31 de gener 1994 incendi del Liceu

Tal dia com avui de l'any 1994, Barcelona va quedar commocionada. Semblava que s’havia parat la ciutat. Va ser un sentiment estrany.  Entre dos i tres quarts d’onze del mati, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que havia de servir de tallafocs, una guspira va saltar, va prendre el teló de vellut i en molt poc temps tot va cremar. Els bombers van arribar a les onze i ja no van poder fer res per aturar el foc. El Gran Teatre del Liceu, al bell mig de les Rambles, va quedar reduït a cendres. La notícia va còrrer tant com el foc i no ens hem sabíem avenir. Algunes obres d’art del Cercle del Liceu van poder-se salvar gràcies a la feina de bombers, treballadors i veïns que fent cadena (passant-se els objectes dels uns als altres) van aconseguir que quedessin allunyats del foc. La columna de fum negre es veia des de qualsevol punt de la ciutat. Al dia següent van començar a aparèixer les fotos de com havia quedat tot. Aquella gran sala daurada, amb sis pisos d’alçada, tot un referent en el món de l’òpera va desaparèixer i només en quedava l’espai.  No era la primera vegada que el Liceu patia. Es va cremar l’any 1861 quan tot era de fusta, i el van reconstruir amb els planells originals de la seva creació l’any 1847. Però aquesta vegada... de res havien servit les mesures de seguretat... tot va anar tan de pressa. Gràcies a Déu, ningú va prendre mal.

Des d’aquell mateix dia les administracions i el grup de propietaris del Liceu es van posar a treballar de valent per reconstruir-lo. Va passar a ser de titularitat pública i una gran campanya de recaptació de fons va fer que més del cinquanta per cent dels diners procedís de particulars i empreses. Canviarien els materials però l’aspecte seria el mateix. Es podia fer... Barcelona i els barcelonins continuaven en estat de shock. Van aprofitar per fer-ne millores i ampliar la zona de darrera l’escenari i, ara que tenien l’oportunitat, convertir-lo en un dels teatres amb les darreres millores tècniques, convertir-lo en el més modern del món (subtitulat, traducció, càmeres, decorats...). El nou teatre combina les parts conservades de l'antic edifici (façanes, Saló dels Miralls, Cercle del Liceu i Conservatori) amb les noves, com la sala principal, reedificada respectant-ne l'aspecte original (llevat de les pintures del sostre, substituïdes per obres de Perejaume), però dotada de les innovacions tecnològiques més avançades. També nous són l'escenari, els espais d'oficines, d'assajos, una nova sala per a espectacles de format reduït i més espais públics. Els arquitectes del projecte de reconstrucció van ser Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé. Es va treballar contra rellotge. Molts eren escèptics... mentrestant les òperes es representaven en altres escenaris de la ciutat: al Palau Sant Jordi, al Teatre Nacional de Catalunya, al Mercat de les Flors però sobre tot al Palau de la Música Catalana i al Teatre Victòria. 

Sense adonar-nos-en el Liceu tornava a prendre forma. I amb tots els honors es va fer la inauguració del nou Teatre del Liceu el 7 d’octubre de 1999 amb l’opera Turandot, la que no s'havia pogut representar per culpa del foc. S’havia tancat el cercle. La ciutat tornava a estar completa.

30 de gener Dia de la Pau

Avui es celebra el Dia Internacional de la Pau. Tal dia com avui, el 1948 a Nova Delhi, a l'Índia, va morir Mohandas Karamchand, conegut com Mahatma Gandhi, independentista indi, líder de la resistència pacífica. Una persona que treballava per la Pau a través de la resistència pacífica i la no violència va ser assassinat a trets als 78 anys. Lluny de fer callar la seva veu, aquest acte la va amplificar. Avui a moltes escoles es fan actes al voltant de la Pau. Des de la Pau al món fins a la Pau en el nostre entorn més proper que és en el que millor podem incidir.

Quan parlem de Pau sovint fem servir un símbol: el cercle amb quatre línies. Aquest símbol va ser dissenyat inicialment en 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la campanya per al desarmament nuclear. Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment i, des d'aleshores, el símbol fou internacionalment conegut.

