25 de juny 1678 Doctorat per Elena Cornaro (filòsofa) Dones i estudis universitaris 1975 Neix Chenoa (cantant)

Avui les dones que van ser les primeres en fer estudis universitaris i tenir doctorats són les protagonistes. Van haver d’obrir un camí que era només pels homes. A l’inici eren rara avis, a l’actualitat les coses han canviat molt, hi ha la possibilitat.

Al segle XXI, tot és possible i la legislació permet l’entrada de nois i noies a tots els estudis universitaris però  encara trobem “estudis de nois” i “estudis de noies”... el canvi és lent... L’anàlisi de les sol·licituds en primera preferència dels nois i noies que van accedir a la universitat el curs 2019-2020 permet constatar que, més enllà de la progressiva feminització que registren titulacions com Medicina o Dret, o la relativa masculinització dels estudis d’ADE, els homes no volen ser infermers ni mestres de l’etapa infantil (0-6 anys), de la mateixa manera que les dones mostren molt poc interès pels graus d’Enginyeria Informàtica o Enginyeria Mecànica. L’estadística del Consell Interuniversitari de Catalunya indica que els pocs títols on aquest curs no s’ha preinscrit cap noia són les enginyeries. En canvi, dels 310 estudiants que aquest curs van demanar, en primera opció, una plaça al grau d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona (UB), només hi havia 15 homes. A la Universitat Autònoma (UAB) els sol·licitants van ser 175, dels quals 166 eren dones. En el curs 2023-2024 de les 5.294 persones que s'han matriculat per primer cop a un estudi de grau de la UPC, 1.620 són noies mentre 3.667 són nois.

 

El vint-i-cinc de juny del 1678 a la Universitat de Pàdua, l'aristòcrata veneciana Elena Cornaro Piscopia (1646-1684) és la primera dona que rep un doctorat de filosofia. Seguint les recomanacions de Carlo Rinaldini, el seu tutor de filosofia, Felice Rotondi va sol·licitar a la Universitat de Pàdua que li atorgués el títol de doctora en teologia. Quan Gregorio Barbarigo, el bisbe de Pàdua, va rebre la notícia que Elena estava intentant obtenir el doctorat en teologia, es va negar a atorgar-l'hi, al·legant que era una dona. No obstant això, li va permetre obtenir el títol de doctora en filosofia i, després d'un curs brillant, va obtenir el seu títol. El 25 de juny de 1678, Cornaro es va graduar en la Catedral de Pàdua, davant la presència de les autoritats de la universitat, els professors de totes les facultats, els estudiants i la majoria dels senadors venecians, juntament amb nombrosos convidats de les universitats de Bolonia, Perusa, Roma i Nàpols. Elena va parlar durant una hora en llatí clàssic, explicant passatges complexos seleccionats a l'atzar d'un llibre d'Aristòtil. El seu públic la va escoltar amb gran atenció, i quan va acabar, el professor Rinaldini va procedir a atorgar-li la insígnia de doctora i el llibre de filosofia, i li va col·locar la corona de llorer corresponent al cap, l'anell en el seu dit i la muceta d'ermini sobre les seves espatlles. Aquesta escena va ser plasmada després en la Finestra Cornaro, situada en l'ala oest de la Biblioteca Thompson Memorial del Vassar College.

 

Juliana Morell o Morella (1594-1653)va ser una barcelonina políglota, poetessa, humanista i monja dominica espanyola d'expressió francesa. El 1608 es va doctorar en lleis summa cum laude. Juliana Morell, juntament amb Teresa de Jesús i Ia reina Isabel II d'Espanya, són les tres úniques dones que apareixen citades en el paranimf de la Universitat de Barcelona. Ha estat homenatjada en la llista de carrers de ciutats com Terrassa i Barcelona.

 

A partir d’elles parlarem d’algunes pioneres de l’edat moderna perquè l’Elena Conaro i la Juliana Morell o Morella van ser unes flors de les que no fan estiu, uns casos aïllats...

 

Podem parlar de Stefania Wolicka (1851 – 1937) que va ser una historiadora polaca (quan Polònia pertanyia a l’Imperi Rus) i la primera dona que va rebre un Doctorat en Filosofia a la Universitat de Zúrich l’any 1875. Va perseguir l'obtenció del seu títol universitari en història malgrat els esforços del govern rus de l'època per a evitar que les dones cursessin estudis superiors. El 1873, va desafiar un decret que ordenava a les dones russes que estudiaven a l'estranger a abandonar els seus estudis. Wolicka va decidir continuar els seus estudis després que la seva sol·licitud d'exempció del decret fos denegada. Wolicka va ser la primera dona a obtenir un Doctorat en Filosofia a Europa en l'era moderna.

 

Les universitats de Suïssa van ser les primeres universitats europees de l'era moderna a admetre estudiants femenines. Dones acadèmiques de Polònia, Àustria, Bèlgica i altres parts d'Europa es van traslladar a Suïssa a finals del segle XIX per a inscriure's en la universitat, com la primera dona universitària belga i la primera dona graduada universitària de Bèlgica, la doctora Isala Van Diest (1842-1916) que va ser la primera metgessa belga.

 

També coneixerem a Sofia Kovalévskaya (1850-1891) que va ser una matemàtica i escriptora russa que va fer contribucions significatives en els camps de l'anàlisi, les equacions diferencials parcials i la mecànica. Per a poder seguir uns estudis científics a l'estranger, ja que Rússia no donava passaports a dones solteres, ni permetia que una dona visqués separada de la seva família, Kovalévskaya va pactar un matrimoni de conveniència als 18 anys amb el paleontòleg evolucionista, Vladímir Kovalevski (germà del biòleg Aleksandr Kovalevski) i junts van viatjar a Viena. Ella es va inscriure en la Universitat de Heidelberg en 1869 i va seguir allà els cursos d'Hermann Ludwig von Helmholtz i Leo Königsberger. Aquests professors li van aconsellar marxar a Berlín a rebre classes de Karl Weierstraß o Weierstrass, però de manera privada, les mateixes que aquest impartia en la universitat, ja que aquesta no permetia la formació de dones. Karl Weierstraß ho feia amb gust, perquè era una de les seves millors deixebles. Entre els seus treballs, figuren "Sobre la teoria de les equacions diferencials", que va aparèixer en la Revista de Crelle, i "Sobre la rotació d'un cos sòlid al voltant d'un punt fix". El conte homònim del llibre Massa felicitat, de la Premi Nobel de Literatura Alice Munro, està inspirat en la vida de Kovalévskaya.

 

I per posar el contrapunt musical tal dia com avui, el vint-i-cinc de juny de 1975 va néixer a Mar del Plata (Argentina) als vuit anys se'n va anar amb els seus pares i germà de l'Argentina cap a Mallorca, lloc on va viure fins a entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo. Sí , estem parlant de María Laura Corradini Falomir, més coneguda pel nom artístic de Chenoa. Profusament identificada com a mallorquina, ha cantat algunes cançons en català com l'himne de Mallorca, La Balanguera, No Estaràs Sol (del disc de la Marató 2008)... Chenoa ha venut més d'1.000.000 discos en la seva carrera i és una de les artistes més conegudes del país.

24 de juny Sant Joan i Santa Joana

Avui dia de Sant Joan. Celebrarem el sant de Joanes famoses en els seus àmbits:

Joana Raspall i Juanola (1913 – 2013) va ser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993 i el 2006 rebé la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva continuada activitat a favor de la llengua i la cultura catalanes.la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida, promocionat per l'Eixam d'amics de la Joana Raspall i secundat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Va rebre molts reconeixements: un carrer de Sant Feliu de Llobregat porta el seu nom, una avinguda a Lleida i una placeta a Gelida i Sant Cugat; la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor, porta el seu nom per votació popular.

Joan Baez va néixer a Staten Island, Nova Yorkal el 1941. És el nom artístic de Joan Chandos Baez, es una cantant estatunidenca de música folk, coneguda com "la reina de la cançó protesta". Caracteritzada per una veu potent, aguda, pròxima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, Joan Baez és la màxima figura de la cançó protesta sorgida en els anys 1960 amb motiu de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant això, abasta també la música tradicional, el country i el folk-rock. Baez ha actuat públicament durant més de 60 anys, publicant més de 30 àlbums. Dominant el castellà i l'anglès, també ha gravat cançons en català (Rossinyol que vas a França) i almenys cinc idiomes més.

Joana Biarnés i Florensa (1935 – 2018) va ser una fotògrafa terrasenca. Fou la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica. El desembre de 2016 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre tots[18] sobre la seva vida, el seu treball i la seva aportació a la història del periodisme gràfic a Espanya.[19][20] Amb guió i direcció d'Óscar Moreno i Jordi Rovira, i realització i postproducció de Xavier Baig, el documental es va co-finançar a través d'una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami. Va ser coproduït per la Televisió de Catalunya, i va comptar amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, l'Institut Català de les Dones, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Photographic Social Vision

Johanna Spyri (1827 - 1901) va ser una escriptora suïssa. Va néixer com a Johanna Louise Heusser, però, com era de costum, va perdre el seu cognom en casar-se amb Bernhard Spyri, secretari de la ciutat de Zuric. És famosa pel conte de Heidi, un de la cinquantena de contes infantils que va escriure, que destaca pels molts elements extrets de la vida real que hi va incorporar. És l'autora suïssa més llegida i més traduïda, tot i que no se sap gaire de la seva vida. Com el seu marit era un edil de la ciutat de Zuric, l'esposa, en aquesta època, tenia l'obligació de romandre discreta. A l'escola primària d'Hirzel,on va aprendre a llegir i escriure, el 1981 va ser estrenat el Museu Johanna Spyri. Amb el temps, Heidi va esdevenir més famosa que la seva creadora, ja que és un dels personatges més coneguts de la literatura suïssa en general i de la literatura infantil en particular. No només és un personatge de ficció, sinó l'encarnació al·legòrica de la natura idíl·lica dels Alps. A Yamanashi, al Japó, es va recrear un parc temàtic «poble de Heidi» inspirat en la versió anime del conte que aquí a Catalunya vam veure per TV1 els dissabtes a la tarda i va marcar moltes infàncies dels que ja tenim la seixantena. L'Arxiu Heidi va ser reconegut com a Memòria del Món de la UNESCO.

Jeanne Villepreux va néixer en un petit poble francès en 1794, en plena revolució francesa. Allí va aprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta, abans de marxar a París quan va fer 18 anys. Va treballar de costurera un temps fins que, gràcies a un vestit que va teixir per a una princesa, va conèixer a un comerciant irlandès amb el qual es va casar i va marxar a Sicília. Va ser en aquesta illa italiana on va despertar el seu interès per les ciències naturals. Va explorar Sicília a peu durant anys, va recol·lectar petxines, papallones, fòssils, minerals i va escriure una completa guia sobre la història natural i cultural de l'illa. El seu especial interès i curiositat per la vida marina li va portar a inventar una de les eines més bàsiques i fonamentals en les ciències de la mar: els aquaris. I no sols els va inventar, sinó que va trobar algunes de les seves majors utilitats: d'una banda, li van servir per a observar la fauna marina i estudiar el seu comportament; per un altre, els va utilitzar per a repoblar peixos en rius on aquests gairebé havien desaparegut. Així, criava exemplars joves en els seus aquaris i els alliberava en zones on ja no hi havia. Un dels seus majors descobriments va ser demostrar que era fals que el Nautilus, un mol·lusc molt semblant als polps però amb closca, robés les seves petxines a altres animals, com fan els crancs ermitans, sinó que construïa la seva pròpia. També va observar pops comuns i va demostrar que eren capaços d'utilitzar eines, alguna cosa que pocs animals –marins o terrestres– poden fer. Es va convertir en la primera dona membre de l'Acadèmia de Ciències de Catània i va ser corresponsal de la Societat Zoològica de Londres, on enviava tots els treballs que realitzava des de Sicília. No obstant això, una enorme part dels seus manuscrits, col·leccions i apunts es van perdre en la mar quan el vaixell que els transportava va naufragar.

Per molts anys a tots els Joans i Joanes! Descanseu de la Revetlla, i agafeu forces perquè aquest curs quasi està acabat.

13 de desembre Santa Llúcia 1968 Maria Aurèlia Campmany reb el Premi Sant Jordi 1987 Neix Berta Velasco, jugadora de futbol sala

 

Avui és Santa Llúcia i parlarem d’una jugadora de futbol sala que va néixer tal dia com avui i de Maria Aurèlia Campmany que va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la.

Llúcia de Siracusa, coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià.

Santa Llúcia és coneguda per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels camperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electicistes, els xòfers, els esmoladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors. Patrona de les les modistes, per això avui a Barcelona, moltes pastisseries venen les tisores de Santa Llúcia farcides de nata.

El dia de Santa Llúcia és considerada tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. Marca la tradició que avui és el dia per posar el pessebre que treurem per la Candelera, el dia 2 de febrer.

Berta Velasco Casals va néixer a Barcelona el 13 de desembre de 1987. És una jugadora de futbol sala catalana. Formada com a ala, va debutar a la Primera divisió espanyola amb el FS Gironella la temporada 2005-06, on jugà durant set temporades, a excepció de la temporada 2008-09, en què jugà amb el Club Femesala Elche. Va fitxar pel Club Deportivo Orvina la temporada 2012-13, tornant-hi l'any següent. Des de l'any 2017, juga a l'Associació Esportiva Penya Esplugues, després de la fusió amb el FS Gironella. Entre d'altres èxits, ha guanyat quatre Copes Catalunya, ha sigut escollida millor jugadora catalana de futbol sala en cinc ocasions i millor jugadora de la Lliga la temporada 2017-18. Internacional amb la selecció espanyola de futbol sala en trenta-dues ocasions, va proclamar-se campiona d'Europa l'any 2019.

Maria Aurèlia Capmany va ser una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 13 de desembre del 1968 amb l'obra “Un lloc entre els morts” i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb “El cel no és transparent”. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Segons la base de dades obertes de noms de carrers de 2021, hi ha més de 80 carrers o places a Catalunya dedicades a aquesta escriptora. L'arxiu i el fons bibliogràfic de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany i Farnés fou llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991 en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós, on ha esdevingut el Llegat Vidal-Capmany, ubicat a la Biblioteca del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i està a l'abast d'estudiosos i interessats.

9 de desembre Virgen de Guadalupe 1933 Inauguració del Xalet-Refugi de Rasos de Peguera (8 dones i la muntanya)

Avui les protagonistes són la Virgen de Guadalupe i vuit dones amb una relació molt especial amb la muntanya recordant que tal dia com avui de 1933 es va inaugurar el Xalet-Refugi de Rasos de Peguera.

Juan Diego, nascut Cuauhtlatoatzin (Mèxic, c. 1474 - Guadalupe, Mèxic, 1548) fou un indígena xiximeca convertit al cristianisme que, segons la tradició, va rebre en 1531 l'aparició mariana de la Mare de Déu de Guadalupe. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Nostra Senyora de Guadalupe és una advocació mariana de la religió catòlica, la imatge de la qual es venera en la basílica de Guadalupe, al nord de la Ciutat de Mèxic. Felicitem a les noies que porten aquest nom. I com diuen els mexicans “!Que viva la Virgen de Guadalupe!”

Tal dia com avui del 1933 a Castellar del Riu, al Berguedà es va inaugurar el Xalet-Refugi de Rasos de Peguera, a la Serra d'Ensija. Avui volia parlar de la Dona i la Muntanya.La Muntanya té nom de dona. Després de molts anys de lluita, i sense deixar aquesta, moltes coses han canviat a la nostra societat, i també en el món de l’esport. Per mala sort, encara queden moltes coses per canviar per avançar en el tema de la igualtat en la nostra societat, i evidentment, també en el món dels esports a l’aire lliure. Federacions, centres de tecnificació i activitats subvencionades on a penes hi ha dones, i el terriblement famós «sostre de vidre», també existeix en el món dels esports de muntanya.

Però avui parlarem de 8 dones que tenen una relació molt directa amb la muntanya: 

Sílvia Vidal.- Els Piolets d’Or, els premis més prestigiosos de l’alpinisme, en la seva edició de 2021, han concedit per primera vegada un reconeixement a una esportista del nostre país, amb la menció especial a Sílvia Vidal, amb la qual valoren «la gran contribució que ha fet a l'escalada en solitari durant més de dues dècades, amb les seves impressionants gestes de resistència i d’escalades dures en grans parets, sovint remotes, arreu del món. Les seves ascensions més destacades les ha aconseguit amb plena autonomia: completament sola, sense ràdio, ni mòbil, ni GPS, ni pronòstics meteorològics ni cap mena de comunicació amb l'exterior, amb sistemes manuals i minimalistes quan necessita perforar la roca per assegurar-se». El 1999, amb l’obertura de Sol Solet al Karakoram, ja havia estat mereixedora d’una nominació a aquests premis. Ella és ben coneguda per les seves impressionants fites de l’escalada de resistència i artificial dur en grans parets arreu del món. 

Geila Macià.- Durant els darrers anys hem pogut anar veient com una joveníssima Geila Macià ha evolucionat en l’escalada esportiva i no ha deixat de donar-nos notícies. Va estrenar el 8a amb 10 anys (amb Helios, a Kalymnos) amb 12 anys va resoldre el seu primer 8a+ a Montserrat, fent la via Paula, l’any 2020 es va convertir en l’escaladora més jove d’Espanya d’encadenar 8b, després d’encadenar la mítica via de Sant Benet, la Vuelo a ciegas. Darrerament, ha encadenat Fabelita, i de nou es posiciona com la dona més prematura en encadenar 8c. Ha invertit 9 dies a encadenar-la. El 2021 ha estat especialment productiu per la Geila, tant en roca com en competició. S’ha dedicat especialment a les competicions, en les que ha guanyat pràcticament totes les proves a les quals ha participat, en la seva categoria, la Sub14.

Rosa Agudo.- L’escriptora espanyola, durant els darrers mesos ha presentat un llibre de literatura de muntanya, “Solos”. Com és quedar-se atrapat i sol enmig d’una muntanya inhòspita? Quins pensaments creuen la teva ment quan vius una experiència al límit entre la vida i la mort? Com acceptes la fi de la vida sense una mà per agafar, sense uns ulls on sostenir’s, sense més companyia que el blanc de la neu i la negror de la nit? Aquesta novel·la relata experiències extremes de dos escaladors atrapats en un lloc inaccessible a molts metres d’alçada, després de patir un accident mentre obren una nova via en estil alpí. Els seus camins en soledat, la seva lluita per la supervivència, les seves pors i la seva relació amb la dicotomia entre l’acceptació de la inevitable mort, present en tot moment, o l’esperança per la salvació. Un relat intens i desgarrador que et posa a la pell dels protagonistes, connectant amb la lluita més primitiva i animal per la supervivència i amb aquests trossos de vida intactes i vàlids que tots posseïm, fins en la pitjor de les situacions.

Tamara Lunger.- Alpinista natural de la ciutat Italiana de Bolzano. Va començar a practicar l’esquí de muntanya el 2002, i la seva primera competició va ser una cursa vertical a San Martino di Castrozza. El dia 23 de maig del 2010, Lunger es va convertir en l’escaladora més jove (amb 23 anys, 11 mesos i 17 dies) d’arribar al cim principal del Lhotse. El desembre del 2020, va viatjar a Pakistan per tractar l’ascens hivernal del K2, compartint estància al campament base amb l’expedició nepalí que va aconseguir el 16 de gener de 2021 arribar al cim per primera vegada en aquest període estacional.

Janja Garnbret.- Escaladora eslovena especialitzada en proves de dificultat i blocs. Va guanyar quatre medalles en el campionat del món d’escalada els anys 2016 i 2018 i tres medalles al campionat Europeu d’Escalada els anys 2015 i 2017. El 2019, l’escaladora va fer història a Hachiojj en convertir-se en la primera escaladora a guanyar el títol mundial en un mateix campionat en tres disciplines diferents: dificultat, bloc i combinada. A més de la seva carrera d’escalada en competició, Janja Garnbret també és una escaladora en roca destacada, completant vies extremadament difícils. També va participar i va guanyar la prova d’escalada en bloc a Melloblocco el 2015. Ha passat a la història, sent la primera dona a guanyar uns Jocs Olímpics d’escalada.

Courtney Dauwalter.- Ha estat la corredora femenina més ràpida a l’edició de tornada de l’Ultra Trail de Mont Blanc, després de la suspensió de la cursa l’any 2020 com a conseqüència de la pandèmia. A més, la corredora nord-americana ha aconseguit millorar el seu propi temps rècord, el que va aconseguir l’any 2019, en més de dues hores i una 7a posició de la classificació general. Si fa dos anys Courtney era la guanyadora d’aquesta important competició alpina amb un crono de 24 h 34′, aquest 2021 ho ha fet en 22 h 30′.

Miriam Marco.- És una alpinista, professora d’esquí i guia d’alta muntanya catalana. Tot i tenir estudis d’Enginyeria Tècnica Forestal, i després d’exercir professionalment com a professora d’esquí, ha esdevingut la primera dona de l’Estat espanyol que ha obtingut la titulació de guia d’alta muntanya, l’emparada per la Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya (UIAGM). S’ha convertit en l’única dona en un món dominat pels homes. L’única dona d’entre 147 guies de muntanya a l’estat espanyol. L’any 2022, va encetar una nova etapa com a directora de l’Equip Femení Espanyol d’Alpinisme de la Fedme, d’aquesta forma, s’ha aconseguit que l’equip femení, sigui finalment 100% femení, una gesta molt important per a intentar rebaixar el fenomen del Sostre de vidre.

