3 de febrer Sant Blai 1972 Inauguració Sapporo 1978 Neix Joan Capdevila

 

Avui parlarem del refranyer popular amb motiu de la festa de Sant Blai. Veurem els Jocs d’Hivern de Saporo 1972 amb les seves curiositats. Acabarem amb el futbolista de Tàrrega que va neixer tal dia com avui.

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

El 3 de febrero del 1972  es van inaugurar els Jocs Olímpics de Sapporo 1972, oficialment coneguts com XI Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional que va tenir lloc a la ciutat de Sapporo, el Japó entre el 3 i el 13 de febrer de 1972. Van ser els primers Jocs Olímpics d'Hivern celebrats fora d'Europa i Amèrica del Nord. Van participar 1006 atletes (801 homes i 205 dones) de 37 països. Van ser els primers Jocs en els quals un espanyol ha obtingut una medalla en una prova masculina. L'esquiador Francisco Fernández Ochoa, més conegut com Paquito Fernández Ochoa, va aconseguir la medalla d'or en l'eslàlom. Amb anterioritat a aquesta edició, el Japó no havia aconseguit cap medalla en Jocs Olímpics d'Hivern. A Sapporo aconseguiria tres medalles, gràcies al triplet reeixit en salts d'esquí. Galina Kulakova de la Unió Soviètica va aconseguir tres medalles d'or en Esquí nòrdic. El patinador holandès Ard Schenk va obtenir altres tres medalles d'or. L'esquiadora alpina suïssa Marie-Thérès Nadig es va imposar tant en descens com en eslàlom. Magnar Solberg de Noruega es va convertir en la primera esportista a repetir victòria en una prova individual en vèncer en la prova dels 20 km de biatló, després d'haver-ho aconseguit en els Jocs de Grenoble. Els patinadors estatunidencs Anne Henning i Diane Holum van realitzar la millor actuació fins a aquest moment per als Estats Units aconseguint dues medalles d'or, una de plata i una de bronze. Per última vegada en uns Jocs, un esquiador va aconseguir la medalla d'or utilitzant esquís fabricats totalment de fusta.

 El 3 de febrer de 1978 va neixer Tàrrega en Joan Capdevila i Méndez. És un futbolista català retirat que va ser campió d'Europa i del Món amb la selecció espanyola. Juga a la posició de lateral esquerre. Es formà a la UE Tàrrega d'on fou fitxat per a les categories inferiors del RCD Espanyol. Debutà al primer equip el 1998 i realitzà una gran temporada, cosa que provocà que s'hi fixés l'Atlètic de Madrid, el qual pagà la seva clàusula de rescissió i el fitxà la temporada següent. El club madrileny, però, perdé la categoria i la següent temporada fou traspassat al Deportivo de la Corunya. Al club gallec jugà durant set temporades a gran nivell, fet que el portà a la selecció de futbol d'Espanya, amb la qual va disputar l'Eurocopa 2004 de Portugal. Ha estat medalla d'argent als Jocs Olímpics del 2000. També ha jugat amb la selecció catalana de futbol. No va ser al Mundial 2006 d'Alemanya però si a l'Eurocopa 2008 d'Àustria i Suïssa quan fou titular indiscutible per a Luis Aragonés i va disputar tots els partits complets, a l'equip que es va acabar proclamant campió. El maig de 2014, després de dues temporades al RCD Espanyol, el club va anunciar que no renovaria el seu contracte i va fitxar per NorthEast United FC de la Indian Super League, i en gener de 2015 per Koninklijke Lierse Sportkring. Finalitzà la seva carrerra esportiva al FC Santa Coloma. L'estadi Municipal de Tàrrega, on juga la Unió Esportiva Tàrrega porta el seu nom.

4 de desembre Santa Bárbara 2013 Mor Joana Raspall, poetessa i bibliotecària

 

Avui dues protagonistes: Santa Bárbara i Joana Raspall.

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real, ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Trobem equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobem en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil.