També fem servir el colom blanc com a símbol de Pau amb la branca d’olivera al bec. Recorda el colom que va tornar a l’arca de Noé després del diluvi anunciant que la terra era eixuta i que podia començar un nou món.

Des de la nostra situació personal: grans o petits, és important que intentem ser sempre elements de Pau. Avui us proposo que us capbusseu en la vida de Gandhi (és el de la foto... potser esteu acostumat a una altra foto però aques és ell quan era jove) o que coneixeu a les persones que han rebut el Premi Nobel de la Pau. Com sempre, elles són la punta de l’iceberg el més important és que hi ha milions i milions que treballen calladament cada dia per la Pau i la Justícia.

29 de gener 1773 neix Friedrich Mohs

Avui el protagonista del dia és un geòleg i mineralogista alemany: Friedrich Mohs. Va nèixer tal dia com avui del 1773 a Gernrode, actual Alemania. És recordat perquè va crear una escala per mesurar la duresa dels minerals i va ser utilitzada com a referència per comparar la solidesa dels minerals amb el talc i el diamant en els seus extrems.

L'escala de Mohs de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou. Fou creada el 1812 pel geòleg i mineralogista alemany Friedrich Mohs, i es tracta d'una de les moltes definicions de la duresa en la branca de la ciència de materials. El mètode de comparar la duresa mirant quins materials poden ratllar-ne d'altres, però, ve de l'antiguitat: fou mencionat per primera vegada per Teofrast en el seu tractat Sobre pedres (300 aC), seguit per Plini el Vell en la seva Naturalis Historiae (77 dC).

L'escala de Mohs de duresa de materials es basa en la capacitat d'una mostra natural de matèria per ratllar-ne una altra. Les mostres de material usades per Mohs són totes minerals, és a dir, substàncies pures que es troben a la natura. Les roques estan formades per un o més minerals. Com que en el moment de dissenyar l'escala el material més dur conegut era el diamant, aquest mineral es troba a dalt de tot d'aquesta. La duresa d'un material es mesura en l'escala buscant el material més dur que el material en qüestió pot ratllar, i/o el material més tou que pot ratllar el material en qüestió. Per exemple, si un material és ratllat per l'apatita però no per la fluorita, la seva duresa en l'escala de Mohs seria d'entre 4 i 5.

L'escala de Mohs és purament ordinal.

1             Talc        Mg3Si4O10(OH)2

2             Guix       CaSO4·2H2O     

3             Calcita    CaCO3 

4             Fluorita   CaF2     

5             Apatita   Ca5(PO4)3(OH–,Cl–,F–)               

6             Ortosa    KAlSi3O8            

7             Quars     SiO2     

8             Topazi    Al2SiO4(OH–,F–)2          

9             Corindó   Al2O3  

10           Diamant  C   

   

    

26 de gener Diada d'Austràlia

Avui es celebra la Diada d’Austràlia, commemorant la fundació de Port Jackson. Però... què sabem d’Austràlia? Realment ens queda molt lluny... quasi a les antípodes... veiem algunes dades...

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic. L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Corall i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És el sisè estat més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal n'és el Murray, amb 2.575 quilòmetres de longitud.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle XVII, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics el 1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de la colònia de Nova Gal·les del Sud, el 6 de gener de 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes més de la corona van ser establertes successivament en el curs del segle XIX. L'1 de gener del 1901, les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema liberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació és Canberra, tot i que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaida.

L'anglès és la llengua oficial d'Austràlia. Segons el cens del 2001, l'anglès és l'única llengua parlada a les llars del 80% de la població australiana. També s'hi parlen el xinès (2,1%), l'italià (1,9%) i el grec (1,4%). Una proporció significativa dels immigrants de primera i segona generació són bilingües. Es creu que a prop de 200 i 300 llengües aborígens australianes existien abans del primer contacte amb els europeus. Només n'han sobreviscut 70, i 50 estan en perill d'extinció. A prop de 50.000 (0,25%) persones parlen una llengua aborigen com a llengua materna.

