29 de març 1989 Mitterand inaugura la piràmide de vidre del Louvre 1986 es legalitza a la URSS la venda de discos dels Beatles

Quan pensem en piràmides... sempre marxem mentalment cap a Egipte, potser altres vegades cap a Mèxic però la primera idea mai és Paris i allà trobem una piràmide de vidre digna de menció. 

Hi passarem per entrar al Museu del Louvre que és un dels museus més importants i visitats del món. És un dels més grans del món i el més gran de París per la seva superfície (210.000 metres quadrats, dels quals "només" 60.600 estan dedicats a exposicions). Tots els amants de l'art hem somiat alguna vegada amb quedar-nos-hi a viure una temporada...

La Piràmide del Museu del Louvre dóna accés a l'edifici. Va ser dissenyada per l'arquitecte Ieoh Ming Pei. D'estil internacional, aquesta piràmide de vidre i alumini va ser inaugurada l'any 1989 pel llavors president francès, François Mitterrand. Té una alçada de 20,6 m. i un total de 673 panells de vidre laminat transparent dividits en 603 rombes i 70 triangles. El pes total de l'estructura és de 180 tones. La inclinació de les seves parets, com la de les piràmides egípcies, és de 51 graus.

El seu centre de gravetat coincideix amb el dels tres pavellons del museu: Richelieu al nord , Denon al sud i Sully a l'est. És la principal i més gran de les piràmides de vidre del museu, que inclou , a nivell subterrani , una altra piràmide però invertida. Abans de construir la piràmide, l'entrada al Louvre tenia unes llargues cues. Amb la seva construcció, a més de solucionar el problema, s'ha augmentat l'espai d'exposició del museu.

Volia deixar-ho aquí però les curiositats històriques no m’ho han permès i he hagut d’incloure els Beatles en aquesta entrada. Em sembla impossible però és veritat...  Tal dia com avui es va legalitzar la venda de discos dels Beatles a la Unió Soviètica. Fins el 1986, comprar o vendre discos dels Beatles a la Unió Soviètica era una cosa il.legal. El Kremlin seguia entre escandalitzat i temorós el fenomen que en els seixanta recorria el món i tractar de preservar la seva joventut d'una plaga com aquesta. Per això, no es conformaven amb prohibir la difusió i venda de la seva música, sinó que des de la direcció de les Joventuts Comunistes s'aprofitava qualsevol oportunitat per ridiculitzar el grup britànic. Però ja sabem com van aquestes coses... com més es perseguia la música dels Beatles i als seus seguidors, més gran era la seva difusió clandestina i més creixia el nombre dels seus fans.