Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Medir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Medir. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de març del 2025

3 de març Sant Medir 1871 Neix Maurice Garin 1963 Neix Martín Fiz 1978 Neix Núria Camón

 

Avui, la Festa Dolça a Gràcia, el dia de Sant Medir. Els protagonistas d’avui són un ciclista, un atleta basc i una jugadora d’hoquei herba.


El 3 de març de 1871 neix a Arvier, a Itàlia en Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França. La seva carrera com a ciclista comença al nord de França quan amb el seu germà, César, comença a guanyar curses regionals. El 1893, guanya una cursa de 24 hores a Lieja i el 1895 la Bol d'Or a Vincennes al sud-est de París. Després guanya la Paris-Roubaix de 1897 i 1898. El 1902, guanya la Bordeus-Paris i el 1903 la primera edició del Tour. Garin, també guanyaria l'edició de 1904 però fou desqualificat per raons que no quedaren aclarides. Garin va defensar la seva innocència durant tota la seva vida, però la pèrdua de les al·legacions durant la invasió de França per part dels nazis impossibilità qualsevol aclariment del cas. Garin, es va retirar del ciclisme professional i es va instal·lar a Lens, on va treballar en un taller fins a la seva mort. La seva tomba es pot visitar al cementiri est del suburbi de Sallaumines, prop de Lens. La ciutat de Lens li va retre homenatge batejant el seu velòdrom amb el nom de Maurice Garin. Després de la Segona Guerra Mundial crea l'equip ciclista Garin, amb els colors vermell i blanc.


El 3 de març de 1963 va neixer a Vitòria en Martín Fiz Martín és un atleta basc, especialista en carreres de fons. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marató. Va iniciar els seus primers pasos esportius al costat de Gregorio Rojo. Després de passar diversos anys disputant proves de fons fou medalla d'or en els 3.000 m. obstacles als Campionats Iberoamericans de Mèxic l'any 1988, així com dues vegades campió d'Espanya de Cross els anys 1990 i 1992, i tres vegades medalla de bronze per equips en el Mundial de Cross per equips. L'any 1993 inicià la seva activitat en la marató, guanyant diverses maratons al llarg de la seva carrera, entre elles la de Rotterdam el 1995. L'any 1994 aconseguí la medalla d'or en el Campionat d'Europa d'Atletisme disputat a Hèlsinki i el 1995 aconseguí esdevenir el primer espanyol a esdevenir campió del Món gràcies a la seva victòria al Campionat del Món d'Atletisme de Göteborg. En els Jocs Olímpics d'Atlanta finalitzà en quarta posició en la prova de marató, i l'any següent en els Mundials d'Atletisme de Sevilla finalitzà en segona posició, just per darrere del seu company d'equip Abel Antón. El 24 de març de 1996 establí el rècord del món en la marató, establint la seva marca en 2h 08m 25s. Cada any es disputa una marató a la seva ciutat natal que duu el seu nom.


El 3 de març del 1978 va néixer a Terrassa la Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius. Formada al Club Deportiu Terrassa, jugava en la posició de centrecampista. Hi va debutar a la màxima divisió la temporada de 1995-96, aconseguint sis Campionats de Catalunya, quatres Copes de la Reina i quatre Lligues espanyoles. La temporada 2003-04 va fitxar pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual va aconseguir dos Campionats de Catalunya, dos Copes de la Reina i una Lliga española. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, va participar en tres Jocs Olímpics de forma consecutiva, Sydney 2000, aconseguint el 4t lloc, Atenes 2004 i Pequín 2008. També va ser internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sala, aconseguint la medalla d'argent al Campionat del Món de 2007 També formà part de l'equip que acabà quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid de 2006, on se la distingí amb el títol de Millor Jugadora. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2011-12. Entre d'altres reconeixements, va rebre la medalla de bronze al Mèrit Esportiu el 2008, la del Comitè Olímpic Espanyol el 2007 a la trajectòria esportiva i la Reial Orde del Mèrit Esportiu el 2010. És llicenciada en comunicació audiovisual.

divendres, 3 de març del 2023

3 de març Sant Medir

 

Avui es celebra la festa de Sant Medir, la festa dolça. Però anem a pams… qui era Sant Medir? Perquè es fa aquesta festa a Barcelona i hi ha una desfilada amb caballs i es llencen caramels?

El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de l’emperador Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès Medir plantant faves.

El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat.

Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.

Poc després, els perseguidors romans passaren per l’indret buscant al Bisbe i li preguntaren al pagès, però no cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.


Fem un salt en el temps i arribem al moment en el qual comença celebrar-se aquesta festa d’una manera especial…

En urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona s’instal·là en un forn al número 111 (cantonada carrer Sant Marc). Ell serà el fundador de la primera colla.

El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.

L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.

La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s’informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona.

El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.

Actualment 26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.

Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta, també a Barcelona.

La festa dolça també és notícia aquest any perquè la colla Monumental estrena celebra els seus primers 75 anys. En Ramon Lloret, Josep Cabanes i Joan Joé, que van impulsar el grup l'any 1948 amb les tertúlies al restaurant Monumental a Gran de Gràcia 25. 

La imatge és pel cartell d'enguany i la seva dissenyadora. El Sant Medir 2023 ja té cartell, amb l'autoria de la dissenyadora gràfica Tresa Calbó, també autora de l'últim cartell de Fires de Sant Narcís de Girona. 

                                    



dijous, 3 de març del 2022

3 de març Sant Medir, la Festa dolça Dia Nacional de Bulgària 1925 inauguració del Mont Rushmore

Sant Medir, la festa dolça. La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Concretament, consisteix en una romeria que es fa cada 3 de març, Festa de Sant Medir, des de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola (terme de Sant Cugat del Vallès). És coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Per això se la coneix com al Festa dolça. Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per recollir-ne tants com pugui.

Hi ha estat dels quals en sabem ben poca cosa tot i estar a Europa. Des de 1878 es celebra tal dia com avui el Dia Nacional de Bulgària en el que es celebra el dia de l'alliberament de l’estat del jou otomà. Bulgària és un estat del sud-est d'Europa. Està situat a la part oriental de la península Balcànica i ocupa el 23% del seu territori. Limita amb Romania al nord, amb Sèrbia i Macedònia del Nord a l'oest, amb Grècia i Turquia al sud, i la mar Negra a l'est. La capital i la ciutat més gran n'és Sofia; altres ciutats importants són Plòvdiv, Varna, Burgàs i Russe. Amb un territori de 110.879 km², Bulgària és el 16è estat més gran d'Europa. La població de 7,2 milions de persones és predominantment urbana i es concentra principalment en els centres administratius de les seves 28 províncies. En termes econòmics, Bulgària és un estat industrial l'economia del qual es basa en la producció de metalls i minerals i en el processament de matèries primeres. Un paper menor en l'economia el tenen l'agricultura i el turisme. Els principals problemes per al desenvolupament del país són els nivells molt alts de corrupció i la situació demogràfica crítica. A Catalunya recordem un búlgar que va jugar al Barça: Hristo Stoítxkov.

El Mont Rushmore (Mount Rushmore) a Keystone, Dakota del Sud, commemora amb les seves grans escultures famoses en roca de muntanya el naixement, el creixement, la conservació i el desenvolupament dels Estats Units d'Amèrica. El Monument Commemoratiu Nacional de Mont Rushmore (Mount Rushmore National Memorial), gestionat pel National Park Service, cobreix 5,17 quilòmetres quadrats. Fou proclamat monument commemoratiu nacional (national memorial) el 3 de març del 1925. Entre el 1927 i el 31 d'octubre del 1941, Gutzon Borglum i 400 treballadors van tallar els busts colossals de 18 metres d'alçada dels presidents George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt, i Abraham Lincoln que representen els primers cent cinquanta anys de la història dels Estats Units. Els models de guix i les eines que es van utilitzar per a la seva construcció segueixen allí. Recentment, després de deu anys de treballs de reconstrucció, s'ha construït una extensa xarxa d'instal·lacions per a serveis complementaris així com un sistema de voreres. Hi ha nous camins per a vianants que proporcionen visions espectaculars des de la part posterior d'Abraham Lincoln. El manteniment del monument és un desafiament únic perquè requereix l'escalada de la muntanya per a eliminar líquens i netejar les escultures. El monument serveix com a llar de molts animals i plantes representatives de la serralada Black Hills de Dakota del Sud. Les formacions geològiques de l'interior de la regió són també evidents, incloent-hi grans afloraments de granit i de mica. El 8 de juliol del 2005 es van començar els treballs de neteja per part d'Alfred Kaercher GmbH, una empresa alemanya. Alfred Kaercher GmbH va oferir a netejar les cares del Mont Rushmore de franc. És la primera vegada que van ser netejades amb aigua a pressió.




dimarts, 3 de març del 2020

3 de març Sant Medir


Avui es celebra la festa de Sant Medir, la festa dolça. Però anem a pams… qui era Sant Medir? Perquè es fa aquesta festa a Barcelona i hi ha una desfilada amb caballs i es llencen caramels?

El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de l’emperador Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès Medir plantant faves.

El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat. 

Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.

Poc després, els perseguidors romans passaren per l’indret buscant al Bisbe i li preguntaren al pagès, però no cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.

Fem un salt en el temps i arribem al moment en el qual comença celebrar-se aquesta festa d’una manera especial…

En urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona s’instal·là en un forn al número 111 (cantonada carrer Sant Marc). Ell serà el fundador de la primera colla.

El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.

L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.

La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s’informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona.

El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.

Actualment 26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.

Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta, també a Barcelona.


dijous, 3 de març del 2016

3 de març Sant Medir


Avui es celebra la festa de Sant Medir, la festa dolça. Però anem a pams… qui era Sant Medir? Perquè es fa aquesta festa a Barcelona i hi ha una desfilada amb caballs i es llencen caramels?

El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de l’emperador Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès Medir plantant faves.

El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat. Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.
Poc després, els perseguidors romans passaren per l’indret buscant al Bisbe i li preguntaren al pagès, però no cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.

Fem un salt en el temps i arribem al moment en el qual comença celebrar-se aquesta festa d’una manera especial…

En urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona s’instal·là en un forn al número 111 (cantonada carrer Sant Marc). Ell serà el fundador de la primera colla.

El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.

L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.

La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s’informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona.

El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.

Actualment 26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.


Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta, també a Barcelona.

dimarts, 4 de març del 2014

3 de març Sant Medir 1955 Elvis Presley a la televisió

Aquest any la festa de Sant Medir, la festa dolça del barri de Gràcia ha coincidit amb un dia de festa a moltes escoles (festa de lliure disposició) però això no l’ha fet menys lluïda... ans al contrari,  hi havia canalla per tot arreu!

Explica el Costumari Català que aquesta festa procedeix molt possiblement d’una història que va passar l’any 1803. Aquesta història passa al barri de Gràcia de Barcelona. Un forner malaltís, en Josep Vidal, que vivia al carrer Gran de Gràcia es va encomanar a sant Medir i li va prometre que  en cas de curar-se aniria cada any en pelegrinatge fins a la seva ermita, a la serra de Collserola, i que ho difondria per intentar estendre la devoció al Sant. I rumiant com podria fer-ho saber a tothom va pensar que faria la peregrinació muntat sobre una euga i que abans faria un cercavila per gràcia tot llençant caramels i així tothom coneixeria la història i tothom coneixeria el sant.

Avui al barri de Gràcia sembla Festa Major. Trobem un munt de colles, cavalls engalanats, tones de caramels i molta gent als carrers. No sé si tothom coneix la història però a Sant Medir ni els graciencs, ni els llaminers no el podran oblidar. Bona Festa Dolça a tothom!

Recordem també que tal dia com avui, l’any 1955 Elvis Presley va fer la seva primera aparició per televisió. Acabaria sent conegut com el Rei del Rock. Per tot hi ha una primera vegada i, fins i tot el Rei, va ser desconegut en els seus inicis. Això ens ha d’esperonar a seguir els nostres somnis.