21 d'abril 751aC Fundació de Roma 1211 Inauguració del Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel.la

Avui, va de pedres... de la fundació de Roma i de la inauguració del Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel.la. 

Segons la llegenda, Ròmul i el seu germà bessó Rem, funden Roma en el mateix lloc on una lloba els va cuidar i alletar l’any 751 a.C.. Segons la mateixa llegenda, quan eren joves es van barallar i quan Rem saltava sobre una muralla que Ròmul estava construint, aquest el va enfilar amb la seva espasa i el matà. Ròmul dirà que Roma té aquest emplaçament en honor al seu germà. En els propers 1.000 anys, la ciutat creixerà fins arribar a ser el cor de l'imperi romà, però l'any 330 de la nostra era i després de segles de dominació, l'emperador Constantí transferirà la capital de l' imperi a Constantinoble. L'abans totpoderosa Roma es convertirà en ciutat objecte d'invasions bàrbares. Més tard, durant l'Edat Mitjana, el Papat s'instal.larà a Roma, però no serà fins al segle XV, en què el Papa Nicolau V s'iniciarà la restauració de la ciutat, perquè reprengui la seva grandesa original. 

La catedral de Santiago de Compostel.la acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la Península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel.la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179. 

Trobem una maqueta del pòrtic de la Glòria al Victoria and Albert Museum de Londres. És un pòrtic d'estil romànic realitzat pel Maestro Mateo i el seu taller per encàrrec del rei Ferran II de Lleó, qui va donar per això cent morabatins anuals, entre 1168 i 1188, data aquesta última que consta inscrita en la pedra com de la seva finalització. L'1 d'abril de 1188 es van col.locar les llindes del pòrtic i la conclusió del conjunt es va demorar fins a l'any 1211, en què es va consagrar el temple amb la presència del rei Alfons IX de Lleó.

El pòrtic es divideix en tres arcs de mig punt que es corresponen amb cada una de les tres naus de l'església, sostinguts per gruixuts pilars amb columnes adossades. L'arc central és el més gran (el doble que cada un dels laterals), és l'únic que posseeix timpà i està dividit per una columna central, el mainell, amb la figura de Sant Jaume. La disposició del timpà està basada en la descripció de Crist que fa l'evangelista Sant Joan a l'Apocalipsi (Cap. 1,1-18). Al centre, es mostra el Pantocràtor, amb la imatge de Crist en Majestat, mostrant a les mans i als peus les ferides de la crucifixió. Envoltant Crist trobem el Tetramorf (les figures dels quatre evangelistes amb els seus atributs: a l'esquerra, Sant Joan i l'àguila a dalt, Sant Lluc amb el bou a baix; i a la dreta, Sant Mateu a dalt, i Sant Marc i el lleó a baix).