Activitats pel cap de setmana 1, 2 i 3 de novembre

 

Tenim un cap de setmana ben farcit d’activitats:

Aquest cap de setmana és Tots Sants i el dia dos, segons la tradició catòlica, recordem els difunts. Els cementiris són ben plens de gent que conserva la tradició de fer-hi una visita.

Comencem amb les Festes Majors: Festa Major de Sant Narcís a Girona, Festa Major de Sant Martí a Barcelona, al Clot-Camp de l’Arpa, la  Festa Major de Sant Martí a Teià i la Festa Major de Santa Caterina de Vinyols i els Arcs

La Festa Major del Clot – Camp de l’Arpa s’allarga durant més de dues setmanes, fins el 17 de novembre. La cultura popular marca el pols de la festa. Es programen activitats familiars, les Barraques, la cercavila de gegants o els versots satírics i el correfoc dels Diables del Clot. També destaquen la diada castellera, la Cursa Popular de Sant Martí i una gimcana detectivesca.

Coneixes les Festes de Sant Martí a Teià? La Festa Major de Sant Martí a Teià ofereix activitats com tallers, concerts, ballades tradicionals ...

I finalment ja tenim aquí el programa de la Festa Major de Santa Caterina, la patrona de Vinyols i els Arcs !!! Un programa preparat amb moltes ganes i il·lusió, ...  que s’allargarà fins el 25 de novembre.

Podeu recuperar altres propostes per aquest cap de setmana que us vam fer el 21 d’octubre.

 

Afegim una altra activitat que pot ser molt interessant. Anar a Sant Pere de Vilamajor i gaudir de la seva Vila Magore. Tot el cap de setmana us podeu endinsar a la Vila Magore del segle XII quan al poble hi havia un palau comtal que era l’enveja de les viles veïnes, una parada obligada entre Barcelona i Girona, en el camí cap a França, que comptava amb un mercat per abastir les seves necessitats bàsiques. Entre el juny de 1156 i l’abril de 1157, més de cent persones de diferent condició social hi van fer estada: ambaixadors, mercaders, pelegrins, sarraïns, jueus, cavallers… i els més destacats, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa la reina Peronella. I molt probablement hi va néixer el seu fill, Alfons I, rei d’Aragó, ja que sabem que la seva dida, Loreto, era del nostre poble. Veniu a visitar-nos el primer cap de setmana de novembre i us veureu transportats en el temps, amb atraccions medievals per a la mainada, les cercaviles de música i teatre de carrer, una ampliada zona de parades d’artesans i oficis, tastant el vi piment (vi medieval català) i, sobretot, pel nostre secret, la nostra força, els més de tres-cents voluntaris que faran possible aquest viatge impossible en el temps.

Acabem amb un passeig en tren. Del 3 de novembre a l'1 de desembre d'aquest 2024, podreu fer un viatge damunt d'una joia ferroviària històrica de Catalunya: el Tren Granota. El comboi, conegut com el Granota pel seu característic color verd, va començar a circular l'any 1944 i connectava Barcelona amb les comarques del Vallès Oriental i Occidental fins al 1996. Pot ser el seu disseny, la seva història o una combinació de totes dues opcions, però els trens tenen alguna cosa que captiva milers de persones arreu del món. Des que es va inventar el ferrocarril, aquest mitjà de transport ha acumulat milers i milers d'aficionats de diferents punts del planeta que acostumen a passar la seva passió de pares a fills. A Catalunya hi ha diversos punts on podeu admirar trens històrics, com l'Espai de la Via Mètrica de Martorell, però pujar-ne a algun és una missió força més complicada, però no impossible.

Us desitjo un molt bon cap de setmana!

29 d'octubre Sant Narcís 1992 Neix Evan Mehdi Fournier Waterpolo 2004 Neix Elena Ruiz Barril

 

Avui felicitem els gironins perquè la seva ciutat està en Festes perquè és Sant Narcís i a tots els nois que porten aquest nom.

