El 15 de març de 1956 es va estrenar la comèdia musical “My fair lady” al Mark Hellinger Theatre de Nova York. My Fair Lady és un musical, basat en l'obra Pigmalió de George Bernard Shaw, amb llibret i lletres de Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe. L'argument tracta sobre Eliza Doolittle, una florista cockney que comença a prendre lliçons del professor Henry Higgins, un fonetista, perquè pugui passar com una dama. La producció de Broadway al 1956 va ser un èxit, arribant a ser llavors el musical de més estada a Broadway. Va ser seguit per la producció de Londres, la qual també gaudí d'un gran èxit, d'una adaptació cinematogràfica i de nombrosos revivals. Ha estat definit com el musical perfecte. Va moure's al Broadhurst Theatre i després al The Broadway Theatre, on tancà el 29 de setembre de 1962 després de 2.717 funcions, un record en aquella època, rècord que restà vigent fins al 1968. L'enregistrament del Repartiment Original va ser el disc més venut als Estats Units al 1957 i al 1958. Els protagonistes principals van ser per a Rex Harrison i una joveníssima Julie Andrews.
George Bernard Shaw és l'única persona guardonada alhora amb el premi Nobel de Literatura (1925) i el premi Oscar (1938, pel guió adaptat de la pel.ícula Pigmalió). La pel.lícula, dirigida per George Cukor, estrenada el 1964, és una adaptació de la comèdia musical homònima. Va obtenir vuit Oscars, entre ells el de millor pel.lícula, director, actor masculí i vestuari. En el film el personatge femení d’Eliza Doolittle va ser interpretat per Audrey Hepburn.
El procés de l'aprenentatge i el canvi de la noia és molt difícil però aconsegueixen que sembli una dama de l'alta societat. Hi ha frases inoblidables com les que li ensenyen a dir: "In Hertford, Hereford and Hampshire, hurricanes hardly ever happen” o "The rain in Spain stays mainly in the plain". Aquesta darrera en la versió espanyola era “La lluvia en Sevilla es una pura maravilla”.
Alguns noms propis d’aquesta obra són: l’Eliza Doolittle, la jove florista del carrer; l’Henry Higgins, un professor de fonètica, que ensenya a Eliza a parlar amb propietat; el Coronel Pickering, amic de Higgins, que l'ajuda a ensenyar a Eliza; l’Alfred P. Doolittle, pare d'Eliza, un pobre escombriaire que s’enriqueix cedint la seva filla per a l’experiment....
La paraula Pygmalió procedeix de la mitologia grega. Segons explica Ovidi a la seva obra Les metamorfosis Pigmalió, rei de Xipre i excel.lent escultor, havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques. Va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida i gràcies a Afrodita així va ser i Galatea es va transformar en una dona real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada