31 d'octubre La Castanyada

És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. Ara que aquest cap de setmana encara molts anaven amb màniga curta gaudint del solet... darrerament sembla que ens mengem les castanyes, moniatos i panellets en ple estiu...

Quan es comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el Magosto asturià.

A Catalunya, la festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos, ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes, es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.

Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts, la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició anglosaxona.

Les escoles, els centres cívics i les biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu les programacions per tal de conèixer els detalls.

30 d'octubre 1929 Dr Fleming i la penicil·lina

Cal anar per la vida amb els ulls ben oberts! Hi ha vegades que la vida ens dona oportunitats que cal aprofitar. Des del jugador sol davant la porteria contraria, fins el qui troba aquell rovelló extraordinari... cal ser-hi i estar atent. Ells hi eren i el Sr. Fleming també. El gol, el rovelló el recordaran uns quants, el descobriment del Sr. Fleming ha salvat moltes vides...

Diuen que el dia d’avui estava marcat en el seu quadern de treball per ser el dia en el qual unes plaques havien cridat la seva atenció i el seu estudi va acabar en el seu descobriment més important: la penicil·lina.

Sabeu qui era Alexander Fleming? Va ser un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.

Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la Primera Guerra Mundial va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades.

Diuen que el laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, el que va resultar un avantatge per al seu següent descobriment. Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i a finals octubre en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus (estafilococ daurat). Fleming va observar més tard les plaques i va comprovar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong, posteriorment identificat com Penicillium notatum, eren transparents a causa de la mort dels bacteris de la placa, i descobrí així la penicil·lina. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicil·lina al British Journal of Experimental Pathology l'any 1929, i encara que ell va reconèixer immediatament la transcendència d'aquesta troballa els seus col·legues la van subestimar.

Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil·lina a partir dels cultius de Penicillium notatum, que van resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicil·lina només seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va donar importància. No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, que intentaven emular la medicina militar alemanya que disposava de sulfamides. Els químics britànics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mètode de purificació de la penicil·lina que va permetre la seva síntesi química i distribució comercial per a la resta de la població. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població. La penicil·lina es va fer servir ja pels ferits en el desembarcament de Normandia. L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.

28 d'octubre Canvi d'hora

Normalment els caps de setmana el blog descansa però el canvi d'hora és motiu d'activació

El canvi d'hora per entrar en l'horari d'hivern es produeix a Espanya i a Catalunya, l'últim cap de setmana d'octubre. Aquest any, 2017, tindrà lloc la matinada del dissabte 28 d'octubre al diumenge 29. En aquesta ocasió,  a l'entrar en l'horari d'hivern, s'ha d'endarrerir una hora el rellotge. El canvi es farà efectiu a les 3.00 hores de la matinada del 29 d'octubre, quan tornaran a ser les 2.00 hores. Així doncs, i com es diu col·loquialment, aquella nit gaudirem d'una hora més de son, algun jovent de festa i uns quants de feina... D'aquesta manera s'acabarà amb l'horari d'estiu, que va començar el diumenge 26 de març. 

La mesura del canvi d'hora es va adoptar per primera vegada durant la primera guerra mundial, quan alguns dels estats implicats en el conflicte ho van fer amb la finalitat d'estalviar carbó. De totes maneres, la primera vegada que es va proposar va ser el 1784, i ho va fer el polític nord-americà Benjamin Franklin, pare fundador dels EUA, quan aquest era ambaixador a França. En aquella època era per estalviar espelmes durant la nit. Actualment, es fa per raons d'estalvi d'energia i consum, per aprofitar més la llum del dia. Per aquests motius, la mesura es va començar a implantar de forma desigual a partir del 1974, coincidint amb la crisi del petroli. 

A la Unió Europea s'aplica com a normativa des del 1981, una regla que s'ha renovat cada quatre anys fins al 2011, quan va entrar en vigor la directiva europea 2000/84, que entre altres coses unifica els dies en què es produeix el canvi horari als països de la UE. Aquests són l'últim diumenge d'octubre per a l'entrada de l'horari d'hivern i, per al d'estiu, l'últim diumenge de març. Cal recordar que el canvi de l'horari d'estiu al d'hivern s'aplica des del 1996 l'últim diumenge d'octubre, abans era al setembre. 

El canvi d'hora es produeix dues vegades a l'any. En el cas del pròxim 29 d'octubre guanyem una hora de son, a diferència del canvi a l'horari d'estiu -al març-, en què es perd una hora a l'avançar el rellotge. Així doncs, a partir de l'últim diumenge d'aquest mes, es farà de dia i es farà fosc més aviat. L'objectiu és estalviar energia, ja que l'hora s'adapta al cicle de la llum solar. D'aquesta manera, es produeix un petit estalvi econòmic pel menor consum d'electricitat. Es busca que les hores de llum s'ajustin a l'horari laboral més comú.

