20 d'abril 1828 Tombuctú 1897 Agregació de Barcelona

Avui les protagonistes són dues ciutats: Tombuctú i Barcelona.

Tal dia com avui de 1828 l’explorador francès René Caille, de 29 anys, es converteix en el primer europeu que ha anat i tornat amb vida de Tombuctú (ciutat de la conca del riu Níger, actual república de Mali). Aquesta ciutat era un nus de comerç important entre Àfrica del nord i la franja sudanesa.

El 20 d’abril de 1897 va entrar en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. Sí, sí... el que ara són barris de la ciutat un dia van ser municipis autònoms de fet encara hi ha molts nom de carrers que ho recorden: la carretera de Sants, el Passeig de Gràcia... Ara tenen seus de districte però havia estat en molts casos el seu ajuntament. Molts tenen el seu propi cementiri... Així podem entendre la urbanització irregular d’aquestes poblacions i del centre de Barcelona dins de la muralla i la construcció de l’eixample amb una quadrícula perfecta.

Suggeriments, avui geogràfics. Trobeu Tombuctú al mapa. On és? Jo sovint quan vull engegar a algú o alguna cosa dic que els posaria un llaç, un segell i els enviaria a Tombuctú i ves per on, avui és el protagonista del nostre espai... El següent suggeriment és veure sobre el planell de la ciutat de Barcelona les diferents poblacions... i és que de vegades una imatge val més que mil paraules.´

20 d'abril 1828 torna de Tombuctú 1897 Barcelona creix

Avui les protagonistes són dues ciutats: Tombuctú i Barcelona.

Tal dia com avui de 1828 l’explorador francès René Caille, de 29 anys, es converteix en el primer europeu que ha anat i tornat amb vida de Tombuctú (ciutat de la conca del riu Níger, actual república de Mali). Aquesta ciutat era un nus de comerç important entre Àfrica del nord i la franja sudanesa.

El 20 d’abril de 1897 va entrar en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. Sí, sí... el que ara són barris de la ciutat un dia van ser municipis autònoms de fet encara hi ha molts nom de carrers que ho recorden: la carretera de Sants, el Passeig de Gràcia... Ara tenen seus de districte però havia estat en molts casos el seu ajuntament. Molts tenen el seu propi cementiri... Així podem entendre la urbanització irregular d’aquestes poblacions i del centre de Barcelona dins de la muralla i la construcció de l’eixample amb una quadrícula perfecta.

Suggeriments, avui geogràfics. Trobeu Tombuctú al mapa. On és? Jo sovint quan vull engegar a algú o alguna cosa dic que els posaria un llaç, un segell i els enviaria a Tombuctú i ves per on, avui és el protagonista del nostre espai... El següent suggeriment és veure sobre el planell de la ciutat de Barcelona les diferents poblacions... i és que de vegades una imatge val més que mil paraules.

7 d'abril 1506 Neix Francesc Xavier 1614 Neix El Greco 1906 Erupció del Vesubi 1969 Neix Internet 1948 Neix la OMS

Quin dia més especial... avui hi ha temes molt diferents, de camps molt diferents!

Comencem pel més antic. L’any 1506 neix, a Navarra, Francesc Xavier, que serà rellevant missioner Jesuïta, precursor de la Companyia de Jesús i estret col·laborador del seu fundador, Ignasi de Loiola. Destacarà per les seves missions que es desenvoluparan en l'orient asiàtic i en el Japó. Rebrà el sobrenom de Apòstol de les Índies. Ara el coneixem per Sant Francesc Xavier. La seva festa es celebra el 3 de desembre i és el patró de Navarra.

Tal dia com avui de l’any 1614 neix Domenico Theotocopuli, el Greco. És un nom que vam aprendre de petits i que no s’oblida... Va ser un pintor molt singular. Si voleu saber quina característica tenen els seus quadres que els fa fàcilment reconeixibles... busqueu-ne imatges i ho sabreu!

Al 1906 el Vesuvi va entrar en erupció arrasant Nàpols.

El 7 d’abril de 1969 es reconeix com la data simbòlica del naixement d'Internet. Ara sembla imprescindible però hi va haver vida abans d’Internet...

El 7 d’abril de 1948 es funda la OMS (Organització Mundial de la Salut) i això dona lloc a la celebració del Dia Mundial de la Salut.

Suggeriments: de què en voldries saber més? Tens tot un món al teu abast... ves-hi! T’està esperant!

16 de novembre Santa Margarida 1945 fundació de l'UNESCO

Santa Margarida d'Escòcia fou una reina consort ( esposa del rei) d'Escòcia, esposa de Malcolm III d'Escòcia. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i anglicana. És patrona d’Escòcia.

Tal dia com avui de l’any 1945 a Londres es va fundar l’UNESCO. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides per promoure la col•laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Avui en dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats. Té la seu a París (França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals, programes d'alfabetització, d'ensenyament tècnic o de formació de mestres, projectes històrics i culturals regionals, foment de la cooperació internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoció dels drets humans.

A través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, la UNESCO va crear l'any 1972 un pla de protecció dels béns culturals del món conegut com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

El Patrimoni Cultural de la Humanitat reconegut per l’UNESCO és per dates d’inscripció:

1984 i 2005: Obres d'Antoni Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. 1991: El monestir de Poblet, a la Conca de Barberà.

1997: El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Lluís Domènech i Montaner.

2000: Les esglésies romàniques de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

2000: El conjunt arqueològic de Tàrraco, a Tarragona.

I també hi ha una altra part que en diuen Patrimoni immaterial de la Humanitat:

2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat – Patrimoni Cultural Immaterial).

2010: Els castells (Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat). En la valoració de la candidatura, la UNESCO destacà que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació, i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".

11 de novembre Sant Martí de Tours 1821 neix Dostoievski 1926 neix Noah Gordon 1995 Metro de Bilbao

Tres apartats pel dia d’avui: religiós, literari i tecnològic.

Avui és Sant Martí de Tours. Va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'Edat mitjana. La seva festivitat és l'11 de novembre, aniversari del seu funeral a Tours. Es recorda al sant que va partir la seva capa... La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337. Martí és soldat romà i serveix a Amiens. Va trobar prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a li donà la meitat de la seva capa, perquè l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena de la vida del sant que generalment es fa servir per a representar-lo.

La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu es coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí.

En l’apartat literari dos naixements importants:  Dostoievki i Noha Gordon.

L’any 1821 va néixer Fyodor Dostoyevsky, un dels escriptors més grans en llengua russa, autor d’obres com “Crim i càstig“, “Els germans Karamazov”, “Humiliats i ofesos”, “L’idiota” o “El jugador”. Escriu les seves obres en el segle XIX però dibuixa tan bé l’ànima humana que semblen personatges actuals. És un autor imprescindible dins de la literatura universal.

L’any 1926 neix Noah Gordon, novel•lista americà (Estats Units). Les seves novel•les tracten sobre història de la medicina, ètica mèdica, la Inquisició i la història cultural del poble jueu. Gordon estudià Periodisme a la Universitat de Boston, on també obtingué un màster en Literatura i Redacció Creativa. Treballà de periodista especialitzat en ciències per a The Boston Herald i escrigué diversos articles científics per a altres publicacions. Fou també director de dues revistes mèdiques, Psychiatric Opinion i The Journal of Human Stress. La seva primera novel•la, “El rabí”, va ser a la llista dels llibres més venuts de The New York Times durant més de sis mesos. També va ser autor d’obres tan conegudes com “El Metge”, “Xaman” i “La doctora Cole“, “El diamant de Jerusalem” o “El celler”. Tots han estat best-sellers traduïts a moltes llengües arreu del món entre elles al català.

Avui tenim apartat tecnològic és l’aniversari de la inauguració del Metro de Bilbao l’any 1995. Va ser la quarta ciutat espanyola en tenir metro darrera de Madrid, Barcelona i València. questa xarxa té un traçat en forma de Y, amb dues línies i que recorren els dos marges de la ria per a confluir en un tronc comú que arriba fins al sud de Bilbao. La Xarxa de Metro està connectada amb l'estació terminal d'autobusos i l'estació de tren de Bilbao-Abando. Actualment és la tercera en nombre de passatgers transportats per davant de València. Té 42 estacions, 26 d’elles subterrànies, i una longitud de 38.2 km.

26 de setembre Dia Europeu de les Llengües Sant Cosme i Sant Damià 1830 independència de Bélgica

Avui parlarem del Dia Europeu de les Llengües, de la festa de Sant Cosme i Sant Damià i de l’independència de Bèlgica.

Avui es celebra el Dia Europeu de les Llengües. El Dia Europeu de les Llengües se celebra des de l’any 2001 a iniciativa del Consell d’Europa. La diversitat lingüística present a Europa és un valor afegit que permet una millor entesa intercultural, és un element bàsic per entendre l’herència cultural i permet promocionar el plurilingüisme en aquest continent i arreu del món.

El desenvolupament del plurilingüisme entre els individus proporciona les condicions necessàries per a la inclusió política i social de tots els membres de la societat, per a la mobilitat per motius de feina i de lleure en un món globalitzat i multilingüe, per poder tenir accés al coneixement i per afavorir la presa de consciència i el respecte cap a la diversitat lingüística.

Algunes persones, fins i tot infants, mesuren el valor de les llengües segons el nombre dels seus parlants. Això ens pot donar que els seu ús sigui més ampli però cal fer la reflexió i l’acció per preservar totes les llengües que són font de cultura.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Cosme i Sant Damià. Van ser dos famosos metges, germans bessons, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes.

Actualment la paraula independència sembla que està de moda però Bélgica tal dia com avui de l’any 1830 es va independitzar dels Paisos Baixos. Des de la fi de l'Edat mitjana en el segle XVII, el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les Disset Províncies pels ducs de Borgonya en el segle XV, abans de passar a les mans de diverses potències europees —Espanya, Àustria, França i els Països Baixos— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del Congo, per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques. Bèlgica és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip I, el setè rei dels belgues. Bèlgica és un Estat federal des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya). Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel·les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

21 de març Comença la Primavera Dia Internacional per a l'eliminació de la discriminació racial 574 mor Sant Benet de Núrsia

Avui tres temes ben diferents:

L’inici de la Primavera. El poeta deia “La Primavera ha venido y nadie sabe cómo ha sido”. És un reviure de la natura que semblava morta o adormida. Evidentment els arbres no s’esperen a aquest dia per florir però ja podem trobar molts arbres florits a les nostres ciutats. Els jardins i els balcons s’omplen de color. Els dies es fan més llargs i avui tenim l’equinocci de primavera quan el dia i la nit tenen el mateix nombre d’hores. Comencem a caminar cap a l’estiu...Però a l’hemisferi sud avui comencen la tardor i van caminant cap a l’hivern. 

Ja hem comentat en altres esdeveniments d’aquesta mena que quan parlem de Diades Internacionals, Mundials, Nacionals... és que encara queden coses per resoldre. I en el camp de l'elimnació de la discriminació racial ja hi ha un llarg camí recorregut però encara queda feina per fer. Fa cinquanta, seixanta anys als Estats Units hi havia autobusos, bars on els blancs i els negres tenien zones ben diferenciades. La vida per aquests dos col.lectius era ben diferenciada. Les persones de raça negra eren tractats com éssers inferiors. Avui, aquell mateix país te un president descendent d’aquells afroamericans. Han canviat moltes coses però en queden moltes per canviar... Poso sobre la taula un tema per a la reflexió... en quin color penses si et parlo del color carn? És un petit detall que vaig llegir en un blog d’una mare d’un infant d’educació infantil que era adoptat i pertanyia a una altra raça (no recordo si era asiàtic o africà però per a la historia tant és...). Ella parlava de la importància de que a l’escola, el color carn no fos un únic color, perquè hi ha moltes carns diferents a la classe. Quin detall. És ben cert i ningú pot negar que a les nostres aules hi ha nens i nenes que tenen la carn de diferent color. El color carn ja no pot ser un únic color i això ens porta a ser tolerants amb la diferència des de l’inici: veient que hi ha gent de tots colors i que tots som iguals en dignitat. 

Tal dia com avui de l’any 547 moria Sant Benet de Núrsia, una persona que va iniciar el monacat (la vida religiosa als monestirs) i que va fundar l’ordre dels benedictins. Per a mi  una de les coses més importants va ser la Regla ( o norma de Sant Benet) que com a persona creient intento aplicar. Ell deia en llatí “Ora et labora” que vol dir resa i treballa. En castellà diuen que cal anar “a Dios rogando y con el mazo dando”.  Les dues coses són necessàries en la vida del creient. 

19 de març Sant Josep

Avui, 19 de març es celebra el dia de Sant Josep. Els cristians diuen que Josep és el pare putatiu, o "adoptiu" (el "biològic" seria Déu), de Jesús. D'aqui ve que als Joseps se'ls digui Pepes perquè pare putatiu s'abreuja "p.p.". Per extensió es celebra el Dia del Pare. 

A Catalunya, és tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. La meva àvia, la iaia Maria en feia una de boníssima. 

S'ha de destacar la celebració que es fa a València, on les falles són l'element festiu més destacable. Les falles són monuments o escultures artístiques, satíriques o grotesques sobre qualsevol cosa, persona, esdeveniment, etc., prou desafortunat per cridar l'atenció dels ulls crítics dels fallers. Totes les escultures són cremades la nit de Sant Josep, excepte la guanyadora del concurs de falles que és indultada. 

Als valencians els córre polvora i foc per les venes. Valencia és una gran festa al voltant de Sant Josep, aquest any diuen que l’ocupació hotelera la setmana passada ja era del 95%. De fet, tot l’any gira al voltant d’aquesta festa i mentre la gent de Pamplona sol dir “ya queda menos para San Fermín”, els de Valencia conten els anys per Falles. 

Tot comença amb “la  crida”, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, en aquest moment comencen moltes activitats falleres en els casals i de la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que cada dia (fins al 19 inclòs) es disparen les” mascletas” a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne. A partir del dia de la plantà (dia en que es munten les falles al carrer), molts casals organitzen cada dia despertades cap a les 8 del matí, mascletades cap a la 1-2 del migdia, cordades a les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últims dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23 h, les normals a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'Ajuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Avui felicitem a tots els Joseps, Josepes, Josefines, Peps, Pepes i Pepets... també a tots els Pares. Moltes felicitats!

5 de febrer Santa Agata i 1972 comença Simon sense Garfunkel.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes sónles dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

Tal dia com avui, de l’any 1972, el cantant Paul Simon començava la seva carrera musical en solitari. Ell, un dels compositors més prolífics de música popular americana deixava el seu company d’escola, Art Garfunkel. Paul Simon portava catorze anys dedicat a la música primer com Tom i Jerry i, més tard, com a Simon & Garfunkel. El disc en solitari de Paul Simon va ser tot un èxit de vendes, des del primer senzill enregistrat a Jamaica amb músics de reggae. 

Avui pot ser un bon dia per recordar una música fantàstica: “Sound of Silence” (1964), “Mrs Robinson” (1968), “Bridge over Troubled Water” (1970), “Cecilia” (1970)...

28 de gener Sant Tomàs d'Aquino, patró dels estudiants

Estudiar és una activitat que ens ocupa una part de la vida, aprendre ens l’ocupa tota.  

Us transcriuré un paràgraf d’un llibre de José Antonio Marina, titulat “La educación del talento” que em sembla que il.lustra perfectament aquest tema de l’educació-aprenentatge. 

“..educar es la actividad fundacional de la especie humana a la que habría que definir como “la que educa a sus crías”. Esto es lo que nos caracteriza. La evolución biológica se ha prolongado con la evolución cultural, cuya esencia es la educación. Al nacer el cerebro de un niño es pura biología. Pocos años después, ha aprendido a hablar, a regular sus emociones, a establecer vínculos con los demás, a controlar su comportamiento. Se ha convertido en un ser cultural.

Asimila en un período asombrosamente breve lo que sus antepasados han conseguido penosamente durante decenas de miles de años. De esta manera, la educación se convierte en creadora de la Humanidad.” (fragment de la introducció, pàg. 11).

