14 de gener 1990 s'emet el primer episodi pilot de The Simpson

Els Simpson és una sèrie de televisió d'animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units d'Amèrica per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s'ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida, i el dia a dia, d'una família de classe mitjana d'aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. Són dibuixos animats per adults però que han calat també entre els infants i joves tot i que es perden una gran part del contingut perquè fa constants referències a la història, a política, al medi ambient, a l’educació, a la religió... Tot sovint hi apareixen personatges reals.

Diuen que el color groc dels personatges apareix després de fer els primers esbossos en un tovalló d’aquest color i ja mai més es va perdre el color. La família pren els noms dels membres de la família de l’autor excepte el seu que va canviar pel Bart. 

La sèrie ha estat doblada a molts idiomes, com l’espanyol, el francès, el japonès, l’alemany i el portuguès. En espanyol hi ha un doblatges mexicà i un altre que es fa a Madrid. Els Simpson ha estat també emès en àrab, però a causa dels costums islàmics han hagut de canviar nombrosos aspectes de la sèrie: l’Homer no beu cervesa sinó aigua amb gas, no menja frankfurts sinó salsitxes de vaques egípcies  amb tants canvis ningú ha quedat contents ni els islàmics ni els antics seguidors de la sèrie.

A la web d’Antena 3 podeu trobar els capítols de les 22 temporades dels Simpsons. Als Estats Units des del  seu debut el 17 de desembre del 1989, amb un episodi especial, des del primer del format que avui coneixem s’han emès 539 episodis fins el 5 de gener de 2014, i estan en la vint-i-cinquena temporada.

Malgrat el pas dels anys,els Simpsons  no envelleixen i segueixen mantenint el mateix aspecte i edat que al 1990.

Els Simpson han guanyat nombrosos premis des de la seva estrena com a sèrie, incloent 25 Premis Emmy, 24 Premis Annie i un Premi Peabody. La revista Time del 31 de desembre de 1999 la va qualificar com la millor sèrie del segle XX, i el 14 de gener de 2000 va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. Els Simpson és una de les sèries estatunidenques de dibuixos animats de major duració i el programa estatunidenc d'animació més llarg. El grunyit de fastigueig de Homer «D'oh!» ha estat inclòs al diccionari Oxford English Dictionary, mentre que la sèrie ha influït en moltes comèdies de situació animades per a adults.

És una d’aquelles sèries que crec que els infants i joves haurien de veure amb algun adult –cosa que desgraciadament sovint no passa- perquè entenguin que el que veuen a la pantalla no són models a seguir sinó que són fruit d’una crítica social.

13 de gener 1888 es funda la National Geographic Society

Tal dia com avui l’any 1888, a Washington (EE.UU.), es va fundar la National Geographic Society per per 33 homes interessats en "organitzar una societat per a l'increment i la difusió del coneixement geogràfic" sota la presidència de Gardiner Greene Hubbard, advocat, financer i filantrop. Els objectius de la Societat són incrementar difondre els coneixements geogràfics, recolzant expedicions científiques i treballs de camp, promovent la conservació de la riquesa natural i cultural i educar la població en la cura de la natura. Més tard es va escurçar el nom a National Geographic. 

Actualment en espanyol té tres revistes: la que porta el nom de la societat, una de viatges i una altra d’història. Ha treballat molt l’àrea audivisual amb fantàstics reportatges. Al setembre de 1997, la societat va llançar el seu propi canal televisiu internacional, el National Geographic Channel que es pot veure per cable i via satèl.lit. 

Seguint els seus estatuts fundacionals ha donat suport a molts projectes d’investigació i treballs de camps en àrees ben diferents. Entre ells es poden destacar: Dianne Fossey - (Goril.les de muntanya), George Bass - (Arqueologia submarina), Gustavus McLeod - (Primer vol al Pol Nord en un avió de cabina oberta), Hiram Bingham - (Excavacions a Machu Picchu),

Ian Baker (Descobriment de les cascades de Tsangpo Gorge, al Tibet), Jacques-Yves Cousteau - (Exploració submarina), Jane Goodall - (Estudis sobre ximpanzés), Llig Berger - (Les petjades més antigues de l'home modern), Louis and Mary Leakey - (Descobriment del fòssil de Zinjanthropus, més de 1,75 milions d'anys d'antiguitat), Paul Serè - (Dinosaures), Richard I. Byrd - (Primer vol sobre el Pol Sud), Robert Ballard - (Titanic), Robert Peary i Matthew Henson - (Expedició al Pol Nord)....

