dimecres, 22 de desembre del 2021

22 de desembre Darrer dia de classe 1870 Mor Gustavo Adolfo Becquer 1942 comença el NODO

 

Avui és el darrer dia de clase del l’any 2021. En aquests darrers diez hi ha famílies que no han enviat els fills a l’escola perquè està tornant a pujar de manera desmesurada el contagi del Covid-19 que a part de posar en risc la salut dels infants i joves pot posar en risc la celebració de les festes de Nadal. Darrer dia que donaran pas a les merescudes vacances de Nadal que concentren un seguit de festes per viure en família: la Vigília de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Vigília d’Any Nou, el Dia d’Any Nou, la Vigília de Reis i la diada de Reis. Totes elles basades en la tradició cristiana i catòlica.

Comencem unes vacances plenes de dies especials. Però tot i això hauríem de saber trobar temps per a fer diferents coses. Només si sabem què volem fer i ho posem en el calendari (fora dels dies festius) quan acabin les vacances haurem pogut fer el que volíem. Caldrà un cert esforç perquè després d'uns dies per descansar ens haurem de posar en marxa cap els nostres interessos. Poseu fil a l'agulla i estareu contents de fer el que teníeu previst. 

Tal dia com avui de 1870, coincidint amb un eclipsi total de sol, va morir a Madrid el poeta Gustavo Adolfo Bécquer, als 34 anys, a causa d’una tuberculosi. Va ser una de les figures més importants del romanticisme espanyol. La seva obra "Rimas y Leyendas" ha suposat el punt de partida de la poesia moderna espanyola.

Tal dia com avui del 1942, es va projectar per primera vegada el NO-DO, les notícies i documentals segons el punt de vista del règim dictatorial franquista, que acompanyarà als espanyols en el cinema durant quasi 40 anys, obligatori fins el gener de 1976 i voluntari fins l’any 1981.

Desitjo que passeu unes bones vacances i ens tornarem a veure el primer dia de classe.


dimarts, 21 de desembre del 2021

21 de desembre Solstici de desembre 1937 Blancaneus i els 7 nans 1977 S'elimina com a festiu el 18 de juliol 1991 Es trenca l'URSS

Avui és el solstici de desembre. A l’Hemisferi Sud començal’estiu i és el dia més larg de l’any; mentre que en el Hemisferi Nord comença l’hivern i és el dia més curt de l’any i la nit més llarga. Per l’any actual a l’hora del centre d’Europa del Nord arribarem a aquest solstici quan faltin dos minutsper les cinc de la tarda.


Tal dia com avui del 1937 es va estrenar la primera pel·lícula de dibuixos amb color i so: “Snow White and the Seven Dwarfs” (Blancanieves y los 7 enanitos). És el primer llargmetratge d'animació produït per Walt Disney i el primer inclòs en el cànon de Clàssics de Walt Disney. Es va estrenar 21 de desembre de 1937 en el Carthay Circle Theatre de Hollywood. La pel·lícula és una adaptació del conte de fades homònim que els germans Grimm van publicar en 1812, una història profundament arrelada en les tradicions europees.

Contràriament al que sovint s'afirma, no és el primer llargmetratge d'animació de la història del cinema, que se li atribueix a l'argentí Quirino Cristiani per la seva pel·lícula L'apòstol (1917). De tota manera, Snow White and the Seven Dwarfs eclipsa als seus predecessors a causa de l'impacte que va suscitar en el públic tant dels Estats Units com internacional. Considerat per molts com una obra mestra, la pel·lícula marca una nova etapa en el terreny de l'animació per les innovacions tècniques i artístiques desenvolupades per a aquesta pel·lícula. En 1989, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part de la llista AFI's 10 Top 10, liderant la categoria d'animació.

 

L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, encapçalat pel general Francisco Franco i altres militars suposà l'inici d'una guerra civil que s'allargaria prop de tres anys entre el bàndol insurgent i el lleial al govern de la República.  Un cop acabada la guerra i es converteix en la primera festa civil lligada al bàndol guanyador.  Això va acabar tal dia com avui del 1977 en el que va ser suprimida aquesta festivitat.

 

I per últim molts pares i fills odien sense voler aquest dia perquè en la llista de les capitals europees passem de tenir-ne una: URSS (Unió de Repúbliques Soviètiques) capital Moscú, a tenir-ne dotze. L’any 1991 apareixen de nou les repúbliques soviètiques deslligades de Moscú encara que moltes d’elles segueixen vivint a sota del seu paraigües. Altres serán clarament independents. Apareixen dons molts noms que ens sonen molt estranys que comporten els noms d’estats i de les capitals. Recordo que en el momento que els fills havien d’aprendre els estats i les capitals molts pares anyoraven el temps de “la URSS capital Moscú”.

La imatge d'avui serà per la Blancaneus. 


 


 

dilluns, 20 de desembre del 2021

20 de desembre 1812 Contes dels Germans Grimm 1940 neix el Capità Amèrica 2003 Maragall és President de la Generalitat

 

Avui tenim tres protagonistes ben diferents: uns recopiladors de contes, un heroi de còmic i un alcalde i president que feia maragallades.

 

Tal dia com avui de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des de 1806. La segona part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en innombrables versions. Tobem contes com: Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres. Ells no els escriuen sinò que són històries recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

 

Tal dia com avui del 1940 va néixer, bé es va publicar el primer número de Captain America Comics on té lloc la primera aparició del Capità Amèrica. El Capità Amèrica és un superheroi creat per Jack Kirby i Joe Simon que pertany a Marvel Comics. El personatge va ser un dels més populars als anys 40, on va protagonitzar diverses històries de la Segona Guerra Mundial, però quan va acabar la guerra va caure en l'oblit, a pesar d'alguns esforços per reviscolar-lo els 50, com a heroi anticomunista. Va ser rescatat el 1964 i des d'aleshores s'ha convertit en un dels herois més importants d'aquesta companyia.

 

Tal dia com avui del 2003, desprès de 23 anys de President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol cedeix el seu càrrec a Pasqual Maragall, que pren possessió com nou president de la Generalitat de Catalunya. En Pasqual Maragall, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006. Abans, havia estat alcalde de Barcelona de 1982 a 1997. Durant el seu mandat com a alcalde van tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Va apareixer un terme específic que definia aquelles respostes especials i pròpies del Sr. Maragall sovint poc habituals i usuals: les maragallades.

La imatge d’avui és pel Capità Amèrica on trobem els colors de la bandera americana.



diumenge, 19 de desembre del 2021

19 de desembre 1986 neix Leire Landa 1997 s'estrena "Titanic" 2021 Marató de TV3: Salut Mental

Avui tres històries de superació: Leire Landa, el Titanic i la Marató de TV3. Davant de la dificultat busquem altres sortides, busquem avançar.


Leire Landa és una jugadora de futbol que va néixer a Irun, Guipúscoa, el 19 de desembre de 1986. Juga a la posición de defensa, va jugar amb la sel·lecció española absoluta en 26 ocasions incloent l'Eurocopa 2013 i el Mundial 2015. Va començar la temporada 2001-1002 a Oiartzun, va pasar per la Reial Societat, per l’Atlètico de Madrid i finalment va acabar la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Es va retirar al final de la temporada 2016-17.


