Avui hi ha molts esdeviments però en ressaltaré només dos:
L'11 de febrer de 1990, Nelson Mandela va sortir de la presó després de 27 anys. El seu alliberament va ser una de les conseqüències de la lleu relaxació de les lleis de l'apartheid pel president sud-africà Frederik Willem de Klerk.
L’11 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Així ho va proclamar l'Assemblea General de l'ONU quan va aprovar la resolució el 15 de desembre del 2015. Segons explica les Nacions Unides, la ciència i la igualtat de gènere són vitals per realitzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, inclosos en l'Agenda de 2030. A més explica que en els últims 15 anys, la comunitat internacional ha treballat per promoure i reforçar la participació de les dones i les nenes en la Ciència.
Les Nacions Unides "convida a tots els estats membres, a totes les organitzacions i els òrgans del sistema de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals i regionals, el sector privat i el món acadèmic, a la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals i els particulars a què celebrin el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència de manera apropiada ". A més afegeix que la manera de fer-ho és a través d'activitats d'educació i sensibilització pública per promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació i els processos d'adopció de decisions en la ciència. Per a això és necessari eliminar la discriminació contra la dona, i sortejar les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals que encara existeixen.
En voleu algunes mostres...
Marie Curie.- Maria Salome Sklodowska-Curie va ser una científica polonesa. Madame Curie va ser la primera dona en aconseguir ser catedràtica, a la Universitat de París, a més de ser la primera dona en rebre un premi Nobel. A més va ser la primera persona a rebre aquest premi en dues especialitats diferents, física i química. El segon va ser un títol personal, però el primer el va compartir amb el seu marit Pierre Curie. Amb ell investigava en el camp de la radioactivitat. El 1898, el matrimoni va fer públic la troballa de dos nous elements, el poloni i el radi.
Rosalind Franklin.- Una figura clau en el progrés científic-tecnològic. La biofísica anglesa va ser l'autora de la Fotografia 51 en la qual obtenia una imatge de l'ADN mitjançant tècniques de raigs X. Aquests descobriments es van atribuir als investigadors Watson, Crick i Wilkins, qui van guanyar el premi Nobel pel descobriment de l'ADN en 1962. Rosalind Franklin havia mort quatre anys abans i tot i que per a molts aquest premi ho mereixia ella, l'Acadèmia sueca no lliurava aquest premi a títol pòstum. Com a homenatge se li va donar el seu nom a una Universitat i es van crear els premis Royal Society Rosalind Franklin Award and Lecture que premien la tasca de la dona en la ciència.
Jocelyn Bell.- Susan Jocelyn Bell és una astrofísica coneguda per descobrir la primera radiosenyal d'un púlsar juntament amb Antony Hewish, el teu tutor de tesi. El reconeixement per aquest descobriment es va emportar el seu tutor en 1974 amb el premi Nobel de Física. Avui encara hi ha controvèrsies amb aquest tema.
Augusta Ada Byron.- La filla de Lord Byron, coneguda també com la Comtessa de Lovelace va ser la primera científica de la computació i la primera programadora del món, totalment avançada al teu temps. També la seva mort prematura va fer que el món no pogués conèixer al complet les seves capacitats i els seus coneixements. La pel·lícula "Enchantress of Numbers" explica la seva vida.
Lise Meitner.- Meitner va ser una física que va investigar la radioactivitat i física nuclear, a més, va formar part de l'equip que va descobrir la fusió nuclear, fet pel qual el seu company Otto Hahn va rebre el premi Nobel de Química. A Meitner no la va nomenar coautora per ser dona. En el seu honor es va posar el nom de 'meitneri' a l'element químic 109.
Barbara McClintock.- Va ser una científica nord-americana especialitzada en citogenètica, que va aconseguir el 1983 obtenir el premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments avui essencials per al camp de la genètica.
Emmy Noether.- Va ser una matemàtica alemanya jueva coneguda per la seva aportació a la física teòrica i l'àlgebra abstracta. Es diu que Einstein la va considerar la dona més important en la història de les matemàtiques.
Sophie Germain.- Marie-Sophie Germain va ser una matemàtica a la qual se li atribueixen importants aportacions a la teoria dels nombres i la teoria de l'elasticitat. Un dels seus estudis més importants va ser el dels posteriorment anomenats 'nombres primers'. No va poder realitzar de manera oficial la carrera de matemàtiques per ser dona, per la qual cosa es va formar, va treballar i va investigar de forma independent durant tota la seva vida.
Jane Goodall.- És una primatòloga i antropòloga que va estudiar l'ús d'eines en ximpanzés, als quals s'ha dedicat a investigar tota la seva vida, aconseguint aportar a la ciència descobriments sobre el seu comportament o la seva manera de vida. Goodall ha rebut nombroses distincions com el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació, la Legió d'Honor de la República de França o el títol de Dama de l'Imperi Britànic, a més de ser nomenada missatgera de la pau de Nacions Unides i Medalla d'Or de la UNESCO .
Cecilia Payne.- Cecilia Payne-Gaposchkin va ser una astrònoma la seva tesi va ser considerada la més brillant escrita mai en astronomia. Va descobrir que el component principal de les estrelles com el Sol, no era el mateix que el dels planetes, sinó que estaven compostes majoritàriament d'hidrogen.
Les coneixíeu totes? Dons n’hi ha moltes més... i algunes estan començant... nenes i dones... que tenen somnis que es convertiran en realitat.