Joana Raspall i Juanola va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013. Va ser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993, la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida. Va rebre molts reconeixements per la seva obra: Se li posà el seu nom a un carrer de Sant Feliu de Llobregat (2008), una placeta a Gelida (2013) i a Sant Cugat (2018) i  una avinguda a Lleida. La Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor, porta el seu nom per votació popular. El 2010 rebé la Medalla al treball President Macià. El 26 de juliol de 2012, l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya declararen el 2013 Any de Joana Raspall, per commemorar-ne el centenari del naixement. En el 2013 se celebrà el seu centenari en vida, promocionat per l'Eixam d'amics de la Joana Raspall i secundat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts

Avui és Sant Canut. Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Potser ens aniria bé perquè estem en un període de sequera intensa... Per aquests dies solen aparèixer onades polars, de fred glacial... i com que ens espanten tant, anem tant abrigats sembla que no faci tant de fred. Tots hem pres totes les precaucions però... si parlem de dites i tradicions no ens estranya gens el fred perquè estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Hom creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

15 de gener Setmana dels Barbuts 2016 Nominacions als Oscars

Sembla que han baixat les temperatures però els avis us diran que no té res d’estrany... estem a la Setmana dels Barbuts. Aquesta setmana se la coneix així perquè molts dels seus sants porten barbes molt poblades. Avui és sant Maure i sant Pau ermità, el 17 sant Antoni i també s'hi inclou sant Fructuós, que té la seva diada el dia 21, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any. 

De fet trobem tot un seguit de refranys que es refereixen a aquesta setmana:

-  Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.

- Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.

-  La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts. 

Ahir va sortir la llista dels nominats als Oscars 2016. Entre tots els nominats destaquen tres curiositats. La primera.- És la sisena nominació de Leonardo Dicaprio, aquesta vegada pel seu paper protagonista en “El renacido”... rebrà per fi la seva estatueta? La segona.- Tots els actors i actrius nominats són blancs. La tercera.- Hi ha un espanyol nominat pel vestuari de “La chica danesa”, Paco Delgado. Sortirem de dubtes el 28 de febrer, es celebrarà la 88a Cerimònia dels Oscars... fins aquell moment tots els nominats tenen possibilitats! 

4 de desembre Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.

Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Trobem també equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil. 

2 de febrer La Candelera

Avui és celebra la Festa de la Candelera. La tradició diu que avui és el dia de treure el pessebre (els guarniments de Nadal ja es van treure després de Reis).  Com que la nostra societat treu la decoració de Nadal per posar les rebaixes en aquestes darreres setmanes hem trobat tot de gent que preguntava... encara tens el pessebre posat? Ja el guardes pe l’any vinent? No! Segueixo la tradició i el trauré el dia de la Candelera.

La Candelera, al bell mig de l’hivern, és festa grossa en moltes poblacions agrícoles. La Fira de la Candelera té molta nomenada en contrades com Molins de Rei que enguany han celebrat la 164a Fira de la Candelera, o a la Pobla de Claramunt.

Hi ha refranys que tenen a la Candelera com a protagonista i es refereixen al temps meteorològic... “Si la Candelera plora el fred és fora, si la Candelera riu el fred és viu”. Ens explica que si plou el dia de la Candelera comença una època de bonança i, si fa sol, el fred s’allarga però... no ens enganyem estem al febrer i “tant si plora com si riu, el fred és viu”.

Avui és l’aniversari de la Shakira i del Gerard Piqué que han estat pares darrerament d’un nen anomenat Sasha (diminutiu d’Alexandre en rus). També era l’aniversari del meu avi, en Joan Domènech, un bon home, sempre prudent, que em va ensenyar a comptar fins a deu en tota l’extensió de la paraula.

31 de març 1958 Chuck Berry llança "Johnny B. Goode" i la variabilitat del març

Acabava març de 1958 quan Chuck Berry va posar al mercat el que seria el seu gran èxit "Johnny B. Goode". Només cal veure la portada d'aquella primera edició per saber que el disc que tanca és una invitació al ball . I no només això . Les sabates amb cordons de xarol blanc i negre diuen clarament que es tracta de música negra. Per Chuck Berry aquest tema va ser la seva consagració. Per al rock & roll "Johnny B. Goode" va suposar una porta oberta a altres ritmes que serien eternament imitats. Però cap dels imitadors tenia la genialitat i el virtuosisme d'aquest mag de la guitarra que encara guardava moltes i bones cançons per a la història.

Moltes vegades el món del cinema connecta amb la música.  Trobem un detall lligat amb el tema d’avui quan a “Regreso al Futuro” el Martin McFly fill agafa la guitarra i toca aquesta cançó en el ball de graduació dels seus pares mentre que un dels músics negres truca per telèfon al seu cosí  Chuck Berry per fer-li sentir aquesta música dient-li  que creu que aquest és el só que estas buscant per a la teva guitarra...

No podem deixart passar el mes de març sense parlar de la seva variabilitat meteorològica que es veu reflectida en dites i refrans: “Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot”, “Març habitual, un dia bo i un dia mal”, “Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós”, “Sol de març porta refredats”, “Març marcedor, nit freda i dia amb calor”. També trobem el verb “marcejar” per parlar de variabilitat.