Sara Alonso.- Nascuda a Donosti el 1999, ha arribat al Trail Running per a quedar-se. La jove atleta mira amb il·lusió el futur després d’una primera temporada pel record. En el seu any de debut, la Sara ha obtingut dos podis de la Golden Trail World Series, finalitzant novena de la general i demostrant que ja és una realitat del panorama internacional. La Sara ha hagut d’aprendre a marxes forçades. El pas de la pista a la muntanya, suposa canviar rutines d’entrenament i aprendre a gestionar la llarga distancia. Mai no havia fet una cursa de més de dues hores, a més estava acostumada a entrenar sempre a l’alçada del mar i quan va començar, l’alçada li va costar. 

8 de novembre Dia Mundial de l'Urbanisme 1838 George Sand i Chopin arriben a Mallorca 2011 Estrella al Passeig de la Fama per Shakira

 

Avui, per primera vergada des del setembre parlem d’esdeveniments en el que dones són protagonistes però no és la data de neixament de cap d’elles. Comencem pel Dia Mundial de l’Urbanisme.

El Dia Mundial de l'Urbanisme es celebra en més de 30 països de quatre continents cada 8 de novembre. És un dia on es reconeix i promou el paper de la planificació en la creació i maneig de comunitats urbanes sostenibles amb el marc de l'ordenament regional al qual pertanyen. El Dia presenta una excel·lent oportunitat per a contemplar la planificació des d'una perspectiva global, perquè és un esdeveniment que apel·la a la consciència dels ciutadans i les autoritats públiques i crida l'atenció cap a l'impacte ambiental que produeix el desenvolupament de ciutats i territoris.

Canberra és una de les ciutats planificades més notables a nivell mundial. Va ser dissenyada amb la finalitat de ser la capital federal d'Austràlia, i així frenar la rivalitat per part tant de Sídney com de Melbourne, les ciutats més grans del país i els qui es disputaven el títol.

Barcelona és l'annexió de molts pobles i va haver-hi un espai per construir: l'Eixample que va edificar. L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Comprèn un territori de 7,48 km², on viuen 269.185 habitants (segons el padró del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Limita al nord amb els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó; al sud amb els de Ciutat Vella i Sant Martí; a l'est amb el de Sant Martí; i a l'oest amb el de Sants-Montjuïc. L'Eixample es compon d'aquell territori que històricament constituïa l'extrem septentrional del terme de Barcelona, sector desert i fora muralla; i, també, de sectors presos a les Corts (al nord-oest), a Gràcia (al nord) i a Sant Martí de Provençals (a l'est). Malgrat aquesta heterogeneïtat d'origen, l'Eixample constitueix una unitat estructural des del punt de vista urbanístic: el Pla Cerdà. 

 

Veiem dones transcendentals a l’urbanisme. Existeixen moltes dones que van ser i són científiques urbanes de les darreres dècades, tant que no arribem a nomenar-les a totes, però sens dubte el paper de les dones en l'urbanisme ha estat fonamental i transcendental, tant que a poc a poc han anat guanyant terreny.

Jane Jacobs.- A més del seu ampli coneixement sobre el tema, era una activista destacada en la seva comunitat. Encara que la seva veritable professió era el periodisme, ella es va dedicar a ser una divulgadora científica en temes urbans. Va néixer al Canadà, però gran part de la seva vida professional la va desenvolupar a Nova York. Les seves publicacions van aconseguir el clímax amb la publicació del seu famós llibre “Mort i Vida de les Grans Ciutats”. Llibre que fins al dia d'avui continua sent citat pels científics i investigadors urbans i s'ha convertit en un dels llibres de culte de la literatura urbana per la precisió de les seves projeccions i anàlisis de l'espai públic de les ciutats.

Raquel Rolnik.- Arquitecta i urbanista brasilera, és una de les principals gestores de polítiques públiques en matèria d'habitatge popular, urbanisme i desenvolupament. A més, també va ser relatora de l'ONU en el període 2008 – 2014. Una de les seves publicacions més destacades és “La Guerra dels Llocs” on presenta el tema de la colonització de la terra i l'habitatge en l'era de les finances. I va participar en el famós i polèmic documental Bikes vs Cars.

Zaida Muxí.- És una arquitecta i urbanista argentina reconeguda internacionalment pels seus estudis i experiència en temes d'espai públic i gènere. Des de 2009 dirigeix la revista de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ha publicat llibres com “L'espai públic: ciutat i ciutadania”, “Elemental, reflexions entorn de l'habitatge mínim”, “L'arquitectura de la ciutat global”, “Habitar el present: eines per a l'habitatge del segle XXI” i “Dones, cases i ciutats”.

Carme Miralles.- És una geògrafa i polítiques catalana reconeguda pels seus estudis sobre geografia, urbanisme i espai públic amb perspectiva de gènere. També coneguda pel seu tan famós i citat lliuro “Ciutat i transport: el binomi imperfecte”, llibre que igual que el de Jane Jacobs, s'ha convertit en una de les publicacions elementals en la literatura urbana.

