3 de novembre 2000 Mor Domingo Llucià

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

 

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

 

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

11 d'octubre 1966 Neix Pau Donés

 

Avui recordem un artista que estimava i valorava la vida però que va acabar el seu camí entre nosaltres molt aviat, massa aviat.

Tal dia com avui de l’any 1966 va néixer  a Barcelona, a la Clínica Sagrada Família, Pau Donés.  Compositor, cantant i guitarrista català, membre del grup musical Jarabe de Palo. Va començar el seu camí en el món de la música amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Amb el temps va formar Jarabe de Palo, grup que va començar a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es va fer famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados, de tabac, per a la campanya publicitària de "Carácter Latino". L'èxit del grup va néixer després de la campanya d'aquest espot, en plena primavera de 1997 i després es va consolidar com uns dels grups de més èxit a Espanya i amb una àmplia discografia. L'any 2015, mentre vivia a Betlan, a la Val d'Aran, va anunciar que l'havien operat d'un càncer de colon i que li havien tret mig còlon (el 24 d'agost) i mig fetge (el 18 de setembre), i va haver de cancel·lar els concerts de la gira que hi havia programada. Tot i així, el desembre d'aquell any va fer dos concerts benèfics a la sala Luz de Gas de Barcelona amb el títol "Jarabe contra el cáncer", per tal de recaptar diners per a la investigació científica relacionada amb el càncer colorectal. El 4 d'abril de 2016 va anunciar a Facebook que ja estava net de càncer, però a principis del 2017 va patir una metàstasi al fetge; malgrat tot, no va deixar de banda els seus projectes personals i va seguir endavant amb una gira, un nou disc (50 palos) i la seva biografia. L'octubre de 2018 va anunciar que deixaria tant els escenaris com la composició musical a partir de gener del 2019, i al novembre va dir que, després de 20 anys connectat a la música, acabaria amb un concert a Tarragona. Finalment, després de dos concerts solidaris al desembre al Luz de Gas per recaptar fons per a la lluita contra el càncer, Jarabe y amigos contra el cáncer, va fer el concert de comiat a la Tarraco Arena Plaça, clausurant la gira "Adiós pero hasta luego. Muchas gracias por todo", que l'havia dut per una vintena de ciutats. En un vídeo de l'1 de gener de 2019 es va acomiadar dient que tornaria, i també va esborrar els seus perfils a les xarxes socials. Es va instal·lar a Califòrnia (EUA) i es va centrar en fer de pare de la seva filla Sara, duent una vida més tranquil·la, ja que "estava una mica cremat" de l'anterior. El desembre de 2019 va tornar temporalment als escenaris amb la seva banda per a fer un parell de concerts solidaris a Luz de Gas amb una vintena de músics convidats, dels quals se'n va destinar la recaptació de taquilla a la investigació de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron. Durant el confinament a causa de la pandèmia de covid-19, va dedicar, des del seu balcó, una cançó als professionals de la salut, a qui va anomenar "ángeles que visten de blanco". Durant tota la seva malaltia sempre ha tingut paraules d’agraïment pel personal sanitari. Ha estat un personatge públic que ha visibilitzat una malaltia que té alts i baixos, moments molt durs i moments molt plàcids. Tots vam poder veure el seu vídeo amb la seva darrera cançó quan estava ja amb l’energia molt justeta. 

Ara tenim un documental del Jordi Évole que es diu “Eso que tú me das” amb la seva darrera conversa amb Pau Donés. Com sempre, traspua pau alegria i vitalitat malgrat ser la darrera. Va trucar al Jordi Évole i li va dir em queden una o dues setmanes però vull parlar amb tu. I aquí tenim el seu testament vital. Val la pena viure fins i tot aquests darrers dies. Si un dia t’aixeques ennuvolat, despeja’t! Res és tan important per no viure. Va morir el 9 de juny de 2020 als 53 anys, a conseqüència del càncer diagnosticat l'1 de setembre del 2015. Però com molts, sempre estarà amb nosaltres. A.C.S. (al cel sia)

Suggeriment: Podríem aprofitar per escoltar de nou o conéixer les seves cançons. Quan el Jordi Ébole feia de “follonero” en el programa de l’Andreu Buenafuente li va dir que “tot sonava igual”, quan l’Ebole va començar un nou programa en Pau, amistosament, li va tornar i li va dir “serà lo de sempre?”. Es van fer bons amics...