L'afectació depèn de la persona. Als que més els afecten els canvis horaris són als nens i a la gent gran. Per norma general, l'ajust del rellotge pot influir negativament en l'humor i l'estat d'ànim, tot i que diversos estudis realitzats divergeixen sobre aquests canvis de salut per l'alteració horària. Aquests efectes negatius se solen superar en 2 o 3 dies.

L'estalvi mitjà per a una llar espanyola és de sis euros, lluny dels 10 de fa uns anys, segons dades de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE). El potencial d'estalvi en il·luminació a Espanya representa un 5% del consum elèctric, uns 300 milions d'euros, dels quals 90 milions corresponen al de les llars. A Catalunya, l'estalvi anual en il·luminació només suposa 15 milions. L'estalvi s'ha reduït respecte al passat per l'ús de la tecnologia led.  

A partir del diumenge 29, i durant cinc mesos, Espanya estarà a la zona GMT+1, una hora més del temps que marca el meridià de Greenwich (Greenwich Mean Time GMT). Les Canàries marcaran la mateixa hora que el GMT.

27 d'octubre Dia del Mestre 1965 es crea l'Institut Guttmann

Avui felicitem a tots els mestres! als que ho són de professió o per estil de vida... moltes gràcies perquè tots portem una mica d'ells en la nostra vida.

L’Institut Guttmann és un hospital especialitzat en neurorehabilitació. El seu objectiu principal és promoure, impulsar i aconseguir la rehabilitació integral de les persones afectades per una lesió medul·lar, un dany cerebral adquirit o una altra discapacitat d'origen neurològic, desenvolupar la recerca i docència en aquest àmbit de la neurociència, i prestar-los el suport i els serveis més convenients per assolir una reinserció social satisfactòria. L’Institut Guttmann contribueix al ple reconeixement dels drets i a una efectiva equiparació d'oportunitats de les persones amb una discapacitat d’origen neurològic.

Fundat en 1965 pel Sr. Guillermo González Gilbey, portador d’una tetraplegia, que després de rebre tractament a Anglaterra pel neurocirurgià alemany Sir Dr. Ludwig Guttmann, va voler crear un centre igual que el de Stoke Mandeville, a Barcelona.

Una de les singularitats de l'Institut Guttmann és el seu mètode de treball, basat en la capacitat i l'experiència d'un equip interdisciplinari que aborda l'assistència del pacient de manera global i integral, i que busca en tot moment la implicació i la participació activa de les famílies en el procés rehabilitador.

Quan un pacient ingressa a l'hospital, se li assigna un equip format per un metge o metgessa, que coordinara l'equip terapèutic, un professional d'infermeria, un fisioterapeuta, un terapeuta ocupacional, un treballador social, i un psicòleg clínic o neuropsicòleg, en funció de l'afectació del cas. Aquests seran els responsables del seu procés assistencial, encara que molts altres professionals intervindran al llarg de tot el procés.

Per mitjà de sessions conjuntes periòdiques, l'equip neurorrehabilitador estableix un pla terapèutic d'intervenció, fixa els objectius i realitza el seguiment de l'evolució del pacient. D'aquesta manera, la neurrorehabilitació es converteix en un procés integral, personalitzat i dinàmic, capaç d'aconseguir la major eficiència en cada persona que és atesa.

26 d'octubre 1905 independència de Suècia i Noruega

Suècia i Noruega són dos països nòrdics situats en la península escandinava. En sabeu alguna cosa d’aquests països?  Sabeu que van formar part d’una unió del 1814 a 1905? Avui recordem el final d’aquesta etapa. Tal dia com avui, el 26 d’octubre de 1905 es van separar, es van independitzar Suècia i Noruega. Avui veurem unes pinzellades d’aquests llunyans països.

Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món, amb les reserves per càpita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món, i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut. Arran de l'actual crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.

Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006. Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega va ocupar la primera posició en desenvolupament humà del 2001 al 2006. També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007. La seva capital és Oslo.

Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat.

Suècia, amb 450 mil quilòmetres quadrats, és el tercer país més gran de la Unió Europea en superfície. Té una població total de 9,2 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La capital de Suècia és Estocolm, la qual és també la ciutat més poblada, amb 1,3 milions d'habitants, i 2 milions a l'àrea metropolitana. Les següents ciutats més grans són Göteborg i Malmö.

Suècia és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern i una economia altament desenvolupada. Ocupa la primera posició de l'Índex de Democràcia de The Economist i la setena de l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Suècia ha estat un membre de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995.

25 d'octubre 1881 Neix Picasso

Avui recordem el naixement d’un dels malaguenys més universals: Pablo Ruiz Picasso.

Pablo Ruiz Picasso va néxer a Màlaga el 25 octubre 1881 . Va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque i Juan Gris, del cubisme.

És considerat des de l’inici del segle XX com un dels més grans pintors que van participar en molts moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Laboriós i prolífic, va pintar més de dues mil obres, presents en museus i col·leccions de tot Europa i del món. A més, va abordar altres gèneres com el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura, la ceràmica i el disseny d'escenografia i vestuari per a muntatges teatrals. El Museu Picasso, a Barcelona, és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. El geni del jove artista es revela a través de les 4.251 obres que componen la col·lecció permanent. El Museu Picasso, inaugurat el 1963, revela també el seu vincle amb Barcelona: un vincle estret i inseparable forjat en la seva adolescència i joventut, i que es va perllongar fins a la seva mort.

La col·lecció del museu és molt completa pel que fa al treball dels anys de formació en la vida de l'artista; és pràcticament exhaustiva fins a l'època blava. El museu alberga també una important representació d'obres de 1917, i la sèrie de Las Meninas (1957), així com una completa col·lecció de gravats.

24 d'octubre Dia Internacional de les Biblioteques

Avui és el Dia Internacional de les Biblioteques. Des de l’any 1997, cada 24 d’octubre es commemora el Dia Internacional de les Biblioteques. La proposta sorgeix en record a la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo, Vijecnica, bombardejada la nit del 24 al 25 d’agost de 1992 per les forces serbobòsnies durant el conflicte balcànic (1991-1995).

Una biblioteca és una col·lecció de documents, que permet l'emmagatzematge ordenat de llibres antics i moderns. Les biblioteques públiques permeten la consulta i el préstec de llibres als socis o usuaris de la biblioteca. El nom biblioteca prové del grec biblion (llibre) i tekes (caixa), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Actualment les biblioteques emmagatzemen altres tipus de documents, i no unicament llibres, com qualsevol altre tipus de mitjà multimèdia.

A Catalunya, el primer sistema públic de biblioteques públiques és el de la Mancomunitat (1915 – 1925), plantejat en 1914. En 1915 s'inaugurà l'Escola de Bibliotecàries per tal de formar el personal destinat a les biblioteques. L'any 1918, quan sortia la primera promoció d'aquesta escola, s'inauguren les quatre primeres biblioteques, anomenades Biblioteques Populars. Les primeres foren quatre, una per cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Fins al 1925 s'anaren inaugurant d'altres arreu del país, que destacaren per la modernitat del plantejament del seu funcionament, inspirat en les xarxes de biblioteques públiques britàniques i dels EUA i marcat per la professionalitat en tots els seus aspectes: des de la política d'adquisicions als serveis oferts als lectors. La dictadura de Primo de Rivera va intentar neutralitzar la tasca de les biblioteques en pro de la cultura catalana i va destituir alguns dels càrrecs de la Xarxa pel seu catalanisme. L'arribada de la Segona República Espanyola reforçà la política bibliotecària de la primera etapa de la Mancomunitat: la Generalitat, responsable ara de la xarxa, restituí els antics responsables i continuà obrint biblioteques populars a tot Catalunya.

Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten amb almenys d'una. D'altra banda, tots els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l'obligació d'oferir el servei d'acord amb la legislació vigent, disposen d'equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d'entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d'aquestes característiques ja disposen d'equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública.

I vosaltres... soleu anar a la biblioteca? Què hi feu? llegir, mirar llibres, emportar-vos llibres o altres documents en prèstec, assistir a cursos o conferències...? Quina és la vostra?

23 d'octubre 1942 neix Michael Crichton 1971 es patenta l'airbag

Avui parlem de coses i de persones. Hi ha coses que ens sembla que sempre han estat entre nosaltres però no és cert... algun dia algú les va inventar...

Tal dia com avui de l’any 1942 va néixer un nen que li agradava escriure. Es deia Michael Crichton però abans d’escriptor va ser metge. Avui el recordem com a escriptor guionista i novel·lista. Va ser un escriptor excepcional que va aconseguir tenir en el número u als Estats Units un llibre, una pel·lícula i una sèrie de televisió de qual ell en va ser el guionista. El llibre va ser “Acoso” la pel·lícula “Jurassic Park” i la sèrie de televisió “Urgencias”. Va ser l’autor d’obres tan populars com “Parque Jurásico”, “El mundo perdido”, “La amenaza de Andrómeda“, “Congo”, “Esfera” o “Acoso”. Molts d’aquests llibres van ser portats al cinema amb el guió del propi escriptor. És realment excepcional.

Tal dia com avui de 1971 l’empresa automobilística Mercedes-Benz patenta l’airbag.  Ara seria impensable que els cotxes no portessin aquesta mesura de seguretat... de fet, quan veiem pel·lícules antigues en les quals es parla pel mòbil des del cotxe, ningú porta cinturó de seguretat, van en moto sense casc ens en adonem de les mesures de seguretat que s’han anat implementant any rere anys fins a normalitzar-les en el nostre món occidental. En alguna fotografia curiosa de la India encara veiem un munt de gent o de paquets sobre una motocicleta... i és que el nostre món no té una única velocitat. Cada entorn té situacions diferents.

Suggeriments pel cap de setmana

Aquest cap de setmana quatre suggeriments ben diferents...

Del 20 al 22 d'octubre a diferents espais de la Colònia Güell trobareu una activitat que no us podeu perdre: 17a Festa del Modernisme de la Colònia Güell.  Les Festes del Modernisme recreen, en format de festa, aspectes de la vida quotidiana de la Colònia d'ara fa cent anys, mitjançant racons teatralitzats, actuacions musicals i exposicions. Enguany es commemoraran els 125 anys de la inauguració del Teatre Fontova. Val la pena!

El festival 48H Open House BCN és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l'arquitectura, un cap de setmana al mes d'octubre de portes obertes a més de 200 edificis de tot tipus, forma i mida. Una iniciativa de l'associació 48H Open House Barcelona.

Aquest esdeveniment va començar a Londres l'any 1992 i de llavors ençà Open House s'està introduint arreu del món: Nova York, Dublín, Tel Aviv, Roma, Chicago, Buenos Aires, Melbourne... fins a 31 ciutats en cinc continents. Open House ofereix l'oportunitat d'entendre i sentir l'arquitectura de forma excepcional, des de l'experiència arquitectònica. Les activitats de l'Open House conviden tothom a explorar i entendre el valor d'un espai ben construït i dissenyat.

48H Open House BCN és un projecte obert a tothom i sense ànim de lucre que va començar a Barcelona l'any 2010. Una iniciativa transversal, adreçada especialment als barcelonins, que implica la participació de diferents agents socials, tècnics i artístics per "obrir la bona arquitectura a la ciutat". L'objectiu és fer-los viure l'arquitectura i la ciutat de forma didàctica durant un cap de setmana a l'any, gràcies a més de 200 activitats tutoritzades per profesionals de l'arquitectura: els arquitectes que han dissenyat l'obra, els usuaris o els encarregats de la planificació d'una zona de la ciutat són els mediadors que els ajuden a fer entendre què és l'arquitectura, suggerint-los itineraris, i proposant-los activitats i conferències completament gratuïtes. 

I tenim la Festa dels Súpers a l’Estadi Olímpic de Montjuic durant tot el cap de setmana. Hi ha un munt d’activitats. consulteu el programa a  http://www.ccma.cat/tv3/super3/festa-dels-supers/informacio/

I aquest cap de setmana s’acaba la Clickània, Festival de Clicks de Playmobil a l’antiga Església de Sant Francesc (Montblanc). Clickània sempre ha tingut com a finalitat que els visitants descobreixin Montblanc, passegin per carrers i places, i coneguin el comerç i l'hostaleria locals. És per això que s'han tornat a programar un seguit d'activitats més enllà del recinte central del festival. Els aparadors de les botigues del nucli històric de Montblanc s'ompliran de diorames on caldrà trobar els clicks del concurs del Click Amagat. I a l'antic hospital de Santa Magdalena, se celebrarà la desena edició del concurs de creació de diorames i durant els dos caps de setmana els visitants podran gaudir de l'exposició dels muntatges dels aficionats que participen en el concurs.

20 d'octubre Santa Irene i Santa Laura 1973 s'inaugura l'Opera de Sidney

El protagonista d’avui és un edifici singular i molt característic: l’Opera de Sidney.

L'Òpera de Sydney o Òpera House de Sydney, situada a la ciutat de Sydney, estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, és un dels edificis més famosos i distintius del segle XX. Declarat en 2007 Patrimoni de la Humanitat, va ser dissenyat per l'arquitecte danès Jørn Utzon en 1957 i inaugurat el 20 d'octubre de 1973, amb presència de la reina Isabel II en el seu paper de reina d'Austràlia.

A l'edifici es fan obres de teatre, ballet, òpera o produccions musicals. És seu de la companyia Òpera Austràlia, la Companyia de Teatre de Sydney i l'Orquestra Simfònica de Sydney. 

La Casa de l'Òpera de Sydney conté cinc teatres, cinc estudis d'assajos, dues sales principals, quatre restaurants, 6 bars i nombroses botigues de records.

Els cinc teatres són els següents: El Concert Hall o Sala de Concerts, amb 2.679 butaques, conté el magnífic òrgan de l'Òpera de Sydney, l'òrgan mecànic més gran del món, amb uns 10.000 tubs. L’Opera Theatre o Teatre d'Òpera, amb 1.547 butaques, és l'espai principal de la companyia Òpera d'Austràlia; també és utilitzat per la Companyia Australiana de Ballet. El Drama Theatre  amb 544 butaques. La Sala de Música, amb 398 butaques i l’Studio Theatre, amb 364 butaques.

A més de produccions de teatre, les instal·lacions de la Casa de l'Òpera de Sydney també s'utilitzen per a un altre tipus de funcions, com ara casaments, festes i conferències. Per a aquest tipus d'esdeveniments el teatre posseeix les següents sales menors: Sala d'enregistraments, Sala d'exposicions, Hall de recepció. Voleu una curiositat? L'edifici compta amb més de 2.200 portes!!! 

Avui felicitem a totes les noies que es diuen Irene i Laura perquè celebren el seu sant. Moltes felicitats! Que passeu un bon dia voltades dels qui més estimeu!

