28 de febrer Dia Mundial de les Malalties Rares o Minoritàries

Avui, 28 de febrer, és el Dia Mundial de las Malalties Rares o Minoritàries. Quan una malaltia d’aquestes entra en una casa fa que tothom es posicioni i intenti trobar mitjans per millorar la investigació i el tractament o, les cures pal.liatives dels seus estimats. Ha de ser molt dur… no volem ni pensar-hi, i ens vosta molt posar-nos al seu lloc per això si podem col.laborar tenim la obligació moral de fer-ho. Recollir taps, participar en actuacions fer donatius, ajudar a que es conegui la seva feina…

Hi ha tot un món que desconeixem… us proposo descobrir la Federació Catalana de Malalties Minoritàries (FCMM) de la mà de la Sra. Anna Quintero, la seva presidenta. Aquests dies s’han fet moltes activitats al voltant d’aquesta diada però el seu ressò encara és molt petit. Tots podem actuar d’altaveu perquè la seva feina arribi a tots els racons i de tot arreu arribin col.laboracions per acompanyar aquests malalts i les seves famílies en la seva lluita.

27 de febrer 1995 primer recopilatori del Boss

Bruce Frederick Joseph Springsteen, més conegut amb el nom de The Boss, és un cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc que va néixer a Long Branch, Nova Jersey, EUA, el 23 de setembre del 1949.

La seva inspiració per dedicar-se a la música va venir quan va veure Elvis Presley en l'Ed Sullivan Show. A l'edat de 13 anys va comprar la seva primera guitarra. Als 16, la seva mare va aconseguir un préstec per comprar-li una guitarra Kent que costava 60 dòlars, esdeveniment que va rememorar en la seva cançó "The Wish" (El desig).

Tal dia com avui, de 1995, Bruce Springsteen va posar a la venda el seu primer recopilatori en 22 anys de carrera. Recollia 14 dels millors talls dels seus deu àlbums precedents i quatre temes inèdits que, lògicament van despertar l'interès dels seguidors del Boss. L'àlbum, amb una portada en la qual Springsteen apareix amb la guitarra a l'esquena vestit de cuir i sobre fons blanc, es va posar a la venda el 27 de febrer de 1995 i es va convertir des d'un primer moment en un dels discos més venuts del cantautor de Nova Jersey . En el disc hi ha els temes imprescindibles de la primera part de la seva carrera , inclosos alguns posteriors a la seva separació de la E Street Band . Per exemple , l'indiscutible "Born in the USA ", " The river " o " Hungry heart ". A més es van incloure els inèdits que va gravar acompanyat de l'E Street Band , amb els cors de la seva dona , Patti Scialfa. 

El Boss és un gran enamorat de Barcelona i del seu públic. Ha actuat a la ciutat en nombroses ocasions. Va venir per primera vegada l’any 1981 al Palau d’Esports i des de aquell moment ha omplert el Camp del Barça, el Palau Sant Jordi i l’Estadi en diverses ocasions, la darrera va ser el 14 de maig del 2016. 

És un músic molt complet i compromès, una figura important de la música del segle XX, del qual en Manel Fuentes en fa una imitació excepcional des del respecte al seu ídol.

26 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl.lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il.lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet del Gran Teatre del Liceu.

L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

És una visita obligada per conèixer el modernisme i per viure la música d’una manera molt especial a la seva sala gran. S’hi programa música molt variada des de orquestres simfòniques fins a la Banda Municipal, cantants actuals o concerts familiars. 

25 de febrer 1993 Els Segadors Himne Oficial de Catalunya

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l'any 1994.

Els Segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Fa servir elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. La primera versió enregistrada que se'n conserva data del 1900. Es pot veure darrere de l'himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.

Trobem altres himnes en l’àmbit catalanoparlant com El gran Carlemany a Andorra, La Balanguera a Mallorca i l’Himne de València al País Valencià. A Espanya podem escoltar la Marcha Real; a França, la Marsellesa; a Anglaterra, God Save the Queen; i als Estats Units, God Bless America. 

Normalment, el moment en el qual sentim els himnes de les diferents nacions és en les proves esportives en les quals participen o en les parades militars. En les nacions sense estat es converteix en un cant de reivindicació nacional.

24 de febrer 1989 incorporació de les dones a les forces armades espanyoles

El paper de la dona en la societat actual està clarament en expansió. Tal dia com avui, fa vint-i-cinc anys, es feia efectiva una antiga reivindicació: la plena incorporació de la dona a les forces armades, era l’any 1989. Fins aquest moment, estava relegada a feines assistencials.

Fins i tot hi ha hagut tres dones ministres de Defensa a Espanya: Carme Chacón (2008-2013 del PSOE), M. Dolores de Cospedal (2016-18 del PP) i Margarita Robles (del 2018 fins a l'actualitat del PSOE). Una d'elles, Carme Chacón va arribar a passar revista a les tropes amb una super panxa d'embaraçada. Va ser fantàstic. 

S’ha recorregut un llarg camí i en aquest moment trobem dones per tot arreu fent feines que abans estaven exercides exclusivament als homes: porten taxis i autobusos, són enginyeres i tenen un paper important en indústries, arbitren partits de futbol, són ministres, secretàries generals i portaveus de partits polítics, estudien totes les matèries possibles i tenen un futur brillant per davant...

No fa tants anys en el nostre país les dones no podien tenir estudis superiors, no podien estar en llocs de responsabilitat, ni tan sols podien treballar sense el permís del seu marit. Tot això, sortosament, és passat i les dones es formen i tenen la possibilitat d’accedir al món laboral i de tenir una independència real.

La dona en el nostre entorn, en el segle XXI, ja no està només a casa dedicada a la família però de vegades ens trobem que aquesta suposada alliberació es combina amb una doble feina a casa perquè la societat encara no ha paït el canvi. No hi ha igualtat real ni cooperació en moltes cases on el pes del dia a dia segueix recaient en la dona. Hauran de passar generacions, el canvi ha començat. És molt important que mantinguem una actitud positiva per accelerar-lo i que la igualtat sigui real dins i fora de casa. La col·laboració és imprescindible.

Però el paper de la dona no és el mateix a tot el món. Hi ha països en els quals tenen encara molta feina per fer... és important la col·laboració internacional per ajudar-los a fer un pas ferm en favor de les dones, en pro dels drets humans.

23 de febrer 1450 ? Johannes Gutemberg inventa la imprempta

Hi ha dates que haurien d’estar marcades en el calendari amb un color especial i avui és una d’aquestes. Hi ha invents que han marcat la vida de tantes generacions que mereixerien un lloc especial. Avui sembla superat però com els clàssics… malgrat les tecnologies o potser gràcies a elles… no morirà mai.

Tal dia com avui Johannes Gutenberg va imprimir el primer llibre en una impremta. Si no fos prou important el fet, a més, no va ser un llibre qualsevol, va ser la Bíblia. A partir d’aquí la vida dels llibres, que fins el moment s’havien de copiar a ma, fa un gir espectacular.  Es podran fer còpies d’originals amb molta més facilitat evitant que es perdin continguts antics. Però sobretot serà l’inici de la generalització de la cultura. Encara serà llunyà el temps en el qual el gruix de la població d’un país sap llegir i té accés a la cultura i a la formació però és un pas de gegant… ha començat la revolució cultural que caminarà fins els nostres dies i com diu el “Buzz Lightyear”:  “hasta el infinito y más allà !” (les nostres referències del cinema són sovint en castellà…)

Avui conviuen els llibres en paper i els llibres digitals, les biblioteques tradicionals i les col.leccions de llibres digitalitzats… s’ha estés encara més la possibilitat d’entrar en contacte amb altres cultures, altres pensaments o els de la nostra pròpia terra. Però per l’estiu, la primavera, l’hivern o la tardor no hi ha res com la lectura d’un bon llibre sota un arbre o a prop del foc. Quan hem aconseguit gaudir de la lectura com a plaer és un dels més estesos. Comprar llibres o tenir-los en prestec de les moltes biblioteques del nostre país. Molts pares i mares voldrien poder traspassar aquesta afició als seus fills. L’exemple i l’encert en triar els llibres adients els posaran en contacte amb una activitat que ens ajuda a créixer i alimenta el nostre cor i el nostre cervell. 

22 de febrer 1932 neix Mª Rosa Domènech 1987 mor Andy Warhol

Tal dia com avui de 1932 va néixer al Clot, a Barcelona, la Maria Rosa Domènech. Una dona alegre i elegant que es va convertir en la Srta. Mª Rosa i en la Sra. Llucià i fa cinquanta-cinc anys en la meva mare. Va ser sempre un puntal, sovint en segon pla però brillava amb llum pròpia. De fet, tothom que la va conèixer recorda el seu somriure.

Tal dia com avui del 1987 va morir el pintor Andy Warhol. El 22 febrer 1987 era diumenge. Aquest dia, l'art i l'avantguarda es van posar de dol perquè Andy Warhol, el major difusor de l' art pop, dessacralitzador de mites de la cultura i la política va morir en un hospital de Nova York després d'una intervenció a la vesícula.

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Il.lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pel seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel.lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel.lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andy Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia només 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir. Finalment decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col.laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i, per fi, pot dur la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluirà al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell, Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che, i Warhol és famós i desitjat.

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i es converteix en mecenes de qui, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria ", l'estudi de l'artista, on es fa art, cinema i , sobretot , música. És a La Factoria on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground ", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Andy Warhol va estar molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat " The Velvet Underground & Nico ", per al que disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Estàvem en els embogits setanta i en aquest disc no cal una cançó dedicada a la " Heroïna " que circulava entre els assidus de la Factoria . En aquesta época Andy Warhol, estaba molt content amb el seu sobrenom “Drela”, la barreja de " Dràcula i Cinderella". El 1990 va rebre l'homenatge de John Cale i Lou Reed en un disc en directe titulat "Cançons per Drela".

21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna 2008 Harry Potter y las reliquias de la muerte (cast)

Avui és el Dia Internacional de la Llengua Materna. Al món hi ha moltíssimes llengües algunes amb molts parlants i altres amb molt pocs. Avui el que es celebra és la importància de la Llengua Materna que en un temps amb tants moviments pot no coincidir amb les llengues oficials d'un lloc. A l'Hospitalet, al Centre de Normalització Lingüística han fet un mural amb expressions en diferents llengues i la seva traducció al català. A Catalunya som molts i molt diversos i hem d'afavorir lús de totes les llengües, també de les llengües oficials.

Podreu gaudir de l'exposició 'Paraules d'aquí que venen d'allà', a la Casa de la Vila de Montcada, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna. Hi romandrà fins al 3 de març.

Per això té una especial rellevància l'efemèride que recordem avui. Harry Potter és una saga de llibres que ha estat traduïda a 66 llengües entre elles també el llatí i el grec clàssic i llengües tan diverses com el finès, el xinès, l'àrab o el bengalí.  

