Tal dia com avui del 1987 va morir el pintor Andy Warhol. El 22 febrer 1987 era diumenge. Aquest dia, l'art i l'avantguarda es van posar de dol perquè Andy Warhol, el major difusor de l' art pop, dessacralitzador de mites de la cultura i la política va morir en un hospital de Nova York després d'una intervenció a la vesícula.
Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Il.lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pel seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel.lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.
El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel.lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».
Andy Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia només 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir. Finalment decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col.laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i, per fi, pot dur la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluirà al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell, Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che, i Warhol és famós i desitjat.
El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i es converteix en mecenes de qui, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria ", l'estudi de l'artista, on es fa art, cinema i , sobretot , música. És a La Factoria on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground ", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Andy Warhol va estar molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat " The Velvet Underground & Nico ", per al que disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Estàvem en els embogits setanta i en aquest disc no cal una cançó dedicada a la " Heroïna " que circulava entre els assidus de la Factoria . En aquesta época Andy Warhol, estaba molt content amb el seu sobrenom “Drela”, la barreja de " Dràcula i Cinderella". El 1990 va rebre l'homenatge de John Cale i Lou Reed en un disc en directe titulat "Cançons per Drela".
