Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme esportiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme esportiu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de maig del 2025

27 de maig 1952 Neix Pere Lluís Millet 1954 Neix José M. Esteban 1971 Neix Ricard Torquemada 2007 Jaume Font i Daniel Plaza, Regidors 2009 Copa d'Europa del Barça masculí

 

Els dos primers protagonistes d’avui van neixer tal dia com avui, i tots dos van obtener medalles en esports diferents en els Jocs Olímpics de Montreal. El tercer és un periodista esportiu. Els dos següents després de la seva carrera esportiva van ser regidors de diferents poblacions. Acabem amb el record de la tercera Copa d’Europa del Barça masculí.


El 27 de maig de 1952 neix a Barcelona en Pere Lluís Millet Soler. És un regatista català, va participar, als 24 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal (Canadà) en la classe 470 guanyador de la medalla de plata al costat del càntabre Antonio Gorostegui. És membre del Club Nàutic el Masnou.


El 27 de maig de 1954 va neixer a Lleida en José María Esteban Celorrio. És un piragüista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 18 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic, on finalitzà quart en la semifinal de la prova masculina del K-2 1000 metres i quart en la repesca de la prova del K-4 1000 metres. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Montreal (Canadà), on aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova de K-4 1000 metres al costat d'Herminio Menéndez, José Ramón López i Luis Gregorio Ramos. Al llarg de la seva carrera ha guanyat quatre medalles en el Campionat del Món de piragüisme: una medalla d'or, una medalla de plata i dues medalles de bronze.


El 27 de maig del 1971 va neixer a Barcelona en Ricard Torquemada i Cid. És un periodista esportiu. Llicenciat en periodisme, el 1995 inicià la seva carrera a la delegació del diari Marca a Catalunya. Al cap d'un any es va incorporar a la redacció del diari Sport, on va romadre uns mesos. Ricard Torquemada va entrar a Catalunya Ràdio l'any 1996, on va col·laborar en diferents espais del departament d'esports, com el “No ho diguis a ningú”, bàsicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L'any 2000 es va incorporar a l'equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbolístiques dels partits del Barça. Quatre anys després, el 2004, va esdevenir el cap d'esports de la ràdio, càrrec que deixà l'any 2008. Des de l'any 2000 és analista de futbol a La transmissió d'en Puyal i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·laborà al programa de Catalunya Ràdio “El club de la mitjanit”, i amb articles als diaris El País, Mundo Deportivo i Ara. El novembre del 2011 va publicar el llibre “Fórmula Barça” a Cossetània Edicions. Des de 2018 és director de La transmissió d'en Torquemada, que substitueix “La transmissió d'en Puyal”. Des de l'agost d'aquell any gestiona la productora audiovisual Boot Room responsable de produir “La transmissió d'en Torquermada” a Catalunya Ràdio i altres continguts relacionats amb el món del futbol com “Parlem de futbol” o “El tercer temps”.

 

En Jaume Fort, sota les sigles de Convergència i Unió, ha ocupat diverses regidories a l'ajuntament de Cardedeu des del 27 de maig de  2007, i a més de Regidor d'Esports, ha estat Primer Tinent d'Alcalde a la seva localitat entre 2010 i 2012. És un exjugador d'handbol català, que jugava com a porter.Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició olímpica masculina. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona, on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze. Al llarg de la seva carrera va jugar 180 partits amb la selecció espanyola d'handbol com a porter i va guanyar la medalla de plata en els Campionat d'Europa d'handbol masculí.  


També va entrar com a Regidor Municipal d’Esport de Torrevella el 27 de maig de 2007 en Daniel Plaza Montero. És un atleta barceloní retirat, especialista en marxa atlètica, concretament en els 20 km. Va iniciar la seva activitat esportiva en marxa atlètica a la dècada del 1980, destacant en el Campionat d'Europa junior de 1985, on va aconseguir guanyar la medalla de plata. En 1986 es va proclamar campió d'Espanya dels 20 km en categoria absoluta, després d’haver-ho aconseguit en totes les inferiors. En els Jocs del Mediterrani de 1987 realitzats a Latakia (Síria) aconseguí guanyar la medalla de bronze, un metall que es transformà en plata en els Jocs del Mediterrani de 1991 realitzats a Atenes (Grècia).Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà dotzè en la prova masculina dels 20 quilòmetres marxa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona aconseguí guanyar la medalla d'or en aquesta mateixa prova, essent el primer esportista català i espanyol en guanyar una medalla d'or en atletisme. Posteriorment guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món d'atletisme realitzats a Stuttgart (Alemanya) l'any 1993 i la medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme realitzats a Split (Iugoslàvia) l'any 1990, també als 20 km marxa. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on fou onzè. En retirar-se de la competició activa completà els seus estudis d'Educació física. Posteriorment s'establí a Torrevella (Alacant), on va esdevenir entrenador d'atletisme i triatló, professor de la Universitat Miguel Hernández i regidor d'esports de l'ajuntament de la localitat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.


El 27 de maig de 2009 a Roma l'equip masculí del F.C. Barcelona, entrenat per Josep Guardiola, aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa i completa el seu primer triplet. Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions, va aconseguir el triplet per primer vegada a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.

divendres, 29 de novembre del 2024

29 de novembre 1899 Fundació del Barça 1930 Neix Candido Cannavó 2023 Confirmades Olimpíades d'Hivern 2030 als Alps francesos i 2034 a Salt Lake City

 

Avui recordem la fundació del Barça, un periodista esportiu i la confirmació dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2030 i 2034.


El Futbol Club Barcelona, conegut popularment com el Barça, és una entitat poliesportiva amb seu a Barcelona. Va ser fundat com club de futbol el 29 de novembre de 1899 i registrat oficialment el 5 de gener del 1903.


El 29 de novembre de 1930 va néixer a Catània en Candido Cannavò. Va ser un periodista i escriptor italià que fou director de La Gazzetta dello Sport. Era el pare del també periodista Alessandro Cannavò, editor en cap del Corriere della Sera. L'any 1996 fou guardonat amb l'Ordre Olímpic i dos anys després va rebre el premi Ischia de periodisme. El president italià li va concedir el 2002 la distinció de Grand'Ufficiale dell'Ordine al merito della Repubblica Italiana. El 2008 li van atorgar el Premi Manuel Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme esportiu.


El 29 de novembre de 2023 el COI va confirmar que l'única candidatura que analitzarà i per tant seria l'opció a confirmar seria la candidatura francesa, dels Alps francesos, és a dir, que de no presentar-se cap contratemps, al juliol de 2024, previ a la inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu a París, el COI anunciarà a les regions franceses d'Alvèrnia-Roine-Alps i Provença-Alps-Costa Blava com la seu regional en conjunt d'aquests jocs, un fet inèdit en l'elecció i organització de les seus olímpiques. La candidatura francesa hauria estat preferent donat el compromís de les autoritats franceses en tots els nivells de govern i l'ampli suport popular entre els francesos, però principalment pel fet que la infraestructura per als jocs ja existeix, ja que en 2030 es farien servir les instal·lacions dels jocs olímpics de Chamonix 1924, Grenoble 1968 i Albertville 1992. Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, oficialment coneguts com els XXVI Jocs Olímpics d'Hivern, serà un pròxim esdeveniment multiesportiu internacional que es durà a terme entre el 8 i el 24 de febrer de 2030 als Alps francesos.


El 29 de novembre de 2023 el COI a més de confirmar la candidatura francesa com l'opció predilecta per als jocs d'hivern de 2030, confirma a més que Salt Lake City, els Estats Units seria la candidatura triada per als Jocs Olímpics d'hivern de 2034, i que donarien espai a Suïssa per a madurar i afinar la seva proposta per a albergar les olimpíades hivernals de 2038. Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2034, oficialment coneguts com els XXVII Jocs Olímpics d'Hivern, serà un pròxim esdeveniment multiesportiu internacional programat per a realitzar-se a Salt Lake City, Utah, els Estats Units, del 10 al 26 de febrer de 2034. Salt Lake City va ser triada en la 142a sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) a París el 24 de juliol de 2024, dos dies abans de l'inici dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024. Seran els cinquens Jocs Olímpics d'Hivern i els dècims en general organitzats pels Estats Units. Salt Lake City anteriorment va ser seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2002.

dilluns, 18 de novembre del 2024

18 de novembre 1974 Neix Joan Maria Pou Biatló 1980 Neix Iván Yúrievich

 

Avui felicitem un periodista esportiu molt estimat. Acabarem amb informació sobre el biatló en els Jocs d'Hivern pel neixament d'un esportista rus d'aquesta especialitat.