 

 

26 de gener L'Amistat 1905 el diamant més gran del món

Avui parlarem de l'amistat. Solem dir que “no sabem el que tenim fins que ho perdem”, que “qui té un amic té un tresor”... i és cert. Un amic és aquela persona que sempre hi és, sobretot ens els moments que més el necessites i potser menys ho saps. Al llarg de la nostra pròpia història anem fent camí i ens trobem amb molta gent, la família, els companys d’escola, els amics de joventut, companys de feina, els veïns, aquells amb qui compartim aficions, activitats, creences, compromís, estius... Amb tots ells fem un tros de camí junts. Però els amics, els que realment mereixen aquest nom, deixen una petjada inesborrable a la nostra vida. 

Avui, 26 de febrer és l’aniversari de la meva amiga. Potser no ens veiem tant com ens agradaria, perquè la vida ens ha portat per camins diferents i cadascuna té les seves obligacions, famílies, i vida però sabem que quan ho necessitem, hi som. Hem marcat algunes dates en el calendari que fan que seguim fent història juntes, amb les nostres famílies. Anem afegint noves vivències que es converteixen en la nostra història. L’amistat cal cuidar-la perquè no es converteixi només en un record, nosaltres ens hem proposat que sigui ben viva i, de moment, ho aconseguim....  

Us animo a cuidar les vostres amistats i a deixar-vos cuidar per elles... tots estem en camí, i és fantàstic fer-lo en companyia! 

Tal dia com avui de 1905, a Sud-àfrica, a la mina Premier de Trasvaal, es descobreix el diamant més gran del món amb una massa de 3.016 quirats, al qual es bateja amb el nom de diamant "Cullinan". Un tallador holandès, Isaac Asscher, el va tallar en 9 diamants grans i 100 peces més petites. El major d'ells, de 530 quirats, serà " La gran estrella d'Àfrica", que es caracteritzarà per ser el diamant més transparent, més pur i de major qualitat del món.

Els diamants són els minerals formats només per carboni cristal.litzat i el brillant és una forma de talla, la més comuna dels brillants. Hi ha quatre característiques que determinen la qualitat i el cost d'un diamant talla i es coneixen com les quatre C (en anglès): el pes -carat-, el color -colour-, la talla -cut- i la puresa -clarity-.  

27 de març Dia Mundial del Teatre

L'any 1948, diferents personalitats del món teatral, van proposar, conjuntament amb la UNESCO, la creació d'un Institut Internacional de Teatre (ITI / UNESCO) que, avui dia, és l'ONG més famosa en el camp de les arts escèniques.

En una de les reunions que anualment manté l'Institut, concretament a Hèlsinki i després a Viena en el novè congrés mundial de l' ETI en juny de 1961, el president Arvi Kivimaa,va proposar en nom del Centre Finès i recolzat pels Centres Escandinaus,la creació d’un Dia Mundial del Teatre. Aquesta proposta va ser aprovada per aclamació.

Es va triar el 27 de març perquè en aquesta data, de l’any 1962, va tenir lloc l'obertura de temporada i inauguració del Teatre de les Nacions de París. Des de llavors, personalitats de la talla de Jean Cocteau, Arthur Miller, Laurence Oliver, Richard Burton, Luchino Visconti, etc ... han estat escollits per a escriure el missatge que es llegeix en motiu d’aquesta diada a tots els teatres que pertanyen al ITI. Enguany, celebrem el 52è aniversari del nostre Dia amb un manifest a càrrec del director sud-africà Brett Bailey que podeu trobar a la web de "El Timbal, Escola de Teatre de Barcelona (www.escolateatre.com).

El teatre, com part de la literatura que és, ens omple l’esperit i ens permet viure altres vides diferent de la nostra. Viure-les en la nostra imaginació quan llegim teatre i ser espectadors de la vida quan estem asseguts al pati de butaques. Però també ens permet ser protagonistes, actors, tècnics, fins i tot escriptors... A les escoles és un recurs molt treballat (hauria de ser-ho) perquè permet exercitat habilitats socials des de una altra persona i això lluny de separar-nos, ens complementa i ens uneix. Visca el Teatre!!!

Aquest cap de setmana per celebrar la diada podríem anar al teatre... se’n fa de tota mena: comèdies i drames, professionals i amateurs, contemporanis o clàssics... trieu i gaudiu del teatre!