Suggeriments: podríem aprofitar per viatjar virtualment a Austràlia i veure quina cara fa... a la fotografia tenim la ciutat de Sydney amb dos dels seus elements més característics: l’Opera i el Pont del Port de Sydney. 

25 de gener

Diu la història que Sant Pau va ser un soldat que perseguia els cristians. Després de la seva conversió va ser, per la seva fe i entrega, un dels primers entre ells. Per tot això, el gremi dels qui feien espases el van prendre com el seu patró. Van fabricar una espasa molt gran i molt bonica perquè un home la portés quan sortissin de processó en la festa del sant. Aquest home representava Sant Pau. Aquesta gran espasa només la podia portar un home alt i ben plantat perquè sinó anava arrossegant per terra. Diu la tradició que aquest és l’inici de la frase feta “ser alt com un Sant Pau”.

Tal dia com avui del 1980 va néixer Xavier Hernández, jugador professional de futbol que sempre ha portat la samarreta del Barça. Format a la Masia el 16 de gener va jugar el seu partit 700 amb el Barça.En Xavi va debutar al primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol. És un dels tres capitans del primer equip. El 2009 va quedar tercer en la votació per la Pilota d'Or i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers, més tard va quedar 3r dos cops més els anys vinents, el 2010 i el 2011. És considerat un dels millors jugadors de la història del Barça. És el jugador del FC Barcelona que ha assolit més títols amb un total de 25 (21 amb el club i 4 amb la selecció espanyola). En aquest moment és jugador

23 de gener 1899 neix Humphrey Bogart 1939 nex Roser Capdevila 1951 tornen els Mossos d'

Avui els nostres protagonistes són del món del cinema i de la literatura i de la geografia política.

Feia pel·lícules en blanc i negre, també en va fer en color. Va ser un actor molt famós a la seva època i és dels que ha quedat com un símbol. Algunes de les seves pel·lícules són d’aquelles que hauríem de veure encara que pertanyin al segle passat: Casablanca, La Reina de Africa... Ell és Humphrey Bogart, Bogie pels amics. Va néixer tal dia com avui de 1899. L'estil cínic i moralment dubtós de molts dels seus personatges, l'etern cigarret sempre entre els seus dits i la seva condició de galant poc convencional són alguns dels trets més recordats de la seva filmografia. Segons la llista de l'American Film Institute, està considerat el primer estel masculina més important dels primers cent anys del cinema nord-americà. Curiosament el seu nom artístic és el seu nom real, només va eliminar el primer cognom. Es deia Humphrey DeForest Bogart. 

També va néixer tal dia com avui del 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, neix Roser Capdevila. La mare de tres bessones que va portar al món de la literatura amb els seus dibuixos. I és que no són personatges de ficció, són les seves filles. Es van convertir en personatges  de la literatura infantil i actualment les trobem en llibres, i en altres suports com videojocs o DVDs, discs o joguines... també sabem que han creuat les nostres fronteres i que s'han traduit a un munt de llengües. A la foto teniu a la Roser amb les seves tres bessones de veritat. 

El dia d’avui és també una data assenyalada per la policia catalana perquè tot i que la història dels Mossos d’Esquadra ve de lluny i havien estat prohibits pel règim franquista per haver estat al costat de la Generalitat en temps de la república... tal dia com avui de l’any 1951 la Diputació Provincials de Barcelona, en plena etapa franquista restableix els Mossos d’Esquadra, no com a policia sinó com un cos plenament adscrit al règim que vigilava les instal·lacions de la Diputació.

  

Actualment La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat. La seu central operativa és l'anomenat Complex Central Egara, que es troba a Sabadell, on hi ha el despatx del Subdirector Operatiu de la Policia. Van tenir una excel.lent actuació i comunicació en els desgraciats fets del 17 d'agost de l'any passat a Barcelona i Cambrils. L'alerta terrorista és, avui també un dels seus àmbits de feina arreu del territori.

22 de gener 1969 s'enregistra Let it be 1970 primer vol del Jumbo

Tenim dos protagonistes en camps diferents: la música i l’aviació.

El vint-i-dos de gener de 1969 The Beatles van començar a enregistrar “Let it be”. Els quatre components del popular grup van començar tal dia com avui l'enregistrament d’aquest àlbum als estudis Apple de Londres. Seria el seu últim disc conjunt i en ell va participar el teclista Billy Preston, perquè el seu amic George Harrison els va convèncer. El productor Phil Spector també va deixar la seva empremta en ell. En l'àlbum s'incloïen títols com el que li dóna nom, “Get back”, “The long and winding road”, “I've got a feeling”, entre d'altres. El disc va aconseguir el número 1 en la llista americana de Billboard 200. Al novembre de 2003 va sortir a la venda “Let it be ... Naked”, una nova versió del mític àlbum a la qual Paul McCartney i Ringo Starr, els únics Beatles supervivents, van despullar els arranjaments orquestrals que al seu dia va afegir Spector.

El Boeing 747, conegut com a "Jumbo", és un avió comercial transcontinental fabricat per Boeing. És conegut per la seva gran mida (va ser el major avió de passatgers durant més de tres dècades),  i està entre els avions més famosos del món. Va realitzar el seu primer vol comercial el 22 de gener de 1970 amb la companyia Panam. Va ser el primer avió amb fuselatge ample. El seu rival més directe és l'Airbus A380, de majors dimensions. Aquesta aeronau porta el sobrenom de "la Reina dels Cels" (Queen of the Skies). Ha estat usada per milions de persones per a realitzar vols internacionals. A més, va ser el primer avió civil de fusellatge ample, el més gran, el més pesat i el pioner en la utilització de motors turbofan d'alta relació de derivació, menys contaminants i sorollosos que els turboreactors convencionals.

Suggeriments: pot ser un bon dia per repescar cançons del grup de Liverpool...

19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts

Avui és Sant Canut. Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Potser ens aniria bé perquè estem en un període de sequera intensa... Per aquests dies solen aparèixer onades polars, de fred glacial... i com que ens espanten tant, anem tant abrigats sembla que no faci tant de fred. Tots hem pres totes les precaucions però... si parlem de dites i tradicions no ens estranya gens el fred perquè estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Hom creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

17 de gener Sant Antoni Abad

Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

La seva festa és molt celebrada a Catalunya. Molts pobles celebren els Tres Tombs. De fet, de la mateixa manera que tenim temporada de Pessebres Vivents on cada poble el representa uns dies determinats també podríem dir que tenim temporada de Tres Tombs amb el dia central en la festivitat de Sant Antoni però en dues o tres setmanes trobem celebracions a diferents contrades. En molts pobles celebren la Festa Major d’hivern o festa petita. Com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, i la gent fa tres passades (tres tombs) i en alguns pobles també hi trobem el pa de Sant Antoni.

A Falset (Priorat) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'Encamisada, que commemora la victòria dels falsetans sobre els francesos. I a Manlleu (Osona) en diuen la Festa dels Tonis.

16 de gener 1901 neix Zamboni 1932 Dian Fossey 1984 emissió regular de TV3

Els nostres protagonistes d’avui són dos noms propis i una tele: Zamboni, Fossey i TV3.

Tal dia com avui de 1901 va néixer Frank Joseph Zamboni. Potser aquest nom no us diu res però si heu anat alguna vegada a patinar sobre gel heu vist quan ens fan marxar a tots de la pista que entra una màquina per reparar el gel i deixar la pista novament operativa. Aquesta màquina se la coneix com una Zamboni. Ell va ser l’inventor de les màquines, popularment conegudes pel seu cognom, que poleixen i recullen el gebre de les pistes de gel.

