25 de febrer 1993 Els Segadors Himne Oficial de Catalunya

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l'any 1994.

Els Segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Fa servir elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. La primera versió enregistrada que se'n conserva data del 1900. Es pot veure darrere de l'himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.

Trobem altres himnes en l’àmbit catalanoparlant com El gran Carlemany a Andorra, La Balanguera a Mallorca i l’Himne de València al País Valencià. A Espanya podem escoltar la Marcha Real; a França, la Marsellesa; a Anglaterra, God Save the Queen; i als Estats Units, God Bless America. 

Normalment, el moment en el qual sentim els himnes de les diferents nacions és en les proves esportives en les quals participen o en les parades militars. En les nacions sense estat es converteix en un cant de reivindicació nacional.

8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano 1971 Primer Congrés Mundial del Poble Gitano

Avui es celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Tal dia com avui del 1971 es va celebrar a Londres el primer Congres Mundial del Poble Gitano, va ser la primera gran reunió de les associacions i moviments representatius del poble gitano en tot el món. Es va prestar especial atenció a la recerca i establiment d’uns símbols comuns que permetin unir a aquest poble que viu molt disseminat arreu del món, i per això, en aquest Congres es decidirà l’himne i la bandera del poble gitano. Finalment l’himne escollit es diu "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d’una melodia molt popular. La lletra va ser composada per aquest motiu i parla de la manera errant de viure, del genocidi nazi que van patir i acaba fent una crida a la germandat entre tots els gitanos del món. També, en aquest Congrés es va adoptar el terme Rom, més d’acord amb la realitat geogràfica i cultural d’aquest poble amb l’intenció d’allunyar-la d’altres noms que tenen una connotació negativa com: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngaro, etcètera. 

Van ser els oblidats de l'holocaust nazi. Es recorda l'holocaust dels jueus però no es parla d'altres minories religioses o ètniques com els testimonis de jehovà o els gitanos que van patir també l'intent d'extermini. El dia 29 de març va sortir a la premsa una notícia impactant: el govern suec demanava perdó a la comunitat gitana i reconeixia que durant cent anys els havien tractat molt malament (esterilitzacions, separació d'infants de les seves famílies, deportacions...) que reforça la realitat del que avui parlem. Però no és una cosa del passat... segueixen sent el col.lectiu que es coneix de manera més negativa.

És cert que hi ha algunes paraules que van lligades a connotacions negatives i la paraula “gitano” és una d’elles. En alguns moments s’ha fet servir com a sinònim de dolent, lladre o d’algú que pretén enganyar per treure un benefici. Però tots sabem que fer això és incorrecte. És un reduccionisme molt simple que transforma als catalans en treballadors, als andalusos en alegres o als anglesos en puntuals, i jo, en conec com a mínim un de cada que no ho són. D’això en diem estereotips: posar característiques prefixades a un col.lectiu. Si ho pensem per un minut sabrem que no és cert i que quan és negatiu es pot tornar molt injust. La meva proposta d’avui és intentar no quedar-nos enganxats en els estereotips i estar oberts a conèixer gent diferent, situacions diferents... i recordar sempre que mai un cas, o un conjunt de casos hauria de definir un tot.

28 de febrer Dijous Gras, Dia d'Andalusia i 2002: adeu a la pesseta!

Quin dia més complet ! És Dijous gras, es celebra el Dia de Andalusia i tal dia com avui de l’any 2002 la pesseta va deixar de ser moneda de curs legal. Però anem a pams…

Dijous gras: Avui és el dia de la truita, de la botifarra d’ou, el primer dia del Carnaval encara que moltes escoles per una qüestió pràctica comencen a escalfar motors a partir del dilluns d’aquesta setmana amb mil indicacions relacionades amb la festa de part del Rei Carnestoltes: “s’ha de portar llaços, pigues, corbates, ulleres, una perruca, un barret o un mitjó de cada color…”

Dia d'Andalusia:  Se celebra el 28 de febrer i commemora el referèndum de l'any 1980, que va donar autonomia plena a la comunitat andalusa. En molts pobles i ciutats es decoren les balconades, on es penja la bandera d'Andalusia, i se celebren concursos de patis andalusos i en els col.legis es programen diverses activitats per a la commemoració de la diada i canten l'himne de Andalusia.

La pesseta: La pesseta va ser la unitat monetària d'Espanya des de 1868 fins a 2002 i va ser també moneda de curs legal en el Principat d'Andorra al costat del franc francès. Es dividia en 100 cèntims encara que aquests van deixar de circular en 1983. El projecte d'Unió Econòmica i Monetària va facilitar la desaparició de la pesseta, al costat de la resta de monedes de la denominada Zona Euro, el 1 de març de l'any 2002.