8 de març Dia de la Dona Treballadora 2017 Remuntada del Barça 6 a 1 amb el PSG

 

Avui vull recordar el que vaig escriure el 8 de març de 2017. L'èpica del triomf que els dies s'encarreguen de posar al seu lloc...

"Molts actes i alguns multitudinaris com la manifestació del Dia de la Dona Treballadora que va omplir la Gran Via de Madrid. I un vespre èpic.

La tornada dels vuitens de final de la Champions League: Barça - PSG. Un vespre que ens recorda que, fins i tot quan les coses van malament, i jugues contra un contrari d’entitat, si hi poses tot de la teva part... l’impossible es pot tornar possible. Un gol de Sergi Roberto a vint segons per al final del partit ha fet història i ha classificat el FC Barcelona per als quarts de final. L'equip blaugrana, que havia perdut per 4-0 a París davant del PSG, ha aconseguit un 6-1 antològic, amb tres gols en els últims vuit minuts, dos de Neymar i el definitiu de Sergi Roberto. La remuntada.

Un gol de Cavani semblava haver esvaït el somni del FC Barcelona. El PSG ha patit durant la primera hora i ha tornat a sofrir durant els últims minuts al Camp Nou. Després del 3-0 amb el qual el Barcelona s'ha disparat, el gol de Cavani en el minut 62 havia minimitzat les esperances del Barça. El 3-1 ha semblat deixar l'eliminatòria vista per sentència. El partit s'ha disputat en un ambient electritzant. La graderia ha pressionat al màxim per empènyer el seu equip cap a una remuntada històrica, que ningú mai havia assolit. L'inici del duel ha estat esperançador per al FC Barcelona. Luis Suárez ha marcat en el minut tres després d'una indecisió de la saga francesa i del seu porter, Trapp. El PSG, molt encongit, amb prou feines donava senyals de vida. El partit s'ha anat endurit. El 2-0 ha arribat quan faltaven cinc minuts per al descans, en una acció d'Iniesta que ha buidat de tan mala manera Kurzawa que ha marcat en pròpia porta. Una incursió de Neymar per la banda esquerra ha acabat en penal. Meunier, quan el perseguia, ha caigut i el va obstaculitzar. L'àrbitre ha dubtat però el linier ha decretat que sí que va haver-hi penal. Messi el va llançar amb força, a mitja altura, fent inútil la gran estirada de Trapp. Faltava mitja hora i el 3-0 donava moltes opcions al Barcelona. Però ha arribat el gol de Cavani, que ja abans havia avisat amb una rematada al pal. El davanter uruguaià no ha fallat en la seva segona gran ocasió. Ha aprofitat una deixada de cap de Meunir i ha aconseguit un gol que semblava decisiu, mortal de necessitat pel Barcelona.

L'equip de Luis Enrique necessitava tres gols per remuntar. No semblava quedar temps ni massa convicció a aconseguir una gesta tan enorme. Però Neymar ha marcat en un esplèndid llançament de falta en el minut 88. Ha tornat a marcar de penal i Sergi Roberto ha rematat quan faltaven 20 segons. El Camp Nou ha esclatat d'alegria, el FC Barcelona ha aconseguit el que semblava una utopia.

Racionalment era molt difícil, ningú abans havia remuntat en Champions un 0 a 4 però ahir a la nit es va fer el miracle, i més de noranta-sis mil persones poden dir alló de “jo hi era” i molts d’altres “jo ho vaig sentir per la ràdio” o “ho vaig veure a la tele” però ... com la mort de Kennedy, el 23-F o l’11-S tots recordarem què estàvem fent la nit de “la remuntada”. Ahir el president de l’etern rival, el Real Madrid feia 70 anys... crec que tampoc ho oblidarà. Avui amb tota la “resaca”: Felicitem a les dones treballadores i lluitadores i a tots els culers!"

16 de maig 1975 Junko Tabei arriba al cim de l'Everest

En el nostre entorn occidental ara trobem dones per tot arreu (encara menys dels que alguns desitjarien). Tenen les més diverses professions des de taxistes o conductores d’autobús fins a científiques passant per caps d’empreses o per representats polítics. Però no sempre ha estat així. Dones i muntanyes n'hi ha hagut tota la vidsa però aquesta combinació fins a  finals del segle XX, inicis del XXI no es fa realitat. Avui parlarem d’una dona que va ser la primera muntanyenca en escalar l’anomenat cim del món, l’Everest, i també de dones de casa nostra que han arribat molt amunt.

Es diu Junko Tabei i va néixer el 23 de maig de 1939. És una muntanyenca japonesa va néixer en la Prefectura de Fukushima. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volcà al nord de Tòquio amb un professor. Aquesta experiència va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Japó" el 1969. Va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes més altes de Japó. També va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Suïssos. El 1972, Tabei ja era coneguda com una de les millors escaladores de Japó.

