20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix Dr. Valentí Fuster Carulla 1940 Neix Carol Heiss 1987 Neix Marco Simoncelli 1989 Neix Bet Salom

 

Avui és Sant Sebastià. Tradicionalment s’associa aquest sant amb el pas dels temps. Es parla de l’augment de les hores de sol. “Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Sant Sebastià, burro serà qui no ho coneixerà”.

Avui començarem amb el Doctor Valentí Fuster Carulla. Un gran cardiòleg que és un gran divulgadorde la necessitat de tenir una vida saludable. El vint de gener de 1943 va néixer a Cardona, Valentí Fuster Carulla, un gran cardiòleg. Val la pena llegar els seus llibres o els articles en que d’una manera molt clara que és important posar de la nostra part per tenir una vida saludable: alimentació, son, exercici… Llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, en els anys setanta es va traslladar als EE. UU. Treballa a Harvard (va ser catedràtic de l'escola mèdica) i en alguns dels més importants hospitals dels Estats Units, com el “Mount Sinaí” i la “Clínica Mayo” de Minnesota. Des de 1994 ha ostentat el càrrec de director de la unitat de cardiologia de l'Hospital Mont Sinaí, el més prestigiós de Nova York. Recentment, ha estat nomenat director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. La seva tasca investigadora abasta múltiples temes relacionats amb el funcionament del cor. Ha publicat més de 400 articles sobre afeccions de l'artèria coronària, arteriosclerosi i trombosi. En el pla divulgatiu, manté un gran interès per ajudar a la difusió de la ciència a Espanya. Actualment és el president de l'Associació Mundial de Cardiologia. He tingut la possibilitat i el plaer d’assistir a dues conferències divulgatives del Dr. Fuster. És un gran comunicador i una persona molt vital que encomana entusiasme. Té molt clar que és millor prevenir i que a través de l’educació i sobretot dels nens es pot fer la millor prevenció. Ha escrit molts articles i llibres alguns amb col·laboració amb el Ferran Adrià, el Dr. Josep Corbella o el Dr. Luis Rojas Marcos. També ha escrit dos llibres per nens: “Monstres supersans”, “La petita ciència de la salut”.

Tres esportistes que van neixer tal dia com avui serán els nostres protagonistas d’avui: una patinadora artística sobre gel, un pilot italià de motociclisme mort prematurament, i una gimasta menorquina.

El 20 de gener de 1940 va neixer a Nova York la Carol Heiss, una patinadora artística sobre gel que destacà a la dècada del 1950. Es va iniciar al patinatge amb 6 anys. Va estudiar a la Universitat de Nova York, on es va graduar després dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1960. Entrenada per Pierre Brunet, el 1953 debutà en el Campionat del Món de patinatge artístic amb 13 anys, on finalitzà en quarta posició. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 disputats a Cortina d'Ampezzo (Itàlia) aconseguí la medalla de plata en la seva categoria, imposant-se posteriorment en el Campionat del Món, esdevenint aquest el primer dels seus cinc títols mundials. L'any 1960 fou l'encarregada de realitzar el jurament olímpic per part dels atletes en els Jocs Olímpics d'hivern d'aquell any realitzats a Squaw Valley als Estats Units. En aquests Jocs aconseguí la medalla d'or en la seva categoria, que unides a les seves victòries en el Campionat del Món i del seu país la convertí en una de les millors patinadores del moment. Al capdamunt de la seva carrera es retirà del patinatge amateur per casar-se i participà en espectacles de patinatge. El 1961 interpretà la protagonista femenina a la pel·lícula Snow White and the Three Stooges. El 1962 es retirà completament i retornà a finals de la dècada del 1970 com a entrenadora.