Saskia Sassen.- Si bé ella no és una arquitecta o urbanista com a tal, és una gran investigadora i aportadora de teories i informació sobre urbanisme. Ella és una sociòloga, escriptora i professora provinent de Països Baixos, no obstant això, va créixer a Buenos Aires i per tant posseeix una gran comprensió i anàlisi de sobre les ciutats llatinoamericanes. Ha estudiat els seus diversos graus en ciutats de França, Itàlia, Anglaterra, els Estats Units, Bèlgica, Espanya, Estocolm i també a l’Argentina. Les seves aportacions a l'urbanisme han estat sobre fenòmens com la immigració, les ciutats i els seus canvis a esquemes globals. De fet, és ella la que aporta el concepte de “ciutat global”, el qual es compta com una de les seves grans aportacions a la ciència.

 

Hi havia un temps en el qual les dones s’havien d’amagar amb pseudònims masculins. Amandine Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant i va ser més coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand va ser una escriptora francesa. Precursora del feminisme, va escriure novel·les, contes, peces teatrals, una autobiografia, crítica literària, textos polítics, etc. No sols es va dedicar a la literatura, sinó també a la pintura. També va ser una dona compromesa amb la política, i va participar, en l'ombra, en el govern provisional del 1848. Va conèixer Franz Liszt, i sobretot Frédéric Chopin, amb qui va viure gairebé deu anys (del 1838 al 1847). Tal dia com avui de 1838 el músic polac Federico Chopin i l’escriptora francesa George Sand arriben a Mallorca. A Mallorca, s'hi pot visitar actualment la cartoixa de Valldemossa, on van passar plegats l'hivern del 1838-39, amb els fills d'ella.

Tal dia com avui de 2011 a Hollywood (Califòrnia), la cantant colombiana Shakira rep una estrella en el Passeig de la Fama, la número 2.454 de les quals figuren els carrers de la meca del cinema. És la primera colombiana que rep aquesta distinció. Va estar acompanyada dels seus pares en aquest dia tan especial. La cantant va dedicar aquest assoliment a tots els que l'han secundat i, especialment, a la comunitat llatina dels Estats Units: "Per a vostès és aquesta estrella. Jo crec que tots venim al món amb una estrella, amb un talent i amb un do i després més endavant neixen els somnis". La imatge és d'aquest dia.

29 d'octubre 1860 S'inaugura el Teatre Municipal de Girona 1892 Neix Aurora Bertrana, escriptora i violoncel·lista 1982 Neix Elena Gadel, cantant i actriu

 

Avui: art i artistes... del personatge principal de la Traviata a una escriptora i violoncel·lista, i a una cantant i actriu.

El 29 d’octubre de 1860 es va inaugurar el Teatre Municipal de Girona amb “La Traviata”, de Verdi. Una obra amb una protagonista femenina. “La Traviata” (títol original en italià, en català L'esgarriada) és una obra dramàticomusical en tres actes composta el 1852 per Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Francesco Maria Piave, basat en “La dama de les camèlies” d'Alexandre Dumas. Es va estrenar el 6 de març de 1853 al La Fenice de Venècia, dirigida per Gaetano Mares. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855. Violeta, una cortesana famosa a París, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.

Aurora Bertrana i Salazar va néixer a Girona el 29 d'octubre de 1892. Va ser una escriptora i violoncel·lista catalana. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana i de Neus Salazar, va passar la seva infància al barri del Mercadal de Girona. Va estudiar a l'escola del pedagog Josep Dalmau i també va estudiar francès al convent de les Soeurs de la Misericorde. Quan acabà l'escola volia ser escriptora però el seu pare s'hi va negar i començà a estudiar música a l'Acadèmia Ainaud amb Cassià Casademont a Barcelona, trià el violoncel com a instrument, i passà una temporada a casa de l'escriptora Carme Karr. Gràcies a Karr, el 1923 es pogué matricular a l'Institut Dalcroze de Ginebra per seguir estudiant música, però el 1924 va abandonar els estudis de música i es va matricular a la facultat de lletres de la Universitat de Ginebra. Es va començar a guanyar la vida tocant al Trio de senyoretes que va debutar l'1 de desembre del 1924 en un hotel de Chamonix. La Biblioteca de la Universitat de Girona conserva el Fons Prudenci i Aurora Bertrana, que inclou part de la biblioteca i arxiu personal dels Bertrana. Els manuscrits d'Aurora Bertrana inclouen un recull d'articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia. Aquests documents es poden consultar a text complet en el Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona i en la Memòria Digital de Catalunya.

Elena Delgado Ucea, coneguda pel nom artístic d'Elena Gadel va néixer a Barcelona el 29 d'octubre de 1982. És una cantant i actriu catalana dedicada a la cançó, el teatre musical i la televisió. Es donà a conèixer arran de la seva participació en la segona edició del concurs Operación Triunfo (La 1) l'any 2002, i després va debutar amb el senzill «Es por ti». L’hem vist a diferents musicals del 2004 al 2006: “Mar i cel”, del 2006 al 2010: “Grease, el musical de tu vida”, el 2012: “Over the moon”, i al 2013 i 2014: al “Petit Príncep”. L’hem vist al jurat del “Oh Happy Day”, i del “Eufòria 1 i 2”. Ara la veiem cada tarda a TV3 a la telenovel·la “Com si fos ahir”. Per a ella i per a la seva parella a la sèrie, l’Eduard Farelo és la imatge d’avui.

11 d'octubre 2013 mor María de Villota, pilot de Fòrmula 1

 

Avui la nostra protagonista pertanyia al món del motor però tenia una llum especial l'amor a la vida i una gran resiliència en les dificultats.