Aquest any, és el seu 126 aniversari i encara trobem rastres a la web de la celebració dels 125 anys.  A http://www.nationalgeographic.com.es/ trobem un seguit de personalitats del món de la ciència, de la comunicació i de l’esport que feliciten els 125 primers anys de National Geograhic. Em sumo a la felicitació de tots ells  i faig meves les paraules d’Araceli Segarra,  la primera alpinista espanyola en fer l’Everest que afirma que “encara molt per descobrir” i molt per difondre...

16 de novembre Dia Internacional per la Tolerància

Al 1996, l’Assemblea General de les Nacions Unides va convidar als Estats membres de les Nacions Unides a que el 16 de novembre observessin el Dia Internacional per a la Tolerància.

La tolerància és la capacitat de concedir la mateixa importància a la forma de ser, de pensar i de viure dels altres que a la nostra pròpia  manera de ser, de pensar i de viure.

Quan preparava aquesta entrada no tenia clar si destacar aquest fet o un altre (sempre en tinc per escollir). Però avui, tot llegint la definició, he canviat de parer.  Em sembla molt interessant aquesta definició. Em semblava que la tolerància era suportar, deixar fer des de una perspectiva de superioritat, permetre.... però llegint atentament veig que estava molt equivocada. Sovint actuem amb prejudicis, fins i tot sense saber-ho. Aquesta definició de tolerància s’acosta més al respecte i a la igualtat del que jo esperava.

No naixem tolerants, som egoistes volem fer la nostra i que tothom sigui “dels nostres”. Però compartir les diferències ens enriqueix. La tolerància s’educa. Si comprenem que les nostres s creences i els nostres costums no són ni millors ni pitjors que els de altres persones, sinó simplement diferents, estarem respectant als altres

Com podem fer que els infants siguin tolerants? Aquí us presento unes quantes idees:

- A través de contes i històries

- A través dels jocs

- A través dels viatges en família (reals o virtuals –veient-los a la tele-)

- Convivint amb altres nens

- Coneixent altres cultures

- Aprenent a respectar les diferències

- Coneixent els beneficis de la conciliació, de la pau

- Compartint, sense barallar-se

- Aprenent a no riure’s  dels altres

- Però sobretot...  quan els seus pares també ho són. Els adults-referents (pares, mestres, entrenadors, monitors, catequistes...) són models positius pels infants.

Avui i sempre siguem tolerants!

4 de novembre 1974 s'inaugura el pont aeri Madrid Barcelona

Quantes vegades el meu pare em parlava de les dificultats que hi havia als anys 60 per viatjar a Madrid. Ell hi va haver d’anar per feina, sovint dos cops per setmana, com a President de l’Ensenyament Privat, no religiós, d’Espanya per entrevistar-se amb els ministres de torn o preparar la Llei d’Educació del 70. La carretera era horrorosa, ni parlar d’anar-hi en cotxe –un perill afegit-. Em mostrava, quan era petita,  amb el somriure de costat, un plec gruixut de bitllets d’avió. Alguns eren d’un avió amb hèlixs, li deien “el pajarito”, i explicaven que si arriba a caure alguna vegada no haguessin sortit ni a les notícies. Finalment, tal dia com avui del 1974 es va inaugurar el pont aeri. Sempre recordaré l’anècdota d’aquell viatge maleït que es va anar retardant en aquell aeroport on podies veure enlairar i aterrar els avions des de aquella terrassa immensa... i van fer dues vegades en avió fins a Madrid i per la boira no van poder aterrar i van haver de tornar a Barcelona. Finalment van agafar el tren tota la nit i al arribar a Madrid, allà es van trobar amb un gran cartell que deia: “Con Iberia, usted ya habría llegado” i tot el grup de Barcelona van esclafir a riure... finalment van poder fer la reunió i, vinga! a tornar cap a Barcelona, “que hi falta gent”. Va ser una temporada de no parar. Avui, al segle XXI es veu senzillíssim, anar i tornar en el dia, amb el pont aeri i l’Ave. Com han canviat les comunicacions....

Felicitem als Carles que avui és el seu sant!

Tal dia com avui del 1922 Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon però... en parlarem un altre dia (de ben segur que l’Anna, l’Albert, l’Andrea i en Dani no m’haguessin perdonat que no n’hagués fet menció).