4 de febrer Dia Mundial contra el Càncer

 

En 2020, gairebé 10 milions de persones van morir de càncer. Aquesta xifra va superar les morts per VIH/SIDA, malària i tuberculosi en conjunt. Per a l'any 2040, els experts estimen que la quantitat de morts per càncer s'elevarà a 16,5 milions. Si no actuem.

A Amèrica, el càncer és la segona causa de mort. S'estima que 4 milions de persones van ser diagnosticades en 2020 i 1,4 milions van morir per aquesta malaltia. Aproximadament, el 57% dels nous casos de càncer i el 47% de les morts ocorren en persones de 69 anys d'edat o més joves, quan es troben en el millor de les seves vides.

Els tipus de càncer diagnosticats amb major freqüència entre els homes són: pròstata (21,7%), pulmó (8,9%), colorectal (7,8%), bufeta (4,5%) i melanoma de la pell (3,4%). Entre les dones, els tipus de càncer amb major incidència són: mama (25,4%), pulmó (8,5%), colorectal (7,9%), tiroides (5%) i cervicouterí (3,8%).

Els tipus de càncer que van causar més morts entre els homes són: pulmó (18%), pròstata (11,1%), colorectal (9,4%), fetge (6,1%) i estómac (5,6%). En les dones són: mama (13,2%), pulmó (12,3%) colorectal (7%), cervicouterí (5,3% ) i ovari (3,9%).

(crec que aquestes dades corresponen al continent americà on hi ha moltes desigualtats sanitàries, no al nostre entorn més immediat. A més, els hospitals de Barcelona donen un servei de primera línia amb uns protocols que permeten un tractament personalitzat i amb uns equips extraordinaris.)

Però gràcies als esforços en investigació i assistència, la paraula càncer ja no és sinònim de mort. Si té un bon cognom, es poden fer moltes coses (quimio, intervenció, ràdio...) i pot desaparèixer o cronificar-se. Aquest dia serveix per visibilitzar i conscienciar la necessitat de seguir invertint en investigació que milloraran les propostes actuals.

La càrrega del càncer es pot reduir mitjançant mitjançant la implementació d'estratègies basades en l'evidència per a la seva prevenció, detecció precoç, tractament i també per a millorar l'accés a les cures pal·liatives. Els factors de risc modificables més comuns per al càncer, són compartits amb els d'altres malalties no transmissibles, i inclouen:

- el consum de tabac

- baixa ingesta de fruites i verdures

- l'ús nociu d'alcohol

- manca d'activitat física

Alguns dels factors de risc específics per a càncer inclouen les infeccions cròniques del virus del papil·loma humà (VPH) -per a càncer cervicouterí-, hepatitis B i C - per a càncer de fetge- i H. pylori -per a càncer d'estómac.

S'estima que del 30 al 40 per cent dels càncers es poden prevenir en reduir l'exposició a aquests factors de risc. Les polítiques de salut pública es poden implementar per a recolzar l'elecció individual d'estils de vida saludables, convertint-les en l'opció més fàcil. Molts altres tipus de càncer, especialment el cervicouterí el de mama i el càncer colorectal, poden detectar-se i tractar-se eficaçment a través de programes organitzats de detecció precoç lligats a un l'accés al tractament oportú.

La OPS/OMS treballa amb els països membres en diferents aspectes relacionats amb la prevenció i control del càncer.

Actualment, més de la meitat (65%) de les morts per càncer succeeixen en les parts del món menys desenvolupades. Fins i tot si viu en un país d'alts ingressos, hi ha desigualtat entre les comunitats de menors ingressos, indígenes, immigrants, refugiats i rurals.

L'accés igualitari a la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la cura del càncer pot salvar vides.

Cada càncer té un color diferent en el llaç que l'identifica i el rosa fort els engloba tots. 

11 de juny 1955 accident a les 24 hores de Le Mans

Actualment la seguretat en els cotxes i en els circuits de Fórmula 1 és una prioritat. Tot està dissenyat per donar espectacle però alhora per protegir l’integritat física dels pilots, dels tècnics, i també del públic. Però no sempre ha estat així. Sovint una gran desgracia marca un punt d’inflexió i a partir d’aquell moment les coses es fan de manera diferent...

L’any 1955, a França, al circuit de la Sarthe, proper a la població de Le Mans, durant la celebració de la mítica cursa automobilística de les "24 hores de Le Mans", té lloc un terrorífic accident en sortir volant el Mercedes de Levegh, contra les tribunes plenes de públic, després d'haver xocat prèviament contra l'Austin de Macklin, a més de 200 quilòmetres per hora, ocasionant un tràgic balanç de 79 víctimes mortals, inclòs el propi pilot.

Quan veiem imatges d’aquella època podem entendre com aquests pilots i aquest públic estaven en perill permanent. Ara, en el segle XXI tenim el que se’n diu cultura de la prevenció que fa que no hagin de passar coses perquè es posi remei. Podem preveure i actuar en conseqüència. 

31 de maig Dia Mundial Sense Tabac

Avui, la OMS (Organització Mundial per la Salut) celebra el Dia Mundial Sense Tabac. Aquesta és la traducció del que podem trobar a la seva plana web per fer difusió d’aquesta diada.

L'epidèmia mundial del tabaquisme mata cada any gairebé 6 milions de persones, de les quals més de 600 000 són no fumadors que moren per respirar fum aliè . Si no actuem, l'epidèmia matarà a més de 8 milions de persones l'any d'aquí a 2030. Més del 80% d'aquestes morts evitables es produiran entre les poblacions dels països d'ingressos baixos i mitjans.

Per al Dia Mundial Sense Tabac 2014, l'OMS i els seus associats fan una crida als països perquè augmentin els impostos al tabac.

Reduir el consum de tabac, salvar vides

En el Conveni Marc per al Control del Tabac de l'OMS ( CMCT de l'OMS ) s'encoratja als països a aplicar polítiques relacionades amb els preus i els impostos als productes de tabac per tal de reduir el seu consum. Diverses investigacions han posat de manifest que l'augment dels impostos és especialment eficaç per reduir el consum de tabac entre els grups de menors ingressos i impedir que els joves comencin a fumar. Un augment del 10% en el preu del tabac causat per una pujada dels impostos disminueix el consum de tabac en un 4 % als països d'ingressos alts i fins en un 5 % als països d'ingressos mitjans baixos.

Així mateix , es considera que l'increment dels impostos especials sobre el tabac és la mesura de control del tabac més eficaç en funció dels costos. En l'Informe sobre la salut en el món 2010 s'indicava que un augment del 50 % en els impostos al consum del tabac generaria una mica més d'US $ 1.400 milions de fons addicionals en 22 països d'ingressos baixos. Si aquests fons es destinessin a la salut, la despesa sanitària estatal d'aquests països podria augmentar fins a un 50 %.

objectius

L'objectiu primordial del Dia Mundial Sense Tabac és contribuir a protegir les generacions presents i futures no només de les devastadores conseqüències del tabac per a la salut , sinó també dels flagels socials , ambientals i econòmics que es deriven del consum de tabac i de la exposició al fum que desprèn .

Els objectius específics de la campanya de 2014 són els següents :

que els governs augmentin els impostos sobre el tabac fins a nivells que redueixin el seu consum;

que les persones i les organitzacions de la societat civil encoratgin els seus governs a augmentar els impostos sobre el tabac fins a nivells que redueixin el seu consum.

El 31 de maig de cada any, l'OMS i associats de tot el món celebren el Dia Mundial Sense Tabac, dedicat a ressaltar els riscos per a la salut associats al consum de tabac i promoure polítiques eficaces per reduir aquest consum. El consum de tabac és la principal causa prevenible de mort al món, i actualment mata un de cada 10 adults a tot el món.

27 de gener Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust 1945 alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

El Dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust s’escau el 27 de gener, en record de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945, i l’objectiu de la commemoració és recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de més de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 400.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans i republicanes catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.

Ho hem llegit en els llibres, vist fotografies, en pel.lícules i novel.les... però quan ho sents directament d’algú que ho ha viscut es fa encara més punyent. Vam tenir l’honor, a l’escola, de rebre a la Sra. Magdalena (no recordo el seu cognom però sí els seus ulls plens de dolor i bondat), testimoni d’excepció d’aquell terrible episodi en el qual van perdre la vida la major part de la seva família per les seves creences religioses. Eren i són Testimonis de Jehovà i la seva fe les va donar força per suportar mil penalitats. El més extraordinari era que, malgrat tot,  les seves paraules no ens parlaven d’odi sinó de perdó i, sobretot, de compromís, de no permetre que això es repetís mai més. Per a nosaltres, els mestres, va ser impressionant però pels nois i noies d’ESO i de Batxillerat va ser, també, molt impactant. Quan penso en un silenci ple, respectuós i contingut recordo aquell matí a la sala d’audiovisuals. 

Aquesta celebració no ens pot servir només per mirar enrere, i commemorar un dels més tristos i inoblidables episodis de la humanitat. Estem obligats a recordar i honorar totes aquelles persones que van patir la deportació, les persones que, després de lluitar per la República i les llibertats, van anar a parar a llocs com la inhòspita platja d’Argelers, i després als camps de concentració repartits per tot Europa. Doblement víctimes del feixisme espanyol i del nacionalsocialisme de Hitler.

Ens ha de servir també per mirar al nostre voltant i sobretot per mirar al futur i posar la nostra força, els nostres cinc sentits, en la denúncia i la prevenció davant de la perillosa situació que està amenaçant de nou la vella Europa on alguns aprofiten qualsevol situació per enfrontar els de casa i els de fora. S’apropa el Dia Internacional de la Pau i aquesta celebració, en essència hi està molt lligada. 

20 de gener 1943 neix Valentí Fuster Carulla, metge cardiòleg

Avui tinc el plaer de presentar una persona que admiro profundament. El seu naixement, tal dia com avui de l’any 1943, el converteix en protagonista del meu post d’avui. 

Valentí Fuster Carulla prové d'una nissaga de metges i en acabar els estudis de Medicina, a Barcelona, es traslladà als Estats Units. Actualment és director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital Mount Sinaí. És una eminència en investigació. Però, per sobre de les consideracions científiques, és d’aquelles persones que considera que ha d’aprofitar la seva situació privilegiada per a fer difusió, pedagogia i prevenció arreu del món. Convençut que cal treballar la prevenció lidera diferents programes en els quals els infants són els que porten els hàbits saludables a les seves llars.

He tingut el plaer de sentir-lo en directe en diverses ocasions en conferències a Barcelona i de llegir alguns dels seus llibres de divulgació: ”El cercle de la motivació” (2013)  “Corazón y Mente” (2008) escrit amb Luis Rojas Marcos entre d’altres.

Els seus projectes estan en marxa i en veiem els seus fruits: 

- Actualment TV3 està emetent “Monstres Supersans” pels més petits, uns capítols del Barri Sèsam encarats cap als hàbits saludables per l’equip del Dr. Fuster. 

- Algunes escoles catalanes, com l’Escola Mare Nostrum de Tarragona, s’han adherit al Proyecto SI, un projecte que va tenir un gran èxit a els escoles de Colombia. 

- També ha impulsat la ciutat de Cardona com municipi cardiosaludable.

La seva vitalitat és envejable però la seva energia és saber que està al servei de les necessitats del món contribuint a fer-lo una mica més saludable amb diferents projectes per infants i adults en països tan diferents com Colombia, Estats Units, Espanya, Brasil... com a conseqüència d’aquesta vocació i l’evident necessitat social de la promoció d’hàbits saludables, ha creat la Fundació SHE (Science, Health and Education) que dirigeix amb l’objetiu d’aconseguir millorar la salut integral de la població, especialment de la infància i la joventut.

Fem cultura de la salut, sobretot amb els infants

Ja fa una colla d’anys que vaig descobrir una persona especial: el Doctor Valentí Fuster Carulla. És cardiòleg. Director General del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) de Madrid, Director del Instituto Cardiovascular i “Physician-in-Chief” del Mount Sinai Medical Center de Nueva York. És una eminència en el seu camp, punter en investigació. 

Els doctor Fuster va descobrir, un dia, que no era a partir del tractament que assoliriem la salut sinó a partir de la prevenció i de la implementació d’hàbits saludables en la població. Començant a treballar el tema va observar que les persones més receptives eren els infants i també eren els més productius perquè canviaven ells i ho fèia també tota la família. (Els mestres ja savíem que si vols fer un canvi has de començar pels infants: sigui la llengua catalana, el reciclatge o el tabac... si passa pels nens és més senzill perquè ells apreten molt a casa...).

Ha fet molta i bona feina en l’àrea de la prevenció arreu del món i ara la farà també a casa nostra. El canal Super3 incorpora en la seva programació la promoció dels hàbits saludables entre els més petits. El canal infantil de TV3 estrenarà l'11 de gener del 2014 la sèrie "Monstres supersans", una producció impulsada pel cardiòleg Valentí Fuster, que protagonitzen els "muppets", els personatges de "Barri Sèsam". La sèrie, amb 26 capítols, s'emetrà cada dissabte i diumenge, a partir de les 08.30. A la sèrie, el doctor Fuster ha inspirat el personatge del famosíssim doctor Ruster, que ensenya tot el que cal saber sobre la salut als altres protagonistes de la sèrie.

Es tracta de crear bons hàbits de vida entre els infants, que els previnguin de malalties en augment, com ara l'obesitat o les malalties cardiovasculars, que són la primera causa de mort al món.

El doctor Fuster, amb l’esperit altruista que el caracteritza, va fer el dimarts dia 17 de desembre, acte de cessió gratuïta dels drets d'emissió de la sèrie. Si ho aconseguim amb els infants de 3 a 6 anys haurem fet una passa més cap a la consicenciació social i continuarem construint, entre tots, la cultura de la salut.