Les expedicions a l'Everest són molt costoses i necessiten patrocinadors. El diari japonès Yomiuri Shimbun i la Televisió Japonesa van decidir enviar un equip compost només per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones inclòs Junko van ser seleccionades per a l'expedició. Després d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Katmandú on van contractar 9 sherpes locals. Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, tal dia com avui, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. 

Ser la primera en arribar tan amunt no la va parar, ans al contrari, la va esperonar a continuar escalant. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes més altes dels set continents.

També tenim a casa nostra noms propis femenins dins del món de l’alpinisme. L’Araceli Segarra és una alpinista i model catalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona de Espanya a assolir el cim de l'Everest. L’Edurne Pasaban és una alpinista basca, reconeguda per ser la primera dona en coronar els catorze cims de vuit mil metres del planeta, fita que completà el 17 de maig de 2010. Impressionant....

3 d'abril 1860 s'inicia el Pony Express 1934 neix Jane Godall

La humanitat sempre ha necessitat comunicar-se. 

Avui amb el What’s Ups, els missatges de mòbil, el correu electrònic, els xats, l'Skype, les piulades al twitter... ens permeten una comunicació en temps real, o gairebé. Però abans, la comunicació escrita a distància es feia a través del correu. 

Avui recordem una gesta als Estats Units fer arribar les cartes de costa a costa a través de més de tres mil kilòmetres. El Pony Express fou un servei de correu ràpid que creuava els Estats Units des del riu Missouri fins a la costa del Pacífic. Va estar operatiu només des d'abril de 1860 fins a novembre de 1861. Els missatges es portaven a cavall a través de les Muntanyes Rocalloses. Es va aconseguir reduir el temps total que trigava el correu de costa a costa en deu dies. Els seus promotors pretenien aconseguir un contracte exclusiu amb el Govern per desplaçar les diligències, no tant ràpides ni segures com un genet que cavalqués en solitari i a tota velocitat, mercès als relleus de cavalls instalant en el trajecte 160 parades (una cada 20 km aproximadament) per a repostar i canviar de montura. Van demostrar que eren possibles l'establiment i el funcionament continuat durant tot l'any d'un sistema unificat de correu transcontinental, cosa que abans semblava impossible. Des de la seva substitució pel primer telègraf i el primer ferrocarril transcontinentals, el Pony Express va quedar fixat com un element més de l'èpica del Far West. Pel fet de dependre exclusivament de les capacitats d'un home i un cavall, menyspreant les innovacions tecnològiques, el Pony Express ha contribuït a formar part del tòpic de l'individualisme estatunidenc.

Aquesta setmana veurem dones especials. La primera, de la qual en celebrem el naixement l’any 1934 és Jane Godall, una primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Va néixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres. Interessada en els animals des de la seva joventut, s'hi refermà quan acompanyà l'antropòleg Louis Leakey com a secretària el 1957 en un viatge a Kenya. El juliol de 1960 inicià la seva associació amb Leakey en l'estudi dels ximpanzés al Gombe Stream National Park de Tanzània. Sense abandonar l'estudi dels ximpanzés a Kenya, Goodall retornà al Regne Unit per aconseguir el doctorat en etologia per la Universitat de Cambridge el 1964. 

Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el Govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, on els ximpanzés són estudiats en grup, el que permet observar la seva socialització entre ells de forma natural.

El 1977 creà als Estats Units la Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, dedicat a la recerca, educació i conservació dels ximpanzés de l'Àfrica i d'arreu del món. Aquest Institut té projectes d'estudi i conservació a Burundi, Sierra Leona i Gàmbia, creant una sèrie de santuaris on els ximpanzés orfes, confiscats als caçadors furtius i als comerciants il.legals, són cuidats i protegits.Per seguir la seva tasca de sensibilització i investigació podeu fer-ho a http://www.janegoodall.org/  

Ha rebut diferents premis i reconeixements per la seva obra. L'abril de 2002 fou nomenada Missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan. El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.

14 de març 1879 neix Albert Einstein

Albert Einstein va néixer el 14 de març del 1879. Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. És el científic més conegut i important del segle XX.

L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica.

Va guanyar el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica, i no per la Teoria de la Relativitat. Car el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar-la no la va entendre. I van témer el risc que es demostrés errònia posteriorment. En aquella època era encara considerada una mica controvertida per part de molts científics.

Malgrat que arribaria a ser un dels més importants físics teòrics, un mestre seu va dir al seu pare: "No farà mai res de profit". Interessat en les matemàtiques als 12 anys, als 15 es va sentir atret per l'àlgebra i la geometria i finalment pel càlcul infinitesimal. Tot i haver-se graduat a l'Escola Politècnica Federal de Zuric l'any 1900 com a professor de matemàtiques i física, no va poder tenir cap plaça a la universitat. Com molts d’altres en molts moments es va sentir sol, poc acompanyat... però qui té un somni, sent que té possibilitats i fa l’esforç de posar-ho en pràctica... té moltes possibilitats d’aconseguir-ho. Ens mostra que l’esforç i la constància són uns valors que ens empenyen per fer realitat els nostres projectes.