Avui parlarem de basquet però sobretot de waterpolo de la mà d’una esportista femenina d’aquest esport que van definir com a perillós en el seu inici.

El 29 de octubre de 1992 neix Evan Mehdi Fournier a Saint-Maurice, França. És un jugador de bàsquet francès que pertany a la plantilla dels Detroit Pistons de la NBA. Amb 1,98 metres d'alçada, juga en la posició d'escorta. Va començar la seva carrera esportiva en l'equip del Nanterre de la Pro B francesa, d'on va passar al Union Poitiers Basket 86, on va jugar 2 temporades, en les quals va fer una mitjana de 10,3 punts i 2,6 rebots per partit, sent triat en totes dues millor estrella emergent i jugador amb millor progressió.

El waterpolo va ser inicialment un esport perillós que va començar a desenvolupar-se en els llacs i els rius a mitjan segle XIX a Anglaterra com una versió aquàtica del rugbi. En 1870, L'Associació Londinenca de Natació va elaborar les regles d'aquest esport per a la seva pràctica en piscines cobertes. Les regles posteriors, desenvolupades a Escòcia, emfatitzaven un estil de joc futbolístic en oposició a la “variant del rugbi”. El waterpolo es va introduir als Estats Units en 1888, on l'estil de joc del rugbi -similar al del futbol americà- s'utilitzava en l'aigua. De totes maneres, la resta del món va adoptar les regles escoceses d'aquest esport, que van constituir les bases del waterpolo tal com se'l coneix en l'actualitat. El primer partit internacional va tenir lloc en 1890 entre Escòcia i Anglaterra (Escòcia va guanyar 4-0).

Dos equips de set jugadors s'enfronten en una piscina de 3m de profunditat, les dimensions de la qual no són fixes i poden variar entre 20x10 i 30x20 metres (els partits aprovats per la World Aquatics, Federació Internacional de Natació, requereixen una piscina de 30x20 metres per als homes i de 25x20 metres per a les dones). Els partits consten de quatre quarts de vuit minuts cadascun. Excepte el portera, els jugadors només poden subjectar la pilota amb una mà. La possessió dura 30 segons; si l'equip no intenta un tir en aquest temps, la possessió passa a l'equip rival i el rellotge de tir torna a zero. El waterpolo és un esport intensament físic i es permet el contacte amb els jugadors que tenen possessió de la pilota. Per tant, la força, la resistència, la potència i l'estratègia són increïblement importants.

El waterpolo és un dels esports d'equip més antics en els Jocs Olímpics moderns, ja que va ser incorporat al programa al mateix temps que el rugbi, en 1900 -primer en forma de competició entre clubs i després, a partir de 1908, entre països-. No obstant això, no va ser fins a Sídney 2000, un segle després, quan la competició femenina es va introduir en els Jocs Olímpics.Els comitès olímpics nacionals europeus han estat la força dominant en el waterpolo masculí durant anys, amb un representant d'aquest continent guanyant la medalla d'or en cada edició dels Jocs des de 1908. Hongria encapçala el medaller masculí amb 16 medalles (nou d'elles d'or). Pel seu costat, el waterpolo femení encara es troba en la seva etapa prematura en els Jocs. Així i tot, els Estats Units és el vigent tricampió, després de guanyar l'or a Londres 2012, Riu 2016 i Tòquio 2020. **** Us recomano que veieu la pel·lícula “42 segundos” que ens parla de la duresa d’aquest esport i fa un retrat de l’experiència de la selecció espanyola per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