 

El 20 de gener de 1987 va neixer a Itàlia en Marco Simoncelli. Va ser un pilot italià de motociclisme. Pilotava una Honda de l'equip San Carlo Honda Gresini Team en el Campionat Mundial de Motociclisme de MotoGP, fins al moment de la seva defunció, en el circuit Internacional de Sepang, a Malàisia. El 23 d'octubre de 2011, en la corba 11 del circuit de Sepang, va tenir un greu accident en el qual el pilot va ser atropellat per Colin Edwards i Valentino Rossi. Després de caure de la seva moto, el pilot va quedar aferrat a ella quan va ser impactat de manera brutal per tots dos pilots. L'impacte va ser tan fort que fins i tot el seu casc va sortir volant. Valentino Rossi va colpejar al pilot al cap i el coll amb la seva moto, mentre que Colin Edwards el va colpejar a l'esquena. Malgrat els esforços de Rossi i Edwards, no van poder evitar l'accident. El pilot italià va patir greus traumatismes al coll i pit, que li va produir una aturada cardiorespiratoria. Els metges del circuit van estar 45 minuts intentant reanimar-lo però finalment només van poder declarar la seva mort a les 16.56 hora local. Marco Simoncelli va ser enterrat en Coriano, el seu poble natal. Després de la seva defunció, el circuit de San Marino a Emília-Romanya es va canviar de nom com el Circuit Marco Simoncelli. Va ser campió del món de 250cc en 2008, tercer en 2009 i en 34 carreres en la categoria reina de MotoGP va obtenir 2 podis i 2 Poles Position.

El 20 de gener de 1989, a Maó, Menorca, va neixer Elisabet Salom Pons, coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina. Va començar a practicar la gimnàstica als 12 anys, per a passar després al club Alaior Esportiu. Quan comptava amb 15 anys, fou internacional amb l'equip espanyol i participà en diversos Campionats del Món i Europeus. El 2007 es va traslladar a la residència Joaquim Blume de Madrid, en formar part del programa ADO. Va aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics de Pequín 2008 el setembre de 2007 a Grècia. És la segona olímpica menorquina de la història. L'any següent, el 2009, va decidir retirar-se per tal de concentrar-se en els seus estudis d'INEF. Després de retirar-se de la competició ha treballat com a entrenadora al club de gimnàstica rítmica BS Menorca Rítmica, una entitat esportiva de Maó, i a col·laborar en diferents activitats esportives. A més a més, treballa amb el Consell de Menorca i el Govern de les Illes Balears en la recerca de joves esportistes. Al 2010 el Govern de les Illes Balears li concedí el Premi Ramon Llull, «en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i per ser un exemple de treball, esforç, perseverança i esperit de superació, que la portaren a la participació als Jocs Olímpics de Pequín».

17 de gener Sant Antoni Abad La Diada de Menorca 1600 Neix Pedro Calderón de la Barca

 

Avui els nostres protagonistes són un sant, una illa i un autor excepcional del Segle d’Or espanyol.

Antoni Abat, també conegut com Sant Antoni el Gran, Sant Antoni del porquet o Sant Antoni dels ases va néixer a Memfis l’any 250 i va morir a Kolzim el 17 de gener de 356 .Va ser un anacoreta i sant d'origen egipci. Va néixer en una família acomodada. En quedar-se orfe de ben jove va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità. El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida. Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità. A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses. Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat. Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom. Se'l considera patró dels animals, dels pagesos i dels traginers. Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals (animals de peu rodó). Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, si no n'hi ha, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

 

La Diada de Menorca és una festivitat de Menorca celebrada el 17 de gener amb motiu del dia de sant Antoni Abat, patró de l'illa. Durant els segles d'història les celebracions associades a la Diada de Menorca s'han mantingut sense gaires canvis i han servit per reafirmat la identitat menorquina. Així doncs, els actes que giren al voltant d'aquesta festivitat són sobretot de caràcter tradicional. S'hi destaquen la missa solemne a la Catedral de Menorca a les onze del matí, el mercat de Sant Antoni a Ciutadella, la Processó dels Tres Tocs també a Ciutadella i altres actes a tota la geografia de l'illa el mateix dia 17 i també els dies anteriors i posteriors. Pel que fa al mercat de Sant Antoni, es realitza a la plaça de Sant Antoni durant tot el matí del dia disset i n'és típica la venda de taronges i dàtils i la rifa d'un porc. D'altra banda, la Processó dels Tres Tocs se celebra just després de la missa d'onze i hi assisteixen tres regidors de l'Ajuntament de Ciutadella vestits de frac i a cavall, el clergue i el bisbe. En arribar aquests al lloc on antigament estava la porta de Maó, el regidor més jove descavalca i amb l'asta de la bandera del rei Alfons III dona tres cops a terra, acció que dona nom a la processó. Allà s'hi canta també un tedèum. Aquesta processó commemora el moment en què, segons la tradició, el rei Alfons va donar tres cops a la porta amb la seva bandera en arribar a l'entrada de la Ciutadella musulmana, i la ciutat es va rendir.

