El Dia de les Illes Balears es celebra cada any l'1 de març, en commemoració de la data en què entrà en vigor l' Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut de 2007. A més, el dia 1 de març de 1230, fou el dia de la creació del Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) que, encara que nominalment fos "de Mallorca", incloïa totes les Illes Balears.
La Llei 9/1984, de 30 d'octubre, va declarar l'1 de març com a "Dia de les Illes Balears", amb caràcter de festa oficial en tota la comunitat autònoma, però laborable; i sense perjudici que cada illa pogués tenir la seva pròpia diada per acord del seu consell insular respectiu. Es considerà per primera vegada com a dia no laborable en 1999 (Resolució de la Conselleria de Treball i Formació de 20 de novembre de 1998). Des del 2010 es presenta un programa d’activitats especials per celebrar la diada a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que van des de actes institucionals fins a proves esportives passant per jornades de portes obertes a edificis emblemàtics i museus.
Ja fa cinc anys que tal dia com avui moria a Barcelona José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes. Fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Amb la seva camisa negra i sol sobre l’escenari omplia els teatres per viure la seva passió: comunicar. Va fer diferents espectacles com “Pay-Pay”, “Ño”, “Sin palabras”, “.Ssscum!”, “Rubianes: 15 años”, “Rubianes, solamente” (editat en DVD), “La sonrisa etíope”... Pels que no el vau poder veure en directe us suggereixo que cerqueu el seu monòleg sobre “les tapes” i veureu la vitalitat que traspuava. Era ràpid, irònic, de vegades fins i tot àcid, pol.líticament incorrecte (les deia molt gruixudes..) i per això va tenir diferents polèmiques. Va rebre un gran nombre de Premis i va ser capaç d’omplir el teatre cada nit durant deu anys amb la mateixa funció. Era d’aquelles persones davant de les quals no pots quedar indiferent: o agradava molt o gens. Desprès de la seva mort un grup d’amics seus es van autoproclamar “viudes de Rubianes” per perpetuar el seu record. L’alcalde de Barcelona a la mort de l’actor, Jordi Hereu, va dir que tindria un espai amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Aquest any, als cinc anys de la seva mort (temps normatiu per aquests afers) Xavier Trias, actual alcalde de la ciutat, ha comunicat que si tot va com està previst a mitjans del 2015 en la confluència Borrell/Aldana/Paral.lel naixerà una plaça que portarà per nom Plaça de Pepe Rubianes, haurien volgut que fos un espai de la seva estimada Barceloneta però això hagués allargat molt el procés i calia posar fil a l’agulla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada