16 de febrer 1928 neix Pere Casaldàliga

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. El nostre protagonista d'avui és una d'aquestes persones. 

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que quan acabin els seus dies podrà mirar enrera i dir ha estat molt dur de vegades, però ha valgut la pena.

30 de gener Dia Internacional de la Pau

Avui es celebra el Dia Internacional de la Pau. Tal dia com avui, el 1948 a Nova Delhi, a l'Índia, va morir Mohandas Karamchand, conegut com Mahatma Gandhi, independentista indi, líder de la resistència pacífica. Una persona que treballava per la Pau a través de la resistència pacífica i la no violència va ser assassinat a trets als 78 anys. Lluny de fer callar la seva veu, aquest acte la va amplificar. Avui a moltes escoles es fan actes al voltant de la Pau. Des de la Pau al món fins a la Pau en el nostre entorn més proper que és en el que millor podem incidir.

Quan parlem de Pau sovint fem servir un símbol: el cercle amb quatre línies. Aquest símbol va ser dissenyat inicialment en 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la campanya per al desarmament nuclear. Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment i, des d'aleshores, el símbol fou internacionalment conegut.

També fem servir el colom blanc com a símbol de Pau amb la branca d’olivera al bec. Recorda el colom que va tornar a l’arca de Noé després del diluvi anunciant que la terra era eixuta i que podia començar un nou món.

Des de la nostra situació personal: grans o petits, és important que intentem ser sempre elements de Pau. Avui us proposo que us capbusseu en la vida de Gandhi o que coneixeu a les persones que han rebut el Premi Nobel de la Pau. Com sempre, elles són la punta de l’iceberg el més important és que hi ha milions i milions que treballen calladament cada dia per la Pau i la Justícia.

10 de juny Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims 1935 fundació d'Alcohòlics Anònims

Avui es celebra el Dia Internacional dels Alcohòlics Anònims en record de la seva fundació l’any 1935. Alcohòlics Anònims, qualificat per molts com l’ONG que s’encarrega a nivell mundial de la rehabilitació dels malalts alcohòlics, va néixer l’any 1935 a la ciutat nord-americana d’Akron quan un home de negocis de Nova York, que havia aconseguit mantenir-se sobri per primer cop, després d’haver-ho intentat en vàries ocasions durant molts anys, va buscar un altre alcohòlic per a compartir amb ell les seves experiències en un esforç per a superar un mal moment que estava passant i que, li feia témer que, el podria conduir a una recaiguda. Durant els pocs mesos de la seva recent adquirida sobrietat, aquest alcohòlic de Nova York havia observat que els seus desigs de beure disminuïen quan tractava d’ajudar a d’altres alcohòlics a deixar la beguda. A la ciutat d’Akron li van donar l’adreça d’un metge d’aquesta localitat que tenia problemes amb l’alcohol. Treballant junts, els dos homes (Bill i Bob) van descobrir que la seva capacitat per a mantenir-se allunyats de la beguda estava molt relacionada amb l’ajuda i l’estímul que ells podien donar a d’altres alcohòlics i també, pel fet de compartir amb ells les seves pròpies experiències.

L'Associació d'Alcohòlics Anònims (A.A.), és una comunitat formada per homes i dones que s'ajuden els uns a altres a deixar l'alcoholisme i a mantenir-se en aquest estat sobri. No té caràcter, polític, religiós ni d'altre tipus per tal de poder acollir així a qualsevol persona que lliurement s'hi presenti. No substitueix els tractaments mèdics, ja que la seva finalitat és de tipus psicològic centrada a donar coratge i suport emocional als seus membres per tal que procurin la rehabilitació.

En l’actualitat existeixen més de 100.000 grups locals d'ajuda mútua (o GAMs) repartits en més de 150 països, i més de 2.000.000 de persones segueixen les seves reunions. El programa que A.A. suggereix es basa en dotze passes dissenyades per a la recuperació personal de l'alcoholisme. El primer pas és presentar-se davant la comunitat amb el reconeixement explícit de tenir el problema de l'alcoholisme. En les reunions els membres comenten les seves experiències i emocions i procuren desfer-se de la possible càrrega de negativitat dels seus sentiments. Els alcohòlics anònims continuen identificant-se com a alcohòlics, i encara que portin anys sense beure alcohol no diuen que estan curats. Els membres d'Alcohòlics Anònims mantenen el seu anonimat personal a nivell de premsa, ràdio, televisió i la resta de mitjans de comunicació social.

Personalment admiro les persones que havent caigut en una addicció són capaces d’admetre-ho, posar-hi solució i recordar que és un procés que durarà per tota la vida. Encara que portin molt de temps sense beure han de seguir alerta. Però el temps no els aclapara. Si dic no podré beure mai més potser directament em posaré una copa perquè és tan gros que no ho puc afrontar però si em dic que per avui, i només per avui, no beuré... vint-i-quatre hores -de les quals ja n’he dormit unes i altres tinc activitats programades- són un objectiu assequible (que no fàcil). Jo, moltes vegades per les qüestions més diverses faig servir aquesta màxima i em funciona força bé “per avui i només per avui...” i demà tornarà ser un altre avui....

22 d'abril Dia de la Terra 1915 us d'armes químiques a la Primera Guerra Mundial

Avui, que es celebra el Dia de la Terra, Google ens felicita amb el colibrí vermell, la medusa lluna i l'escarabat piloter amb un doodle ben curiós i animat.

Jo sóc una persona de Pau. M’agradaria no haver de parlar d’armes, i menys d’armes químiques, però avui la data ho porta. Sí, al 1915 va començar una tendencia que feia perillar la Terra i els seus habitants.

Tal dia com avui del 1915, les forces alemanyes sorprenen als aliats a Ypres (Bèlgica) al fer servir per primera vegada gas de clor (Chlorine gas) en el camp de batalla, causant almenys 5.000 baixes i contaminant les trinxeres enemigues. Els alemanys utilitzen màscares de gas i uniformes protectors molt sofisticats. La resposta dels anglesos amb el mateix agent químic es donarà sis mesos més tard en Loos (França). El 1917, els alemanys faran servir el gas mostassa i el fosgen a Verdum. El terrible balanç al final de la Primera Guerra Mundial serà que una quarta part dels projectils haurà contingut agents químics i que més de 100.000 persones hauran mort i fins a 1.000.000 hauran resultat ferides per l'ús de gasos durant aquesta tràgica guerra. Per això quan es planteja l’inici de la Segona Guerra Mundial el primer que s’acaba són les màscares de gas... ho vaig veure en un documental i no entenia el perquè fins que vaig coneixer l’abast de les dades que acabo de presentar. Desgraciadament no s'han aturat aquí i  en molts conflictes es fa ús d'armes químiques.

Tot això no fa més que reforçar la idea que en una guerra no hi guanya cap dels dos bàndols contrincants.En una guerra tothom hi perd i és imprescindible arribar a acords quan encara hi estem a temps. Ara, com al llarg de tot el segle vint, hi ha conflictes repartits per tots els continents, uns més evidents i altres més amagats o oblidats. Cal un esforç per aconseguir la Pau sempre i en tot lloc. Nosaltres potser no podem aconseguir la Pau en els llocs en conflicte però sí que la podem portar al nostre entorn més proper. Crec que tots tenim l’obligació d’intentar-ho i aconseguir-ho d’aquesta manera, molt possiblement la Pau s’estendrà com una taca d’oli... 

13 de març 2013 Habemus Papam, Francesc I

Fa un any que tenim un nou papa, Francesc I. Tal dia com avui, va sortir fumata blanca d'aquella petita xemeneia que ens indicava que en el Conclave els cardenals havien escollit el nou Papa. El cardenal Jorge Mario Bergoglio, és el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de l'any 741, quan Gregori III d'origen sirià va morir, i el primer castellanoparlant. Va arribar a ser el personatge de l’any 2013 per a la revista Time. 

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís. 

Des del primer moment vam veure que havia canviat alguna cosa... en la seva primera aparició al balcó de la Plaça Sant Pere del Vaticà  va ser tan planera que va sorprendre tothom: “Germans i germanes, bona tarda!”. La senzillesa i els petits detalls impregnen les seves actuacions. En els seus escrits i compareixences parla de la importància de la conversió, del compromís personal, de l’alegria del creient, ... en la Trobada amb la Joventut Mundial a Rio de Janeiro va dir molt clar que els creients (joves i grans) hem de portar la nostra fe, el nostre compromís, la nostra esperança, i alegria al món.  És una persona que no deixa indiferent a ningú. Tan de bo pugui continuar la seva obra i portar el compromís religiós dels fidels de l’església catòlica al món.

8 de març Feliç Dia de la Dona

Quan es celebren dies nacional, mundials, internacionals... vol dir que encara queda feina per fer. Quan els temes estan normalitzats no en fem cap dia especial per sensibilitzar... Però el paper de la dona a la societat actual encara presenta molts costats foscos tot i els avanços aconseguits.

Aquesta setmana vaig tenir el plaer d’assistir a una conferència coral al Cosmocaixa sobre la coeducació. Va tenir una part més teòrica a càrrec de Marina Subirats, una sociòloga que treballa a fons aquest tema, gran observadora i creadora d’eines per tal de poder copsar la realitat. Ella ens expressava la seva preocupació perquè malgrat els avanços aquests es barregen amb punts molt millorables. Trobem concepcions antigues de la masculinitat que porten a un alt grau d’agressivitat i no només envers les dones sinó també amb altres homes. Trobem també concepcions ensucrades o monolítiques de dones que no acaben de trobar el seu lloc. Va expressar la seva gran confiança en l’educació perquè en un futur proper les noves generacions siguin homes i dones del segle XXI, no del segle XIX. La clau està en la coeducació, ben pensada i ben treballada. La funció de la família i de l’escola és clau per tal d’aconseguir aquestes persones equilibrades. A l’escola es proposa una intervenció proactiva, conscient i un acompanyament a les famílies. I per a mostra un botó: mestres de llars d’infants de dos centres de Terrassa ens van explicar com ho fan als seus centres i va ser molt interessant. La Joana Roldán i la Laura Calatrava del EBM Somriures i la Puri Carmona de l’EBM Moisés treballen de manera coordinada amb l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

És molt interessant perquè si bé al llarg de tota la vida es poden treballar aquests temes és clar que l’identitat sexual i de gènere està consolidada als 4-5 anys i a partir d’allà només la podem modificar però la base ja hi és. Per tant en la primera infància seran molt importants els estímuls i models que els oferim perquè els serviran per construir-se. Fem la reflexió de quions estímuls i models reben els nostres infants i joves per contruir-se: quins els ofereix la societat i quins els oferim els seus adults més propers...entre tots avui construim el futur. 

5 de març Dia de l'eficiència energètica 1827 mor Alessandro Volta

Avui es celebra el Dia de l’eficiència energètica. Però què vol dir això de l’eficiència energètica? És l’ús que fem del consum d'energia que té com a objecte reduir-ne el consum. També s'anomena estalvi d'energia .

Els ajuntaments amb les seves ordenances municipals poden fer actuacions a favor de l’estalvi energètic, els estats poden fer lleis en aquesta línia però... i què podem fer nosaltres?

Tothom hi pot col.laborar. Grans i petits. Cadascú a casa seva pot fer moltes petites accions que si les fes tothom... però no podem fer que els altres facin però sí que els podem animar amb el nostre exemple. Sempre hi ha qui li costa o qui pensa que pot fer tan poca cosa que no val la pena però en català tenim una dita que ens va molt bé per la Diada d’avui: “de mica en mica s’omple la pica”. Moltes miques poden fer un molt. El més important és fer un canvi d’hàbits perquè quan les accions puntuals es converteixen en bons hàbits estem en el camí correcte.

Com es pot estalviar? Tancant llums innecessaris, posant bombetes de baix consum, tancant l’aixeta de l’aigua quan ens rentem les dents, no deixar la nevera oberta, posar la rentadora quan estigui plena, tancar bé els aparells elèctrics perquè no tinguin encesa la llumeta del stand by, mantenir la casa a una temperatura adequada ni massa freda (aire condicionat) ni massa calenta (calefacció)...  Hi ha mil exemples i en podríeu trobar mil més.

Reciclar, reutilitzar i reduir són tres verbs que hauríem de conjugar cada dia en la nostra vida diària. 

Us convido a veure un documental que es diu HOME on ens parla del món i de com l’hem malmès però alhora del que ja s’està fent per cuidar-lo. És molt interessant.

A més tal dia com avui l’any 1827 a la ciutat italiana de Como va morir el físic italià que va inventar la pila elèctrica, el Sr. Alessandro Volta. Avui recordeu que quan s’acaba la seva vida útil s’han de portar a contenidors especials que trobareu a les ferreteries i a les deixalleries. Com a acció d’eficiència energètica potser podríem fer servir piles recarregables? Ens podríem informar per saber si aquesta és una bona solució.

14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montse Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a d'altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

A Catalunya el Dia dels Enamorats es celebra per Sant Jordi. Tot i que els comerciants aprofiten per incloure aquesta diada en els nostres calendaris, a casa nostra, tot i que es celebra el 23 d’abril, cada vegada té més adeptes perquè tot el que sigui celebrar... ens hi apuntem ràpidament, però no és una festa autòctona sinó de les afegides per la globalització.

A casa meva no hem celebrat mai Sant Valentí i a més, fa cinc anys aquesta diada va canviar de significat per a tota la família. Tal dia com avui, de fa cinc anys, després d’una duríssima malaltia, va morir la meva sogra. Una gran dona dedicada per complet a la seva família. Ens va deixar molts records que fan que avui continuí present entre nosaltres. En aquest blog cada dia hi ha el record d'alguna persona que destaca en el seu camp i avui, no podia ser d'altra manera, vull recordar a la Montse Felices que com tantes filles, mares i àvies ha sabut sempre estar al servei dels seus amb un gran compromís de país. Gràcies a elles, som avui com som. Vagi aquests sentit record per a totes les persones anònimes que passen pel món deixant petjada en el seu raconet i, per tant, viuen per sempre.  

Sempre amb nosaltres, Tatiana Sisquella

La gent de la tele, la gent de la ràdio entren a casa nostra i es converteixen en un més de la família. Avui al vespre quan he tornat a casa i he mirat l’ordinador m'he quedat de pedra... ha mort Tatiana Sisquella. 

Un somriure permanent quedarà per sempre amb nosaltres. Mai ens vam conèixer personalment però jo la tenia per “un dels meus”. Una gran professional de ràdio i televisió que portava la “Tatimòbil” per tot arreu,  que havia presentat espais televisius, com ara el programa de TV3 “Sexes en guerra” o, recentment, “Summa positiva” del que no m’he perdut cap capítol, tots tan plens de vida i de sensibilitat.. També havia col.laborat en mitjans escrits, com el diari Ara. 

El seu somriure i la seva força es queda, per sempre, entre nosaltres. Estic veient la seva participació a “El Club” del 18 d’octubre de 2007, set mesos després d’haver estat diagnosticada... tota una lliçó de vida i després d’això segur que molt més. Fem camí amb tanta gent...gent que queda en el nostre cor... No vull oblidar, vull tenir present, repassaré els teus programes, la teva veu, la teva força seguirà vivint en nosaltres.

Els creients sabem que el camí no es en va. Jo crec que estàs a la Casa del Pare i ens esperes... nosaltres continuem i sabem que al cel ens trobarem tots. Tatiana, segueix observant, somrient, i cuida dels teus. Gràcies per tots els bons moments, per la professionalitat, l’humanitat i pel somriure. Fins sempre, Tatiana! 

30 de gener Dia Internacional de la Pau. 1948 assassinat de Gandhi

Avui es celebra a tot el món el Dia Internacional de la Pau. 

És un dia que dona molt de joc a les escoles on es parla de Pau tot l’any. En el dia d’avui es fan actes en els quals aquesta idea de Pau és més gràfica i es fa més palesa. Sovint, quan parlem de Pau cal adaptar aquest concepte abstracte a l’entorn dels infants més petits. Ser més amics, ajudar, col.laborar, entendre les diferències i aprendre a conviure amb elles són reflexions que es fan a les classes d’Infantil i Primària. Amb els més grans ja podem treballar el conflicte i la violència. És important acostar la idea de Pau als joves. És molt més que l’absència de conflictes. Com la salut, és molt més que l’absència de malalties.

A partir d’un gest simbòlic es busca la sensibilització i el compromís personal envers la Pau en totes les seves formes.

Celebrem el Dia Internacional de la Pau tot recordant l’assassinat, als 78 anys, d’un home de Pau, l’indi Mahatma Gandhi, líder de la resistència pacífica a la India, tal dia com avui de 1948. Que la llavor que ell va sembrar de Pau floreixi en tots els cors.

27 de gener Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust 1945 alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

El Dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust s’escau el 27 de gener, en record de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945, i l’objectiu de la commemoració és recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de més de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 400.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans i republicanes catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.

