1 de maig Dia del Treball 1852 neix Ramón y Cajal 1939 apareix Batman 1963 neix Màrius Serra 1967 es casa Elvis Presley

Avui, que es celebra el Dia del Treball, recordarem a quatre persones ( de la realitat o de la ficció) que sembla que hagin nascut amb “superpoders” per la seva feina: Santiago Ramón y Cajal, Batman, Màrius Serra i Elvis Presley.

Tal dia com avui, de l’any 1852, va néixer Santiago Ramón y Cajal, metge i investigador espanyol. El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la substància grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós. L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus estudis sobre el sistema nerviós”. És un dels nostres científics més reconeguts.

Tal dia com avui de l’any 1939 Batman, de Bill Finguer, apareix per primera vegada en el número 27 de la revista Detective Comics de Bob Kane. El que avui és archiconegut i en tenim des de pel·lícules fins a figuretes passant per un munt de còmics també va tenir un primer dia...

L’any 1963 va néixer Màrius Serra i Roig. És un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia i responsable de l'espai L'enigmàrius d'El matí de Catalunya Ràdio. A més, col·labora en el magazine diari Divendres de TV3, en la revista digital Esguard i amb el programa de RNE No es un día cualquiera, amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha rebut un gran nombre de premis i reconeixements a la seva tasca en favor de les paraules.

Tal dia com avui, de 1967, es casaven Elvis Presley i Priscilla Ann. Pocs saben que Elvis va néixer en una casa molt humil i que el seu germà bessó va morir al néixer passant a ser literalment el Rei de la casa com després ho va ser del Rock. Diuen que el van consentir molt i que amb molt d’esforç van aconseguir estalviar els 12 dòlars per comprar-li la seva primera guitarra. Després del naixement de la seva filla Lise Marie el distanciament va ser tan fort que  a l’octubre del 1973 es van divorciar i elles van abandonar la casa de Graceland. Elvis va morir el 16 d’agost de 1977. Va morir però el seu mite creix cada dia. Té molts admiradors i imitadors i és un dels personatges més coneguts del segle XX.

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 apareix "The dark side of the moon"

Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. En aquests moments demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.

També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en " Els 500 millors àlbums de tots els temps ". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins... oi?

24 de març 1905 mor Juli Verne 1949 neix Joaquim Maria Puyal 1973 llençament del disc de Pink Floyd "The dark side of the moon"

Els protagonistes del dia d’avui saben fer servir les paraules i la música per a comunicar.  

L’escriptor francès Juli Verne va morir tal dia com avui i se’l considera com un dels  pares de la ciència ficció. Va imaginar coses impossibles en el seu moment però que ara s’han fet realitat. Ens venen al cap un nombre limitat d¡obres però va escriure cinquanta-cinc novel.les (podeu consultar el llistat d’obres a la wikipèdia) . Títols com “la Volta al món en vuitanta dies”, “Vint-i-cinc mil llegues de viatge submarí”, o “De la terra a la Lluna” s’han fet realitat. L’únic que encara no s’ha fet realitat ha estat “Viatge al Centre de la Terra”, de moment ningú hi ha arribat. És el segon escriptor més traduït del món després d’Agatha Christie.

Joaquim Maria Puyal es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment amplià els seus estudis amb una llicenciatura en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convençut que el treball dels periodistes podia contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística del català, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista. És el nom d’un periodista que molts associem a Catalunya Ràdio, més exactament a les retransmissió del futbol en català. Però va començar fent  futbol en castellà i va narrar més de 500 partits fins que el 5 de setembre de 1976 ell va retransmetre el primer partit en català des de la república. Moltes de les seves expressions s’han fet un lloc en el vocabulari periodístic des de la bimba fins a jugar-s’hi un pèsol passant pel “Urruti t’estimo”o per l’”escapolir-se de l’escomesa”. Ell ha estat present, i ens hi ha fet estar a molts, en els grans moments del barcelonisme: Sevilla, Paris, Basilea, Wembley, Roma... ens els bons moments i en els dolents ell, ha estat allà i ha fet que molts veiessin la tele tot sentint en Puyal. La meva àvia, la meva mare l’admiràven, veien i sentien el Barça a través de les seves paraules. Però és molt més que això. Professionalment també ha treballat a la televisió (va començar a Miramar i ha presentat o dirigit programes com el "Vostè Pregunta",  “La vida en un xip”,  “Un tomb per la vida”, “Tres pics i repicó” i “El joc del segle”) i ha escrit llibres i donat classes... i ha fet molta feina callada des de una voluntària privacitat. L’any 2011 va ser escollit català de l’any i ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva llarga trajectòria. Avui fa 65 anys, espero que segueixi fent-nos gaudir amb les retransmissions i amb el seu bon fer.  Per molts anys, mestre!        

Pink Floyd acabava de publicar un impecable “Allan Parsons Project” i en set setmanes van enregistrar un àlbum clàssic “The dark side of the moon” gràcies a la fusió de la música electrònica i el rock, el blues... amb cançons tan importants com “Money”, “Time, “The great Gig In the sky” o “Us and Them”. Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del neixament, de la mort… temes tractats d’una manera tan exquisida que fan que la prestigiosa revista Rolling Stone situa a “The dark side of the moon” en el lloc 43 dels “500 millos àlbums de tots els temps”.

La música i la paraula són mitjans per comunicar. Fem los servir amb propietat (correctament i amb cura).