Tal dia com avui del 2008 va sortir a la venda el darrer llibre de la saga Harry Potter en castellà : Harry Potter y las reliquias de la muerte de l’escriptora J. K. Rowling

La saga Harry Potter ha estat un fenomen mundial que ha revolucionat el món de la lectura juvenil. De sobte un munt de nens grans i joves es sentien atrets per les aventures d’aquest jove mestís que viu en un món màgic i creix com l’escollit per salvar el món màgic del mal encarnat per algú del qual no se’n pot dir ni el nom.

Aquells llibres gruixuts eren devorats pels joves i es traduïen a un munt de llengües aconseguint que hi hagués cues a les llibreries i es fessin activitats especials de llançament i fossin dates especials les sortides de cadascun dels nous volums.

Després van arribar les pel.lícules però com tantes vegades els seguidors-lectors van trobar que tot i que seguien fil per randa les peripècies d’aquest jove mag, hi havia coses que només es podien veure amb els ulls del cor i de la imaginació. Cal dir, però, que recreen d'una manera excepcional l'univers màgic que ens presenta l'autora... però per a gustos hi ha colors...

20 de febrer 1860 neix Pompeu Fabra 1976 Reial Acadèmia Basca 2008 AVE Madrid Barcelona

Avui sembla un bon dia per reflexionar al voltant de les llengües com a mitjà de comunicació. Dos fets que coincideixen en el dia d’avui ens donen el tret de sortida…

L’any 1860 va néixer Pompeu Fabra, un enginyer i filòleg català que es destacà com a establidor de la normativa moderna de la llengua catalana. Va fer una gran feina encara que molts estudiant li maleeixin l’accentuació o l’ús dels pronoms febles o les desinències verbals. Fer que una llengua que es parla i està viva tingui una normativa és fer-la créixer i permetre que sigui encara més sòlida perquè es pot estudiar, transmetre i aconsegueix que tots els parlants es puguin comunicar entre ells. Avui, una plaça i una estació de metro a Badalona (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom.

Tal dia com avui l’any 1976 es produeix el reconeixement de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca. L'Euskaltzaindia, en català Reial Acadèmia de la Llengua Basca, és la institució acadèmica oficial que regula les normatives (gramàtiques, diccionaris, etc.) del basc. La seva tasca ha servit sobretot per afiançar l'euskera batua, el basc unificat que es fa servir com a estàndard. Aquesta és la llengua que es fa servir a les ikastoles, escoles basques, a gran part de les escoles d'Euskal Herria i als mitjans de comunicació, i ha possibilitat el ressorgiment de l'idioma després de la dictadura franquista. Aquesta entitat te la seu central a Bilbao però també te oficines a Vitòria, Sant Sebastià, Pamplona i Baiona. La traducció automàtica del Google del basc a l’espanyol és molt lamentable i hi ha paràgrafs sencers on no s’entén el que volen dir perquè només trobem paraules inconnexes…

I per acabar de parlar de connectivitat i comunicació avui hi ha un aniversari especial. L’AVE Madrid-Barcelona va ser inaugurat el 20 de febrer del 2008. Això ha millorat molt la connexió de Barcelona i Madrid escurçant el temps i millorant-ne la comoditat. Només en els cinc primers anys s'han comptabilitzat més de vint-i-set milions de passatgers. Recordo perfectament aquell full de llibreta en la qual la Claudia, una alumna de l'escola de Tercer de Primària, ens parlarva en una redacció del viatge del seu pare en els primers dies d'aquest nou mitjà de transport... quants records.

19 de febrer 1473 neix Copèrnic

Nicolau Copèrnic va nèixer tal dia com avui de l’any 1473 a Toruń (Polònia). Va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. Fins aquest moment es creia que la Terra era el centre de l’univers i que tots els planetes, els estels i fins i tot el sol giraven al seu voltant. El seu llibre “De revolutionibus orbium coelestium” (Sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i el punt d’inici de la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un Univers geocèntric (la Terra és el centre) a un cosmos heliocèntric (el Sol és el centre)— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Com els grans renaixentistes no era especialista en res però feia de tot. Eren polifacètics. Treballaven a diferents àrees de coneixement. Va ser matemàtic, astrònom, metge, poliglot multilingüe, estudiós dels clàssics, traductor i artista. També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar,diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i amb això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.

17 de febrer 2012 15 anys en antena de Saber y Ganar 1836 neix Gustavo Adolfo Becquer

Els nostres protagonistes d’avui són un programa de televisió i un poeta.

Saber y ganar és un programa de televisió espanyol de preguntes i respostes, dirigit per Sergi Schaaff. Està presentat per Jordi Hurtado i Juanjo Cardenal, amb la col·laboració de Pilar Vázquez, i s'emet, en diferit, de dilluns a divendres, a les 15:38 per La 2 de Televisió Espanyola. Des del 15 d'octubre de 2011 també és emès els dissabtes i diumenges a la mateixa hora. És al seu torn transmès en diferit, pel Canal Internacional de Televisió Espanyola, depenent l'hora d'emissió de la zona geogràfica. 

S'emet ininterrompudament des del 17 de febrer de 1997, pel que és el concurs més veterà de la història de la televisió d'Espanya. El 19 abril 2010 va complir 3.000 programes en antena. Durant el 2005 va obtenir una mitjana entorn del milió i mig d'espectadors per programa, el que suposa més del doble de l'audiència mitjana de La 2. El seu major pic d'audiència el va obtenir el 22 de gener de 1998 amb 2.646.000 espectadors i un 21,8% de quota de pantalla. 

A Saber y ganar hi competeixen tres concursants que han de respondre correctament a preguntes de cultura general en diverses proves. Cada dia, el concursant classificat en segon lloc ha de superar una prova més: La calculadora humana, per poder conservar el que ha guanyat durant el concurs. Els tres participants tenen l'oportunitat d'aconseguir uns diners extres contestant correctament a la penúltima prova: La part pel tot. En l'última prova del programa, el concursant que va caure eliminat en última trucada té la possibilitat de tornar a concursar al programa següent si supera El repte.