El 29 d'octubre de 2004 neix Elena Ruiz Barril a Rubí. És una jugadora de waterpolo catalana formada al Club Natació Rubí, que va debutar a la Divisió d'honor la temporada 2017-18. També disputà diverses edicions de la Copa de la Reina i es convertí en la màxima golejadora de la Divisió d'Honor la temporada 2020-21. La temporada 2022-23 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual guanya una Eurolliga de la LEN, una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i una Copa Catalunya. La temporada següent fitxà pel Club Natació Sant Andreu, amb el qual guanyà la primera Copa de la Reina de l'entitat andreuenca i fou escollida MVP de la competició. Internacionalment amb la selecció espanyola amb setze anys, es proclamà campiona del Món en categoria júnior (2021). Amb la selecció absoluta, participà als Jocs Olímpics de Tokio 2020, on aconseguí la medalla d'argent. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el premi a l'esportista femenina amb més projecció de l'any 2022, en el marc de la 25a Festa de l'Esport Català, organitzada pel diria Sport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Va obtenir a París 24 la medalla d’Or amb la selecció espanyola. Aquest va ser el missatge que va adeixar per l’equip al seu instagram: “Muchas gracias equipo por hacer estos juegos tan especiales e inolvidables. Gracias por todo el esfuerzo y compromiso realizado todos los días desde que empezamos hasta que nos hemos colgado la medalla que tanto queríamos (pasando por el Veleta). Gracias a la gente que ha estado siempre a mi lado durante este año tan largo e intenso, especialmente a mi familia (@ariruiz4 @esterbarril69 @yagoruiz011 ), que ha estado cada día apoyándome y ayudándome en todo momento. Gracias también a ti @laurasuarez_psico , has estado muy importante durante todos estos años del ciclo. Estoy muy orgullosa de cada una de nosotras y del equipazo que somos, os quiero potras.”

12 d'octubre Mare de Déu del Pilar 1968 Inauguració dels Jocs Olímpics de Mèxic 1970 Neix Toni Jiménez 1986 Neix Stuani 1986 Neix Joaquim García Barbero

Avui, Mare de Déu del Pilar felicitem a les noies que porten el seu nom i a tots els aragonesos que la tenen per patrona.

Parlarem dels Jocs Olímpics d’Estiu de 1968 celebrats a la ciutat de Mèxic, i recordarem tres futbolistes memorables.

El dia 12 d’octubre de 1968 es van inaugurar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XIX Olimpíada, que es van celebrar a Ciutat de Mèxic (Mèxic) entre els dies 12 i 27 d'octubre de 1968. En aquests Jocs hi van participar 5.530 esportistes, 4.750 homes i 780 dones, molt lluny de la paritat que hem tingut a les Olimpíades de París 2024. Van ser 112 comitès nacionals competint en 20 esports i 172 especialitats. Aquesta fou la primera vegada que unes olimpíades se celebraren a l'Amèrica Llatina. Veurem alguns fets destacats:

La realització dels Jocs fou precedida per una gran revolta estudiantil, coneguda com a Moviment estudiantil mexicà de 1968.

Com que la ciutat de Mèxic es troba a 2.240 metres d'altitud, alguns atletes van tenir dificultat per a acostumar-se a les condicions.

L'atleta Enriqueta Basilio fou la primera dona a la història de les olimpíades en encendre el peveter olímpic.

Van ser els primers jocs on Alemanya Oriental i Alemanya Occidental van competir separats.

Dos atletes afroamericans, Tommie Smith i John Carlos, van portar guants negres, com a senyal del "Poder Negre". No van participar en cap altra competició.

El llançador de disc nord-americà Al Oerter es convertí en el primera atleta a aconseguir quatre ors consecutius.

El saltador Bob Beamon establí un nou rècord del món en salt de llargada amb una distància de 8.90 metres, rècord que no fou superat fins al 1991 per Mike Powell.

El saltador d'alçada Dick Fosbury guanyà la medalla d'or en aquesta prova mitjançant la utilització d'una nova tècnica de salt, denominada a partir d'aquell moment estil Fosbury.

La gimnasta Věra Čáslavská aconseguí quatre medalles d'or en gimnàstica artística, convertint-se en la reina dels Jocs.

Per la seva banda la nedadora Debbie Meyer també fou una de les principals estrelles de la competició gràcies als seus tres ors en les proves individuals de 200, 400 i 800 metres lliures.

En categoria masculina el gimnasta soviètic Mikhaïl Voronin aconseguí 7 medalles, dues d'or, quatre de plata i una de bronze.

Van ser els primers jocs en els què es van realitzar proves de dopatge.

El 12 d'octubre de 1970 neix a La Garriga l’Antoni Jiménez Sistachs, esportivament conegut com a Toni Jiménez, és un porter de futbol català, ja retirat. La major part de la seva carrera jugà al RCD Espanyol i a l'Atlètic de Madrid. Va jugar tres cops amb la selecció espanyola sense encaixar cap gol. El seu debut va ser el 18 de novembre del 1998 a Salern (Itàlia) davant Itàlia com a suplent. Amb la selecció catalana va debutar l'any 1997 en un partit amb Bulgària, arribant a formar part de la selecció nacional en vuit ocasions. El juny de 2011 va entrar a formar part de l'equip tècnic de Mauricio Pochettino, sent entrenador de porters al RCD Espanyol, Southampton FC i des de l'estiu de 2014 al Tottenham Hotspur FC.

El 12 d'octubre de 1986 va néixer a l’Uruguai, Cristhian Ricardo Stuani, més conegut com a Stuani. És un futbolista uruguaià amb passaport italià. Juga de davanter i el seu club actual és el Girona Futbol Club. Va igualar a Julio Salines com a jugador amb més gols sortint des de la banqueta a Primera Divisió amb el seu gol al Barcelona en la derrota del seu equip el 16 de setembre de 2024 a l’Estadi de Montilivi (1-4). Stuani, capità del Girona, va saltar al camp en el minut 69 i en el 80 va aconseguir el seu 28è gol en Primera en 122 partits com a suplent, en deu partits més que Salinas. És un jugador molt estimat a Girona.

El 12 d'octubre de 1986, també, va néixer a Barcelona el Joaquim García Barbero. Es va formar a les categories inferiors del Collblanc, ben a prop del seu estimat Camp Nou. És molt competitiu, de petit no li agradava gens perdre i això marcava la diferència entre passar un bon o mal cap de setmana... La seva etapa juvenil la va passar al CF Damm, tot un referent del futbol formatiu a Catalunya.Desprès va fer el salt a la Unió Atlètica d’Horta, on va jugar una temporada per desprès fitxar  pel filial de la UDA Gramenet, a Primera Catalana.Va debutar a Segona Divisió B el 15 de març en un partit a Can Peixauet contra l’Ontinyent. A la “Grama” va jugar senceres les temporades 2009-10 i 2010-11.L’estiu de 2011 va fitxaar pel Badalona, també del Grup III de Segona Divisió B, i s’hi va estar tres temporades. L’any 2014 va canviar el blau del Badalona pel verd del Cornellà i hi va jugar fins el desembre del 2014. El 2 de desembre va tenir una de les més grans alegries futbolístiques en la que malgrat perdre el partit, va jugar amb el 14 a l’Estadi Santiago Bernabeu. La Copa del Rey havia ajuntat el Real Madrid i el Cornellà. A partir d’aquí va decidir anar a veure món. Va jugar a l’Etnichos Achna de la Primera Divisió de Xipre (2015), a l’Europa de Gibraltar (2017), al Samut Prakan de la lliga tailandesa (2016-17), al Dreams de la Primera Divisió de Hong Kong (2017-19) i al Churchil Brothers de la India. Desprès de passar pel LorcaFC i per la Montañesa, va penjar les botes la tardor de l’any 2021. I avui li desitgem un molt bon aniversari voltat dels qui més estima.  

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Inauguració del Funicular del Tibidabo 1984 Inauguració del Tunel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís, patró de Girona, i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

La imatge d'avui és per la llegenda de Sant Narcís. 

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Funicular del Tibidabo 1984 inaugurat el Túnel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís patró de Girona i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

Suggeriments: aquest cap de setmana i fins el 3 de novembre tenim les Fires de Sant Narcís a Girona. La il·lustradora i dissenyadora gràfica Clara Mitjavila Bou (Cassà de la Selva, 1983) ha destacat que amb aquest cartell ha volgut representar una versió d'infant de Sant Narcís, amb actitud alegre i entusiasta, buscant noves aventures. Ha estat la guanyadora del concurs del cartell de les Fires de Snt Narcís. Aquesta és la nostra imatge d'avui.

