21 de març Dia Mundial de la Poesia

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb les paraules de la UNESCO. Comencem amb les paraules de la Sra. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.

«En retre homenatge a aquelles i aquells per als que la paraula lliure, font d'imaginació i d'actuació, és l'únic instrument, la UNESCO reconeix el valor de la poesia com a símbol de la creativitat de la ment humana. En donar forma i paraules al que encara no té ni una cosa ni l'altra (la bellesa inexplicable que ens envolta, els enormes sofriments i la misèria del món), la poesia contribueix a l'expansió de la nostra humanitat comuna, i ajuda a fer-la més forta, més solidària i més conscient d'ella mateixa. »

Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i la florida de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.

D'altra banda, aquesta diada té com a propòsit promoure l'ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals de poètics; donar suport a les petites editorials; crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d'art, sinó una via d'expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seva identitat; i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.

La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovada per la UNESCO durant el seu 30è període de sessions, que es va celebrar a París el 1999. La UNESCO anima els estats membres a prendre part activa en la celebració del Dia Mundial de la Poesia, tant a nivell local com nacional, amb la participació de les ONG i de les institucions públiques i privades: autoritats locals, escoles, associacions poètiques i culturals, museus, editorials, etc.

Suggeriments:  avui us proposem cercar poesies o escriure’n. Ara que estem en cap de setmana podem aprofitar per jugar amb les paraules. També us proposem dibuixar sobre poemes escrits. La poesia també pot transmetre sentiments... i podríem proposar maridatges entre músiques i poemes...  realment podem fer moltes coses partint de la poesia... és el teu torn!

1 de febrer 1850 neixen els segells 2002 l'euro està sol

Avui, primer de febrer parlarem de diners....

El primer de febrer de 1850 a Espanya entra en vigor el nou sistema de Correus, mitjançant el qual és el remitent, gràcies als nous segells adhesius, el que paga el cost del franqueig. Ai caram! Ara que tot és virtual recordem el sistema de Correus. Durant molt de temps una carta era la única manera de tenir notícies dels que estaven lluny. El telèfon, les conferencies per Skype... tot això és supernou. Quan intentem refer el passat moltes vegades una de les fonts són les cartes que la gent s'escrivia. El que en diem el gènere epistolar. Tenien un temps diferent de la immediatesa dels nostres correus o xats però portaven tota la intensitat de la vida.

Les monedes i bitllets d'euro van entrar en circulació l'1 de gener de 2002 als 12 estats de la Unió Europea que van adoptar l'euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. A més també van adoptar l'euro aquell any els microestats europeus de Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino, que tenien acords amb països de la UE. Durant el mes de gener van conviure les dues monedes i a partir de l’1 de febrer ja va desaparèixer definitivament la pesseta, antiga moneda espanyola, tot i que encara te la poden canviar a euros en el Banc d’Espanya.

A l’actualitat l'euro (€) és la moneda usada per les institucions de la Unió Europea (UE), així com la moneda oficial de l'eurozona, formada per 19 dels 28 Estats membres de la UE. Aquests 19 Estats són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, i Portugal. A més, 4 microestats europeus tenen acords amb la UE per a l'ús de l'euro com a moneda: Andorra, Ciutat del Vaticà, Mònaco, i Sant Marino. D'altra banda, l'euro ha estat adoptat de manera unilateral per Montenegro i Kosovo. La fan servir més de 337 milions d'europeus. Tot i això, cal recordar que hi ha nou països de la Unió Europea no han adoptat la moneda única: Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Hongria, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia.

Suggeriment: us agradaria rebre una carta? Us agradaria escriure a algú? Sovint les nostres comunicacions són efímeres però les de les cartes... queden. Pot ser un detall escriure a algú... tota una sorpresa de les que no valen diners i es recorden sempre... 

24 de març 1905 mor Juli Verne 1949 neix Joaquim Maria Puyal 1973 llençament del disc de Pink Floyd "The dark side of the moon"

Els protagonistes del dia d’avui saben fer servir les paraules i la música per a comunicar.  

L’escriptor francès Juli Verne va morir tal dia com avui i se’l considera com un dels  pares de la ciència ficció. Va imaginar coses impossibles en el seu moment però que ara s’han fet realitat. Ens venen al cap un nombre limitat d¡obres però va escriure cinquanta-cinc novel.les (podeu consultar el llistat d’obres a la wikipèdia) . Títols com “la Volta al món en vuitanta dies”, “Vint-i-cinc mil llegues de viatge submarí”, o “De la terra a la Lluna” s’han fet realitat. L’únic que encara no s’ha fet realitat ha estat “Viatge al Centre de la Terra”, de moment ningú hi ha arribat. És el segon escriptor més traduït del món després d’Agatha Christie.