Ho hem llegit en els llibres, vist fotografies, en pel.lícules i novel.les... però quan ho sents directament d’algú que ho ha viscut es fa encara més punyent. Vam tenir l’honor, a l’escola, de rebre a la Sra. Magdalena (no recordo el seu cognom però sí els seus ulls plens de dolor i bondat), testimoni d’excepció d’aquell terrible episodi en el qual van perdre la vida la major part de la seva família per les seves creences religioses. Eren i són Testimonis de Jehovà i la seva fe les va donar força per suportar mil penalitats. El més extraordinari era que, malgrat tot,  les seves paraules no ens parlaven d’odi sinó de perdó i, sobretot, de compromís, de no permetre que això es repetís mai més. Per a nosaltres, els mestres, va ser impressionant però pels nois i noies d’ESO i de Batxillerat va ser, també, molt impactant. Quan penso en un silenci ple, respectuós i contingut recordo aquell matí a la sala d’audiovisuals. 

Aquesta celebració no ens pot servir només per mirar enrere, i commemorar un dels més tristos i inoblidables episodis de la humanitat. Estem obligats a recordar i honorar totes aquelles persones que van patir la deportació, les persones que, després de lluitar per la República i les llibertats, van anar a parar a llocs com la inhòspita platja d’Argelers, i després als camps de concentració repartits per tot Europa. Doblement víctimes del feixisme espanyol i del nacionalsocialisme de Hitler.

Ens ha de servir també per mirar al nostre voltant i sobretot per mirar al futur i posar la nostra força, els nostres cinc sentits, en la denúncia i la prevenció davant de la perillosa situació que està amenaçant de nou la vella Europa on alguns aprofiten qualsevol situació per enfrontar els de casa i els de fora. S’apropa el Dia Internacional de la Pau i aquesta celebració, en essència hi està molt lligada. 

20 de gener 1943 neix Valentí Fuster Carulla, metge cardiòleg

Avui tinc el plaer de presentar una persona que admiro profundament. El seu naixement, tal dia com avui de l’any 1943, el converteix en protagonista del meu post d’avui. 

Valentí Fuster Carulla prové d'una nissaga de metges i en acabar els estudis de Medicina, a Barcelona, es traslladà als Estats Units. Actualment és director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital Mount Sinaí. És una eminència en investigació. Però, per sobre de les consideracions científiques, és d’aquelles persones que considera que ha d’aprofitar la seva situació privilegiada per a fer difusió, pedagogia i prevenció arreu del món. Convençut que cal treballar la prevenció lidera diferents programes en els quals els infants són els que porten els hàbits saludables a les seves llars.

He tingut el plaer de sentir-lo en directe en diverses ocasions en conferències a Barcelona i de llegir alguns dels seus llibres de divulgació: ”El cercle de la motivació” (2013)  “Corazón y Mente” (2008) escrit amb Luis Rojas Marcos entre d’altres.

Els seus projectes estan en marxa i en veiem els seus fruits: 

- Actualment TV3 està emetent “Monstres Supersans” pels més petits, uns capítols del Barri Sèsam encarats cap als hàbits saludables per l’equip del Dr. Fuster. 

- Algunes escoles catalanes, com l’Escola Mare Nostrum de Tarragona, s’han adherit al Proyecto SI, un projecte que va tenir un gran èxit a els escoles de Colombia. 

- També ha impulsat la ciutat de Cardona com municipi cardiosaludable.

La seva vitalitat és envejable però la seva energia és saber que està al servei de les necessitats del món contribuint a fer-lo una mica més saludable amb diferents projectes per infants i adults en països tan diferents com Colombia, Estats Units, Espanya, Brasil... com a conseqüència d’aquesta vocació i l’evident necessitat social de la promoció d’hàbits saludables, ha creat la Fundació SHE (Science, Health and Education) que dirigeix amb l’objetiu d’aconseguir millorar la salut integral de la població, especialment de la infància i la joventut.

4 de gener 1809 neix Louis Braille

El 4 de gener de 1809 va néixer, a Paris, Louis Braille. Es va quedar cec als tres anys i a mitjans del segle XIX va inventar un sistema d’escriptura que porta el seu nom. No és un idioma sinó un alfabet. Per tant, es pot escriure en Braille en anglès, francès, català o castellà i ha de seguir les normes ortogràfiques de cadascuna de les llengües emprades.

El sistema Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. El comencem a trobar en els ascensors, en els medicaments però encara hi ha molta feina per fer perquè es normalitzi el seu us i els cecs puguin ser realment autònoms. L’alfabet Braille consta de sis punts en rectangle de tres files i dues columnes que en diem caixetí. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació. Tenim lletres, números, signes de puntuació, vocals accentuades, majúscules i minúscules. El símbol del guionet es representa amb dos caixetins i els punts suspensius amb tres.

El sistema braille també és interessant perquè es tracta d'un sistema de numeració binari que va precedir a la invenció dels ordinadors.

La ONCE ensenya el llenguatge Braille a nens i nenes cecs i amb deficiències visuals greus i treballa per la seva inclusió social. Una de les parts més conegudes de la ONCE és el seu famós cupó que el proper 7 de gener porta la imatge dedica al Faro Fisterra, el  més mític i visitat d’Europa, situat al Cap Fisterra, un lloc que durant molts anys es va considerar el final de la terra. Sigui aquest un símbol per recordar que malgrat les dificultats sempre hi ha una nova manera de fer les coses.

1 de gener.... Bon Any 2014 !

2014: rebem una llibreta nova i nosaltres l'escriurem amb la nostra vida... què en farem?

Estrenem un nou any i ha arribat el moment que molts ens plantegem alguns propòsits per complir durant els 365 dies que tenim per endavant. En moltes ocasions, aquests desitjos estan relacionats amb la salut i la millora de la nostra imatge de vegades amb vocació de fons i altres nomès de forma. 

Una de les propostes més habituals per aquestes dates és la de perdre alguns quilos que ens sobren, així com menjar millor i més saludable. L'obesitat i el sobrepès són una de les grans epidèmies d'aquest segle. És important seguir una dieta equilibrada i amb les necessitats nutricionals adequades.

Encara en queden que es plantegen deixar de fumar. El començament d'un nou any és un bon moment per deixar el tabac. S'ha d'estar convençut per prendre la decisió i sumar raons que donin impuls a aconseguir-ho. A vegades es pot buscar l'ajuda de la família i amics, i si és necessari consultar especialistes.

Molts també es plantegen començar o seguir fent esport. Alguns “realistes” han deixat de proposar-s’ho. Fa massa anys que no passa el propòsit del gener... la vida sedentària i les coses del dia a dia ens confonen... en  però cal tornar-lo a posar a la llista. Aquest propòsit requereix voluntat i tenir els objectius molt clars. Sempre es pot recórrer a esports de moda com el 'gym-jazz', l'aquagim, l''spinning', el pilates o el 'running'. Hi ha un esport per a cada tipus de persona, que s'adapta als seus gustos, les seves capacitats físiques i el seu temps. De vegades vol dir caminar trenta minuts tres cops per setmana. Tots sabem dels seus beneficis... què esperem? 

També entraria en el ranking dels deu primers controlar l’estrès. Sembla que tothom va nerviós i veient només la part negativa. Ser més positius, no deixar-nos arrossegar per l’angoixa generalitzada i el pessimisme, aconseguir controlar el dubte i la por, tenim tant per fer i tan poc temps, no veiem l’efecte positiu del nostre esforç, no ens sentim valorats pels altres.... siguem capaços de dir prou!

Potser el desig més repetit, que es va fent intermitent al llarg de l’any per les dificultats que suposa i el benefici que tots en traiem, és: fer temps. Fer temps per a mi, per la meva família, pels amics, per Déu, per estudiar, per jugar, per badar, per llegir, per experimentar, per reciclar-reutilitzar, fer temps per a les coses importants... Tenim el temps però l’ocupem amb urgències i de manera atropellada. Ens l’ocupen. Ens el deixem ocupar.... De vegades, tenim la sensació de que la vida ens viu i que els protagonistes de la nostra existència no som nosaltres. Quan hem fet el repàs de l’any hem dit... però que ens ha passat? Què ha estat dels nostres bons propòsits de l’any... no pot ser, aquest any sí! (esperem que aquesta vegada sigui veritat).

   

El resum de tots els anteriors és saber posar les coses de la nostra vida al seu lloc amb un ordre de prioritats que faci que el que pensem, el que diem i el que vivim estiguin en consonància. En definitiva es tracta d’agafar les rendes de la nostra vida. En diem estar centrats. Aprofitar el moment, gaudir de les coses petites, somriure, no esperar que les coses passin sinó fer que passin, tenir una actitud proactiva, escoltar el doble del que parlem, fer de cada dia “el dia”, aprofitar les oportunitats que la vida ens planteja per ser feliços, gaudir plenament, voltar-nos dels que ens estimen, consumir energia positiva per poder-la retornar, ajudar i estar pels altres, estar atents, posar el nostre granet de sorra perquè el món sigui un lloc més just. No estem sols vivim en botims, com el raïm. Tenim persones fantàstiques al voltant, en la família, en els amics. Comptem amb ells de veritat? Poden comptar amb nosaltres?