Hi ha moltes estrenes cinematogràfiques que es fan durant les festes de Nadal. Aquest va ser el cas de la pel·lícula “Titanic” que es va estrenar el 19 de desembre el 1997. És una pel·lícula estatunidenca produïda i dirigida per James Cameron el 1997 sobre l'enfonsament del vaixell RMS Titanic.

Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater respectivament, membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el viatge inaugural del vaixell el 1912. La pel·lícula està co-protagonitzada per Billy Zane que interpreta el paper de Caledon Hockley, promès de Rose, Bill Paxton que interpreta a Brock Lovett, cap d'una expedició de recerques submarines de l'època actual i Gloria Stuart, que interpreta la Rose de l'any 1995.

Hi ha documentals molt interessants que parlen tant dels fets reals de l’enfonsament del Titanic com dels decorats i efectes especials que es van fer servir per a la pel·lícula els quals van ser espectaculars.


Avui té lloc la 30ª Marató de TV3. Parlen de “trencar murs per la salut mental”. Segurament és nomès una coincidencia però coincidir amb el record d’un vaixell que es creia superior i invencible que es va trencar i enfonsar. Potser és una metàfora del que passa al cervell, màquina perfecte que per algún motiu s’espatlla i no funciona com estava esperat. Hi ha vegades que pot haver-hi solució i tornem a l’estat inicial; i altres vegades hem d’aprendre a viure amb la nova situació.

Des de fora no es veu més que per les accions que fan els qui pateixen aquestes dolències. Tots podem ajudar a que puguin viure amb elles i gaudeixin dels avenços que els portin els equips d’investigadors sobre el tema. Doble possibilitat, doble obligació moral, doble compromís personal. Acceptar i acompañar; alhora col·laborar amb la Marató trucant al telèfon de la Marató. Feu el vostre donatiu. Tot compta, tot suma per una bona causa.



dissabte, 18 de desembre del 2021

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1946 Neix Steven Spielberg

 

Avui celebrem el dia de la Mare de Déu de l’Esperança. Se la coneix com Mare de Déu de la O perquè les seves invocacions sempre comencen per l’exclamació “Oh” i la tradició popular la va convertir en “Maria de la O”.

Avui parlem d’una bèstia cinematográfica en un cos menut però una personalitat molt rica, en tots els sentits de la paraula.

Steven Allan Spielberg va néixer a Cincinnati, Ohio, el 18 de desembre de 1946. És un director, guionista i productor de cinema, dissenyador de videojocs i empresari de l'entreteniment estatunidenc que ha rebut l'Orde de l'Imperi Britànic. La revista Forbes situa el patrimoni net de Spielberg en 3.100 milions de dòlars. El 2006, la revista Premiere va situar-lo com la figura més potent i influent de la indústria del cinema. El Time el va classificar com una de les 100 persones més importants del segle. A finals del segle XX, la revista Life el va nomenar la persona més influent de la seva generació. Amb tots aquests reconneixements podeu fer-vos una idea de que ens trobem davant d’una persona que està fent història.

En una carrera d'unes quatre dècades, les pel·lícules de Spielberg han tocat tota mena de temes i gèneres. Les primeres pel·lícules de ciència-ficció i aventures, de vegades molt dirigides al públic infantil, es van considerar com un arquetip de les superproduccions de Hollywood. Els anys següents les seves pel·lícules van començar a enfocar temes com l'Holocaust, l'esclavatge, la guerra i el terrorisme.

Spielberg va guanyar l'Oscar al millor director el 1993 per "La llista de Schindler" i el 1998 per "Salvem el soldat Ryan". Tres pel·lícules de Spielberg, "Tauró" (1975), ET, l'extraterrestre" (1982), i "Jurassic Park" (1993), van batre rècords de taquilla, convertint-se en la pel·lícula amb més recaptació fins al moment. Fins ara, la recaptació total de totes les pel·lícules dirigides per Spielberg és de més de 8.500 milions de dòlars a tot el món.

Fundador de la societat de producció Amblin Entertainment i cofundador dels estudis DreamWorks SKG, també ha creat la Shoah Foundation Institute for Visual History and Education, amb l'objectiu de recollir els testimonis de tots els supervivents de l'holocaust.

De petit va pasar por a l’escola perquè l’assetjaven per ser jueu. Recorda la seva infantesa com una època molt difícil però també hi va trobar la seva passió. Sempre va estar fascinat per la indústria del cinema, des que va veure L'espectacle més gran del món el 1952. Als 7 anys va començar a fer pel·lícules d'aventures en 8 mm, amb els seus amics i companys de classe fent d'actors (algunes escenes d'aquestes pel·lícules s'han inclòs en una edició extra del DVD de Saving Private Ryan). De petit cobrava entrades per les seves pel·lícules casolanes (les quals incloïen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes. Als 11 anys roda el seu primer curt, The Last Train Wreck (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als 12 anys ja tenia acabada la seva primera producció amb guió i actors inclosos: The Last Gun (1959), un western de 4 minuts de duració, amb la càmera de 8 mm del seu pare. Un any després, als 13 anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel·lícula de guerra de 40 minuts de durada que portava el títol de “Escape to Nowhere”, basada en una batalla a l'est d'Àfrica. El 1963, als 16 anys, la seva producció de 140 minuts anomenada “Firelight”, basada en la història d'un atac d'OVNIs, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzar “Encontres a la tercera fase”, i que tenia un pressupost de 500 dòlars. La pel·lícula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, generant 1 dòlar de beneficis. També va fer diverses pel·lícules de la Segona Guerra Mundial inspirades en les històries que son pare li contava.

A partir d’aquí comença una vida dedicada al cinema amb mil títols importants des de “Tauró” fins a “ET” passant per tots els Indiana Jones, els Men in black, els Retorns al Futur o els Transformers…  i aquest darrer any la darrera adaptació de “West side story”.

Suggeriment: Si ens proposéssim en el any 2022 veure cada setmana una pel·lícula de Steven Spielberg, amb les que té fins aquest moment, tindríem cinema fins l’entrada del 2024. Se’m fa molt difícil suggerir-ne una així que depèn del moment crec que et toca fer una tria. N’hi ha per tots els moments: per relaxar-se i gaudir, per patir per una realitat dolorosa però real, per somiar amb personatges fantàstics… tu tries.

Felicitem a totes les noies que porten el nom d'Esperança ! Per molts i bons anys!



divendres, 17 de desembre del 2021

17 de desembre 1843 publicació de Cançó de Nadal de Charles Dickens

Avui ens endinsarem en l'esperit nadalenc recordant la publicació d'un llibre de Charles Dickens.

Charles Dickens és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular. Durant la seva carrera, va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Actualment és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Els crítics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social. Tot i això, tot sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus personatges grotescos.

Tal dia com avui de 1843 Dickens va publicar A Christmas Carol (Cançó de Nadal). És una novel·la curta de caràcter realista-gòtic. S'hi parla de com una persona esquerpa pot canviar la seva actitud per Nadal. El seu èxit va propiciar adaptacions a diversos mitjans i múltiples reedicions. Hi ha diferents traduccions al català: la de Josep Carner i la de Lluís Nonell. La trobem traduida com Cançó de Nadal o Conte de Nadal.

Aquest és l’argument: *** Atenció spoiler! Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el fantasma del passat el porta cap a la seva infància, perquè recordi el que va sentir llavors i se li entendreixi el cor; el fantasma del present l'apropa a casa del seu treballador, on malgrat la pobresa regna l'amor i l'esperit familiar (i on veu un nen malalt); i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar de caràcter, ajuda la família del treballador i recupera amb això l'esperit de Nadal.

Suggeriment: Aquestes festes val la pena repassar aquesta obra en qualsevol format (llibre, teatre, cinema…) per recordar el veritable esperit nadalenc.



dijous, 16 de desembre del 2021

16 de desembre 1770 Neix Beethoven 1893 Estrena de la "Simfonia del Nou Món" de Dvorak

 

Avui tenim un dia musical tot recordant dos compositors.


Ludwig van Beethoven va néixer tal dia com avui de 1770 a Bonn, Alemània. Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Va ser un artista conegut i reconegut en vida, la mostra d’això és que unes deu mil persones van assistir al seu funeral.

 

Tal dia com avui de 1893, Anton Dvorák estrena en el Carnegie Hall de Nova York (els EUA) la seva "Simfonia del nou món" amb gran èxit de públic. En aquesta obra cristal·litza les sensacions del seu viatge pels Estats Units, i es pot assaborir l'entusiasme que té per la música índia i negra al llarg de tota la composició.

La simfonia núm. 9 en mi menor, op. 95, també coneguda com a simfonia del Nou Món va ser composta per Antonín Dvorák l'any 1893 durant la seva visita als Estats Units. És la seva simfonia més famosa i una de les més populars del repertori modern.

El juny de 1891, Jeanette Thurber, fundadora del Conservatori Nacional de Música de Nova York, va oferir a Dvorák la direcció d'aquest centre en condicions molt favorables. L'estada del compositor als Estats Units es va prolongar del 1892 fins al 1895. Dvorák va compondre aquesta obra entre el 10 de gener i el 24 de maig de 1893 i es va estrenar el 16 de desembre de 1893 al Carnegie Hall de Nova York, amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció d'Anton Seidl.


Suggeriments: Us atreviu a escoltar alguna obra d’aquests dos grans compositors? N’hi ha per a tots els gustos… des de peces curtes fins a les grans simfonies o concerts. És tota una experiencia.

La imatge del dia és per Dvorak perquè tots sabem quina cara feia Beethoven, oi?



dilluns, 13 de desembre del 2021

13 de desembre Santa Llúcia 2009 inaugurada parcialment la línia 9 del Metro de Barcelona

 

Avui és Santa Llúcia, considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques, tot i que ja fa una bona colla de dies que veiem els llums de Nadal als carrers, els pessebres i els arbres de Nadal. Però avui és el dia de posar el pessebre que es traurà, com diu la tradició el dia de la Candelera, el dos de febrer.

Llúcia de Siracusa, coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, i és la santa patrona dels cecs i els mals de la vista. Santa Llúcia és coneguda de forma destacada per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electricistes, els xòfers, els esmoladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors. D'entre les ciutats que tenen a Santa Llúcia com a patrona s'hi troben Siracusa, Mortroux i Perusa, i als Països Catalans: Bellmunt del Priorat, Vilamitjana i Gelida.

A la nit de Santa Llúcia solia començar a Barcelona la Fira de Santa Llúcia, que dura fins a Nadal i on es comencen a vendre figures de pessebre, avets, o d'altra ornamentació nadalenca. Actualment s'instal·la uns dies abans, amb unes 280 parades davant de la plaça de la Catedral de Barcelona. També són rellevants les fires de Santa Llúcia de Sant Feliu de Pallerols i de Prats de Lluçanès, i les festes de Santa Llúcia a Gelida.


Tal dia com avui del 2009 es va inaugurar a Barcelona la línia 9 del metro, primera línia totalment automatitzada en l’estat.

La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. La part central del recorregut, entre les estacions de Can Tries/Gornal i Bon Pastor, és compartida amb la línia 10. Quan en finalitzi la construcció, tindrà una longitud de 47,8 km, dels quals 43,71 km seran soterrats, i serà una de les línies soterrada més llarga d'Europa; per darrere de la línia 11 del metro de Moscou (nova línia circular) i la futura línia 15 del metro de París però per endavant de la línia 9 del metro de Moscou (41,5 km), la línia 12 del metro de Madrid (41 km) i la Northern Line del metro de Londres.

A més de donar servei a barris que no disposen de metro (Bon Pastor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca) les línies 9 i 10 uniran cinc municipis: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. També enllaçaran punts estratègics com centres logístics, zones d'equipaments i de serveis com l'Aeroport de Barcelona, la Zona Franca, la Fira, l'ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet, entre d'altres.

El 13 de desembre del 2009 va entrar en servei el primer tram de la línia, entre Can Zam i Can Peixauet, mentre que el dia 18 d'abril del 2010 es va fer la inauguració del tram de la línia 10 entre Bon Pastor i Gorg a Badalona, conjuntament amb el perllongament de la línia 9 de Can Peixauet a Bon Pastor. Posteriorment, el 26 de juny del mateix any, es va ampliar amb dues estacions fins a la Sagrera. El 12 de febrer del 2016 es va posar en servei el tram entre l'Aeroport i la Zona Universitària sota la denominació L9 Sud, i el 7 de setembre de 2018 van entrar en servei dues estacions del ramal de la Zona Franca, Foneria i Foc, amb la posada en servei de la línia 10 sud, que comparteix túnel amb la línia 9 sud entre les estacions de Can Tries | Gornal i Collblanc. El 2 de març de 2019 es va inaugurar l'estació de Provençana, i el 23 de novembre de 2019 Ciutat de la Justícia, enllaçant amb l'L8 i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). A l'agost de 2018 la previsió va ser que entressin en servei les estacions de la Zona Franca el 2020, el tram central només amb les estacions principals el 2023, i totes les estacions el 2026. Crec que la crisi i la pandèmia poden haver modificat aquestes dates.

La imatge és pel bitllet inaugural de la línia 9 del metro de Barcelona.



diumenge, 12 de desembre del 2021

12 de desembre Tercer diumenge d'Advent 1965 neix José Corbacho 1970 Tancada d'intel·lectuals a Montserrat contra el Procès de Burgos

 

Avui parlem d’un artitàs de casa nostra i d’uns fets que van movilitzar a un gran nombre d’intel·lectuals en el que aquest any és el Tercer Diumenge d'Advent. Encendrem la tercera espelma en el calendari visual de la corona d'Advent. 


Tal dia com avui del 1965 va néixer en José Corbacho Nietoa l’Hospitalet . Actor, director, guionista i humorista català. Va començar teatre amb la companyia La Cubana (1988). És soci i director de continguts de la Companyia El Terrat. Ha treballat molt en cinema, televisió i teatre. L'any 2006 va guanyar el Goya al millor director novell per "Tapas". Aquest estiu el vam poder veure al Teatre Grec en un espectacle amb  Ramon Gener que sota el títol d’“Amor, amor, amor” repassava les fasses de l’amor amb exemples de la història de la música clàssica i contemporània amb aquests dos presentadors d’excepció.

