10 de juny 1942 venjança a Lídice

Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

26 d'abril 1937 Bombardeig de Guernika 1986 accident nuclear a Txernòbil 1987 Supersardana a Lleida

Del dia 26 d’abril destaquem dos fets terribles: un bombardeig i un accident nuclear. L’home que és capaç de les més grans meravelles també és capaç de les més grans atrocitats (voluntàries i involuntàries). Però com la vida està feta com un mosaic d’una miqueta de cada també destaquem l’entrada de Lleida en el llibre dels Rècords amb una supersardana.

Recordem el bombardeig de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. Guernika compta amb uns 5.000 habitants més un gran nombre de soldats que es retiren per preparar la defensa de Bilbao, a més de refugiats que fugen de l'avanç de les tropes franquistes. El vint-i-sis d’abril del 1937 a dos quarts de cinc de la tarda, al poble de Guernika avions, pertanyents a la "Legió Còndor" alemanya i a la "Savoia" italiana, bombardegen i metrallen la població. La ciutat sencera crema. El 70 % dels edificis resulten destruïts i un nombre indeterminat de morts entre la població civil, entre 800 i 1.600. Aquest bombardeig indiscriminat és una assaig per a la guerra i convertirà aquesta ciutat en un símbol. El nom clau d'aquest raid és Operació Rügen. A Guernika per recordar aquest trist episodi de la seva història s’hi ha erigit un Museu de la Pau. És de visita obligada si aneu per la zona. Un lloc on malgrat els horrors de la guerra no es crida a la revenja sinó a la Pau. En una guerra no hi guanya ningú (encara que en algun moment ho sembli). Tothom hi perd.

El vint-i-sis d’abril de 1986 va tenir lloc la pitjor catàstrofe nuclear de la història: l’accident a la planta nuclear de Txernòbil, a l’Unió Soviètica. Es va produir una explosió al reactor número 4 de la central nuclear. 135.000 persones van ser evacuades i 215.000 reubicades amb posterioritat. A més 30.000 persones moriran en els deu anys següents. Es registrarà una gran contaminació ambiental després d'haver alliberat a l'atmosfera 200 vegades més radioactivitat que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki juntes. 

Canviem totalment de tema i recordem que s’apropa el Dia de la Dansa (29 d’abril) i per començar a fer boca recordem que tal dia com avui de l’any 1987 a la ciutat de Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.

2 de març alliberament del periodista Marc Marginedas

De vegades l’actualitat entra en el nostre blog de Cultureta. Avui ho fa amb un motiu ben especial. Marc Marginedas, periodista de El Periódico, ha estat alliberat desprès gairebé sis mesos segrestat a Síria en mans de gihadistes pertanyents al grup Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant ( ISIL ). Marginedas ha arribat a Turquia, on, acompanyat per funcionaris de l'Estat, ha estat sotmès a una revisió mèdica per avaluar el seu estat de salut després del llarg captiveri.

La professió dels corresponsals de guerra ha ser apassionant i també és molt perillosa. Però alhora és necessària per fer saber al món el que està passant en un punt concret del planeta. Estem contents perquè ell ja ha tornat però hi ha encara molts periodistes que feien la seva feina en zones de guerra segrestats. No tothom vol que se sàpiga la veritat, que s’informi del que passa... Ells són els nostres ulls en les zones de conflicte. 

Els periodistes que fan aquesta feina sembla que estan fets d’una altra pasta, que és una expressió que fem servir per dir que no són com l’altra gent, que tenen unes característiques que els diferencien. De fet, expliquen que un cop va tornar a Barcelona enlloc de demanar un temps de vacances per reposar tota la experiència viscuda va demanar marxar cap a Ucraïna. Realment es porta a la sang. 

Però avui estem contents... els seus amics s’han trobat tots els dijous a les portes del diari on treballava per demanar l’alliberament del periodista, aquest dijous la trobada serà ben diferent... Benvingut a casa Marc!

29 de desembre 1940 bombardeig de Londres ... i fem balanç

La tarda d'aquest dia, l’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Londres, pateix la major onada de bombardeig aeri alemany. Centenars d'incendis causats per les prop de 3.000 bombes incendiàries llançades que impregnen la ciutat, mentre els bombers fan la seva feina demostrant un valerós menyspreu a les bombes que esclaten al seu voltant. D'aquesta manera aconsegueixen salvar gran part de la "city". L'endemà, una foto simbolitzarà l'esperit de fermesa dels londinencs durant la batalla d'Anglaterra: la Catedral de Sant Pau, apareixerà miraculosament dreta entre el fum i les flames.

Desprès de tants anys de disputes i batalles sabem que en una guerra, encara que ho sembli, no guanyen ningú. Tothom hi perd. Però sembla que no n’aprenem. Veure les notícies a la tele o obrir un diari és sinònim de mort, lluita, destrucció. Quan aprendrem el valor de la vida?

Aquests dies solem fer balanç de l’any. Aquestes tasques ens situen on som. Repassar tot el que l’any ens ha portat de bo i el que hem patit ens ajuda a preparar els propòsits per aquest 2014 que aviat començarà... però anem a pams!  Primer hem d’acabar aquest any i encara queden moltes coses per fer en aquests darrers dies de l’any.