 

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de María de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va tornar a la “vida normal”. La María va morir l’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.

22 de setembre 1938 Neix Lola Salvador, escriptora i guionista 1976 Neix Mercè Martínez, actriu Per fer.... La Plaça del Diamant al TNC

 

Avui continuem al teatre amb una escriptora que també escriu guions, una actriu i una proposta per anar al teatre a veure una visió especial d’un clàssic català.

 

Comencem amb la Lola Salvador Maldonado que neix a Barcelona el 22 de setembre de 1938. És una novel·lista i guionista catalana que firma també com a Salvador Maldonado. Molt curiós que amb els seus cognoms sembli un nom masculí. Va iniciar-se a la dècada dels anys 70 en col·laboracions en diversos mitjans de comunicació i va escriure els guions dels programes de ràdio “Con los ojos cerrados” (1972-73) i “Verso a verso” (1974-77), de temàtica literària. També va escriure guions de programes com “Barrio Sésamo”. També ha escrit diversos guions cinematogràfics al llarg de la seva trajectòria i ha adaptat clàssics del teatre com “La gata sobre la teulada de zinc”, de Tennessee Williams, o “Espectres”, de Henrik Ibsen. El 2002 va rebre el premi Goya al millor guió adaptat per la pel·lícula Salvajes. Ha rebut també la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2011) i el Premio Nacional de cinematografia del govern espanyol (2014).

 

Continuem amb Mercè Martínez nascuda a Sabadell el 22 de setembre de 1976. És una actriu catalana, coneguda en televisió pel paper que ha representat en algunes sèries, com el de Nora a la sèrie “La Riera”, de Televisió de Catalunya. Formada a l'Institut del Teatre de Barcelona, ha participat en muntatges teatrals com ara “T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré”, “The Full Monty”, “La ópera de cuatro cuartos” o “El mercader”. Al 2020 es va incorporar al repartiment de “T'estimo si he begut”, una obra dirigida per David Selvas, basada en una recopilació de contes d'Empar Moliner. A la pantalla gran ha intervingut en la pel·lícula “Sévigné” i a “Deu ser que ningú és perfecte”, i en televisió a les sèries “Plats bruts”, “Porca misèria”, “Ventdelplà” i a “La Riera”. Per a la seva participació “Al cotxe”, on la vam conèixer una mica millor, tenim la imatge del dia. 

Per fer... Us presentem La Plaça del Diamant al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de setembre al 5 de novembre. La novel·la de Mercè Rodoreda puja a la Sala Gran en una posada en escena de Carlota Subirós, que ja ens ha apropat de manera intimista i contemporània a clàssics catalans com Maria Rosa i Sol solet, d’Àngel Guimerà.

La Natàlia és una dona humil del barri de Gràcia. El riu de la seva vida recorre els trasbalsos de la segona República, la guerra i la misèria del franquisme. Un personatge interpretat per onze actrius d'edats i perfils diversos, en una mena de calidoscopi escènic i femení que ens descobreix matisos i ens mostra contrastos de la vida de la protagonista. Elles són: Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Vanessa Segura, Yolanda Sey. Una experiència única!

La plaça del Diamant és un dels referents de la literatura catalana i un clàssic de postguerra. La revisió del nostre patrimoni és un deure ètic i històric d’un teatre nacional. Som la nostra memòria.

18 de setembre 1905 Neix Greta Garbo, actriu 1911 Neix Carmen Kurtz, escriptora

 

Avui, una actriu de fama mundial i una escriptora catalana en llengua castellana.

 

Greta Lovisa Gustafsson va néixer a Estocolm, a Suècia, el 18 de setembre de 1905 i va morir a Nova York, als Estats Units, el 15 d'abril de 1990. Va ser una actriu sueca, el seu nom artístic va ser Greta Garbo, i la van anomenar "la Divina". El 1999, Garbo fou anomenada per l'American Film Institute com la cinquena millor estrella feminina de la història de Hollywoord.

Greta Garbo mai no va guanyar cap Oscar però va ser nominada per a l'Oscar a la millor actriu per "Anna Christie", "La Dama de las Camelias" el 1936 i "Ninotchka" el 1939. Finalment va rebre el 1955 un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera. Es va retirar molt jove i va viure a Nova York lluny dels focus i càmeres... Una estrella commemorativa al seu nom va ser col·locada al passeig de la Fama de Hollywood a Los Angeles (Estats Units) davant del número 6.901. La imatge avui és per a ella.

 

Carmen Kurtz (Barcelona, 18 de setembre de 1911 – 5 de febrer de 1999) va ser una escriptora catalana en llengua castellana. El seu nom de naixement era Carmen de Rafael Marés, però va escriure amb el nom del seu espòs Pedro Kurtz. Guanyadora de diversos premis literaris, assolí la major fama en els anys 1960 amb la sèrie de llibres infantils on el personatge era un nen, Óscar, que tenia per a mascota una Oca, anomenada Kina. Va ser, a més, una escriptora compromesa amb la condició de la dona en la postguerra espanyola.

La recordo amb especial afecte perquè va escriure "Veva", el darrer llibre que li vaig llegir a la meva àvia fa una colla d’anys. Ho vam passar tant bé... En aquest llibre mostrava el món quotidià vist pels ulls d'un bebè. La Veva és un bebè molt especial: als pocs mesos no sols és capaç de balbotejar sinó que camina ja opinant i preguntant el per què de gairebé tot. Amb la seva àvia manté sucoses converses secretes que ofereixen un viu retrat de la societat espanyola dels anys setanta.

