A molts països
europeus, el 8 de maig és una festa nacional o dia commemoratiu (Dia de
l'Alliberament), ja que aquest dia de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial a
Europa.
Nosaltres seguim
centrats en l’esport i recordem esportistes que van néixer tal dia com avui.
Comencem amb un entrenador de vela paralímpic,
Avui comencem amb
una nedadora alemanya, un jugador-entrenador de futbol molt carismàtic i una
jugadora de waterpolo olotina.
El 8 de maig de
1961 va néixer a la República Democràtica Alemanya l’Andrea Pollack. És una nedadora alemanya guanyadora de sis medalles
olímpiques. És la mare del judoka Michael Pinske. Especialista en la modalitat
de papallona, va participar, als 15 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976
realitzats a Mont-real (Canadà), on va ser la primera dona a nedar 100 metres
papallona (en la prova de relleus de 4 x 100 metres) en menys d'un minut. A més
de guanyar la medalla d'or en els 200 m. papallona i en relleus 4x100 m.
estils, establí un nou rècord olímpic amb un temps de 2:11.41 minuts i un nou
rècord del món amb un temps de 4:07.95 minuts respectivament. Així mateix
guanyà la medalla de plata en les proves dels 100 m. papallona i dels relleus
4x100 metres lliures. Als següents Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 celebrats a
Moscou (Unió Soviètica), Pollack revalidà la medalla d'or i va tornar a ser
campiona olímpica en el relleu de 4x100 metres estils i va guanyar la plata en
els 100 metres papallona. També participà en els 200 metres papallona, on
finalitzà en quarta posició i guanyà així un diploma olímpic. Al llarg de la
seva carrera guanyà tres medalles en el Campionat del Món de natació, dues
d'elles de plata, i tres medalles al Campionat d'Europa de natació, dues de les
quals d'or. Posteriorment, Pollack va treballar com a fisioterapeuta al Centre
Olímpic Regional de Berlín.
El 8 de maig de
1970 va néixer a Xixón en Luis Enrique Martínez García. Conegut i reconegut pel
seu nom de pila, Luis Enrique, és un futbolista i entrenador asturià. Va ser
l'entrenador del FC Barcelona des de 2014 fins a maig de 2017. Com a jugador,
va destacar per la seva versatilitat, ja que va jugar a totes les posicions del
camp excepte com a defensa central i com a porter. El març del 2004, Pelé el va
incloure a la llista dels 125 millors futbolistes vius. Actualment és
entrenador del París Saint-Germain. Hi ha situacions molt dures que ens
resituen i vam viure de prop la mort de la filla de Luis Enrique i com ell
continua endavant amb el seu record, un exemple de vida conscient.
El 8 de maig de
1984 va néixer a Olot la Jennifer Pareja i Lisalde. És una jugadora de
waterpolo catalana, actualment retirada. Reconeguda com a millor jugadora del
Món per la Federació Internacional de Natació i d'Europa per la Lliga Europea
de Natació l'any 2013, és considerada com una de les millors waterpolistes de
la història. Es formà al Club Natació Olot i passà posteriorment pel Club
Natació Sant Feliu. Jugà amb el Club Natació Sabadell en dues etapes (2003-06 i
2010-16) i amb el Club Esportiu Mediterrani entre 2006 i 2010. A nivell de
clubs, aconseguí la majoria de títols en competició destacant tres Eurolligues
femenines de la LEN, dos Supercopes d'Europa, nous Lligues espanyoles, sis
Copes de la Reina, sis Supercopes d'Espanya i set Copes Catalunya.
Internacional absoluta i capitana de la selecció espanyola, amb la qual es va
proclamar campiona d'Europa el 2014, campiona d el món el 2013, subcampiona
olímpica el 2012 i subcampiona d'Europa el 2008. Va debutar amb la selecció
espanyola femenina sub-20 de waterpolo l'any 2000, aconseguint les dues
primeres medalles d'Espanya en la història d'aquesta categoria. Va ser medalla
de bronze al campionat europeu júnior de 2002 i al campionat mundial júnior de
2003. Ha aconseguit grans èxits per a la selecció espanyola com ara el
campionat d'Europa el 2014, el campionat del Món el 2013, el subcampionat
olímpic en 2012 i el subcampionat d'Europa el 2008. A nivell individual, va ser
la màxima golejadora del Campionat d'Europa 2006, va ser inclosa al "7
Ideal del Torneig Olímpic 2012" i va ser escollida "Millor Jugadora
del Mundial 2013", a més de ser part del "7 Ideal del Mundial".
Es retirà de la competició l'estiu de 2016 i posteriorment ha exercit com a
assessora del Consell Superior d'Esports. També practicà temporalment el
handbol platja. Entre d'altres reconeixements, rebé la medalla de serveis
distingits de bronze (2003), d'argent (2004) i d'or (2005) i l'extraordinària
al mèrit esportiu (2008) de la Reial Federació Espanyola de Natació, i la
medalla al mèrit esportiu (2006) de la Federació Catalana de Natació. Un cop va
deixar la competició l’any 2019 va participar en el llargmetratge documental
Hijas de Cynisca (Filles de Cynisca), l'esport femení parla sobre la igualtat,
una pel·lícula de Beatriz Carretero sobre la desigualtat de gènere en l'esport,
reflex del que també és observable en la societat, que presenta dones
esdevingudes referents esportius, que expliquen la seva experiència. Al 2023 va
ser nomenada directora general del Programa ADO, destinat a donar suport al
desenvolupament i promoció dels esportistes nacionals d'alt rendiment perquè
donin els millors resultats possibles en les seves participacons en els Jocs
Olímpics.