El setze de gener de 1932 va néixer Dian Fossey. va ser una zoòloga nord-americana reconeguda per la seva tasca científica i conservacionista amb els goril·les (goril·la de muntanya) de les muntanyes Virunga (a Rwanda i la República Democràtica del Congo). El 1966 va aconseguir el suport de la National Geographic Society i la Fundació Wilkie per treballar al Zaire, però aviat la complicada situació política del país la forçaria a traslladar-se a Rwanda per continuar les seves investigacions. El 1983 publica Goril·les en la boira, llibre que exposa les seves observacions i la seva relació amb els goril·les en tots els seus anys d'estudis de camp. En els seus 22 anys d'estudi amb els goril·les, Fossey va enfrontar i va combatre l'activitat dels caçadors furtius que estaven portant l'espècie dels goril·les de la muntanya a l'extinció. El 1988 la vida i obra de Fossey va ser la base de la pel·lícula “Goril·les en la boira” (Gorillas in the Mist), dirigida per Michael Apted i protagonitzada per Sigourney Weaver.

Tal dia com avui del 1984 després de 5 mesos i 6 dies en proves, comença la programació regular en català de TV3. La fotografia és del primer logo de la Televisió de Catalunya.

Suggeriments: Fa molt que no aneu a patinar sobre gel? poseu-ho a la llista de coses per fer... i no trigueu molt... és molt divertit... una bona activitat per fer amb els amics o en família.

Si no heu vist la pel.lícula és molt interessant però te moments molt durs i tristament reals... El llegat de Dian Fossey continua en la Fundació Digit.

  

12 de gener 1628 neix Charles Perrault 1966 comença Batman a televisió

Avui recordarem aquells personatges que ens han acompanyat de la Caputxeta fins el Batman...

Tal dia com avui de l’any 1628 neix a París, Charles Perrault, escriptor francès que exercirà l'advocacia durant algun temps, però que a partir de 1683 es ​​lliurarà plenament a escriure contes infantils: "Barba Blava", "La Bella dorment", "Ventafocs", "El Gat amb botes", "Pell d'Ase","Caputxeta Vermella" i "Polzet", entre molts més, seran obres sortides de la seva brillant ploma.

Tal dia com avui del 1966 als Estats Units es va emetre per primera vegada la sèrie televisiva Batman amb Adam West i Burt Ward. Està basat en un personatge de ficció, de còmic,  de DC Comics que va apareixer l’any 1939. Us agraden els còmics? és una altra manera de llegir... la serie de televisió estava impregnada de còmics plena de bafarades (bang, bum, splash...).

11 de gener 1961 Manolo Santana esportista de l'any

Avui tenim un nom propi... Manolo Santana.

Manolo Santana és un jugador de tennis espanyol que va ser un dels millors tennistes dels anys 1960, quan va aconseguir 3 dels 4 torneigs de Grand Slam. Disputà un total de cinc finals de Grand Slam i en totes aconseguí el títol. Tal dia com avui del 1961 va ser nomenat esportista de l’any. L'any 1968 va guanyar una medalla d'or i una d'argent als Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic en categoria individual i dobles respectivament, però en tractar-se d'un esport d'exhibició en aquella olimpíada, les medalles no estan comptabilitzades oficialment.

El tennis va passar a ser un esport amb cert reconeixement i amb l’aparició de joves promeses Espanya va tenir un equip molt competitiu. Ara un nom sobresurt per sobre de tots en el tenis espanyol.: és Rafa Nadal.  A la foto Rafa Nadal i Manolo Santana. 

10 de gener 1863 s'inaugura el metro de Londres, 1929 neix Tintín 2016 Puigdemont 130è President de la Generalitat

Avui: Transports, còmic i un any del President de la Generalitat.

El metro de Londres és una xarxa de transport públic ferroviària elèctrica que funciona tant per sobre com per sota de terra en tota l'àrea del Gran Londres. És el sistema de transport d'aquest tipus més antic del món. Va entrar en funcionament el 10 de gener de 1863. Els londinencs solen referir-se a ell com Underground o d'una manera més familiar com Tube, a causa de la forma dels seus túnels. Avui dia hi ha 274 estacions obertes i més de 408 quilòmetres de línies actives, amb més de tres milions de passatgers que fan servir el metro cada dia (948 milions de transports realitzats en el període 2003-2004). És la segona xarxa de metro del món (després de Xangai) per quilòmetres i la primera d’Europa.

