16 de març 1521 descobriment de les Illes Filipines 1948 Neix Picanyol 1998 L'Església demana perdó 2001 neix la Viquipèdia en català

Recordem avui quatre fets rellevants: el descobriment de les illes Filipines en la primera volta al món, el neixement d’algú que ha conseguit captar la nostra atenció infantil en mil jocs i passatemps, una institució que demana perdó i el neixament de la viquipèdia en català. 

Fernando de Magallanes, explorador i navegant portuguès al servei de la Corona espanyola en el seu intent de completar el primer viatge al voltant del món, arriba a l'illa de Samar, en un arxipèlag al qual bateja amb el nom de Sant Lázaro, tal dia com avui de 1521 a les illes Filipines. Magallanes morirà el pròxim 27 d'abril a l'illa filipina de Mactán, en un enfrontament amb els indígenes. Prendrà el comandament de l'expedició el capità de la nau "Concepción" Juan Sebastián Elcano que serà qui porti a l'expedició a completar amb èxit el primer periple realitzat mai al voltant del món.

Picanyol, és el nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol que va neixer el 16 de març de 1948 a Vic, malgrat sempre deia que era de Moià on va viure fins els 15 anys. Va ser un dibuixant autodidacta. La seva professió era ninotaire. Va treballar a la “Infantil” (revista coneguda més endavant com a Tretzevents). Aquesta revista li va donar bones oportunitats d'experimentació i aprenentatge permetent-li canvis d'estil i de personatges, tractar la il·lustració, els passatemps, diversos estils de còmic, etc. El 1971 va crear el personatge d'Ot, el Bruixot, que primer es va publicar a Bèlgica i Holanda i, més tard, va arribar a Catalunya. Amb el temps, Picanyol, va arribar a col·laborar en nombroses revistes i periòdics, i fins i tot en la televisió. És l’autor de còmics i d’infinitat de passatemps. La imatge d’avui és per Ot el Bruixot agraint-li al seu dibuixant tantes coses….

No és habitual que les institucions demanin perdó. Encara menys que ho facin en nom dels que ja no hi són. El 16 de març de 1998 es va produir un fet important. En el Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l’Holocaust jueu. 

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana. Fou la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos fou l'única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Pel nombre total d'articles, a data de gener de 2021, és la vintena, per davant de la sèrbia i per darrere de la persa, així com la cinquena edició en llengua románica. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales va anunciar que volia crear viquipèdies alternatives en altres llengües. Afegia un usuari que tenia especial interès en la versió en català. El mateix dia, amb pocs minuts de diferència, es van crear els nous dominis «deutsche.wikipedia.com» i «catalan.wikipedia.com». D'aquesta manera, aquesta darrera esdevenia la tercera versió idiomàtica a crear-se. No se'n conserven les primeres edicions; possiblement es tracta de proves en anglès. Consta que la pàgina principal de la Viquipèdia en català la va editar el 16 de març, a les 21:07 UTC, l'usuari anònim 216.7.146.xxx. El març del 2001, la Viquipèdia en català tenia sis articles. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles i el febrer del 2004 en tenia 5.000. El 16 de novembre del 2004 arribà als 10.000; el 19 de novembre del 2005, als 20.000; el 6 de maig del 2006, als 30.000; el 20 de setembre del 2006, als 40.000, i el 4 de gener del 2007, a les 00:53 UTC, va assolir la xifra de 50.000 articles. El 18 de gener del 2008 arribà als 100.000, i el 21 de setembre del 2009, als 200.000. El 29 de juny del 2010 arribà als 250.000 articles. El 21 de desembre del 2010 arribà als 300.000; el 26 d'agost de 2011, als 350.000, i el 12 d'abril del 2013, als 400.000. El 3 de febrer de 2015 va aconseguir els 450.000 articles. L'11 de març de 2016 va arribar als 500.000 i el 8 de gener de 2019 s'assoliren els 600.000. Entre 2003 i 2011, es creaven de mitjana uns 5.300 articles mensuals o 150 cada dia. Del 2011 fins al 2019, el número abaixa a 3.100 articles mensuals, en paral·lel a un canvi en les prioritats de la comunitat on es deixa de reivindicar la quantitat d'articles per centrar-se en la qualitat dels mateixos.

16 de març 1998 L'església catòlica demana perdó per la seva inactivitat durant l'holocauste jueu

Hi ha persones que quan fan una cosa mal feta els és molt fàcil demanar perdó, a d’altres els és difícil. Disculpar-se quan ens hem equivocat i hem fet alguna cosa malament  ens fa més humans. Els humans ens podem equivocar però sobretot podem rectificar i intentar no caure en els mateixos errors.

Però quan l’error no és teu. Quan l’error és d’una organització o grup sovint és molt més difícil de reparar, fins i tot d’admetre.

Espanya va passar una guerra entre germans entre 1936 i 1939 que es coneix com la Guerra Civil Espanyola. Hi ha moltes accions que no s’han reparat. Es van cometre moltes barbaritats en tots dos bàndols... i encara avui no s’admet que tots dos bàndols han de demanar perdó per accions que no s’haurien d’haver produït mai.

Sovint ens disculpem pel que hem fet. Però de vegades també hauríem de pensar en el que no hem fet. En aquells moments en els que de manera conscient hem mirat cap a una altra banda i no hem entrat en acció.