 

Tal dia com avui de 1970 s'inicia la tancada d'intel·lectuals a Montserrat en protesta per l'anomenat procés de Burgos. Tingué lloc el 12, 13 i 14 de desembre de 1970, fou el principal acte de mobilització de l'oposició antifranquista catalana amb motiu del Consell de guerra celebrat a Burgos contra militants d'ETA. S'inicià el 12 de desembre de 1970 a l'Abadia de Montserrat on es van reunir uns 300 intel·lectuals catalans: escriptors, cantants, periodistes, pintors, actors, cineastes, gent del teatre i de l'edició, professionals de la cultura, i altres persones amb un reconegut compromís polític. La tancada tenia per objecte protestar pel Procés de Burgos, el consell de guerra que condemnà a mort a militants d'ETA. Va durar tres dies atès l'amenaça d'assalt de la policia. Els participants a la tancada van debatre sobre l'estat actual del país i el seu futur, i es constituïren en assemblea permanent creant l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans que funcionà a partir d'aquell moment tenint un paper destacat en esdeveniments polítics futurs. En el transcurs de la tancada, es redactà un manifest en què es demanava l'amnistia política, llibertats democràtiques i el dret a l'autodeterminació.

 

La imatge será pel Ramon Gener i el José Corbacho i el seu espectacle del Grec 2021. Amb el públic dret aplaudint, va ser "una nit mágica que va ajuntar el públic de la clàssica i el de l’Hospi" com va dir José Corbacho a la presentació. Si el tornen a programar no us el podeu perdre...



dissabte, 11 de desembre del 2021

11 de desembre Dia Internacional de les Muntanyes 2012 s'inaugura de nou el Teatre Tarragona a Tarragona

 

Avui tractarem dos temes que eixamplen l’esperit humà la natura i la cultura.


L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix declarar l'11 de desembre el Dia Internacional de les Muntanyes per crear consciència de la importància que tenen les muntanyes per a la vida i per assenyalar les oportunitats i les limitacions del desenvolupament sostenible de les zones muntanyoses. Les muntanyes cobreixen el 22 per cent de la superfície terrestre del món i són la llar de 915 milions de persones aproximadament, representant el 13 per cent de la població mundial.

Les muntanyes es caracteritzen per la seva enorme diversitat a nivell mundial - passant dels boscos tropicals plujosos a les neus i gel permanents; dels climes amb més de 12 metres de precipitació anual als deserts d'altitud; del nivell del mar fins als 9.000 metres d'altitud. No obstant això, les muntanyes també constitueixen ambients d'alt risc; allaus, esllavissades de terra, erupcions volcàniques, terratrèmols i inundacions dels llacs glacials amenacen la vida a les regions muntanyoses i zones limítrofes. Les muntanyes tenen un paper important a l'influenciar els climes en les diferents regions i en el món, així com les condicions meteorològiques. Les muntanyes també són dipòsits importants de biodiversitat. Necessiteu més raons per cuidar les muntanyes?


Sempre és una bona noticia que tornin a obrir un teatre. El 2012, tal dia com avui, a Tarragona es torna a obrir el Teatre Tarragona, situat a la Rambla Nova, amb un edifici de nova planta, obra de Xavier Climent. El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe. A l'obra teatral, un o més personatges tenen almenys un objectiu immediat i gairebé sempre almenys un conflicte dramàtic, que pot ser intern i extern. Avui dia les arts escèniques són una de les poques formes d'art en què l'artista i qui gaudeix de l'obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts escèniques, com per exemple el circ, la música o la dansa. El Dia Mundial del Teatre se celebra cada any el 27 de març.

Podem veure teatre al llarg de tota la geografía catalana. A Barcelona tenim teatres de tots els tamanys des dels grans teatres fins a petites sales. Les ciutats i les capitals de comarca solen tenir també sales amb una programació més o ménys amplia. Hi ha també una gran tradició de teatre popular fet pels vilatans que es concentra principalment en els Pessebres vivents i els Pastorets, per Nadal; i per Setmana Santa, les Passions.


La imatge d’avui és per la Pica d'Estats, que és el punt més alt de Catalunya al Pallars Sobirà, amb 3.143 m. Però no una imatge qualsevol. Els Castellers de l'Alt Maresme van descarregar un pilar de 4 al cim més alt de Catalunya. Va ser una proposta que van fer després dels atemptats del  del 17 d’agost de 2017. Un grup de 25 persones d'aquesta colla van coronar aquest cim per fer un pilar el dia 21 d’agost del mateix any. És el primer cop que es feia un castell en aquest cim. Les condicions del temps no eren les més idònies i per això es va fer un únic pilar i es va descartar fer altres intents. Els Castellers van fer també un pilar a l'Estany d'Estats, en record de les víctimes de l'atemptat terrorista i van desplegar la pancarta 'No tinc por'.



divendres, 10 de desembre del 2021

10 de desembre 1815 Neix Ada Lovelace 1901 Lliurament dels primers Premis Nobel

 

Els protagonistas d’avui són dues persones que han deixat un llegat important.

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace; coneguda com Ada Lovelace, va neixer a Londres el 10 de desembre de 1815. És la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora. Encara que patia d'una salut fràgil i estava malalta contínuament no va abandonar la seva educació. L'obsessió insana de la mare perquè la noia no heretés cap dels gustos del pare van ser uns dels motius pels quals es va dedicar a estudiar matemàtiques. Va tenir diversos tutors i tutores com ara Augustus De Morgan. Més o menys a partir dels 11 anys les seves habilitats matemàtiques es van començar a manifestar molt notablement, i l'estima i interès per aquestes va dominar durant quasi tota la seva vida. Tot i així l'Ada sempre va sentir també una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia. Va heretar una mica el talent i l'amor per les lletres del seu pare, Lord Byron. Ada mai conegué personalment el seu pare, però sempre la van fascinar les seves obres.

El dia d'Ada Lovelace (Ada Lovelace Day en anglès, corresponent a les sigles ALD) és una jornada internacional dedicada a la participació de les dones en la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (STEM). Pretén visibilitzar, reconèixer i donar suport a les dones que treballen en algun d'aquests àmbits així com als seus descobriments i invencions, introduir noies joves dins el món de la ciència i la tecnologia per tal d'augmentar la presència de dones en aquests àmbits i crear nous referents femenins en les diferents àrees STEM. L'ALD se celebra el segon dimarts d'octubre de cada any, des que l'escriptora i periodista Suw Charman-Anderson ho va proposar el 2009. L'esdeveniment més representatiu d'aquest dia és l'anomenat Ada Lovelace Day Live! i se celebra a la ciutat de Londres, al Regne Unit. En aquest, dones que treballen en l'àmbit STEM fan petites xerrades sobre el seu treball dins l'àmbit científic o sobre dones que les varen inspirar a fer allò que ara fan. Entre les conferències, s'intercalen interludis musicals i còmics relacionats amb l'STEM. El conjunt d'activitats s'anomena science cabaret («cabaret de ciències» en anglès). Durant l'ALD també s'organitzen esdeveniments diversos a tot el món. Inclouen conferències, viquimaratons, concursos, crides a la participació de nenes i dones de totes les edats, etc. El 2015 va ser un dels dies ALD de més èxit fins aleshores, amb més de 150 esdeveniments organitzats de forma independent en 82 ciutats d'un total de 25 països. A Catalunya, des de l'Oficina de Dinamització de la Xarxa Punt TIC, la Generalitat proposa la possibilitat que els dinamitzadors/es organitzin activitats de diferents tipus (tallers o xerrades, per exemple) relacionades amb les STEM per tal de formar part d'aquesta jornada.

 

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi estat excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) tal dia com avui del 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs. Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país. Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, a continuació té lloc el banquet a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els diversos camps en què es concedeixen premis són els següents:

  • Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
  • Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
  • Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska)
  • Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca)
  • Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec)

El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Tanmateix, aquest premi es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. Tampoc hi ha Premi Nobel de Matemàtiques. 

La fotografia d’avui és per la medalla commemorativa que reben els homes i les dones que reben el Premi Nobel.



dijous, 9 de desembre del 2021

9 de desembre 1888 S'acaba l'Exposició Universal de Barcelona 1916 Neix Kirk Douglas

 

Avui parlarem d’una Exposició Universal i d’un home molt longeu que per la seva professió es va exposar a tot el món en les seves interpretacions.


L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues exposicions universals que se celebraren a Barcelona (la segona fou l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929). Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap duia el nom d'Exposició Universal: van ser la Centennial International Exhibition celebrada a Melbourne (Austràlia), la International Exhibition de Glasgow (Escòcia), el Grand Concours International des Sciences et de l'Industrie de Brussel·les (Bèlgica), i l'Exposição Industrial Portuguesa de Lisboa (Portugal).

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores. La va presidir Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent Maria Cristina, la princesa d'Astúries María de las Mercedes, la infanta María Teresa, el president del consell de ministres, Práxedes Mateo Sagasta, i l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet.


Kirk Douglas, nom amb què es coneixia Issur Daníelovitx Demsky que va néixer a Nova York el 9 de desembre de 1916. Va ser un actor, director, productor de cinema i empresari estatunidenc, pare del també actor Michael Douglas. Va consolidar una sòlida reputació cinematogràfica al llarg d'una vuitantena de pel·lícules: va intervenir tant en comèdies com en drames, i va encarnar personatges durs, però de fons molt vulnerable, com a “Champion”, de Mark Robson (1949); “Ace in the Hole”, de Billy Wilder (1951); “The Bad and the Beautiful”, de Vincente Minnelli (1952); “Spartacus” de Stanley Kubric (1960);“Tough Guys”, de Jeff Kanew (1986); “Oscar”, de John Landis (1991) o “Diamants”, d'Allan Aaron Katz (1999), tot i que també va participar en nombroses produccions per a la televisió i va codirigir diversos llargmetratges. Amb la força de les seves actuacions, donà a cadascuna de les seves pel·lícules una marca distintiva. Fou nominat a l'Oscar al millor actor en tres ocasions, però mai no el va guanyar; en canvi, el 1996, va ser guardonat amb l'Oscar honorífic pels seus cinquanta anys de dedicació al cinema.

Va morir als 103 anys, segons va informar una nota publicada a la revista People, escrita pel seu fill Michael, per causes naturals i a casa seva. En conèixer la notícia, l'Acadèmia de Cinema de Hollywood va piular una cita de l'actor sobre la primera vegada que va actuar: “He volgut ser un actor des que era petit a Segon de Primària. Vaig actuar en una obra i la meva mare va fer un davantal negre i jo vaig fer de sabater. Després de la representació, el meu pare em va donar el meu primer Oscar: un cucurutxo de gelat”.

Com no podia ser d’altra manera la fotografia d’avui és de Kirk Douglas en algunes de les seves interpretacions al cinema.



dimecres, 8 de desembre del 2021

8 de desembre La Puríssima Concepció 1948 neix McDonald's 2021 s'il·lumina l'estel de la Sagrada Família

 

Avui parlem de l’esperit i de la carn. Celebrem el Dia de la Mare de Déu però també parlarem d’una empresa que van iniciar l’any 1940 en Richard i en Maurice McDonald. Van obrir el McDonald's Famous Barbecue a la Ruta 66 a San Bernardino, Califòrnia, amb un menú basat en la carn a la barbacoa, que era el menjar per excel·lència a la carretera dels Estats Units a l'època. Actualment alguns associen al concepte de fast food, fins i tot de menjar escombraria. Passen molts controls i amb les ganes que els té molta gent si fossin tan dolents com diuen ja els haurien tancat tots.


El Dia de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, coneguda també com la Puríssima Concepció, és una festivitat cristiana que se celebra el dia 8 de desembre. És festiu a molts estats com Espanya, Argentina, Nicaragua… És un principi irrevocable de l'Església Catòlica decretat l'any 1.854, el qual sosté que la Mare de Déu ha estat lliure del pecat original a partir de l'instant de la concepció del seu fill Jesucrist, romanent verge abans, durant i després del part. És un principi que no comparteixen totes les branques cristianes. Els protestants no creuen en la virginitat de Maria. És la festa més important dedicada a la Mare de Déu de l’hivern.

Avui, aquesta tarda s'il·luminarà per primera vegada l'estel que corona la Torre de Maria de la Sagrada Família. Podeu veure-ho amb directe o amb la programació especial de TV3 o Ràdio Estel.

 

I quan parlem d’arcs hi ha l'Arc de Trajà (a Benevent, a Itàlia), l'Arc de Marbre (el Marble Arch de Londres, al Regne Unit), l'Arc de Constantino (a Roma, a Itàlia) o l'Arc de Triomf de Napoleó (a París, a França). Pots conduir pel cim de l'arc més gran (192 metres), l'Arc Gateway (a Saint Louis, als EUA). Pots admirar els centenars d'arcs entrecreuats amb forma de ferradura en el que va ser la Gran Mesquita de Còrdova, al sud d'Espanya. Però, no obstant això, els arcs més famosos del món tal vegada continuen sent els de McDonald's.

McDonald's Corporation és una cadena de locals de venda de menjar ràpid. La marca és coneguda especialment per les hamburgueses de vedella, patates fregides, però també disposen de productes de pollastre, menús per a l'esmorzar (burritos i ous), begudes ensucrades, postres i, recentment, per respondre als canvis d'hàbits dels consumidors, i en resposta a les crítiques per ser aliments poc saludables també ofereixen amanides i fruita. Alguns d'aquests locals inclouen una àrea amb jocs per als nens. McDonald's aten més de 69 milions de clients al dia. Les estratègies d'innovació i tecnologia, la satisfacció laboral, les estratègies de màrqueting i la satisfacció del client són els factors crítics que impulsen l'èxit de McDonald's a la indústria del menjar ràpid.

