Els protagonistes del dia d’avui saben fer servir les paraules i la música per a comunicar.
L’escriptor francès Juli Verne va morir tal dia com avui i se’l considera com un dels pares de la ciència ficció. Va imaginar coses impossibles en el seu moment però que ara s’han fet realitat. Ens venen al cap un nombre limitat d¡obres però va escriure cinquanta-cinc novel.les (podeu consultar el llistat d’obres a la wikipèdia) . Títols com “la Volta al món en vuitanta dies”, “Vint-i-cinc mil llegues de viatge submarí”, o “De la terra a la Lluna” s’han fet realitat. L’únic que encara no s’ha fet realitat ha estat “Viatge al Centre de la Terra”, de moment ningú hi ha arribat. És el segon escriptor més traduït del món després d’Agatha Christie.
Joaquim Maria Puyal es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment amplià els seus estudis amb una llicenciatura en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convençut que el treball dels periodistes podia contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística del català, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista. És el nom d’un periodista que molts associem a Catalunya Ràdio, més exactament a les retransmissió del futbol en català. Però va començar fent futbol en castellà i va narrar més de 500 partits fins que el 5 de setembre de 1976 ell va retransmetre el primer partit en català des de la república. Moltes de les seves expressions s’han fet un lloc en el vocabulari periodístic des de la bimba fins a jugar-s’hi un pèsol passant pel “Urruti t’estimo”o per l’”escapolir-se de l’escomesa”. Ell ha estat present, i ens hi ha fet estar a molts, en els grans moments del barcelonisme: Sevilla, Paris, Basilea, Wembley, Roma... ens els bons moments i en els dolents ell, ha estat allà i ha fet que molts veiessin la tele tot sentint en Puyal. La meva àvia, la meva mare l’admiràven, veien i sentien el Barça a través de les seves paraules. Però és molt més que això. Professionalment també ha treballat a la televisió (va començar a Miramar i ha presentat o dirigit programes com el "Vostè Pregunta", “La vida en un xip”, “Un tomb per la vida”, “Tres pics i repicó” i “El joc del segle”) i ha escrit llibres i donat classes... i ha fet molta feina callada des de una voluntària privacitat. L’any 2011 va ser escollit català de l’any i ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva llarga trajectòria. Avui fa 65 anys, espero que segueixi fent-nos gaudir amb les retransmissions i amb el seu bon fer. Per molts anys, mestre!
Pink Floyd acabava de publicar un impecable “Allan Parsons Project” i en set setmanes van enregistrar un àlbum clàssic “The dark side of the moon” gràcies a la fusió de la música electrònica i el rock, el blues... amb cançons tan importants com “Money”, “Time, “The great Gig In the sky” o “Us and Them”. Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del neixament, de la mort… temes tractats d’una manera tan exquisida que fan que la prestigiosa revista Rolling Stone situa a “The dark side of the moon” en el lloc 43 dels “500 millos àlbums de tots els temps”.
La música i la paraula són mitjans per comunicar. Fem los servir amb propietat (correctament i amb cura).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada