26 de gener l'Amistat i 1905 el diamant més gran del món

Avui parlarem de l'amistat. Solem dir que “no sabem el que tenim fins que ho perdem”, que “qui té un amic té un tresor”... i és cert. Un amic és aquela persona que sempre hi és, sobretot ens els moments que més el necessites i potser menys ho saps. Al llarg de la nostra pròpia història anem fent camí i ens trobem amb molta gent, la família, els companys d’escola, els amics de joventut, companys de feina, els veïns, aquells amb qui compartim aficions, activitats, creences, compromís, estius... Amb tots ells fem un tros de camí junts. Però els amics, els que realment mereixen aquest nom, deixen una petjada inesborrable a la nostra vida. 

Avui, 26 de febrer és l’aniversari de la meva amiga. Potser no ens veiem tant com ens agradaria, perquè la vida ens ha portat per camins diferents i cadascuna té les seves obligacions, famílies, i vida però sabem que quan ho necessitem, hi som. Hem marcat algunes dates en el calendari que fan que seguim fent història juntes, amb les nostres famílies. Anem afegint noves vivències que es converteixen en la nostra història. L’amistat cal cuidar-la perquè no es converteixi només en un record, nosaltres ens hem proposat que sigui ben viva i, de moment, ho aconseguim....  

Us animo a cuidar les vostres amistats i a deixar-vos cuidar per elles... tots estem en camí, i és fantàstic fer-lo en companyia! 

Tal dia com avui de 1905, a Sud-àfrica, a la mina Premier de Trasvaal, es descobreix el diamant més gran del món amb una massa de 3.016 quirats, al qual es bateja amb el nom de diamant "Cullinan". Un tallador holandès, Isaac Asscher, el va tallar en 9 diamants grans i 100 peces més petites. El major d'ells, de 530 quirats, serà " La gran estrella d'Àfrica", que es caracteritzarà per ser el diamant més transparent, més pur i de major qualitat del món.

Els diamants són els minerals formats només per carboni cristal.litzat i el brillant és una forma de talla, la més comuna dels brillants. Hi ha quatre característiques que determinen la qualitat i el cost d'un diamant talla i es coneixen com les quatre C (en anglès): el pes -carat-, el color -colour-, la talla -cut- i la puresa -clarity-.  

22 de gener 1881 mor María Moliner, filòloga espanyola

Hi ha un llibre que està a totes les cases... el diccionari. N'hi ha de grans, petits, escolars, de traducció, etimològics, ortogràfics, de sinònims i antònims, de frases fetes, de termes tècnics... Avui parlarem d’un diccionari amb nom propi i de la persona que el va escriure. En llengua espanyola tenim dos diccionaris de primera línia: el de la Real Academia i el María Moliner.

La protagonista d’avui és Maria Moliner que va morir a Madrid  tal dia com avui de l’any 1981. Va ser bibliotecònoma i lexicogràfa espanyola. Filla d'un metge rural, es llicencià en Història el 1921 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. Treballà com a funcionària del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs entre 1922 i 1970. Fou una promotora activa de la difusió de la cultura durant la II República. 

És l'autora del “Diccionario de uso del español”, una de les obres principals de la lexicografia castellana. Va iniciar-ne la confecció el 1952 i l'editorial Gredos en publicà la primera edició entre 1966 i 1967. Tot i que l'autora continuà treballant-hi per preparar-ne una nova edició, la segona edició no sortí al mercat fins al 1998 (un cop morta María Moliner), en dos volums i CD-ROM, així com en una edició abreujada d'un volum. Segons un dels seus fills, Fernando Ramón Moliner, la segona edició, amb totes les alteracions i modificacions efectuades, és una edició apòcrifa, car María Moliner patia d'Alzheimer, no se n'assabentà i no pogué donar un consentiment conscient a la publicació d'aquesta nova edició.

Els diccionaris són uns llibres especials. Recordo el plaer que sentia a classe, quan era una nena, i trobava les paraules; o quan jugava a endevinar les definicions. Sempre m’han agradat els diccionaris i les paraules. Ara, escrivint amb els ordinadors i amb l’aparició dels correctors sembla que els fem servir menys però a mi m’agrada tenir cinc minuts i perdre’m entre les planes i llegir, aquí i allà,  mots que no conec, que faig servir, que torno a posar en actiu... Porta poc temps i el benefici és gran... per mi sempre ha estat un plaer al qual us convido.  

No podem viure contra la tecnologia perquè ha vingut per quedar-se i facilitar-nos la feina... En aquest punt tecnològic,  m’he subscrit a una plana molt interessant que no em treu el cuquet de veure-ho per mi mateixa en paper  però que cada dia m’ofereix una paraula en català i sense adonar-me’n les vaig incorporant... és el Rodamots. Certament, molt interessant... 

21 de gener Santa Agnès i 1972 "American pie" número 1 al Billboard

Hi ha músiques que ens recorden moments importants de la nostra vida. 

El disc del qual avui en faig comentari va ser molt important per a mi. Va ser el meu primer disc en anglès. Jo era molt joveneta i en aquell moment amb les amigues de l’escola ens canviàvem cintes de casset en els que enregistràvem les cançons que ens agradaven de la ràdio. A casa meva hi havia: els discos dels meus pares (sarsueles, èxits dels festivals d’Eurovisió i de la Cançó Mediterrània, els “ indios tabajaras”, Genn Miller...) i els infantils. I, de sobte,va aparèixer, gràcies al meu cosí gran el primer disc en anglès. Aquests sí que va ser un punt d’inflexió que ens feia deixar enrere les cançons d’Enrique i Ana, del Parchís, dels Nins i de la família Picarol per entrar al grup “dels grandets”. Després van seguir els Beatles, Pink Floyd, Supertramp... però el que havia obert la finestra al món, en el meu cas, va ser “American pie”.

“American pie” va ser tal dia com avui de 1972, número 1 de Billboard. La cançó era un tema  de Don McLean. Estava inspirada en la  mort de Buddy Holly, en aquell dia en que "the music died”.  Anys més tard, Madonna va fer una personal versió de ball per a la pel.lícula “The next best thing”.

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.