5 de febrer Santa Agata i 1972 comença Simon sense Garfunkel.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes sónles dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

Tal dia com avui, de l’any 1972, el cantant Paul Simon començava la seva carrera musical en solitari. Ell, un dels compositors més prolífics de música popular americana deixava el seu company d’escola, Art Garfunkel. Paul Simon portava catorze anys dedicat a la música primer com Tom i Jerry i, més tard, com a Simon & Garfunkel. El disc en solitari de Paul Simon va ser tot un èxit de vendes, des del primer senzill enregistrat a Jamaica amb músics de reggae. 

Avui pot ser un bon dia per recordar una música fantàstica: “Sound of Silence” (1964), “Mrs Robinson” (1968), “Bridge over Troubled Water” (1970), “Cecilia” (1970)...

3 de febrer Sant Blai de Sabasté (San Blas)

Sant Blai de Sabasté va ser metge i es considerat sant tan per l’església catòlica com per l’església ortodoxa. Se’l considera patró dels malalts d’afeccions del coll (faringe), i dels otorrinolaringòlegs. També és patró de la República del Paraguay, de nombroses localitats esànyoles des d’Alacant a Navarra passant per Soria o Granada i també de la ciutat de Dubrovnik a Croacia on les festes en honor del sant han estat declarades el 2009 Patrimoni immaterial de l’Humanitat per l’UNESCO. Com que la seva festa es celebra després de la Candelera aquest sant té com atribut unes espelmes creuades. 

Sant Blai és el protagonista de diferents refranys en castellà:

«Por san Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves». Fent referencia a que les cigonyes arriben a Espanya a primers de febrer, excepte en anys molt freds. Aquests grans ocells solen fer els seus nius en els campanars de les esglésies.

«Por san Blas, hora y media más». Tornem als refranys que es refereixen al pas del temps i a l’allargament de la jornada, amb més hores de sol.

29 d'octubre Sant Narcís, Patró de Girona

Sant Narcís era fill de Girona;  n’era el bisbe, i es dedicà amb especial zel a la predicació i a la conversió de gentils.

Són incalculables els miracles atribuïts a Sant Narcís. Quan el rei de França, Felip l’Ardit, entrà a casa nostra davant d’un potent exèrcit, protegit per l’ajut moral del Papa, arrasant-ho i cremant-ho tot, va arribar fins a Girona, a la qual posà un setge estret, molt difícil de sostenir per part dels gironins i impossible de trencar per les forces del nostre rei En Pere. Però, un bell dia, del sepulcre de Sant Narcís, tancat amb una llosa molt grossa i molt feixuga, van sortir, no se sap per on, uns grans vols de mosques vironeres, les quals van passar per damunt de les muralles de la ciutat i van tirar-se com a llops damunt dels francesos, i, francès que picaven, moria al moment, enmig de terribles dolors. Un pànic terrible va apoderar-se dels enemics, que van fugir, a la desbandada, cap a França. En passar el Coll de Panissars, van topar-se amb el rei Pere i la seva gent, que els van donar batalla, la qual fou terrible, i els francesos van morir a mils, entre ells, el seu rei. Els pocs que van quedar vius van fugir fins a París, carregats amb el cadàver de llur rei. D’aquesta feta memorable, hom considera Sant Narcís com advocat de les mosques, i hom creu que pels volts de la seva diada les mosques són més insistents, amoïnadores i verinoses, com bé diu el refrany:

"Per Sant Narcís, cada mosca val per sis".

Hom creu, també, que per Sant Narcís s’acaben les mosques, i que fins l’any següent no se’n tornen a veure. Hom creu que cada any fa la fredorada de Sant Narcís, que mata totes les mosques… Totes ben bé, no; en deixa sempre unes quantes, perquè puguin atacar els francesos, si fos cas que tornessin.

Però Sant Narcís te moltes altres advocacions: 

Segons la tradició, a totes les esglésies on va oficiar i intervenir Sant Narcís no calgué mai encendre les llànties ni proveir-les d’oli, car s’encenien i omplien miraculosament. Per això, de vegades, es representa aquest sant voltat de llànties enceses o hi hagi a la seva vora unes gerres d’oli. Per efecte d’aquesta llegenda, l’havien venerat els oliaires, els  mestres llantiers i els gerrers.

Sant Narcís és advocat per al mal d’orella. El dia de la festa, hom reparteix als fidels cotó que hagi tocat el sepulcre del sant,  cotó que és o fou emprat per a posar-se’l dins de les orelles si hom hi tenia mal.

Arreu de Catalunya hom invoca a Sant Narcís per a les torçades o males virades de membres i extremitats. Contra les palpitacions, hom invoca igualment a Sant Narcís.

... Aquest Sant serveix per tot... potser coneixieu l'episodi de les mosques però... que també servia per l'oli, les palpitacions, les torçades i el mal d'orella.... per a mi han estat coses noves. I com que ja sé una cosa nova, ja m'en puc tornar al llit....

18 d'octubre Sant Lluc i l'agricultura

Sant Lluc va néixer en una  família pagana. Es va convertir a la fe i va acompanyar sant Pau. Va escriure un dels Evangelis i també els Fets dels Apòstols (on narra els inicis de la vida dels primers cristians fins a la primera estada de sant Pau a Roma). En les pintures medievals es representa a Sant Lluc amb un toro.

Abans dèiem que la ciutat ens mantenia separats de l’agricultura però avui amb els horts urbans això és una altra història.

La xarxa d'Horts Urbans de Barcelona és un programa de participació l'Àrea de Medi Ambient destinat a les persones més grans de 65 anys de la ciutat, amb l'objectiu d'incorporar-los a activitats de millora ambiental a través del conreu d'hortalisses seguint els principis de l'agricultura biològica. Aquest programa es va iniciar l'any 1997 amb la posada en marxa dels horts de Can Mestres, si bé el primer hort que va començar a funcionar a Barcelona va ser l'Hort de l'Avi, al districte de Gràcia, l'any 1986, fruit de la petició d'un grup de veïns.

Es tracta de petites parcel·les de 25 a 40 m2, en les quals es conreen hortalisses i verdures, i també plantes aromàtiques i de flor de temporada. Hi abunden el tomàquet, la mongeta tendra, la patata, el carbassó, les bledes, els llegums, la col, l'albergínia, l'all, la ceba, la carxofa i l'enciam.

També hi ha gent que amb molt poc espai s’ha fet un hort a casa (al balcó o a la terrassa). Ahir l’Anna va fer una exposició oral, a la classe de l’Amèlia Selvas del nivell de Suficiència de Català, sobre els horts a casa i crec que ha animat a més d’un company a plantar els seus propis tomàquets, pastanagues o, si més no, plantes aromàtiques i/o remeieres.  

Els refranys sovint ens lliguen els sants amb els temps de feina al camp. “Per Sant Lluc planta el pagès, mullat o eixut”.

Felicitem:

Toni Clapés, periodista de RAC1 i conductor del programa Versió RAC1 perquè ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació en la secció de Ràdio.

Suggeriments pel cap de setmana:

“Fira de Sant Lluc a Olot. Fira de Tardor” amb exposicions, fira ramadera i forestal,  tallers, desfilada de moda, IV Fira del vehicle d'ocasió, concert de corals i altres activitats. Vegeu-ne el programa detallat.

48H OPEN HOUSE BCN

És la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l'arquitectura, un cap de setmana al mes d'Octubre de portes obertes a més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida. Una iniciativa de l'associació Open House Barcelona.

'Open House' ofereix l'oportunitat d'experimentar l'arquitectura de forma excepcional i completament de franc. Les activitats de l'Open House conviden a tothom a explorar i entendre el valor d'un espai ben construït i dissenyat. Aquest esdeveniment, va començar a London l'any 1992, i des de a les hores 'Open House' s'està introduint arreu del món: New York, Dublin, Galway, Tel Aviv i ara Barcelona.

48H OPEN HOUSE BCN, és un projecte obert a tothom i sense ànim de lucre que va començar a Barcelona l'any 2010. Una iniciativa transversal, adreçada especialment als barcelonins, que implica la participació de diferents agents socials, tècnics i artístics per "obrir la bona arquitectura a la ciutat". L'Objectiu és fer-los viure l'arquitectura i la ciutat, donant-los l'oportunitat de remirar-la.

Els arquitectes que han dissenyat l'obra, els usuaris, o els encarregats de la planificació d'una zona de la ciutat són els mediadors que els ajuden a fer entendre què és l'arquitectura, suggerint-los itineraris, i proposant-los activitats i conferències completament gratuïtes.

25.000 vistes el primer any i 35.000 el segon any, demostren un nivell d’interès en creixement per l’arquitectura i l’urbanisme dels nostres ciutadans. Ha estat una iniciativa valorada i participada per diferents sectors: 600 persones voluntàries, 22 entitats col·laboradores, i més de 100 propietaris públics i privats. La implicació de més de 100 arquitectes ha estat fonamental per aconseguir un intercanvi cultural entre visitants, usuaris i autors.

http://www.48hopenhousebarcelona.org/