El divendres 17 de febrer de 2012 el programa va complir 15 anys en antena. Per celebrar aquesta fita, el concurs va programar 12 emissions especials (fins a l'1 de març) amb els millors concursants de tota la seva història. El juny de 2014 va celebrar el programa número 4.000, amb un total de 17 anys en antena, 2.280 concursants, 2.826 hores de televisió i 295.000 preguntes fetes. I tot això amb un únic presentador: Jordi Hurtado. Si aneu a la web de RTVE podreu veure l’evolució del més famós dels presentadors.

El coneixem com Gustavo Adolfo Bécquer però es deia Gustavo Adolfo Claudio Domínguez Bastida, va néixer a Sevilla el 17 febrer de 1836. Va ser un poeta i narrador espanyol, pertanyent al moviment del Romanticisme. Per ser un romàntic tardà, ha estat associat igualment amb el moviment postromàntic. Tot i que en vida ja va aconseguir certa fama, va ser després de la seva mort i després de la publicació del conjunt dels seus escrits va obtenir el prestigi que avui se li reconeix. La seva obra més cèlebre són les Rimes i Llegendes. Els poemes i històries inclosos en aquesta col·lecció són essencials per a l'estudi de la literatura hispana, sobre la qual van exercir posteriorment una gran influència. Trobareu poemes archifamosos com el que protagonitzen “las oscuras golondrinas”.

16 de febrer 1928 neix Pere Casaldàliga

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. El nostre protagonista d'avui és una d'aquestes persones.

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que quan acabin els seus dies podrà mirar enrera i dir ha estat molt dur de vegades, però ha valgut la pena.

15 de febrer Dia Internacional de la Lluita contra el Càncer Infantil, 1965 mor Nat King Cole

Els nostres protagonistes d’avui són un Dia per recordar i una veu que quan l’has sentit no la pots oblidar...

La salut és una d’aquelles coses que sembla que vinguin incorporades amb les persones però desgraciadament no és així. Avui es celebra el Dia Mundial contra el Càncer infantil. No hi ha prevenció però sí es treballa molt en el diagnòstic i el tractament. Hi ha associacions que donen suport als infants i a les seves famílies. Es diagnostiquen més de 1100 nous casos cada any. Avui volem donar el nostre suport a aquests  nens i nenes lluitadors, a les seves famílies, als equips mèdics i psicològics que treballen amb ells i d’una manera molt especial als investigadors que cerquen remei o millora per a tots ells. Abans la paraula càncer era sinònim de mort. Ara les coses han canviat i és una malaltia molt dura però que cada vegada té un millor pronòstic, tot i que segueix sent una paraula que voldríem fora del diccionari ... Els veritables superherois són els que lluiten cada dia per la vida.

Com ha canviat la vida als Estats Units en pocs anys... avui a partir de la figura de Nat King Cole, pianista i cantant recordem una història que no és gaire llunyana... als Estats Units era normal que els blancs i els negres vivíssin separats i que els blancs sentissin una superioritat que feia que els negres es sentissin menyspreats.

  

Nat havia nascut el 1919 a Montgomery, capital de l'estat d'Alabama. Era un territori difícil si un és negre i parlem dels feliços, per a alguns, anys vint. També Nat King Cole era fill d'un pastor protestant la dona dirigia el Cor de l'església, una combinació que es repeteix moltíssim en la història de la música negra dels Estats Units. La família es va traslladar a Chicago quan Nat tenia dos anys i, a l'església del seu pare, l'òrgan va passar a ser una de les joguines de Nat que, aviat, va començar a tocar i a cantar en els oficis. Molts ignoren que Nat king Cole va ser, primer, i sobretot un magnífic pianista, a qui alguns aficionats al jazz encara no han perdonat que es deixés seduir per la fama i els diners que va arribar a guanyar cantant. Però no cal oblidar que a l'hora de triar, la seva primera opció va ser el piano.

Ja casat, va formar un curiós trio sense bateria, amb piano, guitarra i contrabaix. El 1939 aquest trio va acompanyar a la cantant Bonnie Lake com els "King Cole 'Swingsters", per, d'ara endavant, passar a ser el "Nat King Cole Trio". La fórmula va funcionar i van ser cridats per Lionel Hampton per els seus enregistraments amb la RCA. D'aquí va passar a la Ràdio i el trio va ser fitxat per la DECCA. D'aquests anys és, per exemple, el seu famós "Sweet Lorraine". Gairebé immediatament, va signar un contracte amb la que va ser la seva companyia fins a la seva mort: la Capitol, que acabaria també contractant a la seva filla Natalie i que, encara avui, segueix fent caixa amb els enregistraments de Cole.

L’any 1946 és elegit "pianista de l'any" per la revista "Metronome". En els anys següents el rei Cole comença a cantar, sofrint l'aversió dels seus admiradors com a pianista. Una cosa que, anys després, també li va passar a Bob Dylan quan va deixar el folk per acostar-se al rock. El seu primer èxit com a vocalista el va obtenir amb “Straighten up and fly right”, un tema que va escriure basant-se en una llegenda dels esclaus negres americans que el seu pare va adaptar per als seus sermons.

El seu primer número u el va aconseguir el 1950 amb “Mona Lisa”. L'èxit i la popularitat que va aconseguir Nat King Cole com a pianista és incomparable al que va obtenir després com a cantant. Cole es va convertir en un ídol nacional i va aconseguir escalar, un a un, els esglaons de la difícil societat blanca. Cole va ser el primer negre americà a tenir el seu propi programa de ràdio, una cosa que encara portaria més lluny quan, el 1950, va tenir el seu primer programa propi a la televisió. Nat King Cole es va negar tota la seva vida a cantar en els locals en què es practiqués la segregació entre blancs i negres. I, és clar, aquest no era pas un bon exemple. Per això, el 1956, quan actuava en el seu Alabama natal, va ser atacat per un grup de blancs que pretenien segrestar-lo. Cole, amb tota dignitat i malgrat les ferides que va rebre, va concloure l'espectacle i va jurar que mai més tornaria a cantar al Sud. On sí que va actuar, i molt sovint, va ser a Cuba, especialment a l'Hotel Nacional de l'Havana, quan aquesta ciutat era el paradís dels nord-americans. D'aquells anys és el seu peculiar accent espanyol que va immortalitzar en desenes de cançons en castellà.

El 15 febrer 1965 va morir, després d'una penosa operació per aturar la càncer de pulmó que patia, Nathaniel Adams Coles, que, durant gairebé vint anys, va seduir amb la seva veu i el seu piano a mig món com "Nat King Cole".

14 de febrer Dia de Sant Valentí 2009 mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar l’article sense recordar la meva sogra, la Montserrat Felices Doria, una gran dona que ens va deixar tal dia com avui de l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo. Ha anat passant el temps, la trobem molt a faltar però ja la podem recordar amb un somriure. 

13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio

La Conferència General de la UNESCO, en la seva 36a reunió, proclamà el Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer. El Consell Executiu de la UNESCO va recomanar a la Conferència General que es proclamés el Dia Mundial de la Ràdio, en base a un estudi de viabilitat realitzat per la UNESCO en resposta a una proposta d'Espanya.

Cal considerar a la ràdio com un mitjà de comunicació de baix cost, especialment apropiat per arribar a les comunitats allunyades i a les persones vulnerables com els analfabets, els discapacitats, les dones, els joves i els pobres, que a més ofereix una plataforma per intervenir en el debat públic, independentment de quin sigui el nivell d'educació dels oients. La ràdio exerceix, així mateix, un paper important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en les operacions de socors. D'altra banda, els serveis radiofònics de la ràdio estan experimentant canvis en el context actual dels mitjans de comunicació, i adopten noves formes tecnològiques, com la banda ampla, els telèfons mòbils i les tauletes. No obstant això, avui dia, prop de mil milions de persones no tenen encara accés a la ràdio.

Al juny de 2011 la UNESCO va iniciar un ampli procés de consulta dirigit a tots els interessats, és a dir, les associacions de mitjans de radiodifusió; les emissores públiques, estatals, privades, comunitàries i internacionals; els organismes, fons i programes de les Nacions Unides; les organitzacions no governamentals relacionades amb el tema; les universitats, les fundacions i els organismes bilaterals per al desenvolupament, així com les delegacions permanents i les Comissions Nacionals de la UNESCO. En el 91% de les respostes es donava suport al projecte. L'impulsor del projecte, l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio, va rebre més de 46 cartes de suport de diferents parts interessades, com ara: la Unió de Radiodifusió dels Estats Àrabs (ASBU), la Unió de Radiodifusió per a Àsia i el Pacífic (ABU ) la Unió de Radiodifusió del Carib (CBU), la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'Associació Internacional de Radiodifusió (AIR), la North American Broadcasters Association (NABA), l'Organització de Telecomunicacions Iberoamericanes (OTI), la BBC, la Universitat Internacional de Ràdio i Televisió (URTI), Ràdio Vaticà, etc.

La directora general de la UNESCO va proposar la data del 13 de febrer, dia en què es va crear Ràdio Nacions Unides el 1946, per commemorar el Dia de la Ràdio. Els objectius de la jornada són conscienciar al públic i als mitjans de comunicació sobre la importància de la ràdio; encoratjar els encarregats de prendre decisions a crear i oferir accés a la informació a través de la ràdio; així com millorar les xarxes i la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió.

Aquesta setmana amb motiu del Judici  amb més pes de la democràcia algunes ràdios han avançat la celebració: Catalunya Ràdio ho va celebrar diumenge i RAC1 dilluns perquè la importància del judici i les notícies que en sortiran no afectin a la celebració festiva d’aquest dia internacional. Ja fa anys que RAC1 ho celebren posant la ràdio del revés i canviant els seus presentadors. Catalunya Ràdio, en canvi treu els seus programes a l’exterior.

Visca la Ràdio!

12 de febrer Santa Eulàlia

Alegria, és Festa Major! En una societat tan complexa com la nostra on es pot fer festa en qualsevol moment la Festa Major en majúscules ha perdut el seu sentit inicial. Però la Festa Major d’hivern de Barcelona, Santa Eulàlia s’ha centrat principalment en la vessant més tradicional recuperant el sentit de la festa. Aquest cap de setmana hem pogut viure una exhibició de força de la cultura popular on han participat sardanistes, esbarts, bastoners i geganters, i que es va posar la cirereta amb l’actuació de les 7 colles castelleres locals de Barcelona.

Avui s’acaben les Festes de Santa Eulàlia 2019 a Barcelona, també coneguda com a festa major d’hivern. Del 8 al 12 de febrer la ciutat s’omplirà d’activitats en una gran cita popular que se celebra en memòria de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, que, com tots sabeu, té la seva pròpia gegantona: la Laia, el gran símbol d’aquesta celebració.

11 de febrer 1990 Nelson Mandela surt de la presó Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Avui hi ha molts esdeviments però en ressaltaré només dos:

L'11 de febrer de 1990, Nelson Mandela va sortir de la presó després de 27 anys. El seu alliberament va ser una de les conseqüències de la lleu relaxació de les lleis de l'apartheid pel president sud-africà Frederik Willem de Klerk.

L’11 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Així ho va proclamar l'Assemblea General de l'ONU quan va aprovar la resolució el 15 de desembre del 2015. Segons explica les Nacions Unides, la ciència i la igualtat de gènere són vitals per realitzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, inclosos en l'Agenda de 2030. A més explica que en els últims 15 anys, la comunitat internacional ha treballat per promoure i reforçar la participació de les dones i les nenes en la Ciència.

Les Nacions Unides "convida a tots els estats membres, a totes les organitzacions i els òrgans del sistema de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals i regionals, el sector privat i el món acadèmic, a la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals i els particulars a què celebrin el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència de manera apropiada ". A més afegeix que la manera de fer-ho és a través d'activitats d'educació i sensibilització pública per promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació i els processos d'adopció de decisions en la ciència. Per a això és necessari eliminar la discriminació contra la dona, i sortejar les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals que encara existeixen.

En voleu algunes mostres...

Marie Curie.- Maria Salome Sklodowska-Curie va ser una científica polonesa. Madame Curie va ser la primera dona en aconseguir ser catedràtica, a la Universitat de París, a més de ser la primera dona en rebre un premi Nobel. A més va ser la primera persona a rebre aquest premi en dues especialitats diferents, física i química. El segon va ser un títol personal, però el primer el va compartir amb el seu marit Pierre Curie. Amb ell investigava en el camp de la radioactivitat. El 1898, el matrimoni va fer públic la troballa de dos nous elements, el poloni i el radi.

Rosalind Franklin.- Una figura clau en el progrés científic-tecnològic. La biofísica anglesa va ser l'autora de la Fotografia 51 en la qual obtenia una imatge de l'ADN mitjançant tècniques de raigs X. Aquests descobriments es van atribuir als investigadors Watson, Crick i Wilkins, qui van guanyar el premi Nobel pel descobriment de l'ADN en 1962. Rosalind Franklin havia mort quatre anys abans i tot i que per a molts aquest premi ho mereixia ella, l'Acadèmia sueca no lliurava aquest premi a títol pòstum. Com a homenatge se li va donar el seu nom a una Universitat i es van crear els premis Royal Society Rosalind Franklin Award and Lecture que premien la tasca de la dona en la ciència.

Jocelyn Bell.- Susan Jocelyn Bell és una astrofísica coneguda per descobrir la primera radiosenyal d'un púlsar juntament amb Antony Hewish, el teu tutor de tesi. El reconeixement per aquest descobriment es va emportar el seu tutor en 1974 amb el premi Nobel de Física. Avui encara hi ha controvèrsies amb aquest tema.

Augusta Ada Byron.- La filla de Lord Byron, coneguda també com la Comtessa de Lovelace va ser la primera científica de la computació i la primera programadora del món, totalment avançada al teu temps. També la seva mort prematura va fer que el món no pogués conèixer al complet les seves capacitats i els seus coneixements. La pel·lícula "Enchantress of Numbers" explica la seva vida.

Lise Meitner.- Meitner va ser una física que va investigar la radioactivitat i física nuclear, a més, va formar part de l'equip que va descobrir la fusió nuclear, fet pel qual el seu company Otto Hahn va rebre el premi Nobel de Química. A Meitner no la va nomenar coautora per ser dona. En el seu honor es va posar el nom de 'meitneri' a l'element químic 109.

Barbara McClintock.- Va ser una científica nord-americana especialitzada en citogenètica, que va aconseguir el 1983 obtenir el premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments avui essencials per al camp de la genètica. 

Emmy Noether.- Va ser una matemàtica alemanya jueva coneguda per la seva aportació a la física teòrica i l'àlgebra abstracta. Es diu que Einstein la va considerar la dona més important en la història de les matemàtiques.

Sophie Germain.- Marie-Sophie Germain va ser una matemàtica a la qual se li atribueixen importants aportacions a la teoria dels nombres i la teoria de l'elasticitat. Un dels seus estudis més importants va ser el dels posteriorment anomenats 'nombres primers'. No va poder realitzar de manera oficial la carrera de matemàtiques per ser dona, per la qual cosa es va formar, va treballar i va investigar de forma independent durant tota la seva vida.

Jane Goodall.- És una primatòloga i antropòloga que va estudiar l'ús d'eines en ximpanzés, als quals s'ha dedicat a investigar tota la seva vida, aconseguint aportar a la ciència descobriments sobre el seu comportament o la seva manera de vida. Goodall ha rebut nombroses distincions com el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació, la Legió d'Honor de la República de França o el títol de Dama de l'Imperi Britànic, a més de ser nomenada missatgera de la pau de Nacions Unides i Medalla d'Or de la UNESCO .

Cecilia Payne.- Cecilia Payne-Gaposchkin va ser una astrònoma la seva tesi va ser considerada la més brillant escrita mai en astronomia. Va descobrir que el component principal de les estrelles com el Sol, no era el mateix que el dels planetes, sinó que estaven compostes majoritàriament d'hidrogen.

Les coneixíeu totes? Dons n’hi ha moltes més... i algunes estan començant... nenes i dones... que tenen somnis que es convertiran en realitat.  

10 de febrer 1785 Lavoisier sintetitza aigua 2008 5 Gramys per Amy

Avui tenim dos protagonistes la Química i la Música.