19 d'octubre Dia Mundial del càncer de mama

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

Cada any, el 19 d'octubre se celebra el Dia Contra el Càncer de Mama com a recordatori del compromís de tota la societat en la lluita contra el càncer de mama.

Com cada any, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) suma les seves forces per fer front al càncer de mama, una malaltia de la qual es diagnostiquen cada any uns 25.000 casos nous (Dades del càncer de mama a Espanya 2016).però que afecta a més de 63.000 persones. El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals. 

El càncer de mama es diagnostica, en un 99%, en dones. La supervivència per càncer de mama ha millorat notablement en els darrers 20 anys (anualment s'incrementa la supervivència per aquest tumor un 1,4%). Cada any disposem de més informació per diagnosticar precoçment i tractar el càncer de mama, el que ha permès que la supervivència global als 5 anys del diagnòstic d'aquest tumor sigui del 82,8% al nostre país (Eurocare-4), per sobre de la mitjana europea i similar als països amb les millors xifres de supervivència.

És un càncer en el que una major conscienciació social sobre la seva detecció precoç i la reducció del risc de desenvolupar-lo, així com un major esforç en investigació, han aconseguit que sigui un dels tumors amb millor pronòstic i majors índexs de supervivència i cronificació.

Però malgrat les bones notícies aquesta paraula segueix sent una “paraulota”. El dia que el doctor et diu que cal posar-se ràpidament a fer proves perquè al càncer que pateixes cal posar-li cognom... et quedes corpresa... però després de l’ensurt inicial... la meva experiència personal va ser anar per feina. Ara ja en fa gairebé dos anys i mig d’aquell dimecres 30 d’abril  però el recordo com si fos ara. És tota una experiència.

Però per sobre tot avui voldria agraïr a tot el personal que té relació amb els malalts de càncer: metges, infermeres, administratius... que aconsegueixen fer més fàcil aquest temps difícil per definició. I a tots els investigadors passats, presents i futurs que fan que els tractaments hagin millorat molt i el que milloraran... això esperem!

Si voleu més informació consulteu la web del aecc.es, Si us han detectat no escolteu a ningú més que al vostre metge, molta gent té bona voluntat però nomès l'equip mèdic sap què fer, quan fer i com fer. Ens cal un acte de fe però val la pena!

17 d'octubre 1867 neic Puig i Cadafalch 1979 Premi Nobel de la Pau per a Teresa de Calcuta 1985 neix la Lotería Primitiva

Amb els tres protagonistes d'avui tindríem casa, pau i diners... diuen que és "un completo".

Josep Puig i Cadafalch va neixer a Mataró al 1867. Va ser arquitecte, un dels més importants del modernisme català, a més d'historiador i polític, president de la Mancomunitat de Catalunya. Alguns dels seus edificis més destacats són: Casa Amatller al Passeig de Gràcia,  la Casa de les Punxes o Casa Tarrades a l’Av. Diagonal, Fàbrica Casaramona (actualment seu del CaixaFòrum), les Caves Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia...

Teresa de Calcuta es deia Agnes Gonxha Bojaxhiu. Va ser una monja catòlica d'origen albanès que va viure a l’Índia. Va fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, en un primer moment a l'Índia i després a altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada pel papa Joan Pau II i la seva canonització va ser aprovada pel papa Francesc al desembre de 2015. A partir d’aquest moment també se la coneix com Santa Teresa de Calcuta. Avui la recordem perquè tal dia com avui de 1979 li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau. També va rebre el més alt guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva tasca humanitària. A ells es van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals.

Avui també recordem el primer sorteig de la Lotería Primitiva que va tenir lloc tal dia com avui del 1985. Una curiositat: el primer número en sortir va ser el 15, que se’l coneix com “la niña bonita”. Fins aquest moment nomès es podia jugar a la Loteria Nacional i a les quinieles que donaven uns premis més petits. Després n’han sortit d’altres d’entitats privades com el cupó de l’ONCE, de més locals com la Grossa de Cap d’Any o de més internacionals com l’Euromillón. N’hi ha tota una colla de sortejos on el que es presenta al comprador és la possibilitat de fer-se ric comprant una butlleta. És cert que sempre li toca a algú però la possibilitat de que aquest algú puguis ser tu, és ben remota. Molts somien amb aquesta possibilitat i quan veuen els premis... s’enlluernen... i si fos per a mi? Però en aquests sortejos el que més hi guanya sempre és l’administració pel que recapta del premi i de tots els que no l’han aconseguit...

La fotografia pertany a les Caves Codorniu, obra de Josep Puig i Cadafalch.

16 d'octubre Dia Mundial de l'Alimentació 1992 Neix la Gemma

Avui, setze d’octubre parlarem del Dia Mundial de l’Alimentació i de la maternitat.

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). La seva finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa. El dia coincideix amb la data de fundació de la FAO a 1945.

El Dia Mundial de l'Alimentació (DMA) va ser establert per països membres de la FAO a la Reunió General de l'Organització Número 20, al novembre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel ministre d'Agricultura i Alimentació, Paul Romany va desenvolupar un actiu paper en la Sessió Número 20 de la Conferència de la FAO, suggerint la idea de celebrar mundialment el DMA. Des de llavors s'ha desenvolupat cada any en més de 150 països, donant a conèixer els problemes al voltant de la pobresa i la fam.

Avui, 16 d'octubre, amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació, el Banc dels Aliments de Barcelona (C/Motors, 122 Barcelona) farà una jornada de portes obertes amb visites guiades. Si els vols conèixer per dins, aprofita! 

També parlarem del Gran Recapte que tindrà lloc l’1 i 2 de desembre. Per vuitè any consecutiu, els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya organitzen el gran Recapte d’Aliments a Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. Per fer-ho possible caldran 25.000 voluntaris per als més de 2.000 punts de recollida habilitats a supermercats i mercats arreu de Catalunya. Si voleu participar com a voluntaris poseu-vos en contacte amb el Banc dels Aliments. 

Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. Aquestes persones requereixen la nostra solidaritat i capacitat organitzativa per no esdevenir persones marginades. I és per aquest motiu que des dels Bancs d'Aliments es posa en marxa aquest projecte que enguany arriba a la vuitena edició.

El Gran Recapte d'Aliments al 2016 va recollir 4.374.000 kg en més de 1.837 punts de recollida i va comptar amb l'ajuda de 23.715 voluntaris. La fita per a l'edició del 2017 és tornar assolir una xifra similar gràcies a la col·laboració dels voluntaris i donants.

Tal dia com avui de 1992, fa vint-i-cinc anys, va néixer la meva primera filla, la Gemma. Hi ha coses que ens canvien la vida i una d'elles és la maternitat. Abans de les nou del vespre va arribar al món i vàrem estar tant contents! En aquests primers vint-i-cinc anys hem tingut moments molt joiosos i d'altres de molt durs... Però certament, el seu somriure sempre ha il·luminat el meu. Avui la felicitem a ella, que fa anys, desitjant que tingui una vida plena i feliç i que estigui sempre voltada dels que més estimi. Nosaltres, avui, també fa vint-i-cinc anys que som pares... i quan la mirem se'ns escapa un somriure d'orgull veient una dona amb determinació per aconseguir els seus somnis... no ens ho ha posat difícil però no ho hem fet gens malament... 

10 d'octubre 1660 neix Daniel Defoe 1860 neix Joan Maragall 1908 neix Mercè Rodoreda

Avui va de literatura, tres escriptors van néixer tal dia com avui:

1660 Neix Daniel Foe, més conegut pel seu pseudònim Daniel Defoe . Va ser un escriptor, periodista i panfletista anglès. La seva obra reflexa la seva experiència en molts països i en molts aspectes de la vida. És mundialment conegut per la seva novel·la “Robinson Crusoe”. Defoe és important per ser un dels primers escriptors de novel·la, gènere literari que es va popularitzar a Anglaterra, per això va rebre el títol de pare de tots els novel·listes anglesos. A Defoe també se'l considera pioner de la premsa econòmica.

1860 Neix Joan Maragall. Va ser un poeta espanyol, considerat un dels pares de la poesia catalana modernista. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Membre de la intel·lectualitat de la Barcelona de la Renaixença, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de simplicitat el que va arribar a desenvolupar en el seu «teoria de la paraula viva», amb la qual va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, tot i que també destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, biografies i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que va generar una important influència social. Va traduir a Goethe, Nietzsche i Novalis i va introduir així a Catalunya una bona part de la poesia alemanya. En el vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'Oda a Espanya i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera en molt el fet purament anecdòtic o biogràfic. Un dels seus néts és Pasqual Maragall, que va ser president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).

1908 Neix Mercé Rodoreda. Està considerada una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seva època, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a quaranta idiomes diferents. La seva producció abasta tots els gèneres literaris; Rodoreda va escriure poesia, peces de teatre i contes, tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament es va descobrir un vessant més, la pintura, que havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura. Algunes de les seves obres més importants són “La Plaça del diamant”, “Mirall trencat”o “Aloma”,  entre moltes d’altres.

Suggeriments pel cap de setmana

El cap de setmana és ple d'activitats per a tots els gustos i per a totes les edats.

Un dia de nassos: El 7 i 8 d'octubre torna la festa solidària Un Dia de Nassos amb entrades a meitat de preu en diferents espais d'oci. Els Pallapupas organitzen des de fa vuit anys Un Dia de Nassos, una festa solidària que té com a objectiu omplir de rialles els hospitals amb els fons recaptats amb la venda d’entrades i nassos de pallasso. Enguany, es poden comprar entrades a meitat de preu (on line i anticipades) a Port Aventura, el Tibidabo, el Zoo, Catalunya en Miniatura i la Granja d’Aventura Park. Els Pallapupas treballen per fer riure prop de 40.000 nens i nenes hospitalitzats cada any i acompanyen les seves famílies en el mal tràngol de la malaltia. Treballen per millorar l’estat d’ànim dels malalts, generant un canvi positiu gràcies a l’humor.

“Disseny en família”:  jornada al Museu del Disseny  aquest dissabte adreçada a les famílies amb nens i nenes de fins a 12 anys, amb la qual el museu presentarà el programa d’activitats previst per a aquest curs. Dissabte, les famílies podran gaudir, de forma gratuïta, dels nous tallers que el Museu del Disseny ha programat (“Qui no s’espanta, estampa!”, “Objectes que creen objectes” i “Ex-libris, Pitibris”), d’un espectacle amb titelles hologràfics de la companyia Holoqué, participar en el joc de construcció Kapla o descobrir el joc de memòria gegant d’objectes d’aquest centre museístic.

Caminada Internacional a Barcelona: dissabte i diumenge es proposa una activitat esportiva oberta a tothom, que no és de caire competitiu i que es va iniciar en el 2001. Des de llavors ha tingut lloc cada any amb un interès creixent dels participants. Per cada un dels dos dies que dura l’activitat (cap de setmana) se senyalitzen dos itineraris (de 20 i 30 quilòmetres) per la ciutat i les rodalies. Al llarg d’aquests itineraris se situen punts de control de pas, punts d’avituallament i d’assistència mèdica i cabines amb sanitaris. Una vegada fet el recorregut se celebrarà la Festa de la Caminada a la zona d’arribada, l’auditori del Centre Cívic Cotxeres de Sants, de 12.00 a 14.00 hores, els dies 7 i 8 d’octubre.

Nit jove al CosmoCaixa: Dissabte de 7 de la tarda a 12 de la nit, una sessió nocturna per explorar la Lluna i l’espai des de diverses disciplines com l’astronomia, la tecnologia i l’art. Una exposició, un taller sobre tecnologia aeroespacial, la projecció d’un documental i una observació astronòmica permetran explorar la Lluna, tant la seva cara visible des de la Terra com la seva cara oculta, així com altres objectes del firmament. Es tracta de la Nit Jove, una trobada que té lloc al CosmoCaixa el dissabte 7 d’octubre i que s’allargarà fins a la mitjanit.

Amb la Lluna com a principal protagonista, els visitants a la Nit Jove podran contemplar una reproducció hiperrealista de set metres de diàmetre del nostre satèl·lit que els mostrarà la seva cara oculta amb gran detall. El “Museu de la Lluna” és obra de l’artista britànic Luke Jerram i romandrà al museu fins al 15 d’octubre. Als peus d’aquesta obra d’art, a l’espai “La tecnologia aeroespacial del futur”, diversos grups de recerca i desenvolupament del Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya presentaran els seus projectes relacionats amb l’estudi i l’exploració de la Lluna i del cosmos en general. Al planetari del museu, el documental “Encisats per la Lluna” repassarà alguns fenòmens relacionats amb el nostre satèl·lit, com el seu moviment, el seu vincle amb el calendari, els eclipsis o per què des de la Terra sempre veiem la mateixa cara. La Nit Jove es complementa amb una observació a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Guiats pels membres d’aquesta entitat i si els núvols no ho impedeixen, els visitants aprendran a reconèixer les constel·lacions i les estrelles a ull nu, i amb telescopi podran contemplar de prop la Lluna, Saturn, Neptú i objectes del cel profund com alguna nebulosa o galàxia.

5 d'octubre 1966 es compra Floquet de Neu 2017 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges

Dos protagonistes: Floquet de Neu i el Festival 

El nostre protagonista d’avui va ser un símbol de la ciutat de Barcelona: Floquet de Neu. Floquet de Neu era un goril·la occidental (Gorilla gorilla), de la subespècie goril·la de les planes occidentals. Va ser la principal atracció del Parc Zoològic de Barcelona per ser l'únic goril·la albí conegut. Es calcula que havia nascut cap al 1964 i va morir per eutanàsia el 24 de novembre del 2003 a Barcelona. Tenia uns 39 anys al moment de la seva mort, força més que la mitjana de 25 anys que sol viure un goril·la en llibertat.

El nom original en fang era Nfumu Ngui ("goril·la blanc"), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu. Inicialment va ser presentat a Tele/Expres com Blancaneus, però la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l'anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu. L'asteroide 95962 Copito, descobert per l'astrònom J. Manteca des de l'observatori de Begues, se li donà aquest nom en honor seu. Però no només té un asteroide també se’n va fer una pel·lícula de dibuixos animats per explicar la seva història i el lligam amb la ciutat de Barcelona.

Tal dia com avui de 1966 el primatòleg Jordi Sabater Pi compra, a Guinea Equatorial, Floquet de Neu, que aleshores tenia entre dos i tres anys. En paga 20.000 pessetes.  


El Sitges Film Festival o Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és un festival de cinema que se celebra cada any a Sitges, i que dóna un paper preponderant al cinema fantàstic, encara que hi són presents obres de tots els gèneres. És el festival de cinema amb més prestigi internacional i ressò mediàtic dels que es fan a Catalunya i un dels més importants que se celebren a l'estat espanyol amb 180.000 visitants al 2014 i 73.955 entrades venudes el 2015, un 20% més que en l'edició del 2014. Havent-se convertit en la seu dels premis anuals de la European Fantastic Film Festivals Federation.


Avui obre les seves portes el que va ser el primer festival del món dedicat al cinema fantàstic; va néixer l'any 1968 amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges i des de llavors s'ha celebrat ininterrompudament cada any a principis d'octubre. El festival ha rebut constantment visites d'intèrprets, directors i productors de renom tant nacional com internacional.

4 d'octubre Sant Francesc d'Assis

Sant Francesc anomenava germans als animals, al foc i a l'aigua,  ja que totes les criatures provenen de la mateixa font i, per tant, d'alguna manera, tots són membres d'una família.

Va ser proclamat com a patró de l'ecologia pel Papa Joan Pau II el dia 29 de novembre de 1979: "Entre els sants i els homes il·lustres que han tingut un singular culte per la natura, com magnífic do fet per Déu a la humanitat, s'inclou justament a Sant Francesc d'Assís. Ell, en efecte, va tenir en gran estima totes les obres del Creador i, amb inspiració gairebé sobrenatural, va compondre aquell bellíssim "Càntic de les Criatures", a través de les quals, especialment del germà sol, la germana lluna i les estrelles, va rendir l'omnipotent i bon Senyor la deguda lloança, glòria, honor i tota benedicció ".

El patró de l'ecologia, va néixer a Assís (Itàlia), el 4 d'octubre a l'any 1182. Fill del comerciant Pere Bernardote i de Pica, pertanyia a una noble família de la Provença. Va renunciar als béns paterns i es va lliurar de ple a Déu. Va abraçar la pobresa i va viure una vida evangèlica, predicant a tots l'amor de Déu. Conegut també com el Pobre d'Assís pel seu matrimoni amb la Pobresa i el seu amor a tota la natura.

Sant Francesc d'Assís, ofereix als cristians l'exemple d'un respecte autèntic i ple per la integritat de la creació. Amic dels pobres, estimat de les criatures de Déu, convida a tots -animals, plantes, forces naturals, fins i tot al germà Sol i la germana Lluna- a honrar i lloar el Senyor.

Francesc sentia un profund respecte i admiració per tot el que trobava a la natura: des d'un simple escarabat fins l'astre rei. Especial cura i respecte li mereixien les coses més petites. Mai matava un insecte, ni utilitzava de la natura sense necessitat. En fer això, Francesc no glorificava les coses per se (per elles mateixes), sinó al seu Creador.

El llegat ecologista de Sant Francesc consisteix en ensenyar-nos que hem de repensar el nostre lloc en l'ordre creat, de manera que el benestar humà està integrat en el benestar de totes les coses (medi ambient). Per a ell, era vital entendre la relació entre la humanitat i tota la creació. La visió franciscana ajuda a veure la vida com un gran regal. Si podem ser humils com ell, i entendre que el món no està en el nostre control, prendrem el nostre lloc com una part, i només una part, de la gran comunitat de la creació.

Que Sant Francesc d'Assís ens inspiri i ens ajudi a conservar sempre viu el sentiment de la 'fraternitat' amb totes les coses- creades bones i belles per Déu Totpoderós- i ens recordi el greu deure de respectar-les i custodiar-les. (SS Joan Pau II, 8 Des. 1989)

Curiosament el seu missatge que s’expressa de manera coherent amb el seu estil de vida és molt ben valorat, també, pels no creients.

Avui els franciscans són presents a tot el món. La família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.

Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226, es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.

Al llarg dels segles s'han produït al si de l'orde molts moviments de reforma i d'escissió, que han donat origen a diferents branques i ordes que, en algun cas, s'han separat de l'orde originari: la majoria són reformes de l'orde franciscà, que havien de conduir a una aplicació més rigorosa de la regla, d'acord amb el seu esperit fundacional.

2 d'octubre Dia de l'Angel de la Guarda 1995 Presentació del Nou Diccionari de l'IEC

Avui l’Església catòlica celebra el dia de l’Àngel de la Guarda. De petits molts hem aprés una oració molt simple que no hauríem de perdre quan creixem... “Àngel de la Guarda, dolça companyia; no em deixis sol ni de nit, ni de dia; perquè em perdria.” Alguns han canviat aquest àngel per “la veu de la consciència” o “una veu interior” que ens acompanya... feu-ho com vulgueu però penseu el que feu i les conseqüències que poden tenir el vostres actes. Grans o petits.. sempre en tenen. Els que hi creiem avui el mimarem i el tindrem especialment present. 

És curiós la cara que fan els infants quan descobreixen que hi ha un llibre que no explica històries sinó que conté totes les paraules. Després de la sorpresa venen les ganes de llegir-les totes, de buscar aquelles prohibides o de saber si aquelles també hi són... Avui recordem que l’any 1995 es va fer la Presentació del nou Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans).

La nostra imatge d'avui ajunta l'àngel i el llibre...el títol és divertit...