17 de setembre 1949 Neix Maria Barbal, escriptora

 

Avui presentem la primera escriptora en llengua catalana del nostre blog.

Maria Barbal i Farré va néixer a Tremp el 17 de setembre de 1949. És una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional. Conrea principalment la novel·la, però també la narrativa breu, el teatre, la literatura infantil i juvenil, la prosa de no-ficció, l'assaig i la col·laboració amb la premsa. Les seves obres més conegudes son “Pedra de tartera” (1985) i el Cicle de Pallars: “Camins de quietud” (2001), “País íntim”, “En la pell de l'altre” (2014) i “Tàndem” (2021). D'acord amb la biografia de l'AELC, toca els temes de «la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares-fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments.»

Ha rebut diferents premis nacionals i internacionals. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001, i l'any 2022 va ser elegida membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. A part dels nombrosos premis per a obres individuals, la seva tasca literària ha estat reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit el 2021 per Òmnium Cultural pels seus 35 anys d'ofici i que l'autora recull a Tremp, «pel seu exprés desig». També va rebre la menció d'Escriptor català de l'any per la North American Catalan Society el 2009 i ser escollida com a «Escriptor català de l'any» el 2015, de resultes del qual va anar de gira pels Estats Units.

15 de setembre Sant Tornem-hi, 1254 neix Marco Polo, 1890 neix Agatha Christie

Avui és dia de Sant Tornem-hi. Tots els infants i joves catalans comencem el curs 2014-2015. Tornem a la rutina, a la realitat de cada dia i per contrastar avui presentem dos protagonistes que ens transportaran: un cap a terres llunyanes, Marco Polo, i un altre a viure aventures de misteri a través dels seus escrits...

Tal dia com avui l’any 1254 va néixer a Venècia, Marco Polo. Va ser un mercader, explorador i aventurer venecià que, juntament amb el seu pare i el seu tiet, va viatjar a Xina per l’anomenada Ruta de la Seda. Cap a finals del 1271, els Polo van rebre valuosos regals per part del nou papa, Gregori X, amb l'encàrrec de portar-los al Gran Khan de la Xina, Oblia Khan, nét de Genguis Khan. Així, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'orient. Van travessar Armènia, Pèrsia i l'Afganistan fins a arribar a la Xina, recorrent tota la ruta de la Seda. La tornada la van realitzar pel mar de la Xina fins a l'estret d'Ormuz, on van seguir el seu viatge per terra fins a Venècia. Aquesta sèrie d'aventures són les que més endavant van ser documentades en el llibre de Marco Polo. Van arribar a Venècia el 1295, 24 anys després, portant moltes riqueses i tresors. Havien recorregut gairebé 24.140 km. Avui un viatge tan llarg sense parlar amb els de casa ens sembla impensable. Els operatius mòbils ens connecten però alhora ens lliguen perquè sembla que no sabem viure sense ells.

Tal dia com avui de  1890 va néixer al Regne Unit, Agatha Christie, la prolífica escriptora britànica de novel•les de misteri de gran èxit, coneguda com la "reina del crim". És l'escriptora de novel•la detectivesca més coneguda del món i l'autora més venuda de qualsevol gènere, a excepció de William Shakespeare. S'han venut al voltant de dos mil milions d'exemplars dels seus llibres en anglès, i uns altres mil milions en unes tres-centes llengües en què ha estat traduïda.

Christie va publicar més de vuitanta novel•les i obres de teatre, principalment del tipus d'habitació tancada i de problema, en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals, Hercule Poirot o Miss Marple. Encara que li agradava variar en la forma establerta de les històries detectivesques, era molt primmirada en el fet de jugar net amb el lector i no amagar-li cap tipus d'informació per tal que pogués resoldre el misteri. Algunes de les seves novel•les s'han portat al cinema, fins i tot diverses vegades (Assassinat a l'Orient Express, Mort al Nil), etc.  

12 de gener 1976 Mor Agatha Christie

Avui va de llibres... El 12 de gener de 1976 va morir al Regne Unit,de causes naturals, als vuitanta-cinc anys, l’escriptora britànica de novel.les de misteri més reconeguda del món: Agatha Christie,“la  reina del crim". 

Agatha Christie és l'escriptora de novel.la detectivesca més coneguda del món i l'autora més venuda de qualsevol gènere, a excepció de William Shakespeare. S'han venut al voltant de dos mil milions d'exemplars dels seus llibres en anglès, i uns altres mil milions en unes tres-centes tres llengües en què ha estat traduïda. També va escriure novel.les sentimentals però sota un altre pseudònim: de Mary Westmacott. 

Agatha Christie va publicar més de vuitanta novel.les i obres de teatre, en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals, Hercule Poirot o Miss Marple. 

A les seves novel.les es presenten misteris i pistes per esbrinar-los. Cal saber llegir entre línies i seguint les pautes es pot arribar a esbrinar qui és l’assassí. Entre les seves obres més importants trobem títols com "Els deu negrets", "El misteri del tren blau", "El misteri de les set esferes", "Assassinat a la rectoria", "El Nadal d'Hercule Poirot", "Cartes sobre la taula", "El tren de les 4,50"...

Algunes de les seves novel.les s'han portat al cinema, fins i tot diverses vegades com "Assassinat a l'Orient Express" o "Mort al Nil"...