Avui parlem d'enginyeria i música.
Tal dia com avui de 1883 es va obrir al tràfic a Nova York el Pont de Brooklyn. El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que el 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.
Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants
Tal dia com avui de l'any 1956 es va celebrar a Lugano (Suiza) el primer Festival de la Cançó d'Eurovisió.
El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956, i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.
Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.
El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta gairebé seixanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un show en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment.
El Festival d'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que a la darrera dècada s'hagin enregistrat moltes noves incorporacions, fins a assolir la xifra rècord de 43 participants en les edicions de 2008 i 2011.
Ahir va tenir lloc el 60è Festival i la cançó representant de Suècia, "Herois" de Måns Zelmerlöw, va ser la guanyadora. És la sisena vegada que Suècia guanya el Festival. Els primers suecs en guanyar van ser ABBA en 1974. Espanya, amb Edurne, va quedar en 21 posició.
Quan només podíem veure un canal de televisió en aquest país el Festival d’Euriovisió era una festa de gran nomenada que es vivia en família al voltant del televisor. Pregunteu l’experiència a aquells que tenen entre seixanta i quaranta anys segur que us explicaran un munt d’anècdotes...