Alguns amb Déu i altres sense, però el meu pare deia que tothom volia estar voltat de persones “com Déu mana”. Un sant deia que cal estimar i fer el que vulguis perquè si estimes de veritat tota la resta va al darrera. Crec que tenia molta raó. No és gens fàcil, però només intentar-ho és fantàstic. Això ens fa viure plens, i quan ho estem es nota. 

En aquest 2014 que us desitjo que poseu ordre a les vostres vides i que estimeu molt i, sens dubte, rebreu tot allò que l’Amor aporta a les nostres vides. I si tot això falla: agafeu aire, paciència, valeriana, bona companyia i tornar a començar.... si us en heu adonat és que encara hi ha esperança...

29 de desembre 1940 bombardeig de Londres ... i fem balanç

La tarda d'aquest dia, l’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Londres, pateix la major onada de bombardeig aeri alemany. Centenars d'incendis causats per les prop de 3.000 bombes incendiàries llançades que impregnen la ciutat, mentre els bombers fan la seva feina demostrant un valerós menyspreu a les bombes que esclaten al seu voltant. D'aquesta manera aconsegueixen salvar gran part de la "city". L'endemà, una foto simbolitzarà l'esperit de fermesa dels londinencs durant la batalla d'Anglaterra: la Catedral de Sant Pau, apareixerà miraculosament dreta entre el fum i les flames.

Desprès de tants anys de disputes i batalles sabem que en una guerra, encara que ho sembli, no guanyen ningú. Tothom hi perd. Però sembla que no n’aprenem. Veure les notícies a la tele o obrir un diari és sinònim de mort, lluita, destrucció. Quan aprendrem el valor de la vida?

Aquests dies solem fer balanç de l’any. Aquestes tasques ens situen on som. Repassar tot el que l’any ens ha portat de bo i el que hem patit ens ajuda a preparar els propòsits per aquest 2014 que aviat començarà... però anem a pams!  Primer hem d’acabar aquest any i encara queden moltes coses per fer en aquests darrers dies de l’any. 

28 de desembre 1896 La primera pel.lícula dels Germans Lumière i Sants Innocents

Tal dia com avui, l’any 1896 es va fer la primera projecció comercial d'una pel.lícula. Va ser al Saló Indien en els Soterranis del Grand Cafè de París. Trenta-tres persones van pagar un franc per una entrada que donava dret a assistir, a les fosques, a la projecció sobre una superfície blanca de les imatges impreses en una sèrie de tires de cel.luloide. Cadascuna d'aquestes tires permetia veure durant tot just un minut imatges en moviment tan sorprenents i realistes que, més d'un espectador va tractar d' apartar-se de la trajectòria del tren que arribava a l'estació de la Ciotat, el poble dels germans Lumière, inventors de aquell artefacte de barraca de fira. Un d'aquells primers espectadors de cinema ho va tenir clar des del principi. Es deia Georges Méliès i va fer tot el possible per aconseguir un d'aquests aparells per explotar comercialment en el seu teatre. Méliès va arribar a oferir sense èxit 10.000 francs de llavors , mentre que el director del Museu Grevin va doblar la quantitat i el director del Folies - Bergères va elevar la suma fins als 50.000 francs. Però cap va poder fer-se amb un d'aquests aparells no destinats, segons els seus inventors, a la diversió , sinó a la ciència.

Els germans Auguste i Louis Loumière aconsegueixen donar una solució al problema de la gravació i reproducció d'imatges en moviment .

Avui, es celebra el dia dels Sants Innocents. És un dia on es solen fer bromes i cal anar en compte que no ens pengin la llufa, aquell ninotet de paper... però és molt més seriós que aquesta banalitat. Com que no podia saber on era Jesús i pensant que li donaria problemes Herodes va fer matar tots els infants innocents. Avui també fem sense adonar-nos-en aquestes coses... innocents moren de gana, tenen una vida que no mereix aquest nom o no arriben a tenir-la mai... En aquest sentit no han canviat tantes coses.... i nosaltres què hi fem?.... 

25 de desembre Nadal

“És Nadal. És Nadal. Festa d’alegria. Jesús neix a Betlem dins d’una establia!” 