Avui es celebra l’aniversari d’un fet que per inusual és digne de remarcar. Tal dia com avui de 1998, al Vaticà, el papa Joan Pau II va demanar perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l'Holocaust. L'Església es va mostrar impassible mentre milers de jueus morien en els camps de concentració. El Papa Joan Pau II va ser el que va demanar perdó per l'actitud de l'Església catòlica.

Sí, potser tants anys després un perdó no canvia els fets, no canvia res, però sí que ens fa pensar en l’actitud que hem de prendre davant les noves situacions. Avui al món continuen havent moltes agressions. Fem alguna cosa? I en les que estan en el nostre ambient més proper?  Us convido a veure a You Tube Langui Se buscan valientes. Forma part d’una campanya contra l’assetjament escolar o bullying. Això està molt més a prop que Síria o els refugiats (amb els que podem col·laborar de moltes maneres). Podem començar per l’escola però realment el món necessita gent valenta. Tots ho podem ser! 

2 de maig Dia de la Comunitat de Madrid 2001 Joan Pau II viatja a Grecia

Avui hi ha gent que fa festa però no és festiu en el calendari laboral (que és el que marca els festius). Hi ha festius per tot l’estat, per comunitats autònomes i per localitats (ciutats o pobles). Fem pont, quan ajuntem dos dies festiu separats per un dia laborable i el convertim en festiu.

Avui, 2 de maig, es celebra el Dia de la Comunitat de Madrid. Amb ella, es commemora l'aixecament del 2 de maig de 1808, en què el poble madrileny es va aixecar en armes per rebel.lar-se contra l'ocupació francesa de Madrid i per expulsar l’exèrcit que estava ocupant gran part de la Península Ibèrica. Aquest esdeveniment, va ser el primer de la Guerra del Francès (Guerra de la Independència).

Tal dia com avui del 2001 el Papa Joan Pau II va ser protagonista d’una visita a Grècia en la qual va demanar perdó als fidels ortodoxes pels abusos comesos per l’Església Catòlica. Ha estat un fet que s’ha repetit en diferents ocasions i amb diferents col.lectius. L’església, formada per persones, no sempre ha actuat correctament i per tant demanar perdó és una primera part, però no la única, després cal rectificar i actuar correctament. Aquesta setmana es van trobar de nou a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, davant de milers de creients de tot el món, el Papa actual, Francesc I i el Papa emèrit, Benet XVI per la cerimònia de canonització de Joan XXIII i Joan Pau II. L’església catòlica té dos nous Sants.   

27 de gener Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust 1945 alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

El Dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust s’escau el 27 de gener, en record de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945, i l’objectiu de la commemoració és recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de més de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 400.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans i republicanes catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.

Ho hem llegit en els llibres, vist fotografies, en pel.lícules i novel.les... però quan ho sents directament d’algú que ho ha viscut es fa encara més punyent. Vam tenir l’honor, a l’escola, de rebre a la Sra. Magdalena (no recordo el seu cognom però sí els seus ulls plens de dolor i bondat), testimoni d’excepció d’aquell terrible episodi en el qual van perdre la vida la major part de la seva família per les seves creences religioses. Eren i són Testimonis de Jehovà i la seva fe les va donar força per suportar mil penalitats. El més extraordinari era que, malgrat tot,  les seves paraules no ens parlaven d’odi sinó de perdó i, sobretot, de compromís, de no permetre que això es repetís mai més. Per a nosaltres, els mestres, va ser impressionant però pels nois i noies d’ESO i de Batxillerat va ser, també, molt impactant. Quan penso en un silenci ple, respectuós i contingut recordo aquell matí a la sala d’audiovisuals. 

Aquesta celebració no ens pot servir només per mirar enrere, i commemorar un dels més tristos i inoblidables episodis de la humanitat. Estem obligats a recordar i honorar totes aquelles persones que van patir la deportació, les persones que, després de lluitar per la República i les llibertats, van anar a parar a llocs com la inhòspita platja d’Argelers, i després als camps de concentració repartits per tot Europa. Doblement víctimes del feixisme espanyol i del nacionalsocialisme de Hitler.

Ens ha de servir també per mirar al nostre voltant i sobretot per mirar al futur i posar la nostra força, els nostres cinc sentits, en la denúncia i la prevenció davant de la perillosa situació que està amenaçant de nou la vella Europa on alguns aprofiten qualsevol situació per enfrontar els de casa i els de fora. S’apropa el Dia Internacional de la Pau i aquesta celebració, en essència hi està molt lligada. 

Aquesta és la meva església !

Al llarg de la història l’Església ha comès molts encerts i molts errors. Està formada per homes i dones que sovint no han fet gala de la seva humanitat en tota l’extensió de la paraula o, que moguts pels vents dels temps no han interpretat les escriptures com avui ho podem fer tenyides de l’amor d’un Deu que ens estima i ens perdona .

Remenant per les xarxes he trobat dos fets que em fan sentir contenta de formar part d’una església que, pel meu gust una mica tard -però diuen que val més tard que mai-, sap fer la reflexió sobre els seus actes i demanar perdó pèls errors.  Tal dia com avui l’any 1991 L’Església Catòlica aixecà l’excomunió a Martín Luter i va fer les paus amb els protestants i l’any 1992 Joan Pau II va reconèixer com injusta la condemna a Galileu.  

M’agradaria tenir l’encert de saber descobrir aquelles coses de les quals hauria de demanar  perdó i la força per passar a l’acció: acostar-me i demanar perdó a aquelles persones que hagi pogut ofendre.