Tal dia com avui de 1785 a França, el químic Lavoisier aconsegueix sintetitzar aigua a base de combinar hidrogen amb oxigen. Antoine Lavoisier va ser un químic francès. És considerat el creador de la química moderna pels seus estudis: llei de conservació de la massa, explicació de la combustió, la respiració, i l'oxidació com a reaccions amb l'oxigen, demostració de la naturalesa no elemental de l'aigua, composició de l'aire, nomenclatura química, definicions d'element químic i d'àcid, etc.

Els Premis Grammy es consideren els equivalents als Oscars en el món de la Música. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, en què Amy Winehouse va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis als quals era nominada: Millor nou artista, Enregistrament de l'any, Cançó de l'any, Millor interpretació femenina de pop per "Rehab", a més de Millor àlbum pop vocal per Back to Black, però no va poder assistir a la cerimònia perquè els Estats Units li va negar el visat. Per això va haver de veure la gala a Londres des de casa seva. L'artista, de 24 anys, va completar la seva "presència" en la vetllada amb una actuació via satèl·lit des de Londres, en la qual va abordar dues de les seves cançons més reeixides.

“Back to Black” va tenir un èxit rotund i una crítica molt favorable. La revista Rolling Stone va dir que en aquest àlbum Amy Winehouse desprenia la força dels intèrprets d'indie i d'hip hop. La revista anglosaxona "People" va afirmar que "Back to Black" és un disc que és millor cada vegada que l'escoltem. "The New Statesmen" va remarcar que aquest segon treball era millor que el primer, referint-se a ell com "un impressionant treball de soul"...

Però no tot va ser fantàstic. La seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. La seva mort prematura als vint-i-set anys, probablement com a conseqüència de l'alcohol, fa entrar aquesta estrella musical a l'anomenat Club dels 27, amb altres estrelles de la música que van morir amb 27 anys: Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison.

Suggeriments: coneixes el nom d'algun altre químic que hagi passat a la història per la seva feina? potser és el moment d'investigar...

9 de febrer 1942 neix Carole King 1974 ABBA a Eurovisió 2009 i 2012 estrelles de la fama per Ringo Star i Paul McCartney

Avui la protagonista és la Música. Tal dia com avui va nèixer Carole King, ABBA es sel·leccionat per anar a Eurovisió i li van donar una estrella a Hollywood a Ringo Starr i Paul McCartney.

Tal dia com avui, el 1942 a Brooklyn va nèixer Carole King. Cantant, compositora i interpret. Té al mercat més de vint-i-cinc discs. King ha guanyat quatre premis Grammy. El seu estil està catalogat com folk rock, pop, soft rock... Ara que ho tenim fàcil escolteu alguna de les seves cançons i transporteu-vos a la dècada dels 70.  

Tal dia com avui de l’any 1974 ABBA es va escollir com a representants de Suècia en el Festival de Eurovisión la cançó “Waterloo” d’ABBA. Aquesta cançó va guanyar el el Festival i va ser el seu trampolí cap a Europa i la resta del món. Podeu escoltar aquesta cançó o veure el musical Mamma Mia, un musical construir al voltant de la seva música.                                 

L’any 2009 es va atorgar l’estrella número 2401 de les famosas voreres del Passeig de la Fama de Hollywood al bateria dels Beatles, Ringo Starr. Els Beatles tenien una estrella com grup des de 1998, però per separat nomès l’havia obtingut John Lennon. Curiosament, el 9 de febrer de 2012 també va rebre la seva en Paul McCartney.

8 de febrer 1828 neix Juli Verne 1971 referendum pel vot femení 1975 Queen llença "Killer Queen"

Avui tenim tres protagonistes: un escriptor, un referèndum i una cançó.

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer de 1828. Nosaltres el coneixem com Juli Verne. Va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seves novel·les d'aventures i per la seva profunda influència en el gènere literari de la ciència ficció. Nascut en el si d'una família burgesa a la ciutat portuària de Nantes, Verne va estudiar per continuar els passos del seu pare com a advocat, però molt jove va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a escriure. La seva col·laboració amb l'editor Pierre-Jules Hetzel va donar com a fruit la creació de Viatges extraordinaris, una popular sèrie de novel·les d'aventures escrupolosament documentades i visionàries entre les quals s'incloïen les famoses “Viatge al centre de la Terra” (1864), “Vint mil llegües de viatge submarí” (1870) i “​​La volta al món en vuitanta dies” (1873). Jules Verne és un dels escriptors més importants de França i de tota Europa gràcies a l'evident influència dels seus llibres a la literatura avantguardista i el surrealisme, i des de 1979 és el segon autor més traduït al món, després d'Agatha Christie. És considerat, juntament amb HG Wells, el ”pare de la ciència ficció”. Va ser condecorat amb la Legió d'Honor per les seves aportacions a l'educació i a la ciencia.

Hi ha coses que avui en el nostre món tenim molt assumides: les dones voten i el seu vot és igual al dels homes. Però aquesta frase només és certa a partir de finals del segle XX i no en tots els països per igual.  El vuit de febrer de 1971 un referèndum popular aprova ―per majoria de dos terços― la concessió del dret al vot femení, a Suïssa.  Suïssa era així doncs un dels últims països europeus que admetia els plens drets civils de la seva població femenina, però era el primer país en el qual això ocorria per un referèndum de la part masculina de la població. Això ens obre la pregunta... com està aquest tema al món? En quines eleccions les dones van poder votar als diferents països? Encara queda algun país on les dones no tenen aquest dret?