Estudiar pot ser feixuc, avorrit, dur, pesat o difícil però aprendre és fantàstic. Jo he conegut moltes persones que no els agradava estudiar, però a ningú que no li agradi aprendre. Als humans se’ns il.luminen els ulls quan aprenem... quan incorporem coses noves al que sabem... quan ens fem grans... De vegades hi ha infants que perden aquesta brillantor a l’escola o a la universitat, diem que estan poc motivats, que estudien només perquè cal fer-ho, sense passió, perquè toca... Com ho podem fer per a connectar aquests dos verbs? Cal tornar-los a desvetllar aquesta màgia que representa el fet d’aprendre. Els qui els han connectat gaudeixen amb tots dos. Hem de fer una reflexió seriosa sobre el sistema educatiu que permet que alguns nens i joves creguin que no poden aprendre, o no vulguin aprendre. 

Avui, dia de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants, intentem connectar estudiar i aprendre. Felicitats a tots els estudiants i als que haurien de ser-ho!

24 de gener Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes

El periodisme és l'activitat de recopilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment a fets notables. Com que els fets simultanis són infinits, el periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a la objectivitat. Hi ha un codi deontològic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts i no opinar en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informació a través de diferents medis: així, existeix el periodisme gràfic (premsa escrita), però també oral (ràdio), visual (televisió) o multimèdia (internet).

Molts són els periodistes professionals però seguint la mateixa definició tots en coneixem un bon grapat de periodistes amateurs des dels qui retransmeten el que viuen, fins els que ho veuen tot en clau esportiva passant pels amants de “fer safareig” que saben totes les coses que passen entre els amics, companys de feina o veïns de l’escala. Aquests darrers no s’han llegit bé allò de donar veu a les parts i no emetre opinions...

L’escriptura és una acció terapèutica. Molt sovint ens aconsellen que fem un diari on exposar el que sentim, pensem, vivim. Ajuda a aclarir les idees. En aquest cas no parlaríem de periodisme però i quan ens dediquem a crear opinió? 

Hi ha una part del periodisme que es dedica a crear opinió. Hi ha tot un codi deontològic que alguns es salten intentant manegar els mitjans de comunicació a la seva voluntat quan haurien de ser fidels a la Veritat, amb majúscules, no a la petita veritat, en minúscules, dels uns o dels altres. Hi ha coses que fan riure (o plorar) com el nombre de participants en actes col.lectius com a manifestacions que segons els organitzadors són una cosa i segons els mitjans trobem dades diferents... tant difícil és.... aquí sí que hi deu haver una dada objectiva després expliquem-ho com vulguem però hi ha una dada objectiva en la qual tots hauríem d’estar d’acord i de vegades no ho sembla.... què difícil ho té el sant amb tanta gent “que mira a Soria” entre els seus protegits...

21 de gener Santa Agnès i 1972 "American pie" número 1 al Billboard

Hi ha músiques que ens recorden moments importants de la nostra vida. 

El disc del qual avui en faig comentari va ser molt important per a mi. Va ser el meu primer disc en anglès. Jo era molt joveneta i en aquell moment amb les amigues de l’escola ens canviàvem cintes de casset en els que enregistràvem les cançons que ens agradaven de la ràdio. A casa meva hi havia: els discos dels meus pares (sarsueles, èxits dels festivals d’Eurovisió i de la Cançó Mediterrània, els “ indios tabajaras”, Genn Miller...) i els infantils. I, de sobte,va aparèixer, gràcies al meu cosí gran el primer disc en anglès. Aquests sí que va ser un punt d’inflexió que ens feia deixar enrere les cançons d’Enrique i Ana, del Parchís, dels Nins i de la família Picarol per entrar al grup “dels grandets”. Després van seguir els Beatles, Pink Floyd, Supertramp... però el que havia obert la finestra al món, en el meu cas, va ser “American pie”.

“American pie” va ser tal dia com avui de 1972, número 1 de Billboard. La cançó era un tema  de Don McLean. Estava inspirada en la  mort de Buddy Holly, en aquell dia en que "the music died”.  Anys més tard, Madonna va fer una personal versió de ball per a la pel.lícula “The next best thing”.

