Avui tres temes ben diferents:
L’inici de la Primavera. El poeta deia “La Primavera ha venido y nadie sabe cómo ha sido”. És un reviure de la natura que semblava morta o adormida. Evidentment els arbres no s’esperen a aquest dia per florir però ja podem trobar molts arbres florits a les nostres ciutats. Els jardins i els balcons s’omplen de color. Els dies es fan més llargs i avui tenim l’equinocci de primavera quan el dia i la nit tenen el mateix nombre d’hores. Comencem a caminar cap a l’estiu...Però a l’hemisferi sud avui comencen la tardor i van caminant cap a l’hivern.
Ja hem comentat en altres esdeveniments d’aquesta mena que quan parlem de Diades Internacionals, Mundials, Nacionals... és que encara queden coses per resoldre. I en el camp de l'elimnació de la discriminació racial ja hi ha un llarg camí recorregut però encara queda feina per fer. Fa cinquanta, seixanta anys als Estats Units hi havia autobusos, bars on els blancs i els negres tenien zones ben diferenciades. La vida per aquests dos col.lectius era ben diferenciada. Les persones de raça negra eren tractats com éssers inferiors. Avui, aquell mateix país te un president descendent d’aquells afroamericans. Han canviat moltes coses però en queden moltes per canviar... Poso sobre la taula un tema per a la reflexió... en quin color penses si et parlo del color carn? És un petit detall que vaig llegir en un blog d’una mare d’un infant d’educació infantil que era adoptat i pertanyia a una altra raça (no recordo si era asiàtic o africà però per a la historia tant és...). Ella parlava de la importància de que a l’escola, el color carn no fos un únic color, perquè hi ha moltes carns diferents a la classe. Quin detall. És ben cert i ningú pot negar que a les nostres aules hi ha nens i nenes que tenen la carn de diferent color. El color carn ja no pot ser un únic color i això ens porta a ser tolerants amb la diferència des de l’inici: veient que hi ha gent de tots colors i que tots som iguals en dignitat.
Tal dia com avui de l’any 547 moria Sant Benet de Núrsia, una persona que va iniciar el monacat (la vida religiosa als monestirs) i que va fundar l’ordre dels benedictins. Per a mi una de les coses més importants va ser la Regla ( o norma de Sant Benet) que com a persona creient intento aplicar. Ell deia en llatí “Ora et labora” que vol dir resa i treballa. En castellà diuen que cal anar “a Dios rogando y con el mazo dando”. Les dues coses són necessàries en la vida del creient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada