Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humanitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humanitat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de març del 2020

11 de març 2004 Atemptats de Madrid


L’11 de març del 2004, van aflorar el pitjor i el millor de l’humanitat.  El pitjor va ser el d’algú que es creu amb poder d’arrencar la vida a innocents. Però el millor, i amb diferència, va ser l’actitud i l’acció de tothom. Després del shock inicial perquè, per primera vegada vam sentir que en aquells trens hi anàvem tots i que tots érem un Madrid trencat, va venir l’acció.... llargues cues de donants de sang; taxis fent viatges de franc per les famílies de les víctimes; gent que baixava de casa seva mantes, entrepans; psicòlegs, metges, infermers de tots dos gèneres que acudien a la seva feina, tot i estant de festa o fora de torn, o que acudien a IFEMA per fer el que calgués ... cadascú aportava el que podia, el que tenia i els tècnics feien la seva feina coordinant el que semblava incoordinable.  

L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès, per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones, la víctima 192 va ser un policia en la recerca dels terroristes; cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. 

Hi ha moments excepcionals que treuen el millor de nosaltres. Hauríem de ser nosaltres els que fóssim humans amb tota l’extensió de la paraula sempre i en tot lloc. 

Practiquem l’humanitat! no cal esperar que passin coses extraordinàries, en les coses petites i en el dia a dia podem mostrar tota la nostra humanitat.

Suggeriment: escoltar la cançó “Jueves” de la Oreja de Van Gogh que parla d’una història d’amor que es trenca amb el tren. Va servir per recudar fons per les víctimes d’aquest terrible atemptat.


diumenge, 26 d’octubre del 2014

26 d'octubre 1863 creació Creu Roja


Moltes persones tenen bones i dees però només uns quants les duen a terme a pesar de les dificultats. Avui explicarem la història de una idea que, com tantes vegades ha acabat molt més lluny que el que el seu propi pensador hauria mai arribat a imaginar. 

Un empresari suís, Henry Dunant, va anar a trobar-se amb l’emperador Napoleó III per explicar-li les dificultats que tenia per fer negocis amb Algeria a causa de les guerres (Algeria era en aquell moment territori francès). Un cop allà es va trobar amb la Batalla de Solferino. En un sol dia, al voltant de 40.000 soldats d'ambdós bàndols van morir o van quedar ferits al camp. Henri Dunant va quedar commocionat per les terribles seqüeles de la batalla, el patiment dels soldats ferits, i la manca gairebé total d'assistència mèdica i cures bàsiques. Aleshores abandonà totalment el motiu original del seu viatge i durant alguns dies es va dedicar a ajudar en el tractament i l'atenció als ferits. Va tenir èxit en l'organització de l'assistència motivant a la població local a ajudar sense discriminació. 

Quan va tornar a casa va escriure un llibre que va enviar a les autoritats polítiques dels països d’Europa. Va treballar explícitament a favor de la creació d'organitzacions nacionals de socors voluntari per ajudar els soldats ferits en el cas de guerra. A més, va instar a l'elaboració de tractats internacionals per garantir la protecció de metges i hospitals de campanya neutrals per als soldats ferits en el camp de batalla.

El 9 de febrer del 1863, Henri Dunant va fundar a Ginebra el "Comitè dels Cinc", juntament amb el jurista Gustave Moynier, els metges cirurgians Louis Appia i Théodore Maunoir i el general Guillaume-Henri Dufour, com una comissió d'investigació de la Societat pel Benestar Públic de Ginebra. El seu objectiu era examinar la viabilitat de les idees de Dunant i organitzar una conferència internacional sobre la seva possible aplicació. Vuit dies més tard van decidir canviar el nom de la comissió rebatejant-la com a "Comitè Internacional per al Socors dels Ferits". La conferència internacional organitzada pel Comitè es va celebrar a Ginebra entre el 26 i el 29 d'octubre del 1863, amb l'objectiu de desenvolupar les possibles mesures per millorar els serveis mèdics en el camp de batalla.

I aquí va neixer el que avui coneixem com el Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut en el nostre entorn com a Creu Roja. És un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el sofriment humà, sense cap tipus de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques. Ja no treballen només en situació de guerra, han eixamplat el seu camp centrat sempre en les persones més vulnerables.

Així és com la decisió d’una persona ajuda a moltes, engrescant a molts altres a fer aquesta tasca. Diuen que hi havia una nena en una platja. La marea havia baixat i havia deixat a centenars d’estrelles de mar a la platja. La nena les agafava i les tornava a l’aigua. Un adult hi va passar a prop i li va dir... “però nena, que fas? no veus que no les pots salvar totes?” ella va respondre a totes no pero aquesta, assenyalant la que tenia a la mà, sí. Realment de vegades la campanya és molt gran i sols podem poca cosa (que sempre és més que res recordeu les estrelles salvades de la nena) però amb més gent... aquesta va ser la idea d’Henry Durant que passava per allà per casualitat... o no.   

dimecres, 12 de març del 2014

11 de març 2004 Atemptats a Madrid


L’11 de març del 2004, ara fa deu anys,  van aflorar el pitjor i el millor de l’humanitat.  El pitjor va ser el d’algú que es creu amb poder d’arrencar la vida a innocents. Però el millor, i amb diferència, va ser l’actitud i l’acció de tothom. Després del shock inicial perquè, per primera vegada vam sentir que en aquells trens hi anàvem tots i que tots érem un Madrid trencat, va venir l’acció.... llargues cues de donants de sang; taxis fent viatges de franc per les famílies de les víctimes; gent que baixava de casa seva mantes, entrepans; psicòlegs, metges, infermers de tots dos gèneres que acudien a la seva feina, tot i estant de festa o fora de torn, o que acudien a IFEMA per fer el que calgués ... cadascú aportava el que podia, el que tenia i els tècnics feien la seva feina coordinant el que semblava incoordinable.  

Hi ha moments excepcionals que treuen el millor de nosaltres. Hauríem de ser nosaltres els que fóssim humans amb tota l’extensió de la paraula sempre i en tot lloc. Practiquem l’humanitat! no cal esperar que passin coses extraordinàries, en les coses petites i en el dia a dia podem mostrar tota la nostra humanitat.