Quan diem menjar porqueria parlem del que conté, en general, alts nivells de greixos, sal, condiments o sucres (que estimulen la gana i la set, fet de gran interès comercial pels establiments que subministren aquest tipus de menjar). Així mateix, contenen nombrosos additius alimentaris, com el glutamat monosòdic (potenciador del sabor) o la tartrazina (colorant alimentari). Aquest tipus d'aliment aporta, bàsicament, calories buides i, a més a més, sol abusar de succedanis alimentaris. Això es pot donar amb certs tipus de menjar ràpid, però no en tots. Potencialment, tots els aliments són perjudicials per a la salut si s'abusa del seu consum, però el menjar escombraria, tot i ingerir-ne poca quantitat, poden produir efectes secundaris. Determinats grups de població, per exemple, els que pateixen determinades malalties poden ser més sensibles als seus efectes. Se sol relacionar el consum de menjar porqueria amb l'obesitat, les malalties cardíaques, la diabetis tipus II, les càries i la cel·lulitis. Aquest tipus de menjar ofereix al consumidor greixos, colesterol, sucres i sal, mentre que un bon aliment ha de proveir fibres, proteïnes, carbohidrats, vitamines i minerals necessaris per al rendiment del cos. Els restaurants de menjar ràpid ens ofereixen aquesta classe de menjar, però, a més a més, també podem trobar-lo a les cadenes dels supermercats.

Si una persona consumís menjar porqueria cada dia, tindria més probabilitats de patir malalties sanguínies, obesitat, diabetis i colesterol alt. No és el mateix si aquest menjar es consumeix un cop per setmana que cada dia. Les conseqüències poden ser irreversibles i, fins i tot, lamentables. Els hàbits alimentaris, que hem adquirit amb el temps, a la vida moderna, s'han transformat en un hàbit que atempta contra la salut. Alguns dels aliments porqueria comuns en moltes llars són hamburgueses, salsitxes, patates fregides, productes congelats per a la preparació en microones, begudes gasoses, dolços...

La fotografia és sens dubte pel logo del McDonald’s: els seus famosos arcs grocs, realment inconfusibles.



dimarts, 7 de desembre del 2021

7 de desembre Dia Internacional de l'Aviació Civil

 

Celebrem el Dia Internacional de l’Aviació Civil. Però anem a pams, començarem veient què és l’aviació, i l’aviació civil per acabar veient per què es celebra aquesta diada.

L'aviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.

El concepte d'aviació inclou les infraestructures, indústria, personal i les organitzacions l'activitat principal de les quals és l'aviació. L'aviació general i l'aviació comercial s'agrupen al seu torn sota el terme d'aviació civil, en contrapartida amb l'aviació militar. Sobre la base de l'ús dels avions i helicòpters, l'aviació civil es divideix habitualment en dos grans grups:

  • Aviació general; en funció dels usos o fins qué pretén, pot classificar-se com aviació privada, la qual agrupa als avions on el principal usuari és el seu propietari; aviació esportiva, la qual té com a finalitat la pràctica d'algun dels esports aeronàutics; aviació utilitària,la qual es destina a usos pràctics de caràcter social com evacuacions, rescats, extinció d'incendis o serveis policials; l'aviació d'estat és aquella que no és estrictament militar i que utilitza l'estat per al transport de les seves personalitats o el servei dels seus organismes.
  • Aviació comercial, aviació basada en companyies aèries, grans o petites, dedicades al transport aeri de mercaderies i/o passatgers, així com en les empreses de aero-taxi.

L'ONU va reconèixer oficialment el 1996 que el 7 de desembre se celebraria el Dia Internacional de l'Aviació Civil. Però ja se celebrava per part de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) des de 1992. La data commemora la creació de la OACI en 1944, que és l'organisme que regula les normes sobre aviació civil. El propòsit del Dia Internacional de l'Aviació Civil és crear i reforçar la consciència mundial sobre la importància de l'aviació civil internacional. I és que ja no podem concebre el món sense el transport aeri.Un dels objectius d'aquest dia és que els països cooperin per a crear una xarxa de trànsit veritablement global al servei de tota la humanitat.

Avui es qüestiona el cost ambiental d’aquests viatges però no hi ha marxa enrere. Hi ha la possibilitat de millorar però no tancarem el transport aeri.



dilluns, 6 de desembre del 2021

6 de desembre Dia de la Constitució Sant Nicolau 1768 comença l'Enciclopèdia Britànnica 1961 comença Cavall Fort

 

Avui és festiu a Espanya. És una de les festes civils i es celebra el Dia de la Constitució de 1978. Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.

També recordem la festa de Sant Nicolau, que té lloc el dia 5 o 6 de desembre, és una celebració de tradició cristiana dedicada als infants, en què aquests reben regals o llaminadures tal com es fa al dia de Reis a casa nostra. És una tradició molt present als Països Baixos (i Flandes), al Luxemburg i a Alsàcia i la Lorena, però també se celebra a altres regions del Nord de França i a la resta de Bèlgica, així com a Alemanya, Àustria, Suïssa, a diversos països balcànics (Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia) i d'Europa central (Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària, Ucraïna). La festa es basa en la llegenda de Nicolau de Mira, i el Santa Claus nord-americà així com el Pare Nadal britànic són igualment derivacions d'aquesta llegenda. De fet, 'Santa Claus' prové de 'Sinterklaas' en neerlandès. Les festivitats i costums entorn d'aquesta festa difereixen segons les regions.

I per acabar la diada recordem dues publicacions que es van estrenar tal dia com avui: l’Enciclopèdia Britànnica i la Revista Cavall Fort.

L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables. Nascuda en el context de la il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle XVIII. Tal dia com avui de 1768 es va publicar la primera edició de l’Enciclopedia britànica.Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents. El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.

 

Tal dia com avui del 1961 a Barcelona s'hi publica el primer número de la revista Cavall Fort.  Cavall Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català, destinada a infants i joves. Segueix un model allunyat del consumisme i de les capçaleres que funcionen com a activitat comercial. Es va crear per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular revista En Patufet, desapareguda al final de la dècada de 1930. En els seus més de 1000 números s'han inclòs contes, jocs, concursos, historietes i tires còmiques i seccions diverses. Precisament la revista destaca com a introductora als Països Catalans dels còmics franco-belgues de l'anomenada línia clara, obra de dibuixants com Hergé o Franquin. Josep Maria Madorell, col·laborador de Cavall Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors catalans. Per la revista hi han passat els grans noms de la literatura catalana per a infants i joves (Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell...) i per a adults (Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner...), i també del món de la il·lustració: entre els habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les portades del número especial de Nadal), Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Rius, Llucià Navarro, Carme Solé, Montse Ginesta, Jaume Gubianas i Escudé, el ja esmentat Madorell...; esporàdicament, amb col·laboracions de grans firmes com Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans... Ha estat dirigida per Josep Tremoleda des de la seva creació. Albert Jané el va substituir en el càrrec de 1979 a 1997 i, des d'aleshores, n'és la directora Mercè Canela.

El desembre de 2011, Cavall Fort va fer cinquanta anys. Amb motiu d'aquest aniversari, la revista va dur a terme diverses activitats, entre les quals s'inclou l'exposició Cavall Fort: tan divertit com un joc, pensada per a l'àmbit de les biblioteques públiques del país. A través de vuit plafons, l'exposició mostrava, d'una manera juganera i participativa, els diferents tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, alhora que intenta fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a Catalunya i dins l'àmbit general de la cultura catalana. Alguns dels plafons conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així, espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.

La imatge del dia és pel número dels 50 anys del Cavall Fort. Des del “cultureta” li desitgem molts i bons anys!




diumenge, 5 de desembre del 2021

5 de desembre Dia Internacional del Voluntariat 1901 neix Walt Disney 1946 neix Josep Carreras.

Avui es celebra el Dia Internacional del Voluntariat. I és que el món es mou gràcies al voluntariat, organitzat o no. La meva àvia sempre deia que “els cansats eren qui feien la feina”. Em va costar molts anys d’entendre-ho. Els qui volen, els que fan, els que posen el seu temps, la seva persona i de vegades també la seva professió al servei dels altres són els que fan que el món es bellugui i sigui un lloc més bonic per viure-hi. Hi ha tota una colla de valors que están darrera d’aquest voluntariat d’una manera més o meys conscient des de la constancia o el respecte i valoració d’un mateix i dels altres fins a la convicció de que les coses no es fan soles i la queixa només arrecla si s’hi fan coses. El voluntariat pot tenir un trasfons religiós o no però el que sí es cert és que està format per persones que volen i troben el temps. Han descobert que donar (temps, escolta, presencia, feina…) sempre és gratificant, omple el cor i millora el món encara que sigui un raconet petit o per una sola persona. Sempre és molt més que res i té un efecte multiplicador.

També recordem dos artistes brillants en el seu camp que van neixer tal dia com avui:

Walter Elias Disney va néixer a Chicago el 5 de desembre de 1901. El seu cognom és conegut arreu del món. Actualment és una gran empresa que té un munt de seccions: pel·lícules, merchandising, parcs d’atraccions… tot al voltant de la felicitat de nens i adults. Va ser un productor, director, guionista i animador estatunidenc. No va tenir una vida fácil i la seva biografia és molt interessant. ç Va ser el fundador, amb el seu germà Roy O. Disney, de The Walt Disney Company. Va ser el principal artífex d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats, com l'Ànec Donald o Mickey Mouse. Disney va adquirir renom com a productor de cinema, com innovador en el camp de l'animació i com a dissenyador de parcs d'atraccions. Al costat del seu equip va crear alguns dels personatges d'animació més famosos, especialment Mickey Mouse, una caricatura d'un ratolí, a la qual el mateix Disney va posar la seva veu original. Durant la seva extensa i exitosa carrera en el cinema d'animació va ser premiat amb 26 premis Oscar d'un total de 59 nominacions, i va rebre quatre premis honorífics, el que en fa la persona que més premis de l'Acadèmia ha guanyat. També va ser guardonat amb set premis Emmy. És un referent per a les persones lluitadores.

 

Josep Maria Carreras i Coll va néixer a Barcelona el 5 de desembre de 1946. Se’l coneix  artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català. La seva càlida i bella veu, especialment en el registre mitjà, i la passió que posa en les interpretacions fan que sigui un gran intèrpret del repertori romàntic i verista italià. Seguint els passos de Jaume Aragall, estudià cant amb el seu mestre Jaume Francisco Puig. El seu repertori inclou seixanta rols operístics i més de sis-centes cançons (lieder) i àries. Ha protagonitzat diverses filmacions operístiques per a televisió, cinema i vídeo. Té una extensa discografia que inclou més de 150 gravacions entre les quals destaquen 50 òperes completes, oratoris, recitals clàssics i de música popular. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí arreu del món. Ha cantat als teatres i festivals més importants del món, incloent-hi el Teatre alla Scala de Milà, el New York Metropolitan Opera House, la San Francisco Opera, la Viena Staatsoper, la London's Royal Opera House, l'Òpera de Munic, la Chicago's Lyric Opera; i els festivals de Salzburg, Ais de Provença, Edimburg i Verona. Josep Carreras ha col·laborat amb els més prestigiosos directors d'orquestra -tals com Herbert von Karajan (amb una relació artística i personal que va durar més de dotze anys i que inclou representacions a Salzburg, Berlín i Viena), Claudio Abbado, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Colin Davis, Giuseppe Sinopoli, James Levine, Carlo Maria Giulini, Leonard Bernstein i Zubin Metha- a més de destacats directors d'escena, com Franco Zeffirelli, Jean Pierre Ponnelle, Giorgio Strehler, Luigi Comencini i Harold Prince. Carreras també és conegut per la feina humanitària com a president de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, que ell mateix fundà el 1988, després de recuperar-se d'aquesta greu malaltia. En els Jocs Olímpics de 1992 va interpretar al costat de Sarah Brightman la cançó Amics per sempre.

La fotografía d’avui és per a Josep Carreras. Un home que ho va tenir tot i que la malaltia li va arrabassar gairebé la vida però això el va fer més fort i va posar en marxa els seus contactes, la seva popularitat i la seva feina per lluitar contra la leucemia treballant amb els millors professionals i fent campanyes per visibilitzar aquesta necessitat. La fotografia és pel seu somriure que sempre m’ha atrapat potser tant com la seva veu. 



dissabte, 4 de desembre del 2021

4 de desembre Santa Bàrbara 1997 Palau de la Música i Hospital de Sant Pau Patrimoni de la Humanitat

 

Avui celebrem el dia de Santa Bárbara, aquella de la que nomès ens enrecordem quan trona. També recordem que hi ha  dos edificis de Barcelona que van ser declarats per la UNESCO  Patrimoni de la Humanitat, tal dia com avui del 1997: el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.


Santa Bàrbara (Nicomèdia, s. III - 306) és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.


El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals). A data de juliol del 2016, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1.052 béns, dels quals 814 són culturals, 203 naturals i 35 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 165 estats. Des de la seva instauració el 1977, només dos béns han perdut la distinció de la UNESCO: la reserva de l'òrix blanc d'Oman (el 2007) i la Vall de l'Elba a Dresden (Alemanya) el 2009. Un cas a part és el Patrimoni Cultural Immaterial (en anglès Intangible Cultural Heritage, ICH), els primers elements del qual, anomenats aleshores Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, foren proclamats l'any 2001, i des de llavors la llista s'ha anat ampliant regularment, de manera que actualment hi ha catalogats 423 elements arreu del món, entre els quals la Patum de Berga, el Misteri d'Elx, el Tribunal de les Aigües de València, els castells o el Cant de la Sibil·la. Podeu cercar la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans.

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS. 

Construït amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor. Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana. A nivell assistencia cada any d'atenen 35.000 pacients ingressats i més de 145.000 urgències. Les consultes externes reben 350.000 visites anuals i l'Hospital de Dia atén a 75.000 usuaris. Disposa de 136 punts d'Hospital de Dia, 644 llits i 21 quiròfans.






divendres, 3 de desembre del 2021

3 de desembre 1552 mor Sant Francesc Xavier 1967 el primer Trasplantament de cor 2021 inici del superpont

 

Els protagonistas d’avui són dues persones excepcionals: Sant Francesc Xavier i el Dr. Barnard, i l'inici d'un superpont.

Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 –) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Javier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Sangchuan (Xina) el 3 de desembre de 1552. Fou santificat per l'Església Catòlica amb el nom de Sant Francesc Xavier.

Francesc Xavier va ser un rellevant missioner jesuïta, membre del grup precursor de la Companyia de Jesús i un estret col·laborador del seu fundador, Sant Ignasi de Loyola. Va destacar per les seves missions que es van desenvolupar a l'extrem orient i el Japó. Va rebre el sobrenom de l'Apòstol de les Índies.

És copatró de Navarra, juntament amb sant Fermí de Pamplona i se celebra l'onomàstica el dia 3 de desembre, l'aniversari de la seva mort. Anualment, els primers dies de març, se celebra una massiva peregrinació en el seu record al Castell de Javier, coneguda com la Javierada. Igualment, i en homenatge al sant i a la seva llengua materna (l'euskera), la Societat d'Estudis Bascos-Eusko Ikaskuntza va anomenar el 1947 el 3 de desembre com el Dia Internacional de l'Èuscar. Així doncs, des d'aleshores se celebra en aquesta data la festivitat del patró de Navarra i el dia internacional de l'euskera.

 

Christiaan Neethling Barnard va ser un cirurgià cardiovascular sud-africà que va ser el primer a fer amb èxit un trasplantament de cor entre humans.

El seu pare, Adam Barnard, fou un pastor de l'Església Reformada Holandesa i la seva mare, Maria, tocava l'orgue a l'església. Christiaan va ser un dels cinc fills del matrimoni. Tenien greus problemas econòmics. Un dels seus germans, Abraham, va morir a l'edat de cinc anys a causa d'una malaltia del cor. Molts anys més tard, el seu germà més petit, Marius, seria nomenat com la seva mà dreta al Departament de Cirurgia Cardíaca de la Universitat de Ciutat del Cap.

Es graduà en Medicina el 1953 a Ciutat del Cap. A l'hospital Groote Schuur, de la mateixa localitat, va exercir com a cirurgià general. El 1955 obtingué una beca per especialitzar-se en cardiologia a Minnesota, als Estats Units. La dotació de la beca era tan escassa que va haver de treure neu, tallar gespa i rentar cotxes per poder arribar a fi de mes. Allà tingué professors com el doctor O. H. Wangesteen i el doctor Shumway, que li van ensenyar la tècnica de trasplantar cors d'animals.

De tornada al seu país, el 1962, fou nomenat cap de cirurgia toràcica a l'hospital Groote Schuur. Va fer centenars de proves amb gossos i per fi el 3 de desembre del 1967 realitzà el primer trasplantament de cor a Louis Washkansky, a qui col·locà el d'una jove de 24 anys. El pacient, però, morí 18 dies després a causa d'una pneumònia. El doctor va dir que aquell va ser el dia més trist de la seva vida. El segon trasplantament fou el 1968 i aquest cop el cor bategà durant 563 dies gràcies a l'ajut de fàrmacs com la ciclosporina.

A causa d'una artritis hagué d'abandonar l'exercici professional de la cirurgia, quan ja comptava amb més de 140 trasplantaments realitzats. Posteriorment es dedicà a la recerca sobre l'envelliment dels organismes. Al final de la seva vida es va comprometre en contra de la política d'apartheid, també es va implicar en causes humanitàries. El 2001 va morir als 78 anys d'un atac d'asma, quan estava de vacances a Xipre.


Avui comença un superpont. Comença el cap de setmana i dilluns és la Festa de la Constitució i dimecres la Puríssima i dimarts molts fem pont. Això vol dir que hi ha cinc dies de festa. L'imatge és pel Pont del Petroli de Badalona.


 

dijous, 2 de desembre del 2021

2 de desembre 1617 S'inicien les obres de la Plaza Mayor de Madrid 2009 primera inauguració de Burj Khalifa

 

Avui l’arquitectura omple el nostre blog.

La Plaza Mayor de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major. Els orígens de la plaça es remunten al segle XV, quan en la confluència dels camins (avui en dia carrers) de Toledo i Atocha, als afores de la vila medieval, se celebra2 de sebsva en aquest lloc, conegut com a «plaça del Raval», el mercat principal de la vila, construint-se en aquesta època un primera casa porticada, o llotja, per regular el comerç a la plaça. Tal dia com avui de 1617 s’inician les obres de la Plaza Mayor de Madrid.

Actualment és un important punt turístic, visitat per milers de turistes a l'any. Als locals comercials ubicats sota els porxos, abunden els comerços d'hoteleria, que instal·len terrasses al costat dels porxos de la plaça. A més, és un espai molt utilitzat per a festivals, com els concerts que s'ofereixen gratuïtament per als madrilenys durant les festes de Sant Isidre. Tots els mesos de desembre, se celebra el tradicional mercat nadalenc, costum que es manté vigent des de l'any 1860. També se celebra tots els diumenges i dies festius al matí el mercat de filatèlia i numismàtica.

 

Burj Khalifa —en àrab برج خليفة, Burj Ḫalīfa, ‘Torre de Khalifa’—, prèviament coneguda com a Burj Dubai (‘Torre de Dubai’), és un gratacel situat a Dubai, Emirats Àrabs Units, i és l'estructura més alta mai feta pels humans, amb 829,82 metres. La construcció començà el 21 de setembre del 2004, es completà l'estructura exterior l'1 d'octubre del 2009, tal dia com avui de 2009 es fa una primera inauguració després de sis mesos d’obres, tot i que s'inaugurà oficialment el 4 de gener del 2010. L'edifici és part d'una zona de 2 km² anomenada Downtown Burj Khalifa, prop del districte financer de Dubai.

L'estudi d'arquitectura i enginyeria encarregat del projecte va ser Skidmore, Owings and Merrill, de Chicago. La constructora principal fou Samsung C&T, de Corea del Sud, que també havia construït el Taipei 101 de Taiwan (508 metres) i les Torres Petronas de Kuala Lumpur (452 metres). L'acabament del projecte va coincidir amb la crisi financera de 2007-2010 i amb un excés de construcció al país. Amb Dubai sumit en el deute de les seves grans ambicions, el govern es va veure obligat a buscar rescats multimilionaris a Abu Dhabi, el seu emirat veí ric en petroli. Posteriorment, en una acció inesperada a la cerimònia d'obertura, la torre va passar a anomenar-se Burj Khalifa, en honor del president dels Emirats Àrabs Units Khalifa bin Zayed Al Nahayan pel seu suport «crucial».

Amb 828 metres és l’edifici més alt del món. Equival a tres vegades la Torre Eiffel, 15 vegades les Catarates del Niàgara i el doble de l’Empire State. De fet, es pot veure a 100 kilòmetres de distància si hi ha bona visibilitat. No obstant això, l'eventual regnat de la Burj Dubai com a estructura més alta pel que sembla serà efímer, ja que es troba el projecte d'un gratacel de 1400 metres d'alçada: la Torre Nakheel, que també s'ubicarà a la ciutat de Dubai i la seva construcció es troba pausada des del 2009. També hi ha altres dos gratacels aprovats superaran el quilòmetre d'altura: la Torre de Mubarak al-Kabeer amb 1.001 metres d'altura, a Kuwait, i la Torre Murjan, un altre gratacel de 1.022 metres a Al-Manama (Bahrain).