29 d'octubre Sant Narcís 1901 Funicular del Tibidabo 1984 inauguració del Tunel del Cadí

Avui parlarem de Sant Narcís patró de Girona i del món dels transport terrestre perquè tenim dues inauguracions: el funicular del Tibidabo i el túnel del Cadí.

Girona estava ocupada pels francesos i els gironins van pregar a Sant Narcís per tal de que els ajudés. Diu la llegenda que de la tomba del sant van sortir unes mosques que van fer fora els francesos. Per això es diu que “Per Sant Narcís cada mosca val per sis”. Aquests dies es celebren les festes de Girona amb barraques a la Devesa.  

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte té una longitud de 1152 metres i l'estació inferior està connectada amb el Tramvia Blau. És el primer transport d'aquestes característiques que va funcionar a Espanya. Va ser inaugurat a les 15h del 29 d'octubre de 1901.

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixeró tot i que, erròniament, el seu nom fa referència a la serra del Cadí. Segurament per la influència del parc natural del Cadí-Moixeró, avui dia es fa servir el nom de Cadí fins al Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Té una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, trobem Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús (Baixa Cerdanya), a una alçada de 1.236 m.. L'explotació és en règim de peatge. El túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, va ser inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. Dona una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforçant l'itinerari més directe Barcelona-Tolosa-París que segueix la ruta europea E-9 a través del túnel del Puymorens.

Qué fem el 3 i 4 de setembre?

Aquí teniu un recull de propostes per gaudir de la cultura el cap de setmana. No us quedeu a casa... hi ha molt per veure, hi ha molt per fer! M'agradaria que si participeu d'alguna d'aquestes coses ens escrivissiu. Si ens ho voleu explicar estarem molt contents!

Dissabte 3 de setembre a les 19.30h “Caius i Faustina us conviden a la seva vil·la” Com cada estiu, a la Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí s/n. Altafulla), Caius Valerius –duumvir de Tàrraco– i la seva esposa Faustina, ens obren les portes de casa seva per conèixer com vivien en aquest entorn tan privilegiat. Ho fan als capvespres. I com a bons amfitrions, en acabar el recorregut, convidaran a un aperitiu: vi amb mel i fruites, refrescos i diversos productes de la terra. Una ocasió única per conèixer la vida diària dels romans en una vil·la de l’entorn de Tàrraco. A Altafulla es troba la vil·la romana dels Munts, l’única vil·la imperial de Catalunya i un dels conjunts més importants d'Hispània en la seva categoria. Un important nucli residencial que va pertànyer a Caius Valerius Avitus. Activitat € 8 (adults) / 4 (de 5 a 16 anys) / gratuït (menors de 5 anys). Cal fer la reserva 977652806 mnat@gencat.cat

Dissabte 3 de setembre fan un taller al monestir de Sant Pere de Galligants, a Girona, per commemorar els 140 anys del descobriment dels mosaics romans de Bell-lloc. Us proposem apropar-vos al món dels mosaics i les seves representacions. A través d’un taller. Sabeu com són i com es feien? Volem que descobriu què s’hi representava i ens ajudeu a construïr-ne un amb les vostres pròpies mans com en temps dels romans...! a les 17.30h Preu 2€ Cal fer la reserva al 972204637/972202632 | macgirona.cultura@gencat.cat

2 i 3 de setembre Aquest any hi ha dues Patums a Berga i una serà aquest cap de setmana! La Patum extraordinària es fa amb motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. El dia 2, quan es realitzarà el tradicional Passacarrers que, en aquesta ocasió, es farà per les places de Berga. I finalment, el dia 3 de setembre, dia de la Coronació canònica de la Verge de Queralt, tindrà lloc una Patum de Lluïment al migdia i una Patum Completa al vespre.

