1 de novembre Tots Sants

Tots Sants! és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!

Demà sí que és el Dia de Difunts. Els recordem per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem altres o potser, pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  I quan estem amb el cor més embolicat veiem el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris...

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.

15 de novembre Sant Albert Magne 1906 primera classe de Marie Curie

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Tal dia com avui de l’any 1906 Marie Curie va donar la seva primera classe a la Universitat de la Sorbona de París. En un món d’homes una dona treballa en silenci però amb pas ferm. 

Maria Skłodowska o Marie Curie havia nascut el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia (Polònia). Va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella fou la primera a emprar el terme radioactivitat. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, junt amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. 

Marie va ser nacionalitzada francesa i fou una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai va perdre el seu sentit d'identitat polonès. El primer element químic que ella va descobrir, el 1898, l'anomenà poloni com a homenatge al seu país d'origen.

15 de maig Sant Isidre 2011 Moviment dels Indignats

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil.la.

Però el 15 de Març també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal.lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.

17 de març Sant Patrick, patró d'Irlanda

Sant Patrick és el patró d’Irlanda. És una festa cultural i religiosa que es celebra el 17 de març. És festiu a la República d'Irlanda, Irlanda del Nord, Terranova, Labrador i Montserrat. Es celebra, també, en molts altres punts com Gran Bretanya, Canadà, Estats Units, Argentina, Austràlia i Nova Zelanda; perquè d’irlandesos n’hi ha per tot arreu.

Aquesta festa es celebra des del segle XVII (i hi ha indicis que molt abans) i la observen tots els cristians: els catòlics, els anglicans, els ortodoxos i els luterans. Aquest dia s’aixequen les prohibicions de quaresma cosa que va fer en un inici molt celebrada la festa. Cal remarcar que si coincideix en Setmana Santa la celebració es canvia de data, això va passar al 2008 i no tornarà a succeir fins el 2160. Es commemora l’arribada dels cristianisme a Irlanda. A partir de la dècada dels 90 s’utilitza aquesta festa per mostrar l’herència i cultura dels irlandesos. Fan desfilades i festivals amb molta participació popular. Tothom és irlandès el 17 de març. A més de Dublín , moltes altres ciutats, pobles i llogarets a Irlanda tenen els seus propis desfilades i festivals, incloent Cork, Belfast, Derry, Galway, Kilkenny, Limerick i Waterford. 

El color associat a Sant Patrick era el color blau però va passar a ser el verd recordant que el sant feia servir trèvols per explicar als pagans irlandesos la Santíssima Trinitat.  Ara el color verd s’associa també als leprechauns o a la cura i respecte pel medi ambient.

Hi ha grans desfilades com la de Dublín,  o la de Mont-real al Canadà, però la més curta fa només 100 metres  té lloc a Dripsey , Cork i es desplaça entre els dos bars del poble.

3 de febrer Sant Blai de Sabasté (San Blas)

Sant Blai de Sabasté va ser metge i es considerat sant tan per l’església catòlica com per l’església ortodoxa. Se’l considera patró dels malalts d’afeccions del coll (faringe), i dels otorrinolaringòlegs. També és patró de la República del Paraguay, de nombroses localitats esànyoles des d’Alacant a Navarra passant per Soria o Granada i també de la ciutat de Dubrovnik a Croacia on les festes en honor del sant han estat declarades el 2009 Patrimoni immaterial de l’Humanitat per l’UNESCO. Com que la seva festa es celebra després de la Candelera aquest sant té com atribut unes espelmes creuades. 

Sant Blai és el protagonista de diferents refranys en castellà:

«Por san Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves». Fent referencia a que les cigonyes arriben a Espanya a primers de febrer, excepte en anys molt freds. Aquests grans ocells solen fer els seus nius en els campanars de les esglésies.

«Por san Blas, hora y media más». Tornem als refranys que es refereixen al pas del temps i a l’allargament de la jornada, amb més hores de sol.

20 de gener Sant Sebastià

Sant Sebastià fou un militar romà, convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler renunciar a la fe cristiana. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes. Aquests sant té molta nomenada en terres catalanes que el consideren protector contra les plagues principalment contra la pesta. És el patró de nombroses poblacions entre ells podem anomenar : Cunit, Vinaròs, Riudoms, Matadepera, Monistrol de Montserrat, Palma de Mallorca; Donostia (País Basc) i Rio de Janeiro entre d’altres.