Pedro Calderón de la Barca va néixer a Madrid el 17 de gener de 1600. És un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals. Algunes de les seves obres més conegudes són “El alcalde de Zalamea” i “La vida es sueño”. Va ser considerat el millor escriptor dramàtic del seu temps.

Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip.

Calderón fa girar tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu en vers i amb abundància de monòlegs simbòlics. La seva recerca formal l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de metàfores, referències literàries i musicalitat. S'inspira en Lope de Vega en la concepció de l'acció dramàtica i l'escenografia (a la que dona més importància).

Tres suggeriments: El primer serà conèixer l’illa de Menorca. Podem veure imatges de les seves platges, viles i celebracions... Per ella és la nostra imatge d'avui. El segon és de lectura: les obres de Calderón de la Barca sempre tenen molt de suc. Podem llegir-les o veure-les, en l’original o descobrir el seu reflexe en obres basades en les de Calderon. El tercer pot ser aprendre alguns fragments. Us aconsello el monòleg de Segismundo del final del segon acte de “La Vida es sueño”. Quan el llegeixo, el sento en la veu del meu pare amb les seves pauses i inflexions de veu per acabar dient: “y los sueños.... sueños son”.

1 de març Dia de les Illes Balears 2009 mor Pepe Rubianes

El Dia de les Illes Balears es celebra cada any l'1 de març, en commemoració de la data en què entrà en vigor l' Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut de 2007. A més, el dia 1 de març de 1230, fou el dia de la creació del Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) que, encara que nominalment fos "de Mallorca", incloïa totes les Illes Balears.

La Llei 9/1984, de 30 d'octubre, va declarar l'1 de març com a "Dia de les Illes Balears", amb caràcter de festa oficial en tota la comunitat autònoma, però laborable; i sense perjudici que cada illa pogués tenir la seva pròpia diada per acord del seu consell insular respectiu. Es considerà per primera vegada com a dia no laborable en 1999 (Resolució de la Conselleria de Treball i Formació de 20 de novembre de 1998). Des del 2010 es presenta un programa d’activitats especials per celebrar la diada a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que van des de actes institucionals fins a proves esportives passant per jornades de portes obertes a edificis emblemàtics i museus.

Ja fa cinc anys que tal dia com avui moria a Barcelona José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes. Fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Amb la seva camisa negra i sol sobre l’escenari omplia els teatres per viure la seva passió: comunicar. Va fer diferents espectacles com “Pay-Pay”, “Ño”, “Sin palabras”, “.Ssscum!”, “Rubianes: 15 años”, “Rubianes, solamente” (editat en DVD), “La sonrisa etíope”... Pels que no el vau poder veure en directe us suggereixo que cerqueu el seu monòleg sobre “les tapes” i veureu la vitalitat que traspuava. Era ràpid, irònic, de vegades fins i tot àcid, pol.líticament incorrecte (les deia molt gruixudes..) i per això va tenir diferents polèmiques. Va rebre un gran nombre de Premis i va ser capaç d’omplir el teatre cada nit durant deu anys amb la mateixa funció. Era d’aquelles persones davant de les quals no pots quedar indiferent: o agradava molt o gens. Desprès de la seva mort un grup d’amics seus es van autoproclamar “viudes de Rubianes” per perpetuar el seu record.  L’alcalde de Barcelona a la mort de l’actor, Jordi Hereu, va dir que tindria un espai amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Aquest any, als cinc anys de la seva mort (temps normatiu per aquests afers) Xavier Trias, actual alcalde de la ciutat, ha comunicat que si tot va com està previst a mitjans del 2015 en la confluència Borrell/Aldana/Paral.lel naixerà una plaça que portarà per nom Plaça de Pepe Rubianes, haurien volgut que fos un espai de la seva estimada Barceloneta però això hagués allargat molt el procés i calia posar fil a l’agulla.