproximadament) per a repostar i canviar de montura. Van demostrar que eren possibles l'establiment i el funcionament continuat durant tot l'any d'un sistema unificat de correu transcontinental, cosa que abans semblava impossible. Des de la seva substitució pel primer telègraf i el primer ferrocarril transcontinentals, el Pony Express va quedar fixat com un element més de l'èpica del Far West. Pel fet de dependre exclusivament de les capacitats d'un home i un cavall, menyspreant les innovacions tecnològiques, el Pony Express ha contribuït a formar part del tòpic de l'individualisme estatunidenc.

Aquesta setmana veurem dones especials. La primera, de la qual en celebrem el naixement l’any 1934 és Jane Godall, una primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Va néixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres. Interessada en els animals des de la seva joventut, s'hi refermà quan acompanyà l'antropòleg Louis Leakey com a secretària el 1957 en un viatge a Kenya. El juliol de 1960 inicià la seva associació amb Leakey en l'estudi dels ximpanzés al Gombe Stream National Park de Tanzània. Sense abandonar l'estudi dels ximpanzés a Kenya, Goodall retornà al Regne Unit per aconseguir el doctorat en etologia per la Universitat de Cambridge el 1964. 

Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el Govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, on els ximpanzés són estudiats en grup, el que permet observar la seva socialització entre ells de forma natural.

El 1977 creà als Estats Units la Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, dedicat a la recerca, educació i conservació dels ximpanzés de l'Àfrica i d'arreu del món. Aquest Institut té projectes d'estudi i conservació a Burundi, Sierra Leona i Gàmbia, creant una sèrie de santuaris on els ximpanzés orfes, confiscats als caçadors furtius i als comerciants il.legals, són cuidats i protegits.Per seguir la seva tasca de sensibilització i investigació podeu fer-ho a http://www.janegoodall.org/  

Ha rebut diferents premis i reconeixements per la seva obra. L'abril de 2002 fou nomenada Missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan. El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.

2 d'abril Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil 1805 Neix Hans Christian Andersen

 

El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, un dia molt especial per als que estimem tant els llibres i, sobretot, aquesta classe de llibres. L'elecció de la data es va fer en record del naixement de l' escriptor danès Hans Christian Andersen tal dia com avui de l'any 1805 a Odense, Dinamarca.  

Els seus començaments van ser durs, ja que va néixer en una casa molt humil fins i tot va haver de pidolar a més el seu pare va morir quan ell només tenia 11 anys, pel que no va poder completar els seus estudis. La seva formació va ser,  sobretot, autodidacta. Amb el seu esforç, tenacitat i l'ajuda de certes persones va aconseguir viatjar per altres països, aprendre i conèixer altres escriptors famosos, com Charles Dickens. 

Aviat ell també arribaria a la fama amb els seus contes convertint-se en un dels grans genis de la literatura universal. Andersen era un gran viatger (afirmava que "viatjar és viure") i escrivia després les seves impressions als periòdics. Va escriure bons llibres de viatges però realment és reconegut pels seus contes: que a més d’escriure li agradava explicar-los ell mateix. Alguns dels seus contes són: El vestit nou de l'emperador (1837), L'arbre de Nadal (1844), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), La princesa i el pèsol (1835), Les sabates vermelles (1845), La reina de les neus (1845), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843) i El príncep captaire (1841).Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el títol honorífic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutadà Il.lustre de la seva ciutat natal.

Des de 1956 a Dinamarca es concedeix el premi Hans Christian Andersen a escriptors i il.lustradors infantils, és com un petit Premi Nobel de la narrativa infantil. Es concedeix cada dos anys i els premiats reben una medalla d'or i un diploma de mans de la reina de Dinamarca .

Aquest autor continua vigent en l'actualitat. L'any 2019 va estrenar la pel·lícula Frozen 2, basada en un conte d'Andersen. 

Suggeriment: Ara podeu veure una adaptació de Frozen en teatre per infants els diumenges al matí al Teatre Apolo. Teniu, a les biblioteques i a diferents esdeveniments de carrer diferents conta contes que poden desvetllar la curiositat i la passió pels contes i per la lectura en els infants.

Sempre és un bon moment però avui aprofitem aquesta data per treballar amb els nens l'animació a la lectura, conèixer els autors infantils clàssics i moderns, els il.lustradors, la màgia que amaguen els llibres... Els mestres dels més menuts han de ser en aquestes ocasions el principal mag i treure de les butxaques o de la màniga tot tipus d'històries que als nens els deixin bocabadats. No tingueu por de disfressar-vos, de jugar amb ells... envoltant-los de literatura i de contes.

1 d'abril 1939 Fi de la Guerra Civil 1979 Primeres eleccions democràtiques

Amb el “parte” signat pel General Franco conclou oficilament la Guerra Civil Espanyola. Ha deixat de ser un general per convertir-se en un dictador que es fa dir “Generalísimo”. 

Reprodueixo el text perquè crec que és interessant veure els termes en els quals està redactat:  "Parte Oficial de guerra correspondiente al 1º de Abril de 1939, III Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO. Burgos, 1º de Abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Franco" 

A partir d’aquí començarà una llarga postguerra. L’acabament del conflicte donava pas a una pau tensa en la qual deixava molta gent a l’exili o sense llibertat per expresar-se fora de l’àmbit propi del Movimiento. Al començament va ser molt dur i molt rígid  però amb els anys va anar perdent força però cal constatar que la Secretaría General del Movimiento es va mantenir fins el 1977 any en el qual el Govern d’Espanya la va suprimir (un any i mig després de la mort del dictador).

Tal dia com avui també, quaranta anys després del final de la guerra, l’any 1979 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions municipals lliures. Les eleccions es van fer per sufragi universal. El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social; o sigui els majors de 18 anys. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els escollits finalment votaven l'alcalde. El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió del Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).