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

18 de gener Adam i Eva i al 2002 l'ONU protegeig el Cap de Creus i les Illes Medes

Marxem a l’inici dels temps... a la Bíblia s’explica la història de la creació per fer palesa la relació de Déu amb els homes. Una relació directa i amorosa. Avui recordem Adam i Eva. Uns personatges que sastres i jardiners van tenir com patrons per ser els primers de fer els seus oficis. Una curiosa associació... 

Podriem dir que aquesta costa gironina és un tros de Paradís. De moment ben lligat, "si non e vero e ben trovatto" que diuen els italians. Ens situerm en una de les zones més boniques del món. L'any 2002 l'ONU va catalogar com a zones protegides el Cap de Creus i les Illes Medes. Les ones han esculpit amb la seva força els Pirineus que descansen al mar. El cel, el mar, la tramuntana...

El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord. Engloba els municipis d'El Port de la Selva, La Selva de Mar, Llançà, Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga. Forma un litoral extremadament abrupte, d'aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats, escollís de roques descarnades per l'erosió i els vents, prats i boscos a l'interior, i amagades cales d'aigües transparents, sovint només accessibles des del mar. Com a punt més oriental de la península Ibérica, és un punt important de flux d'aus migratòries. Hi ha restes del poblament d'aquesta zona ja durant el període prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de dolmens. Durant l'antiguitat els rodis fundaren a prop de l'istme, Roses. Més al Nord ja en ple cap de Creus trobem Cadaqués i més al nord hi ha, a les acaballes del cap, el Port de la Selva. Durant l'època medieval es funda el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ben entrat el segle XX es crea el Parc Natural del Cap de Creus. 

Les illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava, a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Aquest arxipèlag està format per set illots i algun escull. Els set illots són, de més a menys extensió: la Meda Gran (18,7 ha), la Meda Xica (2,6 ha), el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferranelles. L'arxipèlag és, de fet, la continuació del massís del Montgrí. És un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. Moltes empreses hi organitzen viatges amb vaixells de fons transparent, com també itineraris per practicar-hi el submarinisme. Són també un important atractiu per als aficionats de la fotografia de paisatge o submarina.ial interès biològic submarí. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins de Posidònia oceànica, font important de productivitat. Les múltiples coves del fons de les illes permeten el desenvolupament de corall vermell, extret durant molts anys i actualment en franca recessió, fet que n'impedeix qualsevol extracció sota pena de sanció.

4 de novembre Santa Bàrbara

Santa Bárbara és la patrona dels qui treballen amb explosius (artificiers, militars d’artilleria, miners... )  també dels electricistes i dels qui treballaven a les canteres, per això sol apareixer en quadres amb blocs de pedra.

En català tenim una dita molt popular que diu que la gent “només se’ n recorda de Santa Bàrbara quan trona” fent referència a la falta de previsió i a les lamentacions de l’últim moment quan ja no hi ha res a fer.

M’ha cridat l’atenció que la festa de Santa Bàrbara o Aaid al Barbara es celebra també entre els cristians de Síria, Líban, Jordània i Palestina, entre els àrabs cristians. És un dia de festa similar a Halloween en el que els infants es disfressen  i demanen dolços per les cases en  record de la santa.

Un altre detall curiós fa referència a la llegenda oral de la persecució de Santa Bàrbara. Es diu que mentre fugia va córrer per un camp de blat acabat de sembra que va créixer a l’instant per ocultar per on ella havia passat i amagar el seu rastre. Actualment es recrea aquest miracle simbòlicament sembrant llavors de blat (o cigrons, grans de civada,faves o llenties...)  en un cotó en la festivitat de Santa Bàrbara. Les llavors germinen i creixen fins a tenir 15 centímetres a temps per Nada, fent servir els brots per decorar el pessebre, que generalment se posa en aquell indret sota l’arbre de Nadal. 

