Els protagonistes
d’avui són un químic, el pare de la ciència ficció i un mossèn ben especial.
Tal dia com avui
del 1834 va néixer Dmitri Ivànovitx Mendeléiev. Va un destacat químic rus,
catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver
descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual va classificar els elements
químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure
l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el
germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com
detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la
massa atòmica o les valències, mal calculades. Per altra banda, també fou el
descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta
d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals
tot identificant la constant del gasos com una constant universal i
calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper
destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la
major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt
endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units. Fou guardonat amb
el Premi Demídov (1862); la medalla Davy (1882); el Faraday Lectureship Prize
(1889) i la medalla Copley (1905). Va ser nomenat Doctor honoris causa per les
universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i
Yale. Però malgrat el seu prestigi
internacional, mai va ser admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant
Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química va ser rebutjada
dues vegades (1905 i 1906).
Jules Gabriel
Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès
conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de
ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves
idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els
invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots
els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum. Juntament amb
H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts
anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en
honor seu.
Les obres de
Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels
temps moderns. “París al segle XX” n'és un exemple: en l'obra, s'hi descriuen
l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents
molt similars als que existeixen en l'actualitat. Un altre exemple n'és el “De
la Terra a la Lluna”, que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que
tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i
recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada
des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km de cap Canaveral, des d'on es
van enlairar els coets del Programa Apollo. També va descriure amb exactitud
invents que encara no existien, com ara l'helicòpter, i territoris i regions de
la Terra que encara no havien estat explorats, com els pols. Alguns dels llibres
que va escriure són: (1863) Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus), (1864)
Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra), (1865) De la terre
à la lune (De la Terra a la Lluna), (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant
(Els fills del capità Grant), (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint
mil llegües de viatge submarí), (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours
(La volta al món en vuitanta dies), (1876) Michel Strogoff (Miquel Strogoff), (1878)
Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys), (1882) L'Ecole des
Robinsons (Escola de Robinsons), (1994)
Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).
Josep Maria
Ballarín i Monset va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920. Va ser un capellà
i escriptor català. Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir
una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com “Mossèn
Tronxo” i “Santa Maria, pa cada dia”. El 1953, esdevingué el capellà de Santa
Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la
seva tasca pastoral. El 1988 fou traslladat a la parròquia de Gòsol, on exercí
com a vicari. El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement
de la seva tasca religiosa i literària. El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de
novel·la amb l'obra Santa Maria, pa cada dia. El primer d'agost de 2004 li fou
concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.
Suggeriments: Començarem
per posar en agenda una visita a l’exposició “Tot és química” del Museu de la
Ciència i la Tècnica de Terrassa, per recordar la feina de Mendeléiev. Després
podem veure quins llibres de Juli Verne podem llegir. Sempre són més
interessants que el pas al cinema de moltes de les obres. La lectura ens permet
imaginar i hi trobem molts més detalls. També podeu posar a la llista algun
llibre de Josep M. Ballarín, veure alguna de les seves entrevistes o el seu
comiat a You Tube. I per airejar l’esperit podem anar al Santuari de Santa
Maria de Queralt o a Gòssol...