El 18 de novembre de 1974 va néixer a Barcelona en Joan Maria Pou. És el periodista esportiu  que narra els partits del Barça a RAC 1 des del 2000 (El Barça juga a Rac1). Ha presentat els programes Primer toc i Tu diràs, aquest darrer des del 2007, substituint Jordi Basté, fins al 2011 quan deixà el programa per motius personals. El 2014, coïncidint amb la mort de la seva companya, la també periodista Tatiana Sisquella, funda el portal "Fot-li Pou", un espai de reflexió amb articles d'opinió de diferents autors que el 2020 es rebatejaria com a Diacrític.cat. A partir de la temporada 2015-2016 el periodista va fer un salt i va passar a presentar un programa d'actualitat a RAC 1 de les 20:30 hores a les 22:30 hores anomenat No ho sé, que va dirigir fins al 2017. A inicis del 2018 Pou presentà un programa a TV3 anomenat Cases d'algú, en el qual anava a visitar diferentes turistes als seus països natals. Fa les retransmissions de El Barça juga a Rac1, des de la fundació de l'emissora. El 2010 va rebre el premi de Ràdio Associació de Catalunya al millor professional de ràdio per «avançar en la concepció d'espectacle de les transmissions esportives i coordinar un equip professional que ha sabut omplir d'emoció una temporada molt especial». Algunes de les seves narracions han estat molt recordades pels aficionats blaugranes, com el seu «Eto'o, Eto'o, comment tu t'appelles? Je m'appelle Samuel» de la final de la Lliga de Campions de la UEFA de 2006, o la celebració «ha marcat Messi, ha marcat Messi», de la final de la Lliga de Campions de la UEFA de 2009 quan l'argentí va marcar el segon gol del Futbol Club Barcelona.


El biatló és un esport d'hivern que combina l'esquí de fons i el tir amb carabina. El biatló forma part del programa dels Jocs Olímpics des de Squaw Valley 1960. Altres competicions de biatló són el Campionat Mundial, la Copa Mundial i el Campionat Europeu.


El 18 de novembre de 1980 va néixer a Russia l’Iván Yúrievich Chérezov, en rus Иван Юрьевич Черезов. És un esportista rus que va competir en biatló. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Hivern, obtenint en total dues medalles, plata a Torí 2006 i bronze a Vancouver 2010, totes dues en la prova de relleus. Va guanyar cinc medalles en el Campionat Mundial de Biatló entre els anys 2005 i 2011, i una medalla de plata en el Campionat Europeu de Biatló de 2003.


dissabte, 9 de novembre del 2024

9 de novembre 1923 Neix Alice Marie Coachman 1961 Neix Antoni Bassas 1959 Neix Sito Pons

 

Avui tenim com a protagonistes un excel·lent periodista amb una gran carrera i un pilot de motociclisme tots són de casa nostra. Però abans veurem que no fa pas massa les dones negres estaven doblement discriminades, pel seu gènere i pel seu color. Em sembla molt greu que això passés en el segle XX, encara queda molta feina per fer però, sens dubte, hi ha molta feina feta cap a la justícia i igualtat també en el camp de l’esport.


El 9 de novembre de 1923 neix Alice Marie Coachman a Albany, als Estats Units. Va ser una atleta nord-americana de salt d'alçada, guanyadora de la medalla d'or als Jocs Olímpics de Londres 1948. Es va convertir en la primera dona negra que va obtenir una medalla d'or en unes olimpíades. A causa del color de la seva pell, Coachman no podia accedir a les instal·lacions d'entrenament atlètic ni participar en esports organitzats. A la llista de barreres per a l'entrenament s'afegia la seva condició de dona atleta en una època d'oposició generalitzada a les dones al esport. S'entrenava amb el que tenia a mà, corrent sense sabates pels camins de terra propers a casa seva i utilitzant equips casolans per practicar els seus salts. Va aconseguir classificar-se pels Jocs de Londres 1948 batent un rècord. Nascuda al si d'una família humil, durant la seva preparació va haver de compaginar les beques esportives amb feines de neteja a les instal·lacions en què entrenava.


El 9 de novembre de 1961 va néixer a Barcelona l’Antoni Bassas i Onieva. Un nom propi del periodisme. És un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. Avui el veiem com analista polític però durant molts anys ha estat periodista esportiu des de programes com Àrea de gol i es va integrar a l'equip de retransmissions del programa Futbol en català, dirigit per Joaquim Maria Puyal amb qui va treballar durant catorze anys, en més de 800 retransmissions esportives dels partits del Futbol Club Barcelona. Fins al 1985 el programa s'emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Ràdio. Les retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conèixer els grans esportistes del Barça, de conèixer països i de viure experiències que narra al llibre A un pam de la glòria, on aplega records dels seus catorze anys en el món esportiu, un període en què el FC Barcelona va guanyar la Copa d'Europa de futbol, a l'estadi de Wembley, de Londres, i quatre lligues. Ha fet mil coses, té una vida molt plena però avui el recordem per la seva vessant de periodista esportiu.


El 9 de noviembre de 1959 va néixer a Barcelona l’Alfonso Pons Ezquerra, más conocido como Sito Pons. És un expilot de motociclisme, dues vegades campió del món de 250cc, en 1988 i 1989, amb Honda, i actual director de l'equip Pons Racing. Al costat del seu mánager Manolo Burillo Pacheco i l'enginyer Antonio Cobas van crear la marca Kobas produïda i gestionada per l'empresa TECOMSA, (Tècnica de competició SA). Va seguir com a director d'equip en la seva pròpia escuderia, Pons Racing, i entre altres van córrer per a ell Alex Crivillé, Carlos Checa, Alberto Puig, John Kocinski, Loris Capirossi, Alex Barros, Max Biaggi, Héctor Barberá, Sergio Gadea, Aleix Espargaró i el seu propi fill Axel Pons. Actualment dirigeix l'escuderia Pons Racing, sota el nom de Páginas Amarillas-HP 40.


dimarts, 15 d’octubre del 2024

15 d'octubre Santa Teresa 1969 Neix Simon Kuper

 

Avui es celebra el dia de Santa Teresa i felicitem a totes les noies que porten aquest nom en qualsevol de les seves formes: Teresa, Maite, Teresina...


Avui també parlem de periodisme esportiu partint d’un periodista nascut a Uganda tal dia com avui.


El 15 d’octubre de 1969 neix Simon Kuper a Kampala, a Uganda. És un periodista i escriptor britànic. La seva obra se centra en una visió antropològica de l'esport. De pares sud-africans, va desplaçar-se a Leiden (Països Baixos) quan era un nen, ja que el seu pare era professor d'Antropologia a la Universitat de Leiden. També ha viscut a Stanford (Califòrnia) i Londres. Ha estudiat Història i Alemany a la Universitat d'Oxford i ha assistit a classes de la Universitat Harvard. Actualment viu a França. Ha publicat articles als diaris britànics The Observer i The Guardian i als neerlandesos De Pers (informació general), Hard Gras (revista literària de futbol) i Vrij Nederland (revista d'opinió). Actualment escriu al Financial Times. Ha escrit els llibres Football Against the Enemy (1994, premi William Hill al millor llibre esportiu de l'any) i Ajax, the Dutch, the War: Football in Europe during the Second World War (2003). L'any 2007 va rebre el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en la seva edició esportiva.

dilluns, 9 de setembre del 2024

9 de setembre 1958 Neix Ramon Besa Surf de neu 1977 Neix l'Iker Fernández


Comencem amb el segon periodista esportiu de la temporada. 

El 9 de setembre de 1958 neix en Ramon Besa i Camprubí, a Perafita. És un periodista català, redactor en cap del diari El País i col·laborador de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona. Amb anterioritat, va ser redactor del diari El 9 Nou i cap d'esports del diari Avui. És professor de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i dels Màsters de Periodisme de Les Heures. El 20 de juny de 2019 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat de Vic. Ha obtingut diferents reconeixements a la seva tasca: el 2000, el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme; el 2008, el Premi Quim Regàs de Periodisme i el 2009, Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán.


Avui, també, apareix per primera vegada en el nostre blog un esport d’hivern: el surf de neu.

El surf de neu (en anglès, snowboarding) és un esport en què es fa servir una planxa de neu i que sol compartir espai amb l'esquí alpí. Es pot practicar tant fora les pistes com en pistes especialitzades on es troben baranes, tubs, entre d'altres, per a poder fer salts i moviments més complicats.

El surf de neu masculí i femení va debutar en els Jocs Olímpics de Nagano, en 1998, amb les competicions de eslalon gegant i halfpipe. La disciplina va tenir un èxit immediat i va tornar a Salt Lake City, quatre anys després, amb les proves de eslalon gegant paral·lel i halfpipe. A Torí es va estrenar la disciplina de surf de neu cross. En aquesta prova, quatre riders competeixen en un recorregut replet de salts, sots i grans girs.

El 9 de setembre de 1977 va néixer l’Iker Fernández Roncal a Sant Sebastià. És un esportista que va competir en surf de neu, especialista en la prova de camp a través. Ha participat en tres Jocs Olímpics d'Hivern, ocupant el 19è lloc en Nagano 1998, el 23.er lloc a Salt Lake City 2002 i el 28è a Torí 2006.2 En 2002, va ser el banderer de la delegació espanyola en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Salt Lake City.

dilluns, 24 de març del 2014

24 de març 1905 mor Juli Verne 1949 neix Joaquim Maria Puyal 1973 llençament del disc de Pink Floyd "The dark side of the moon"


Els protagonistes del dia d’avui saben fer servir les paraules i la música per a comunicar.  

L’escriptor francès Juli Verne va morir tal dia com avui i se’l considera com un dels  pares de la ciència ficció. Va imaginar coses impossibles en el seu moment però que ara s’han fet realitat. Ens venen al cap un nombre limitat d¡obres però va escriure cinquanta-cinc novel.les (podeu consultar el llistat d’obres a la wikipèdia) . Títols com “la Volta al món en vuitanta dies”, “Vint-i-cinc mil llegues de viatge submarí”, o “De la terra a la Lluna” s’han fet realitat. L’únic que encara no s’ha fet realitat ha estat “Viatge al Centre de la Terra”, de moment ningú hi ha arribat. És el segon escriptor més traduït del món després d’Agatha Christie.

Joaquim Maria Puyal es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment amplià els seus estudis amb una llicenciatura en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convençut que el treball dels periodistes podia contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística del català, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista. És el nom d’un periodista que molts associem a Catalunya Ràdio, més exactament a les retransmissió del futbol en català. Però va començar fent  futbol en castellà i va narrar més de 500 partits fins que el 5 de setembre de 1976 ell va retransmetre el primer partit en català des de la república. Moltes de les seves expressions s’han fet un lloc en el vocabulari periodístic des de la bimba fins a jugar-s’hi un pèsol passant pel “Urruti t’estimo”o per l’”escapolir-se de l’escomesa”. Ell ha estat present, i ens hi ha fet estar a molts, en els grans moments del barcelonisme: Sevilla, Paris, Basilea, Wembley, Roma... ens els bons moments i en els dolents ell, ha estat allà i ha fet que molts veiessin la tele tot sentint en Puyal. La meva àvia, la meva mare l’admiràven, veien i sentien el Barça a través de les seves paraules. Però és molt més que això. Professionalment també ha treballat a la televisió (va començar a Miramar i ha presentat o dirigit programes com el "Vostè Pregunta",  “La vida en un xip”,  “Un tomb per la vida”, “Tres pics i repicó” i “El joc del segle”) i ha escrit llibres i donat classes... i ha fet molta feina callada des de una voluntària privacitat. L’any 2011 va ser escollit català de l’any i ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva llarga trajectòria. Avui fa 65 anys, espero que segueixi fent-nos gaudir amb les retransmissions i amb el seu bon fer.  Per molts anys, mestre!        

Pink Floyd acabava de publicar un impecable “Allan Parsons Project” i en set setmanes van enregistrar un àlbum clàssic “The dark side of the moon” gràcies a la fusió de la música electrònica i el rock, el blues... amb cançons tan importants com “Money”, “Time, “The great Gig In the sky” o “Us and Them”. Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del neixament, de la mort… temes tractats d’una manera tan exquisida que fan que la prestigiosa revista Rolling Stone situa a “The dark side of the moon” en el lloc 43 dels “500 millos àlbums de tots els temps”.

La música i la paraula són mitjans per comunicar. Fem los servir amb propietat (correctament i amb cura).