Ja ha arribat la nit més clara. Tot l’Advent que ens preparem per viure aquesta data amb joia. No és només una trobada familiar, un àpat tradicional, és molt més que això, és un aniversari especial. Jesús ens convida a viure plenament l’amor amb totes les lletres i en totes les vessants. Desitjo que siguem capaços, tots plegats, de portar una mica de llum i alegria, de la que surt de dins, de la que ve de Déu, als nostres ambients. Fem del nostre món un lloc millor per Nadal i tots els dies de l’any.

Bon i Sant Nadal ! 

5 de desembre Dia Internacional del Voluntariat

El nom complet i precís és "Dia Internacional dels Voluntaris per al Desenvolupament Econòmic i Social", tot i que és una fórmula que ha caigut en desús a nivell pràctic. D'ençà que l'Institut Català del Voluntariat n'assumí la celebració a Catalunya, se substituí la paraula Voluntaris per Voluntariat, amb l'objectiu d'introduir la perspectiva de gènere i també per a facilitar la inclusió de manera destacada del fet associatiu dins el sentit de la celebració. 

Per mitjà de la Resolució 40/212 de 17 de desembre de 1985 de l'Assemblea General de Nacions Unides, cada 5 de desembre se celebra el Dia Internacional del Voluntariat per a reconèixer el compromís de les persones voluntàries.

Hi ha mil projectes en els que els voluntaris són imprescindibles... en el camp de la gent gran, dels infants, dels malalts, de l’atenció als més desafavorits... Tothom qui ha fet tasques de voluntariat remarca que tot donant reps molt més del que dónes.  Els uns amb un rerafons religiós o simplement humà, tots fan una tasca digna de menció. Hi ha voluntaris de tota mena, però tots recordem uns voluntaris de Barcelona que van conquerir el món... els dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Tots ens vam sentir orgullosos de la bona feina realitzada per tanta gent i de manera desinteressada. Feien tan de goig... A la plaça dels Voluntaris Olímpics del Poble Nou en tenim un record permanent. 

Cal dir que aquesta celebració es fa a la majoria dels països d'arreu del món, ja sigui en un nivell més institucional o des de la societat civil. A nivell internacional, hi ha algunes organitzacions que atorguen una rellevància especial a la celebració, com ara Voluntaris de Nacions Unides.

1 de desembre Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

Demà és el Dia Mundial de la lluita contra la Sida. La ciutat de Barcelona sempre ha estat sensible a aquesta malaltia i a la gent que la pateix. Cada any es fan diferents actes per celebrar la diada.

Enguany, la culminació de la campanya “Barcelona dóna la cara per la sida” tindrà lloc l'1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, quan la ciutat es tenyirà de vermell amb la il.luminació dels seus edificis més emblemàtics que, per quart any donen suport a la iniciativa. Novament trobem la llum com a símbol per il.luminar la nostra realitat.

Entre les 18:30h del dia 1 de desembre i la una de la matinada del 2 de desembre, s'il.luminaran els següents espais, que faran que Barcelona es converteixi de nou en la ciutat amb més edificis il.luminats en vermell a tot el món:

Ajuntament de Barcelona, Arc de Triomf, CaixaFòrum, Casa Batlló, CosmoCaixa, CC Glòries, CC Gran Via 2, CC Les Arenes, Círculo Ecuestre, El Molino, El Palauet, Fira de Barcelona, Font de Gran Via amb Pg. de Gràcia, Fundació Godia, Fundació Suñol, Generalitat de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Hotel Axel, Hotel Majestic, Hotel W, La Pedrera, MACBA, Monestir de Pedralbes,  Monument a Anselm Clavé, Muralla del Sotstinent Navarro, Muralla dels Traginers, Muralla i estàtua de Ramon Berenguer, Palau de la Música, Palau de la Virreina, Palau Macaya, Pedrables Centre, Poble Espanyol, Sagrada Família, Teatre Lliure, Teatre Poliorama, TNC, Torre AGBAR i les Tres Creus del Parc Güell. 

Un Bus Turístic especial cedit per TMB farà una ruta pels edificis il.luminats més cèntrics. També podeu anar-los a veure fent un passeig a peu, en transport públic  o combinant el cotxe i repassant les il.luminacions de Nadal.

A les 20h, se celebrarà la festa DÓNA LA TEVA LLUM CONTRA LA SIDA a Luz de Gas, amb un concert de Manu Guix, Jofre Bardagí, Joan Dausà, Elena Gadel, Mònica Green, Lídia Guevara, Salva Racero, Joan Masdéu i Àngel Llàcer. Les entrades es podran comprar a Atrapalo.com.