Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia Mundial del Teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia Mundial del Teatre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de març del 2022

27 de març Dia Internacional del Teatre 1952 Neix Josep Lluís Duran i Lleida 1955 Neix Mariano Rajoy 1981 Neix Quim Gutiérrez

 

El 27 de març es celebra el Dia Internacional del Teatre des del 1962. Des del 20 de març que es celebra el dia del Teatre Infantil i Jovenil fins avui hi ha un seguit d’activitats als teatres del país dins de la la campanya Tothom al Teatre amb descomptes en les entrades, visites guiades o activitats després de les representacions. El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe. A l'obra teatral, un o més personatges tenen almenys un objectiu immediat i gairebé sempre almenys un conflicte dramàtic, que pot ser intern o extern. Avui dia les arts escèniques són una de les poques formes d'art en què l'artista i qui gaudeix de l'obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts escèniques.

El teatre és una de les activitats més completes del món cultural. És com la natació del món cultural. Llegim, imaginem, interpretem, hi trobem vestuari, decorats, atrezzo, música… i vivim móns i situacions properes o allunyades però sempre riques que poden tocar-nos l’ànima. Pel teatre és la nostra imatge d'avui per l'obra "La filla del Mar" actualment en cartell a Barcelona.

Avui a més recordem l’aniversari de dos polítics i d’un home del món de l’espectacle.

Josep Antoni Duran i Lleida va néixer el 27 de març de 1952. És un advocat i polític català que va començar la seva carrera com a paer segon a la Paeria de Lleida, càrrec que deixà l'any següent en ser nomenat director general d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982. El  1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats. De 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu. El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins al 2001. Va ser president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats entre 2004 i 2016. També va ser president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya entre 1982 i 1984, i posteriorment entre 1987 i 2016. A les eleccions generals espanyoles de 2015, va ser cap de llista per Barcelona per Unió. El seu partit no va obtenir representació al Congrés. El 16 de gener de 2016 va anunciar que deixaria el càrrec de president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica durant el congrés que el partit realitzaria el 16 d'abril del mateix any. Un any després, el partit es va veure forçat a desaparèixer, degut a la manca de presència institucional.

Mariano Rajoy Brey va neixer tal dia com avui de 1955 a Santiago de Compostel·la. És un polític espanyol, que va exercir com a cap de l'oposició parlamentària durant els dos mandats (2004-2008 i 2008-2011) del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Després va ser president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat. Va deixar un seguit de perles comunicatives molt interessants com tota la historia de l’alcalde i els veins, “y la europea?”, “un plato es un plato y un vaso es un vaso” o  “los catalanes hacen cosas”… Fou ministre als governs de José María Aznar en diversos àmbits entre el 1996 i el 2003, i com a vicepresident de l'Executiu del 2000 al 2003. Entre el 2003 i el 2004, quan va ser elegit president del Partit Popular, va exercir el càrrec de secretari general de la formació. Va ser president del Partit Popular fins al 21 de juliol de 2018 quan en el 19è congrés del Partit Popular va sortir elegit Pablo Casado com a president de la formació.

Joaquim Gutiérrez i Ylla, conegut com a Quim Gutiérrez, va néixer a Barcelona el 27 de març de 1981. És un actor català que començà la seva carrera artística amb dotze anys a la sèrie “Poblenou” de Televisió de Catalunya i la continua al teatre amb obres com “Unes polaroids explícites”, “Dissabte, diumenge i dilluns” i “Romeu i Julieta”. El 2000 torna a Televisió de Catalunya per a interpretar el paper de David Peris a la telenovel·la “El cor de la ciutat”, que li serveix de trampolí quasi definitiu per a la seva carrera. Deixa la sèrie el 2005 perquè tenia altres compromisos, tant a la televisió com al cinema. Durant l'any 2006 va estrenar dues pel·lícules, “Azuloscurocasinegro” de Daniel Sánchez Arévalo i “Sense tu” de Ramon Masllorens, així com la sèrie Génesis: en la mente del asesino, emesa per Cuatro. L'èxit que va aconseguir amb aquestes pel·lícules va ocasionar-li també el reconeixement a escala estatal i diversos premis, d'entre els quals destaca el Goya al millor actor revelació per “Azuloscurocasinegro”. L'any 2011 protagonitzà, juntament amb la banda musical Els Amics de les Arts, l'anunci promocional d'Estrella Damm “Què tenim?”. Desprès han vingut un munt de pel·lícules. Hem rigut molt amb ell participant en  comèdies com “Primos”o “Te quiero, imbécil”… 



divendres, 27 de març del 2020

27 de març Dia Mundial del Teatre



L'any 1948, diferents personalitats del món teatral, van proposar, conjuntament amb la UNESCO, la creació d'un Institut Internacional de Teatre (ITI / UNESCO) que, avui dia, és l'ONG més famosa en el camp de les arts escèniques.

En una de les reunions que anualment manté l'Institut, concretament a Hèlsinki i després a Viena en el novè congrés mundial de l' ETI en juny de 1961, el president Arvi Kivimaa,va proposar en nom del Centre Finès i recolzat pels Centres Escandinaus,la creació d’un Dia Mundial del Teatre. Aquesta proposta va ser aprovada per aclamació.

Es va triar el 27 de març perquè en aquesta data, de l’any 1962, va tenir lloc l'obertura de temporada i inauguració del Teatre de les Nacions de París. Des de llavors, personalitats de la talla de Jean Cocteau, Arthur Miller, Laurence Oliver, Richard Burton, Luchino Visconti, etc ... han estat escollits per a escriure el missatge que es llegeix en motiu d’aquesta diada a tots els teatres que pertanyen al ITI.

El teatre, com part de la literatura que és, ens omple l’esperit i ens permet viure altres vides diferent de la nostra. Viure-les en la nostra imaginació quan llegim teatre i ser espectadors de la vida quan estem asseguts al pati de butaques. Però també ens permet ser protagonistes, actors, tècnics, fins i tot escriptors... A les escoles és un recurs molt treballat (hauria de ser-ho) perquè permet exercitat habilitats socials des de una altra persona i això lluny de separar-nos, ens complementa i ens uneix. Visca el Teatre!!!

Diuen que hi ha unes obres que són les més representades… les has vist? les has llegit? Les has legit? (existeixen els audio llibres o les actuacions a TVE) : Romeo y Julieta de Williams Shakespeare, La Celestina de Fernando de Rojas, La Divina Comedia de Dante Alighieri, Don Juan Tenorio de José Zorrilla, Hamlet de Williams Shakespeare, Fuente Ovejuna de Lope de Vega, Sueño de una Noche de Verano de William Shakespeare, La Vida es Sueño de Calderón de la Barca i La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.

Aquest cap de setmana si continuem confinats haurem de ser creatius perquè no podrem anar al teatre. Quan tot això acabi.... per celebrar la diada podríem anar al teatre... se’n fa de tota mena: comèdies i drames, professionals i amateurs, contemporanis o clàssics... trieu i gaudiu del teatre!



dimecres, 27 de març del 2019

27 de març Dia Internacional del Teatre


Quan s’obre el teló per un segon s’atura tot. Els llums en marquen on és la realitat que viurem durant una estona. El teatre ens porta a veure i viure altres situacions, altres temps, altres móns... a veure el món amb altres ulls que no són els nostres... el teatre ens obre al món.  Veure’l és fantàstic però viure’l ens deixa sense paraules perquè si el moment d’obrir el teló és màgic quan els llums s’apaguen i es tanca el teló ens queda l’escalf dels aplaudiments, la complicitat amb el públic i la satisfacció de la tasca ben feta. D’una tasca d’equip en la que tots des dels tècnics de llums i so fins la part de perruqueria, maquillatge o sastreria passant pels actors que són els qui donen la cara... el teatre és una gran tasca d’equip amb el director com a cap de sala.

Avui Dia Internacional del Teatre vull recordar tres persones que m’han fet estimar el teatre. El meu pare que va viure el teatre amateur des d’Els Pastorets fins a la sarsuela al Centre Moral del Clot. Fa quasi vint anys qu va morir i encara avui puc tancar els ulls i sentir, amb la seva veu, el monòleg de “La Vida es Sueño”... 

"Yo sueño que estoy aquí
de estas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños,( amb una pausa molt ben posada...) sueños son.”

L'altra persona va ser la Srta. Elena Gallego (que després es va donar a conèixer com la propietària del conill "Carlitos" a Veterinàris) amb qui vaig descobrir la Literatura en Majúscules amb aquells llibres de lectura obligatòria de 3r de BUP i COU i amb les que tan vaig gaudir. I aquell vespre que vàrem anar a veure "Les tres germanes" d'Antoni Chéjov i el teatre fòrum que vam fer a casa seva amb els companys de classe.

I la tercera persona és la Srta. Mª Teresa Pous, mestra amb majúscules de l'Escola del Carme, de Cultura i de Menéndez Pidal. Amb ella he compartit tants temps de bambalines en les seves adaptacions personals de tants clàssics des d’ “Antígona” o “Lisitrata” fins “El Petit Princep” o el “Fill meu, estàs despatxat” passant per les diades de Sant Jordi recordant Darwin, la literatura, les activitats per la Pau o els pregons del Carnaval. Molts dels seus alumnes hem sortit amb el cuquet del teatre i recordem aquell minut de glòria sobre l’escenari que ens va fer comprendre que l’esforç era necessari per l’èxit i que sols potser arribaríem lluny però no tan bé com acompanyats dels nostres companys de viatge.

Gràcies a tots els que feu teatre perquè ens seguiu mostrant el món per un forat. Visca el Teatre!  




dijous, 27 de març del 2014

27 de març Dia Mundial del Teatre


L'any 1948, diferents personalitats del món teatral, van proposar, conjuntament amb la UNESCO, la creació d'un Institut Internacional de Teatre (ITI / UNESCO) que, avui dia, és l'ONG més famosa en el camp de les arts escèniques.

En una de les reunions que anualment manté l'Institut, concretament a Hèlsinki i després a Viena en el novè congrés mundial de l' ETI en juny de 1961, el president Arvi Kivimaa,va proposar en nom del Centre Finès i recolzat pels Centres Escandinaus,la creació d’un Dia Mundial del Teatre. Aquesta proposta va ser aprovada per aclamació.

Es va triar el 27 de març perquè en aquesta data, de l’any 1962, va tenir lloc l'obertura de temporada i inauguració del Teatre de les Nacions de París. Des de llavors, personalitats de la talla de Jean Cocteau, Arthur Miller, Laurence Oliver, Richard Burton, Luchino Visconti, etc ... han estat escollits per a escriure el missatge que es llegeix en motiu d’aquesta diada a tots els teatres que pertanyen al ITI. Enguany, celebrem el 52è aniversari del nostre Dia amb un manifest a càrrec del director sud-africà Brett Bailey que podeu trobar a la web de "El Timbal, Escola de Teatre de Barcelona (www.escolateatre.com).

El teatre, com part de la literatura que és, ens omple l’esperit i ens permet viure altres vides diferent de la nostra. Viure-les en la nostra imaginació quan llegim teatre i ser espectadors de la vida quan estem asseguts al pati de butaques. Però també ens permet ser protagonistes, actors, tècnics, fins i tot escriptors... A les escoles és un recurs molt treballat (hauria de ser-ho) perquè permet exercitat habilitats socials des de una altra persona i això lluny de separar-nos, ens complementa i ens uneix. Visca el Teatre!!!

Aquest cap de setmana per celebrar la diada podríem anar al teatre... se’n fa de tota mena: comèdies i drames, professionals i amateurs, contemporanis o clàssics... trieu i gaudiu del teatre!