Al Teatre Municipal de Berga (Ronda de Queralt, 15 Berga (Berguedà) i fins l'11 de setembre podeu veure l’exposició "ClickPatum. La Patum a l'univers Playmobil" ClickPatum és una exposició pensada per a tots els públics amb l'objectiu de donar a conèixer una festa catalana Patrimoni de la Humanitat, La Patum de Berga, a partir de 4.000 clicks de Playmobil. Una sèrie de diorames representen els diferents moments i escenaris de la festa. L'exposició té una vessant didàctica, donar a conèixer La Patum i fer entendre als visitants, sobretot als més petits, la història i les característiques principals de cada comparsa de la festa. I una altra didàctica, amb jocs de Patum i de Playmobil. Horari: Laborables (de dilluns a divendres): tardes de 16 a 20 h Caps de setmana i festius: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Preu 3 euros menors de 6 anys gratuït.

Fins diumenge 4 de setembre al Palau Robert (Passeig de Gràcia XX de Barcelona) teniu la darrera oportunitat per veure l’Exposició "Tots som súpers! L'exposició dels 25 anys de Super3!" que s’acaba el diumenge 4 de setembre.

La mostra proposa un recorregut per la trajectòria d'un servei públic com el Super3 i en destaca la vocació d'entretenir, informar, engrescar, innovar, fidelitzar, fomentar valors i bons hàbits, promocionar la llengua catalana i l'anglesa, i explicar la realitat. Així com també la voluntat de dinamitzar el teixit cultural i empresarial a través de les accions relacionades amb el carnet de Súper. El Super3 és un fenomen social dins del nostre territori i un exemple a observar en el marc de les televisions infantils europees. L'exposició explica les claus de l'èxit, de l'acceptació i de la vigència del Super3 i, a la vegada, agraeix la confiança dipositada pels pares i l'afecte rebut dels nens i nenes durant tots aquests anys.

Del 2 a l’11 de setembre a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona es celebra la Setmana del Llibre en català. És una mostra que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català, de les llibreries actives i de les revistes, donant visibilitat al llibre i a les publicacions periòdiques en català. També compta amb la col·laboració de les biblioteques públiques i entitats culturals que dinamitzen i faciliten l'accés a la cultura i posa, molt especialment, l'accent en facilitar l'accés als fons editorials, alhora que és un espai per presentar les darreres novetats i oferir eines de foment i recomanació lectora. La Setmana dóna l'oportunitat de recuperar antics fons editorials i descobrir editorials i llibreries, a més ofereix un extens programa d'activitats amb tertúlies, lectures en veu alta, espectacles, cites amb entitats,... La Ciutat de la Lectura segueix esdevenint el gran aparador de la lectura en Català. 

28 de desembre Sants Innocents 1896 primeras projecció de cinema

Avui dia 28 de desembre l’església catòlica celebra els Sants Innocents en records dels infants menors de 2 anys que va fer matar Herodes per intentar acabar amb l’amenaça d’aquell rei dels jueus que li havien dit els Mags que havia nascut en aquelles contrades... en l’actualitat s’ha pres una altra acepció d’innocents i es fan bromes als despistats penjant paperets de paper a l’esquena amb forma humana fins i tot als autobusos... Avui cal anar tot el dia vigilant perquè no ens pengin “la llufa” a l’esquena o caiguem en algun parany...

La primera projecció comercial d'una pel·lícula va tenir lloc el 28 desembre de 1896. Al Saló Indien en els Soterranis del Grand Cafè de París hi ha un grup de trenta-tres persones que han pagat un franc per una entrada que dóna dret a assistir, a les fosques, a la projecció sobre una superfície blanca de les imatges impreses en una sèrie de tires de cel·luloide. Cadascuna d'aquestes tires permetia veure durant tot just un minut, imatges en moviment tan sorprenents i realistes que, més d'un espectador va tractar d'apartar de la trajectòria del tren que arribava a l'estació de la Ciotat, el poble dels germans Lumière, inventors de aquell artefacte de barraca de fira. Bé és veritat que a la gent li va costar entrar al que semblava una exhibició de "llanterna màgica", sobretot en dates com aquelles, en les que caminaven pendents dels preparatius de la celebració de final d'any. No obstant això, un d'aquells primers espectadors de cinema ho va tenir clar des del principi. Es deia Georges Méliès i va fer tot el possible per aconseguir un d'aquests aparells per explotar comercialment en el seu teatre. Méliès va arribar a oferir sense èxit 10.000 francs de llavors, mentre que el director del Museu Grevin doblar la quantitat i el director del Folies- Bergères va elevar la suma fins als 50.000 francs. Però cap va poder fer-se amb un d'aquests aparells no destinats, segons els seus inventors, a la diversió, sinó a la ciència.

Us recomano la visita al Museu del Cinema de Girona on veureu la història del cinema fins la primera pel.lícula. És molt interessant i interactiu...

18 de gener Adam i Eva i al 2002 l'ONU protegeig el Cap de Creus i les Illes Medes

Marxem a l’inici dels temps... a la Bíblia s’explica la història de la creació per fer palesa la relació de Déu amb els homes. Una relació directa i amorosa. Avui recordem Adam i Eva. Uns personatges que sastres i jardiners van tenir com patrons per ser els primers de fer els seus oficis. Una curiosa associació... 

Podriem dir que aquesta costa gironina és un tros de Paradís. De moment ben lligat, "si non e vero e ben trovatto" que diuen els italians. Ens situerm en una de les zones més boniques del món. L'any 2002 l'ONU va catalogar com a zones protegides el Cap de Creus i les Illes Medes. Les ones han esculpit amb la seva força els Pirineus que descansen al mar. El cel, el mar, la tramuntana...

El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord. Engloba els municipis d'El Port de la Selva, La Selva de Mar, Llançà, Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga. Forma un litoral extremadament abrupte, d'aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats, escollís de roques descarnades per l'erosió i els vents, prats i boscos a l'interior, i amagades cales d'aigües transparents, sovint només accessibles des del mar. Com a punt més oriental de la península Ibérica, és un punt important de flux d'aus migratòries. Hi ha restes del poblament d'aquesta zona ja durant el període prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de dolmens. Durant l'antiguitat els rodis fundaren a prop de l'istme, Roses. Més al Nord ja en ple cap de Creus trobem Cadaqués i més al nord hi ha, a les acaballes del cap, el Port de la Selva. Durant l'època medieval es funda el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ben entrat el segle XX es crea el Parc Natural del Cap de Creus. 

Les illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava, a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Aquest arxipèlag està format per set illots i algun escull. Els set illots són, de més a menys extensió: la Meda Gran (18,7 ha), la Meda Xica (2,6 ha), el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferranelles. L'arxipèlag és, de fet, la continuació del massís del Montgrí. És un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. Moltes empreses hi organitzen viatges amb vaixells de fons transparent, com també itineraris per practicar-hi el submarinisme. Són també un important atractiu per als aficionats de la fotografia de paisatge o submarina.ial interès biològic submarí. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins de Posidònia oceànica, font important de productivitat. Les múltiples coves del fons de les illes permeten el desenvolupament de corall vermell, extret durant molts anys i actualment en franca recessió, fet que n'impedeix qualsevol extracció sota pena de sanció.

27 de desembre de 1923 mor Alexandre Gustave Eiffel

Tal dia com avui de 1923 va morir a Paris Gustave Eiffel, enginyer i constructor francès especialista en estructures metàl.liques, creador, entre altres obres d'enginyeria, de la Torre Eiffel construïda amb motiu de l'Exposició Universal de París de 1889, per convertir-se en símbol de l’esdeveniment i desprès de la ciutat. També es va encarregar de dissenyar l'estructura de ferro de l'interior de la "Estàtua de la Llibertat", regal de poble francès al nord-americà.   

Construïda en dos anys, dos mesos i cinc dies (de 1887 a 1889) per 250 obrers, la torre s'inaugurà oficialment el 31 de març de 1889. A la wikipedia teniu un seguit de fotografies que il.lustren la construcció de la torre. De visita obligada, si passeu per la capital francesa. Fou l'edifici més alt del món del 1889 al 1930. El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peus encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. 

Diuen que el major detractor de la Torre hi dinava cada dia perquè deia que era des de l’únic lloc de Paris que la torre no es veia. Certament és un monument emblemàtic i omnipresent a la ciutat. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

La Torre Eiffel em fa pensar en construccions a Barcelona que segueixen el mateix model com l’Estació de França, el Mercat del Born o el Mercat de la Boqueria on el metall és ben present.

Podem trobar una altra obra de Gustave Eiffel a Catalunya, l'any 1876 construí l’anomena’t “Pont de ferro” de la ciutat de Girona, sobre el riu Onyar.

29 d'octubre Sant Narcís, Patró de Girona

Sant Narcís era fill de Girona;  n’era el bisbe, i es dedicà amb especial zel a la predicació i a la conversió de gentils.

Són incalculables els miracles atribuïts a Sant Narcís. Quan el rei de França, Felip l’Ardit, entrà a casa nostra davant d’un potent exèrcit, protegit per l’ajut moral del Papa, arrasant-ho i cremant-ho tot, va arribar fins a Girona, a la qual posà un setge estret, molt difícil de sostenir per part dels gironins i impossible de trencar per les forces del nostre rei En Pere. Però, un bell dia, del sepulcre de Sant Narcís, tancat amb una llosa molt grossa i molt feixuga, van sortir, no se sap per on, uns grans vols de mosques vironeres, les quals van passar per damunt de les muralles de la ciutat i van tirar-se com a llops damunt dels francesos, i, francès que picaven, moria al moment, enmig de terribles dolors. Un pànic terrible va apoderar-se dels enemics, que van fugir, a la desbandada, cap a França. En passar el Coll de Panissars, van topar-se amb el rei Pere i la seva gent, que els van donar batalla, la qual fou terrible, i els francesos van morir a mils, entre ells, el seu rei. Els pocs que van quedar vius van fugir fins a París, carregats amb el cadàver de llur rei. D’aquesta feta memorable, hom considera Sant Narcís com advocat de les mosques, i hom creu que pels volts de la seva diada les mosques són més insistents, amoïnadores i verinoses, com bé diu el refrany:

"Per Sant Narcís, cada mosca val per sis".

Hom creu, també, que per Sant Narcís s’acaben les mosques, i que fins l’any següent no se’n tornen a veure. Hom creu que cada any fa la fredorada de Sant Narcís, que mata totes les mosques… Totes ben bé, no; en deixa sempre unes quantes, perquè puguin atacar els francesos, si fos cas que tornessin.

Però Sant Narcís te moltes altres advocacions: 

Segons la tradició, a totes les esglésies on va oficiar i intervenir Sant Narcís no calgué mai encendre les llànties ni proveir-les d’oli, car s’encenien i omplien miraculosament. Per això, de vegades, es representa aquest sant voltat de llànties enceses o hi hagi a la seva vora unes gerres d’oli. Per efecte d’aquesta llegenda, l’havien venerat els oliaires, els  mestres llantiers i els gerrers.

Sant Narcís és advocat per al mal d’orella. El dia de la festa, hom reparteix als fidels cotó que hagi tocat el sepulcre del sant,  cotó que és o fou emprat per a posar-se’l dins de les orelles si hom hi tenia mal.

Arreu de Catalunya hom invoca a Sant Narcís per a les torçades o males virades de membres i extremitats. Contra les palpitacions, hom invoca igualment a Sant Narcís.

... Aquest Sant serveix per tot... potser coneixieu l'episodi de les mosques però... que també servia per l'oli, les palpitacions, les torçades i el mal d'orella.... per a mi han estat coses noves. I com que ja sé una cosa nova, ja m'en puc tornar al llit....