16 de març 1521 Fernando de Magallanes arriba a les Filipines 1948 Neix Picanyol 1998 L'Església demana perdó 2001 Neix la Viquipedia en català-valencià

 

Recordem avui quatre fets rellevants: el descobriment de les illes Filipines en la primera volta al món, el neixement d’algú que ha conseguit captar la nostra atenció infantil en mil jocs i passatemps, una institució que demana perdó i el neixament de la viquipèdia en català.

Fernando de Magallanes, explorador i navegant portuguès al servei de la Corona espanyola en el seu intent de completar el primer viatge al voltant del món, arriba a l'illa de Samar, en un arxipèlag al qual bateja amb el nom de Sant Lázaro, tal dia com avui de 1521 a les illes Filipines. Magallanes morirà el pròxim 27 d'abril a l'illa filipina de Mactán, en un enfrontament amb els indígenes. Prendrà el comandament de l'expedició el capità de la nau "Concepción" Juan Sebastián Elcano que serà qui porti a l'expedició a completar amb èxit el primer periple realitzat mai al voltant del món.

Picanyol, és el nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol que va neixer el 16 de març de 1948 a Vic, malgrat sempre deia que era de Moià on va viure fins els 15 anys. Va ser un dibuixant autodidacta. La seva professió era ninotaire. Va treballar a la “Infantil” (revista coneguda més endavant com a Tretzevents). Aquesta revista li va donar bones oportunitats d'experimentació i aprenentatge permetent-li canvis d'estil i de personatges, tractar la il·lustració, els passatemps, diversos estils de còmic, etc. El 1971 va crear el personatge d'Ot, el Bruixot, que primer es va publicar a Bèlgica i Holanda i, més tard, va arribar a Catalunya. Amb el temps, Picanyol, va arribar a col·laborar en nombroses revistes i periòdics, i fins i tot en la televisió. És l’autor de còmics i d’infinitat de passatemps. La imatge d’avui és per Ot el Bruixot agraint-li al seu dibuixant tantes coses….

No és habitual que les institucions demanin perdó. Encara menys que ho facin en nom dels que ja no hi són. El 16 de març de 1998 es va produir un fet important. En el Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l’Holocaust jueu.

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Pel nombre total d'articles, a data de gener de 2021, és la vintena, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua románica. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales va anunciar que volia crear viquipèdies alternatives en altres llengües. Afegia un usuari que tenia especial interès en la versió en català. El mateix dia, amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deutsche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». D'aquesta manera, aquesta darrera esdevenia la tercera versió idiomàtica a crear-se. No se'n conserven les primeres edicions; possiblement es tracta de proves en anglès. Consta que la pàgina principal de la Viquipèdia en català la va editar el 16 de març, a les 21:07 UTC, l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El març del 2001, la Viquipèdia en català tenia sis articles. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles i el febrer del 2004 en tenia 5.000. El 16 de novembre del 2004 arribà als 10.000; el 19 de novembre del 2005, als 20.000; el 6 de maig del 2006, als 30.000; el 20 de setembre del 2006, als 40.000, i el 4 de gener del 2007, a les 00:53 UTC, va assolir la xifra de 50.000 articles. El 18 de gener del 2008 arribà als 100.000, i el 21 de setembre del 2009, als 200.000. El 29 de juny del 2010 arribà als 250.000 articles. El 21 de desembre del 2010 arribà als 300.000; el 26 d'agost de 2011, als 350.000, i el 12 d'abril del 2013, als 400.000. El 3 de febrer de 2015 va aconseguir els 450.000 articles. L'11 de març de 2016 va arribar als 500.000 i el 8 de gener de 2019 s'assoliren els 600.000. Entre 2003 i 2011, es creaven de mitjana uns 5.300 articles mensuals o 150 cada dia. Del 2011 fins al 2019, el número abaixa a 3.100 articles mensuals, en paral·lel a un canvi en les prioritats de la comunitat on es deixa de reivindicar la quantitat d'articles per centrar-se en la qualitat dels mateixos. L'edició en català-valencià de l'enciclopèdia lliure més gran del món va ser la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, i té l'honor de ser la primera que va contenir articles en llengua no anglesa. Les dades a 7 de febrer del 2023 diuen que la Viquipèdia en català té 720.837 articles i la versió anglesa en té 6.397.461.

16 de març 1998 Perdó de Joan Pau II per l'Holocaust

Hi ha persones que quan fan una cosa mal feta els és molt fàcil demanar perdó, a d’altres els és difícil. Disculpar-se quan ens hem equivocat i hem fet alguna cosa malament  ens fa més humans. Els humans ens podem equivocar però sobretot podem rectificar i intentar no caure en els mateixos errors.

Però quan l’error no és teu. Quan l’error és d’una organització o grup sovint és molt més difícil de reparar, fins i tot d’admetre.

Espanya va passar una guerra entre germans entre 1936 i 1939 que es coneix com la Guerra Civil Espanyola. Hi ha moltes accions que no s’han reparat. Es van cometre moltes barbaritats en tots dos bàndols... i encara avui no s’admet que tots dos bàndols han de demanar perdó per accions que no s’haurien d’haver produït mai.

Sovint ens disculpem pel que hem fet. Però de vegades també hauríem de pensar en el que no hem fet. En aquells moments en els que de manera conscient hem mirat cap a una altra banda i no hem entrat en acció.

Avui es celebra l’aniversari d’un fet que per inusual és digne de remarcar. Tal dia com avui de 1998, al Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l'Holocaust. L'Església es va mostrar impassible mentre milers de jueus morien en els camps de concentració. El Papa Joan Pau II va ser el que va demanar perdó per l'actitud de l'Església catòlica.

Sí, potser tants anys després un perdó no canvia els fets, no canvia res, però sí que ens fa pensar en l’actitud que hem de prendre davant les noves situacions. Avui al món continuen havent moltes agressions. Fem alguna cosa? I en les que estan en el nostre ambient més proper?  Us convido a veure a You Tube Langui Se buscan valientes. Forma part d’una campanya contra l’assetjament escolar o bullying. Això està molt més a prop que Síria o els refugiats (amb els que podem col·laborar de moltes maneres). Podem començar per l’escola però realment el món necessita gent valenta. Tots ho podem ser!

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar, o fer fora.. volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu, Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.

Suggeriment: El millor de coneixer la història és que ens ajuda a posar mitjans perquè no es repeteixi. Potser no podem fer grans coses però sí que en podem fer en la nostra actitud personal i en el nostre entorn més proper. Convençuts de que tots som iguals en dignitat i que no hi ha ningú superior a ningú és bo que treballem d’una manera conscient per no permetre que ningú estigui per sobre ni per sota de ningú, i que ningú estigui o es senti exclós. No és fàcil perquè de vegades tenim la temptació de sentir-nos superiors i de dir: tu no jugues, tu no ets dels meus... però sabem que això no està bé. Fem l’esforç de posar llavors de Pau perquè no es torni a repetir mai aquell horror.

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar, o fer fora.. volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu, Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.

Suggeriment: El millor de conèixer la història és que ens ajuda a posar mitjans perquè no es repeteixi. Potser no podem fer grans coses però sí que en podem fer en la nostra actitud personal i en el nostre entorn més proper. Convençuts de que tots som iguals en dignitat i que no hi ha ningú superior a ningú és bo que treballem d’una manera conscient per no permetre que ningú estigui per sobre ni per sota de ningú, i que ningú estigui o es senti exclòs. No és fàcil perquè de vegades tenim la temptació de sentir-nos superiors i de dir: tu no jugues, tu no ets dels meus... però sabem que això no està bé. Fem l’esforç de posar llavors de Pau perquè no es torni a repetir mai aquell horror.

20 de febrer 2003 avaria de Vodafone 2006 condemna per negar l'Holocaust

Els protagonistes d’avui barregen història i actualitat.

Tal dia com avui del 2003 una avaria va deixar sense telèfon mòbil a 8,7 milions d’espanyols abonats a la companyia Vodafone. Un dia, no fa pas massa,  va caure un servidor de what’s app durant un parell d’hores i va ser com un cataclisme. Connecto aquesta notícia, com no podia ser d’altra manera amb el Salvados del Jordi Évole d’ahir al vespre en els que ens feia reflexionar sobre la nostra relació amb aquest element. Molt interessants les paraules de Marc Masip, un jove psicòleg que treballa amb joves addictes al mòbil, i de Zygmunt Bauman, un sociòleg recentment desaparegut que parla molt clar sobre el mòbil i la comunicació que establim amb els altres. Una dada impressionant: a Espanya la meitat d’infants d’11 anys tenen mòbil... ens hem tornat bojos? Hem convertit en una necessitat alguna cosa que no ho és?... realment necessitem reflexionar i fer-ne un bon ús perquè no cal demonitzar-lo és una eina fantàstica... però  feta servir amb seny i amb mesura.

Tal dia com avui del 2006, la justícia austríaca va condemnar a tres anys de presó al escriptor David Irving per negacionisme de l’Holocaust  (l’exterminació dels jueus, i altres col·lectius, per part dels nazis durant la segona guerra mundial). Aquesta notícia em sembla impressionant. Que algú sigui capaç de dir que la mort de més de sis milions de jueus en mans dels nazis no va existir...  Als nostres dies tenim una realitat molt punyent de la qual s’han fet ressó mitjans de comunicació i que a les escoles s’ha treballat aquest any en motiu del dia de la Pau: el tema dels refugiats. També hi ha gent que vol silenciar aquesta realitat i fer com si no existís però aquest cap de setmana hem tingut una mostra de que malgrat alguns polítics no facin diligentment la seva feina, el poble ha sortit al carrer per dir que volem acollir. Molts gent es va trobar a Barcelona per fer sentir la seva veu. Esperem que aquest clam,  dins la campanya Casa Nostra Casa Vostra, que aplega més de 800 entitats catalanes aconsegueixi que es desencalli aquest tema i les persones que passen per aquesta situació puguin començar a refer les seves vides lluny dels camps de refugiats...  

12 de març 1945 mor Anna Frank

Tal dia com avui moria de tifus, al camp de concentració de Berger-Belsen, Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank. Ella va ser una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. És autora d'un diari íntim escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial. El diari li van regalar a Anne per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels fets en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d'agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel.lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank és una de les víctimes més conegudes de l'Holocaust. 

Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família marxà de Frankfurt a Amsterdam amb la intenció d'escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus s'intensificaren i la seva família s'amagà, el juliol de 1942, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere, de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia uns 13 anys. Després de dos anys en aquest refugi, el grup fou traït i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anne moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-lo. Originalment, es va publicar amb el títol “Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1 Augustus 1944” (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).

Molta gent escriu diaris, de fet un fantàstic exercici que fa que amb el temps recordem quines coses eren importants per a nosaltres en un moment determinat... ens ajuda a repassar el dia, a ser conscient del que sentim, de com vivim i ens permet a partir d’avui construir el demà que vulguem, fer un camí conscient.  

75 aniversari de la "nit del vidres trencats" (9-10 de novembre 1938)

Memòria, silenci, convivència paraules clau en la commemoració del 75è aniversari de la "nit dels vidres trencats". El representant de la comunitat israelita de Barcelona, Jorge Burgman, ha explicat perfectament la diferència entre la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 i la marxa silenciosa que ha tingut lloc a Barcelona: "Una nit de tragèdia contra una nit de llum." Un centenar de persones es van aplegar el 10 de novembre amb espelmes enceses en record d'aquella nit de violència. La marxa ha estat convocada per la Comunitat de Sant'Egidi i recorda un dels episodis més importants de l'inici de l'Holocaust. Recorda la història de la "nit dels vidres trencats", quan van morir un centenar de jueus, un miler de sinagogues van ser destruïdes o cremades i uns 30.000 jueus van ser arrestats i confinats en camps de concentració.

La memòria fa que puguem aprendre, que consolidem els bons comportaments i no tornem a repetir els errors. En un món convuls i que viu en el present fugisser es necessiten actes que ens recordin el que no ha de tornar a passar. Tots som germans. Tots tom diferents. Sempre i en tot lloc... fem memòria i estimem.