3 de desembre Sant Francesc Xavier, patró de Navarra

Francesc Xavier fou un rellevant missioner jesuïta, membre del grup precursor de la Companyia de Jesús i un estret col.laborador del seu fundador, Sant Ignasi de Loyola. Va destacar per les seves missions que es van desenvolupar a l'extrem orient i el Japó. Va rebre el sobrenom de l'Apòstol de les Índies. Fou canonitzat pel Papa Gregori XV el 1622 juntament amb sant Ignasi de Loyola, santa Teresa de Jesús, sant Isidre Llaurador i sant Felip Neri.

Ha estat nomenat patró de diversos llocs i obres:

El 1748 és nomenat patró de totes les terres a l'est del Cap de Bona Esperança.

El 1904 és nomenat patró de l'Obra de la Propagació de la Fe.

El 1927 el Papa Pius XI el nomena patró de les missions juntament amb Santa Teresa del nen Jesús.

És també patró de la branca dels caminants dins del moviment d'Scouts Catòlics.

És copatró de Navarra, juntament amb sant Fermí de Pamplona i se celebra l'onomàstica el dia 3 de desembre, l'aniversari de la seva mort. Anualment, els primers dies de març, se celebra una massiva peregrinació en el seu record al Castell de Javier, coneguda com la Javierada.

Avui felicitem d’una manera especial a tots el “navarricos” i a tots els que es diuen Xavier.

30 de novembre Sant Andreu i demà...comença l'Advent

Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Ανδρέας Andreas) conegut com Sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com a sant a tota la cristiandat. A Catalunya hi ha molts pobles que el tenen com a patró i era un nom molt freqüent. Estan de festa Major pobles com Sant Andreu de Llavaneres, Sant Andreu de Maians, fan una festa especial a Manresa, i el barri de Sant Andreu de Barcelona està ple d’activitats festives fins el proper cap de setmana.

L’Advent és el temps de preparació al Nadal. Comença l’any litúrgic pels catòlics. Les grans festes requereixen d’una preparació no únicament externa sinó també interna o espiritual. Aquests quatre diumenges abans de Nadal conformen un temps en el qual anirem entrant en el Misteri. Hi ha tres personatges bíblics en aquests temps d’Advent: Isaïes, Joan Baptista i Maria. Ells tres preparen de maneres diferents però molt concretes el camí cap a Jesús. Cada setmana anirem encenent una espelma en la corona d’Advent  que es un calendari visual que ens mostra que Nadal s’apropa il.luminant la nostra foscor.

11 de novembre Sant Martí, Martí Pol i Marc Márquez

Hi ha dies que s'ens acumula la feina. Avui tenim tres temes estrella i d'altres que he deixat pel camí:

1.- Sant Martí: Conegut com a San Martí de Tours va ser el primer sant no màrtir de l’església amb festa litúrgica. Es molt coneguda la seva història sent tribú romà va trobar un pobre que passava fred i ell baixant del seu cavall va partir la seva capa en dos,li en donà una al pobre. Diuen que a la nit, en somnis va veure Jesús amb la seva capa que li somreia. “El que feu als més petits, més pobres, a mi m’ho feu”.

M'ha agradat aquesta cita perquè de vegades triem la nostra vida i altres ella ens tria a nosaltres: “va ser soldat sense voler, monjo per devoció i bisbe per obligació”. Va exercir quasi trenta anys de bisbe i es va guanyar l’afecte dels més desvalguts, però no d’alguna part del clero que volien viure tranquils i l’amuinaven constantment amb falses acusacions i diuen que ell deia: “si Crist va suportar Judes, perquè no hauria jo de suportar aquests germans meus?”

Avui és Festa Major a moltes poblacions, a Arenys de Munt, i al barceloní barri del Clot...

2.- Avui és també l’aniversari de la mort del poeta Martí Pol. Us recomano, per la canalla, un espectacle infantil, de la Companyia Marduix, basat en poemes de Matí Pol  que tindrà lloc aquest diumenge a les 12 a la  Sala Atrium (c/ Consell de Cent 435) que porta per títol “Pel camí de les paraules”.  

3.- Felicitats Marc Márquez! La força, la il.lusió, l’encert, el fer senzilles les coses més difícils i l’etern somriure –fins i tot quan ha de plegar abans d’hora per un error – el fan una persona especial. A més és Campió del Món de Motociclisme en l’any del seu debut. La meva mare diria que això ja és “la repera”, la seva  expressió dedicada a aquelles coses excepcionals. Moltes felicitats !

6 de novembre Felicitats Gisela !

L’esport més present en el nostre entorn és, sens dubte i de manera aclaparadora, el futbol. Els altres esports, més o menys minoritaris, lluiten per tenir un lloc als mitjans de comunicació. Però hi ha un esport, del qual ja fa nou anys que en parlem un cop l'any, per deixar constància de que la Campiona del Món va néixer a casa nostra.

El kite-surf que es practicava, des de fa molt de temps, a Indonesia on les condicions del mar i del vent el fan possible. Passa a ser un esport modern quan l’any  1977 es patenta la taula i l’estel. Requereix unes condicions de vent especials que no es donen a Espanya. Només es pot practicar seriosament a una platja de Tarifa i a Lanzarote (podem veure també estels a l’Estartit, Santa Pola, Calpe o Cullera però pocs dies l’any). Per tant, se’ns fa estrany que la Campiona Mundial d’aquest esport sigui una noia de Premià de Mar, amb només 19 anys. Més excepcional encara és, que es tracti del seu novè títol mundial. Quantes hores d’entrenament hi ha darrera aquests títols.... quants sacrificis....  Gisela Pulido, amb només 19 anys, va guanyar ahir el seu novè mundial de kite-surfing. Moltes felicitats, Gisela! Pel mundial d’ahir i per seguir lluitant sense defallir desprès de vuit mundials i una tercera posició l’any passat. El teu temps no ha acabat. Moltes Felicitats !

Avui és Sant Sever, bisbe de Barcelona l’any 300. Formàvem part de la província Tarraconense i l’edicte de l’emperador Dioclecià manava perseguir els cristians. Va morir màrtir i s’el invoca pels mals de cap i migranyes. La seva església, barroca, és a prop de la catedral de Barcelona, la coneixeu?

Felicitem a les Isabels, me les vaig deixar ahir però... diuen que “tots els sants tenen capvuitada”...

4 de novembre 1974 s'inaugura el pont aeri Madrid Barcelona

Quantes vegades el meu pare em parlava de les dificultats que hi havia als anys 60 per viatjar a Madrid. Ell hi va haver d’anar per feina, sovint dos cops per setmana, com a President de l’Ensenyament Privat, no religiós, d’Espanya per entrevistar-se amb els ministres de torn o preparar la Llei d’Educació del 70. La carretera era horrorosa, ni parlar d’anar-hi en cotxe –un perill afegit-. Em mostrava, quan era petita,  amb el somriure de costat, un plec gruixut de bitllets d’avió. Alguns eren d’un avió amb hèlixs, li deien “el pajarito”, i explicaven que si arriba a caure alguna vegada no haguessin sortit ni a les notícies. Finalment, tal dia com avui del 1974 es va inaugurar el pont aeri. Sempre recordaré l’anècdota d’aquell viatge maleït que es va anar retardant en aquell aeroport on podies veure enlairar i aterrar els avions des de aquella terrassa immensa... i van fer dues vegades en avió fins a Madrid i per la boira no van poder aterrar i van haver de tornar a Barcelona. Finalment van agafar el tren tota la nit i al arribar a Madrid, allà es van trobar amb un gran cartell que deia: “Con Iberia, usted ya habría llegado” i tot el grup de Barcelona van esclafir a riure... finalment van poder fer la reunió i, vinga! a tornar cap a Barcelona, “que hi falta gent”. Va ser una temporada de no parar. Avui, al segle XXI es veu senzillíssim, anar i tornar en el dia, amb el pont aeri i l’Ave. Com han canviat les comunicacions....

Felicitem als Carles que avui és el seu sant!

Tal dia com avui del 1922 Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon però... en parlarem un altre dia (de ben segur que l’Anna, l’Albert, l’Andrea i en Dani no m’haguessin perdonat que no n’hagués fet menció).

Felicitats ! és Tots Sants!

Avui és el nostre dia! Dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran  pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda. 

Avui em sento contenta. És el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!