Tal dia com avui del 1929 va entrar en tallers la primera pàgina de "Les aventures de Tintín, reporter del Petit Vingtième, au pays des soviets". Hergé, pseudònim del seu creador Georges Remi, concebrà altres personatges, però serà Tintín qui li consagrarà universalment, convertint-se en un fenomen de gran popularitat mundial. Es publicaran un total de 24 àlbums, l'últim d'ells en 1976. Els personatges principals són Tintín i el seu cos Milú i els acompanyen en les seves aventures el Capità Haddock, el professor Tornasol, Bianca Castafiore, Hernández y Fernández.

El 10 de gener del 2016 va ser investit 130è President de la Generalitat de Catalunya el Molt Honorable (és el títol amb que ens referim al President de la Generalitat) Carles Puigdemont que fins el moment havia estat alcalde de Girona. 

9 de gener 1427 Universitat de Medicina de Siena 1522 Elecció d'Adrià VI 1991 medalla d'or de natació

Comencem l’any amb temes molt diversos...

Tal dia com avui, del 1427, la Facultat de Medicina de Siena (Itàlia) va sol·licitar el cadàver d'un penjat per disseccionar-lo. La veritat és que des de fora és difícil saber com és el cos humà per dins. Actualment els estudiants de medicina també treballen amb cossos humans per conèixer el seu interior. Però avui en dia hi ha moltes tècniques, algunes s'anomenen estudis per l'imatge, que permeten veure el nostre interior: veiem els ossos en el rajos X, els òrgans en el TACs, els batecs del cor amb els electrocardiograma, les ones cerebrals amb els electroencefalogrames, els infants que encara no han nascut amb les ecografies... la medecina ha avançat molt i ja no cal que ens morim per veure el nostre interior.

La majoria de Papes de l’Església Catòlica han estat italians. Avui recordem els tres últims Sants Pares no italians en motiu de l’elecció, tal dia com avui de l’any 1522 d’Adriano d'Utrecht prenent el nom d'Adrià VI (218è). Serà l'últim pontífex no italià fins a Joan Pau II, que era polonès i es deia Karol Józef Wojtyła (264è). El Sant Pare actual tampoc és italià,  el Papa Francesc és argentí i es diu Jorge Mario Bergoglio (266è). Entre parèntesi teniu el seu número d’ordre.  A més l’Adrià VI és un dels dos únics que han mantingut el seu nom al ser nomenats.

I recordem, també, un èxit esportiu. Tal dia com avui de l’any 1991 Espanya va obtenir la seva primera medalla d'or en natació al guanyar Martín López Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Món. A partir d’aquest moment la natació ha viscut molts èxits des del waterpolo, fins a la natació sincronitzada passant pels diferents estils o les proves en aigües obertes... Avui reconeixem una colla de noms propis d’aquest àmbit com Anna Tarrés, Gemma Mengual, Ona Carbonell (a la foto), Mireia Belmonte, Jessica Valls...

8 de gener Tornem a l'escola 1935 neix Elvis Presley

Avui, comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. Sí, la primera classe del 2018. Però... sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2017 però ens acostumarem a aquest 2018 que comença.

El 8 de gener del 1935 va nèixer Elvis Presley. Elvis Aaron Presley, conegut mundialment només com Elvis, va néixer a Tupelo (Mississipí, EUA). Està considerat com una de les figures més importants de la música i de la cultura del segle XX. Va canviar per sempre el panorama musical nord-americà amb un so i un estil que combinaven diverses influències artístiques molt diferents entre si. Es va convertir, a més, en una autèntica revolució artística que va donar pas a una transformació cultural de dimensions mundials. Va ser l'autèntic Rei del Rock. Va morir el 16 d'agost de 1977 a Memphis (Tennessee, EUA), i, a partir de llavors, la llegenda es va fer encara més gran. Avui podríem començar escoltant algunes de les seves cançons.