Durant els anys del franquisme (sobretot al començament) en el nostre país la religió catòlica ha estat obligatòria, però no només a les escoles sinó a la vida en general. Per matricular-se en una escola uns dels documents oficials que es demanava era la partida de baptisme. Per tant ningú es qüestionava si batejar o no un infant, es feia i prou. No hi havia possibilitat de casar-se per “lo” civil i per tant tots els matrimonis es celebraven a l’església. No hi havia la llibertat de poder professar una fe o una altra o de no fer-ho. Avui amb aquesta llibertat ha arribat, per alguns, un desconeixement d’aquest camp. És una pena perquè culturalment és imprescindible per entendre la nostra cultura europea. Però això ens permet que avui els que es consideren creients ho puguin ser de debò i no només de nom perquè toca.
Avui l’Església catòlica celebra la Pentecosta. La Pentecosta (del llatí pentecostés literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia") o Pasqua Granada és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció (Pasqua Florida) i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal. L'eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.
La seva festa és movible, ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, que es realitza amb un càlcul lunar, el que dóna com a resultat una data variable cada any. Sent aquesta Pasqua celebrada a dates diverses, segons la varietat de les confessions cristianes, en conseqüència la Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme.
El dilluns de Pentecosta és dia de festa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Suïssa.
L'Església Ortodoxa celebra el dilluns de Pentecosta com el Dia (o el Dilluns) de l'Esperit Sant i en particular el fet històric del seu descens en els sants apòstols a la Pentecosta. En la litúrgia de dilluns de l'Esperit Sant, es canten molts dels mateixos himnes del dia de Pentecosta. L'endemà s'anomena el Tercer Dia de la Trinitat.
L'Esperit Sant prové de l'emanació de l'amor de Déu i de Jesús per protegir l'Església i difondre el missatge de la bona nova. Per al catolicisme, això és dogma de fe, recollit en el concili de Nicea. L'Església ortodoxa, en canvi, creu que és només una emanació de Déu Pare.
Els "fruits" o efectes es veuen en la caritat, l'alegria, la pau, la paciència, l'amabilitat, la bondat, la generositat, la gentilesa, la fidelitat, la humilitat, l'autodomini i la castedat. Són dotze perquè és una xifra simbòlica i representa la unió de totes les virtuts.
A l'Evangeli està associat al do de llengües i altres capacitats miraculoses. Ajuda els creients a viure d'acord amb els preceptes cristians i a sentir amor pel proïsme. El cristià pot rebre directament la seva força o "caràcter" mitjançant els sagraments.
Els dons de l'Esperit Sant es classifiquen en set aspectes: el primer es basa en la saviesa; el segon, en l'enteniment; el tercer, en el consell; el quart, en la fortitud; el cinquè, en la ciència; el sisè, en la pietat, i en darrer lloc hi ha el Temor de Déu.
El Do de la Saviesa és concebut per l'Esperit Sant i permet apreciar el que es veu de l'obra divina.
El Do de l'Enteniment és el que porta al camí de la contemplació, el camí per apropar-se a Déu.
El Do del Consell permet decidir amb encert i aconsellar els altres fàcilment i en el moment necessari amb la voluntat de Déu.
El Do de la Fortitud és el que l'Esperit Sant concedeix al fidel per ajudar en la perseverança; és una força sobrenatural.
El Do de Ciència és el que permet accedir al coneixement, és la llum invocada pel cristià per sostenir la fe del bateig.
El Do de la Pietat. El cor del cristià no ha de ser ni fred ni indiferent. La fe i l'acompliment del bé és el do de la pietat, que l'Esperit Sant vessa en les ànimes.
El Do sant del Temor de Déu és el que salva de l'orgull sabent que tot es deu a la misericòrdia divina. No s'ha d'entendre com a "por" de Déu, sinó com el respecte degut a la divinitat i santedat de Déu en la relació amb Ell.
Però tot això no són només paraules. Aquells que som creients avui demanem amb més intensitat que siguem capaços de rebre els dons l’Esperit Sant i que això es vegi en la nostra vida de cada dia. És una festa molt especial. Les lectures ens parlen d’uns apòstols desorientats, espantats, amagats que gràcies a la força de l’Esperit surten i fan arribar a tot el món el que han viscut i que això dóna sentit a les seves vides. Ja han passat cinquanta dies des de l’alegria de la Pasqua, de la Resurrecció. Ara començarà el temps ordinari fins l’Advent però, tot i que tingui aquest nom, és extraordinari perquè aquest Déu que ens estima, que va nèixer a Betlem, que va morir a la creu i que va ressucitar, aquest Déu es queda amb nosaltres per sempre.