Referit al dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, trobem un refrany que ens mostra el pas del temps i que els dies es van allargant. “Per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre i, per Sant Sebastià burro serà qui no ho coneixerà”

17 de gener Sant Antoni Abad o Sant Antoni del porquet

Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

La seva festa és molt celebrada a Catalunya. Molts pobles celebren els Tres Tombs. De fet, de la mateixa manera que tenim temporada de Pessebres Vivents on cada poble el representa uns dies determinats també podriem dir que tenim temporada de Tres Tombs amb el dia central en la festivitat de Sant Antoni però en dues o tres setmanes trobem celebracions a diferents contrades. En molts pobles celebren la Festa Major d’hivern o festa petita. Com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, ila gent fa tres passades (tres tombs) i en alguns pobles també hi trobem el pa de Sant Antoni.

A Falset (Priorat) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'Encamisada, que commemora la victòria dels falsetans sobre els francesos. I a Manlleu (Osona) en diuen la Festa dels Tonis.

13 de desembre: Santa Llúcia

Llúcia de Siracusa, coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià.

Santa Llúcia és coneguda per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electicistes, els xòfers, els esmoladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors. Patrona de les les modistes, per això avui a Barcelona, moltes pastisseries venen les tisores de Santa Llúcia farcides de nata. 

El dia de Santa Llúcia és considerada tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. Marca la tradició que avui és el dia per posar el pessebre que traurem per la Candelera, el dia 2 de febrer. 

27 de novembre Sant Josep de Calassanç, Dia del Mestre

Felicitem a tots els Mestres! Els qui treballen amb el més menuts o amb els més grans, els generalistes i als més especialitzats, als de l’educació formal i a tots els que ens han ensenyat tantes coses al llarg de la vida... els nostres mestres.... Avui és un dia especial....

He tingut la sort de conèixer a grans mestres... hi puc posar molts noms.... aquells que de manera absolutament vocacional acompanyen els infants en el seu procés de fer-se grans. No és un acompanyament de lluny, des de fora, ni una incursió dirigista i obligatòria. Des del respecte més profund a la persona es treballa perquè infants i joves arribin a ser tot allò que poden arribar a ser. Aquests són els mestres que la nostra societat necessita.  No és una professió fàcil barreja:  passió, dedicació, encert, assumir l’error com a part del procés i com deien els grecs res en excés. El mestre és seny i rauxa, il.lusió i tècnica. Les tecnologies, les ratios, les llibretes, les cançons, els problemes, les programacions, els continguts, les avaluacions, els grups... tot són mitjans mentre caminem, mentre el curs avança, mentre els cursos avancen...

A casa nostra celebrem avui el Dia del Mestre en record a Josep de Calassanç que va néixer a Peralta de la Sal (Osca) l’any 1557. Va ésser un sacerdot i va fundar les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767. Avui es celebra el Dia del Mestre en el qual s’engloben mestres, catedràtics i professors. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada país.

15 de novembre Sant Albert el Gran i 18a Setmana de la Ciència

Albert el Gran o el Magne va ser un dels més grans pensadors medieval que va morir a Colònia tal dia com avui del 1280. Fou bisbe, dominic i una autoritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia, entre altres disciplines. Fou anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus. És venerat com a sant per l'Església Catòlica, l'anglicana i la luterana. Ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics, en especial és el patró dels químics.

No va ser beatificat fins a 1622, i encara que se’l venerava ja molt, especialment a Alemanya, la canonització es va fer esperar molt. El 1872 i el 1927, els bisbes alemanys van demanar a la Santa Seu la seva canonització, però pel que sembla, van fracassar. Finalment, el 16 de desembre de 1931, Pius XI va proclamar Albert el Gran Doctor de l'Església, la qual cosa equivalia a la canonització i imposava a tota l'Església d'Occident l'obligació de celebrar-ne la festivitat litúrgica. Sant Albert, segons va dir el Papa, va posseir en el més alt grau el do diví de l'esperit científic. Es celebra la seva festa avui, 15 de novembre.

Avui comença l’anomenada Setmana de la Ciència, del 15 al 24 de novembre. Durant aquests dies se celebren tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics... tot un ventall de possibilitats al teu abast. Els temes centrals de l'edició d'enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu de la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Més info a http://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat/ No us ho podeu perdre hi ha activitats per a totes les edats i a tot arreu.

Felicitem !!! 

a tots els Alberts, als químics i per extensió a tota la gent de ciències.