Tal dia com avui del 1975 Queen va llançar el senzill ”Killer Queen” Aquesta cançó formava part de “Sheer heart attack” (1974), el tercer àlbum de la banda anglesa fundada el 1971 per Freddie Mercury, Brian May, John Deacon i Roger Taylor. “Killer Queen”, tot i no ser el seu primer senzill, és considerat per molts com la cançó que els va donar el seu primer gran èxit. De fet, va ser el primer single que es va editar als EUA, i el primer a entrar en les llistes d'aquest país. L'àlbum “The game” (1980), en el qual estava inclòs el trencador “Another one bites the dust”, va ser el seu únic nº 1 de Billboard en tota la seva història.

Suggeriments: Posar algun llibre de Juli Verne a la llista dels llibres a llegir o rellegir. Investigar el tema del vot femení. Escoltar alguna cançó de Queen, avui potser per ser el dia... “Killer Queen” o “Another one bites the dust”, per exemple.

7 de febrer 1812 neix Charles Dickens 1988 neix l'Anna Carulla

El neixament i la mort d'autors de la literatura universal en els propers dies ens porten la literatura com a protagonista. Tres grans escriptors: Charles Dickens, Juli Verne i Fiódor Dostoievski ens serveixen d'excusa per parlar de lectura, i de l'aportació de la lectura a la formació de les persones.

En el llibre "Qué le podemos pedir a la vida? de Javier Urra, en el pròleg d'Angel Gabilondo trobem la següent afirmació amb la qual estic plenament dacord: "Som el que vivim i som el que llegim". La lectura té una gran influencia en la nostra vida perque el que llegim passa a formar part de nosaltres i ens ajuden a ser com som.

Tal dia com avui de 1812 va néixer Charles Dickens és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema i al teatre de les seves obres i referències en la cultura popular.

Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel.les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Ara és tractat com un dels novel.listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Fa un retrat minuciós, preciosista, de la realitat tot i que alguns diuen que una mica edulcorat. Sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus caràcters grotescos.

Algunes de les novel.les són: Els papers pòstums del Club de Pickwick (1836), Oliver Twist (1837), Cançó de Nadal (1843), David Copperfield (1850)...  

A les dues del migdia del 7 de febrer va nèixer l'Anna Carulla. Avui fa 21 anys. En sentirem a parlar... canta, balla, interpreta... gaudeix de les arts escèniques però també de la psicologia i el futbol. Per molts i bons anys, Anna!   

6 de febrer 1931 neix Domingo Llucià 1945 Neix Bob Marley 1956 primera estudiant negre a la Univ d'Alabama 2002 neix Marc Fernández Carulla

Avui tenim quatre protagonistes. Dos són reconeguts pel món sencer, un ho és en un entorn molt proper i l'altre és una promesa de futur.

I començo per casa. El sis de febrer de 1931 a les 9 del matí, a punt per anar a escola, va néixer a Vilassar de Dalt, al Maresme, Domingo Llucià. El meu pare va ser un home del seu temps que va viure per l'educació. Ell deia que era un dret i per això va treballar per fer-la de qualitat i extensiva a gent de Barcelona al Poble Sec primer amb l'Escola del Carme i després a Menéndez Pidal, a Cornellà en l'Escola Europa, a l'Arbós, a Corbera a l'Escola L'Oreig, a l'escola Sant Jordi de Vilassar de Dalt... Va ser fill, germà, espós, pare, avi i mestre. Tots els que vam coincidir amb ell en un tros del nostre camí el recordem perquè no passava desapercebut. Va deixar petjada en milers d'infants i joves que avui ja són grans. Avui, dia del seu aniversari el recordem amb una de les seves frases: "Avui, una mica millor que ahir. Avancem!".

Tal dia com avui va néixer el ritme i no un ritme qualsevol... a Jamaica va néixer Bob Marley, músic de reggae. Parlar de Bob Marley i del reggae no és només parlar d'un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. Robert Nesta Marley naixia en una petita població al nord de Jamaica, Nine Mile, el 6 de febrer de 1945. El seu pare un jamaicà blanc, capità de la marina britànica, de cinquanta anys i la seva mare Cedella, de 19 anys, mai van viure junts. La família paterna amenaçava desheretar-los si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana ... tot això i ser com era ... un geni , li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre del Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major èxit va ser posar Jamaica  al mapa. Va morir de càncer a Miami l’11 de maig de 1981 als 36 anys. S’ha convertit en una llegenda de la música. De Bob Marley trobem discs en directe, d’estudis i dels seus Tours entre 1973 i 1980, posteriorment (1991 i 2003) s’han editat discs enregistrats al 1973 i 1976.

Hi ha notícies que no puc deixar passar per alt... tal dia com avui l’any 1956 es fan protestes per l’entrada de la primera estudiant negra a la Universitat d’Alabama. No estem parlant de fa tres-cents o cinc-cents anys... estem parlant de fa molt poc... Quan llegim que hi havia locals comercials o transports on no podien accedir els negres, sembla mentida. Els que creiem en la dignitat de tots els humans veiem que la seva concreció és un tema molt nou i que, desgraciadament, hi ha moltes dinàmiques que encara no s’han trencat. Hi ha molta feina per fer. Parlem de discriminació per raó de color. Crec que la manera de fer treballar la igualtat en dignitat és a través de l’educació. Quan a les escoles es treballa la pau, la solidaritat, la tolerància, l’amistat... quan a les famílies observem, escoltem i acollim... estem parlant de diferències que ens acosten, de mirar amb ulls de respecte a tothom siguin iguals o diferents.

I ja fa 17 anys, tal dia com avui del 2002 va néixer el Marc Fernández Carulla. Amb la il·lusió de la joventut als ulls tenim ganes d'acompanyar-te molts i molts anys més. Ho saps molt bé..."You never walk alone". Feliç aniversari, Marc!