20 de març 1991 mor el fill d'Eric Clapton 2000 Phil Collins reb un Oscar

Avui les persones els noms propis del dia estan relacionats directament amb la Música i amb la Música en majúscules, tot i pertànyer al segle XX. Coincideixen en la data el moment més trist en la vida d’una persona i el moment de més reconeixement en la vida d’un music. La vida té moments de tot i hem de saber aprofitar, aguantar o gaudir el moment segons la circumstància que ens toca viure.

Tal dia com avui va morir d’accident Connor, el fill  de 4 anys de Eric Clapton. Aquest fet el va trasbalsar i silenciar com artista, lògicament, però un temps més tard li va escriure una de les cançons més boniques que s’han escrit: “Tears on Heaven”. És un tema que es va enregistrar en directe en el concert acústic (desendollat- unplugged) que va fer per la MTV. El disc “Eric Clapton Unplugged” va arrasar en l’edició dels Grammy  de 1992 amb premis que el cantant va dedicar, com no podia ser d’altra manera, al seu fill.

Tal dia com avui de l’any 2000 Phil Collins va rebre un Oscar per una altra magnífica cançó “You’ll be in my heart”. La cançó va ser el tema central de la banda sonora de la pel.lícula de Disney “Tarzán” (1999). Aquest mateix any, i per aquesta mateixa cançó, va rebre també un Grammy i un Globus d’Or.

Sempre amb nosaltres, Tatiana Sisquella

La gent de la tele, la gent de la ràdio entren a casa nostra i es converteixen en un més de la família. Avui al vespre quan he tornat a casa i he mirat l’ordinador m'he quedat de pedra... ha mort Tatiana Sisquella. 

Un somriure permanent quedarà per sempre amb nosaltres. Mai ens vam conèixer personalment però jo la tenia per “un dels meus”. Una gran professional de ràdio i televisió que portava la “Tatimòbil” per tot arreu,  que havia presentat espais televisius, com ara el programa de TV3 “Sexes en guerra” o, recentment, “Summa positiva” del que no m’he perdut cap capítol, tots tan plens de vida i de sensibilitat.. També havia col.laborat en mitjans escrits, com el diari Ara. 

El seu somriure i la seva força es queda, per sempre, entre nosaltres. Estic veient la seva participació a “El Club” del 18 d’octubre de 2007, set mesos després d’haver estat diagnosticada... tota una lliçó de vida i després d’això segur que molt més. Fem camí amb tanta gent...gent que queda en el nostre cor... No vull oblidar, vull tenir present, repassaré els teus programes, la teva veu, la teva força seguirà vivint en nosaltres.

Els creients sabem que el camí no es en va. Jo crec que estàs a la Casa del Pare i ens esperes... nosaltres continuem i sabem que al cel ens trobarem tots. Tatiana, segueix observant, somrient, i cuida dels teus. Gràcies per tots els bons moments, per la professionalitat, l’humanitat i pel somriure. Fins sempre, Tatiana! 

29 de desembre 1940 bombardeig de Londres ... i fem balanç

La tarda d'aquest dia, l’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Londres, pateix la major onada de bombardeig aeri alemany. Centenars d'incendis causats per les prop de 3.000 bombes incendiàries llançades que impregnen la ciutat, mentre els bombers fan la seva feina demostrant un valerós menyspreu a les bombes que esclaten al seu voltant. D'aquesta manera aconsegueixen salvar gran part de la "city". L'endemà, una foto simbolitzarà l'esperit de fermesa dels londinencs durant la batalla d'Anglaterra: la Catedral de Sant Pau, apareixerà miraculosament dreta entre el fum i les flames.

Desprès de tants anys de disputes i batalles sabem que en una guerra, encara que ho sembli, no guanyen ningú. Tothom hi perd. Però sembla que no n’aprenem. Veure les notícies a la tele o obrir un diari és sinònim de mort, lluita, destrucció. Quan aprendrem el valor de la vida?

Aquests dies solem fer balanç de l’any. Aquestes tasques ens situen on som. Repassar tot el que l’any ens ha portat de bo i el que hem patit ens ajuda a preparar els propòsits per aquest 2014 que aviat començarà... però anem a pams!  Primer hem d’acabar aquest any i encara queden moltes coses per fer en aquests darrers dies de l’any.