Joaquim Maria Puyal es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment amplià els seus estudis amb una llicenciatura en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convençut que el treball dels periodistes podia contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística del català, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista. És el nom d’un periodista que molts associem a Catalunya Ràdio, més exactament a les retransmissió del futbol en català. Però va començar fent  futbol en castellà i va narrar més de 500 partits fins que el 5 de setembre de 1976 ell va retransmetre el primer partit en català des de la república. Moltes de les seves expressions s’han fet un lloc en el vocabulari periodístic des de la bimba fins a jugar-s’hi un pèsol passant pel “Urruti t’estimo”o per l’”escapolir-se de l’escomesa”. Ell ha estat present, i ens hi ha fet estar a molts, en els grans moments del barcelonisme: Sevilla, Paris, Basilea, Wembley, Roma... ens els bons moments i en els dolents ell, ha estat allà i ha fet que molts veiessin la tele tot sentint en Puyal. La meva àvia, la meva mare l’admiràven, veien i sentien el Barça a través de les seves paraules. Però és molt més que això. Professionalment també ha treballat a la televisió (va començar a Miramar i ha presentat o dirigit programes com el "Vostè Pregunta",  “La vida en un xip”,  “Un tomb per la vida”, “Tres pics i repicó” i “El joc del segle”) i ha escrit llibres i donat classes... i ha fet molta feina callada des de una voluntària privacitat. L’any 2011 va ser escollit català de l’any i ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva llarga trajectòria. Avui fa 65 anys, espero que segueixi fent-nos gaudir amb les retransmissions i amb el seu bon fer.  Per molts anys, mestre!        

Pink Floyd acabava de publicar un impecable “Allan Parsons Project” i en set setmanes van enregistrar un àlbum clàssic “The dark side of the moon” gràcies a la fusió de la música electrònica i el rock, el blues... amb cançons tan importants com “Money”, “Time, “The great Gig In the sky” o “Us and Them”. Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del neixament, de la mort… temes tractats d’una manera tan exquisida que fan que la prestigiosa revista Rolling Stone situa a “The dark side of the moon” en el lloc 43 dels “500 millos àlbums de tots els temps”.

La música i la paraula són mitjans per comunicar. Fem los servir amb propietat (correctament i amb cura).

12 de març 1945 mor Anna Frank

Tal dia com avui moria de tifus, al camp de concentració de Berger-Belsen, Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank. Ella va ser una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. És autora d'un diari íntim escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial. El diari li van regalar a Anne per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels fets en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d'agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel.lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank és una de les víctimes més conegudes de l'Holocaust. 

Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família marxà de Frankfurt a Amsterdam amb la intenció d'escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus s'intensificaren i la seva família s'amagà, el juliol de 1942, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere, de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia uns 13 anys. Després de dos anys en aquest refugi, el grup fou traït i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anne moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-lo. Originalment, es va publicar amb el títol “Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1 Augustus 1944” (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).

Molta gent escriu diaris, de fet un fantàstic exercici que fa que amb el temps recordem quines coses eren importants per a nosaltres en un moment determinat... ens ajuda a repassar el dia, a ser conscient del que sentim, de com vivim i ens permet a partir d’avui construir el demà que vulguem, fer un camí conscient.  

24 de gener Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes

El periodisme és l'activitat de recopilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment a fets notables. Com que els fets simultanis són infinits, el periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a la objectivitat. Hi ha un codi deontològic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts i no opinar en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informació a través de diferents medis: així, existeix el periodisme gràfic (premsa escrita), però també oral (ràdio), visual (televisió) o multimèdia (internet).

Molts són els periodistes professionals però seguint la mateixa definició tots en coneixem un bon grapat de periodistes amateurs des dels qui retransmeten el que viuen, fins els que ho veuen tot en clau esportiva passant pels amants de “fer safareig” que saben totes les coses que passen entre els amics, companys de feina o veïns de l’escala. Aquests darrers no s’han llegit bé allò de donar veu a les parts i no emetre opinions...

L’escriptura és una acció terapèutica. Molt sovint ens aconsellen que fem un diari on exposar el que sentim, pensem, vivim. Ajuda a aclarir les idees. En aquest cas no parlaríem de periodisme però i quan ens dediquem a crear opinió? 

Hi ha una part del periodisme que es dedica a crear opinió. Hi ha tot un codi deontològic que alguns es salten intentant manegar els mitjans de comunicació a la seva voluntat quan haurien de ser fidels a la Veritat, amb majúscules, no a la petita veritat, en minúscules, dels uns o dels altres. Hi ha coses que fan riure (o plorar) com el nombre de participants en actes col.lectius com a manifestacions que segons els organitzadors són una cosa i segons els mitjans trobem dades diferents... tant difícil és.... aquí sí que hi deu haver una dada objectiva després expliquem-ho com vulguem però hi ha una dada objectiva en la qual tots hauríem d’estar d’acord i de vegades no ho sembla.... què difícil ho té el sant amb tanta gent “que mira a Soria” entre els seus protegits...

Més de cent posts

A base d’escriure vaig sumant... han sortit un munt de temes... cada dia permet diverses coses i escullo el que més interessant em sembla. Permet combinar informació i opinió i és que de tot se’n pot aprendre i el món és tan interessant... Torno a tenir la disciplina d'escriure cada dia. Hi ha molta feina darrera, moltes hores de cercar els temes i un cop tinc els títols cal aconseguit més informació. Hi ha coses que ja coneixia i d’altres que són noves per a mi. Ara potser després d’aquests primers 100 posts ja arriba el moment de fer-ho saber. És el moment de fer-ne publicitat. Fer-ho saber a amics i coneguts...