26 de febrer 1974 Neix Sébastien Loeb 1989 Neix Alexandra López 2003 Neix Lim Eun-soo

 

Els protagonistes d’avui pertanyen a diferents esports. El primer va començar en la gimnàstica i va acabar brillant en l’automovilisme en la secció de Rallies participant fins i tot al Dakar. Coneixerem també una futbolista espanyola i una patinadora sudcoreana.

El 26 de febrer de 1974 va néixer a França en Sébastien Loeb. És un pilot de ral·lis alsacià que ha guanyat el Campionat Mundial de Ral·lis 9 vegades, en les edicions del 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. Actualment posseeix el rècord de victòries en curses del Campionat Mundial de Ral·lis amb 80. El seu copilot habitual fins a l'any 2021 va ser Daniel Elena. Durant la seva joventut, Loeb fou un gimnasta d'alt nivell, esdevenint quatre cops Campió d'Alsàcia. No obstant això, anà deixant la gimnàstica en favor dels ral·lis.Debutà en el món dels ral·lis l'any 1995 amb un Peugeot 106 Rallye fase 1. A poc a poc anà aconseguint victòries en ral·lis regionals, fet que li permeté fer el salt a les competicions nacionals, aconseguint l'any 1999 el Trofeu Citroën Saxo Kit Car i el 2000 el Campionat de França de Ral·lis de Terra.L'any 2001 fitxà per l'equip oficial Citroën, amb el qual va guanyar el Campionat de França de Ral·lis amb un Citroën Xsara i el Campionat Mundial de Ral·lis júnior amb un Citroën Saxo. També el 2001 disputà el seu primer ral·li en WRC, el Ral·li Sanremo, el qual finalitzà en segona posició per darrere de Gilles Panizzi.WRCEl 2002 participa en algunes proves del Campionat Mundial de Ral·lis, guanyant la seva primera prova del Mundial, el Ral·li d'Alemanya. No obstant això, la seva primera temporada completa al Mundial no la realitzaria fins al 2003, esdevenint el millor pilot classificat de l'equip Citroën, per davant de Colin McRae i Carlos Sainz.El seu primer títol mundial arribà al 2004, aconseguint 6 victòries, esdevenint el segon pilot francès en aconseguir el ceptre mundial, després que Didier Auriol ho hagués aconseguit el 1994. El 2004 es va convertir en el primer pilot no nòrdic en guanyar el Ral·li de Suècia. El 2005 Loeb revalidà el títol, aconseguint sis victòries consecutives i deu en el total del Campionat, convertint-se en el pilot amb més victòries en una sola temporada. L'any 2006 revalidaria novament el títol malgrat trencar-se l'húmer en un accident de bicicleta de muntanya a prop de la seva casa a Suïssa, perdent-se el Ral·li de Turquia i el Ral·li d'Austràlia.Després de la temporada 2005 l'equip Citroën es va retirar oficialment del Campionat Mundial de Ral·lis, amb el qual Loeb disputà el campionat al volant d'un Xsara WRC però de l'escuderia privada Kronos Racing. El pilot francès revalidaria el títol mundial i, a més, després de guanyar el Ral·li del Japó batí el rècord de victòries al WRC que fins aleshores posseïa Carlos Sainz amb 26. L'any 2007 retorna a la competició l'equip oficial Citroën i Loeb amb ells, aquest cop pilotant el nou Citroën C4 WRC amb el qual, malgrat el gran frec a frec amb Marcus Grönholm, Loeb guanyà novament el Mundial. També ho feu el 2008 i el 2009,  quan es va imposar a Mikko Hirvonen en ambdues ocasions. L'any 2010 torna a guanyar el Mundial, aquest cop per davant de Jari-Matti Latvala, mentre que al Mundial 2011 i 2012 ho fa de nou davant de Mikko Hirvonen.Després d'aconseguir el seu novè títol mundial, Loeb decideix seguir disputant ral·lis de forma puntual, però sense disputar el campionat. Així, l'any 2013 solament va correr 4 ral·lis amb Citroën, guanyant-ne dos d'ells i acabant 8è del Mundial. Posteriorment, també amb Ciotroën, sols disputaria un ral·li al 2015 i tres al 2018, on guanya per novena vegada el Ral·li de Catalunya. L'any 2019 Loeb sorpren a tothom i fitxa per l'equip Hyundai per disputar ral·lis de forma puntual per les dues properes temporades amb el Hyundai i20 Coupe WRC. L'any 2019 disputa 6 ral·lis assolint quatre podis i l'any 2020 disputa dos ral·lis assolint un podi.Després d'un any sense disputar ral·lis del WRC, on el seu copilot Daniel Elena anuncia la seva retirada, per la temporada 2022 Loeb fitxa per M-Sport on pilota un Ford Puma Hybrid Rally1. En el seu primer ral·li, Loeb aconsegueix la victòria al Ral·li de Monte-Carlo amb la copilot Isabelle Galmiche. La seva primera participació al Ral·li Dakar, amb Daniel Elena de copilot, es produeix de la mà de Peugeot l'any 2016, on acabaria 9è de la general amb 4 victòries d'etapa. L'any 2017 aconseguiria acabar segon, solament superat per Stéphane Peterhansel. Menys sort tindria a l'edició de 2018, on abandona a la cinquena etapa desprès d'un accident on Elena resulta ferit de consideració.La retirada de Peugeot del Ral·li Dakar fa que Loeb corri el Dakar 2019 amb un Peugeot 3008 del any 2017, de la mà del equip privat PH Sport. No obstant això, aconsegueix guanyar en quatre etapes i finalitzar tercer de la classificació general per darrere de Nasser Al-Attiyah i Nani Roma. L'any 2021 torna al Dakar de la mà del equip BRX, on abandona. A la següent temporada, de nou amb BRX, aconsegueix finalitzar en segona posició, de nou superat per Nasser Al-Attiyah, situació que es repetiria de nou al 2023, amb Loeb segon de nou per darrera d'Al-Attiyah, si bé caldria destacar que, amb 7 victòries d'etapa per Loeb, 6 d'elles de forma consecutiva, provocaria que Loeb igualés el record de de victòries en una edició de la prova que no es produïa des del 2011 amb Carlos Sainz i superés el record de victòries d'etapa consecutives que ostentava Ari Vatanen des de 1989.

El 26 de febrero de 1989 va néixer a Sevilla l’Alexandra López, va ser futbolista i entrenadora.  Va ser la 2a entrenadora de l'Atlètic de Madrid femení i va compartir equip tècnic amb Oscar Fernández com primer entrenador. En la seva carrera com a futbolista va debutar en el Híspalis, que després s'integraria al Sevilla F. C.. Després va guanyar 3 Lligues amb el Rayo Vallecano i posteriorment una Lliga i una Copa de la Reina amb l'Atlètic de Madrid. Va acabar la seva carrera al Madrid C.F.F., on després de la seva retirada va entrar a formar part del cos tècnic del club. Ha estat internacional absoluta, participant en una Eurocopa i va guanyar una Copa Algarve.

I acabem amb una patinadora sobre gel sud-coreana. El 26 de febrer de 2003 va néixer Lim Eun-soo, en hangul: 임은수. Guanyadora de l'or del Campionat nacional de Corea del Sud de 2017 i medallista de bronze en les edicions de 2016 i 2018. Medallista de plata de la prova de Gran Premi Júnior de 2017 a Àustria.

21 de gener Santa Agnès 1901 Neix Clärenore 1952 Neix Maria Teresa Andreu 1969 Neix Ricard Planiol 2001 Neix Natalie Wilkie 2001 Jutta Kleinschmidt guanya el Rallie Dakar femní

 

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

Avui, el calendari ens porta noms propis amb majúscula fixa… Comencem amb una dona que va ser la primera en donar la volta al món en cotxe, una pionera del futbol femení català, un patinador sobre rodes, una esquiadora de fons paralímpica i la primera dona que va guanyar el Dakar….

El 21 de gener de 1901 a Mülheim del Ruhr, dins de l’Imperi Alemany va neixer Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a fer la volta al món en cotxe el 1927. Coneguda com a Clärenore. A l'edat de 24 va participar en la seva primera cursa automobilística i el 1927 ja havia guanyat 17 curses i era una de les pilots de cotxe amb més èxit d'Europa. El 25 de maig de 1927 Stinnes va iniciar un viatge al voltant del món, juntament amb el cinematògraf Carl-Axel Söderström, a qui havia conegut només dos dies abans de la sortida, en un vehicle de sèrie Adler Estàndard 6 i amb el suport de dos mecànics i un vehicle de càrrega amb equipament i recanvis. El viatge va ser patrocinat per empreses alemanyes d'automòbils (Adler, Bosch i Aral) amb 100.000 Reichsmark. Van passar a través dels Balcans via Beirut, Damasc, Bagdad i de Teheran a Moscou, on els dos mecànics ja no van continuar. Posteriorment van viatjar fins a Sibèria, van travessar el llac congelat Baikal i pel desert del Gobi i van arribar a Pequín. Van viatjar en transbordador al Japó, més tard a Hawaii i Amèrica del Sud. Arribant a Lima van recórrer els Andes i van arribar fins a Buenos Aires, llavors van tornar cap al nord a través d'Amèrica Central. Van arribar fins a Vancouver, Nova York i Washington DC, on Stinnes i Söderström van ser rebuts pel president Herbert Hoover. Van viatjar en transbordador a Le Havre (França) i van arribar amb el seu cotxe a Berlín el 24 de juny de 1929, després d'un viatge de 47.000 km en cotxe. Després del seu feliç retorn, Carl-Axel Söderström es va divorciar per casar-se amb Stinnes. Varen viure en una finca a Suècia, on van tenir tres fills biològics i diversos fills adoptius. També varen passar algunes temporades l'any a Irmenach. Söderström va morir el 1976, amb 82 anys, mentre Stinnes va sobreviure al seu marit 14 anys més i va morir el 1990.   

El 21 de gener de 1952 a Barcelona va neixer la Maria Teresa Andreu Grau, futbolista i dirigent esportiva catalana, considerada una de les pioneres del futbol femení català.  Va jugar com a portera a la Penya Femenina Barcelona, l'equip femení de futbol creat pel FC Barcelona, participant a diversos campionats oficiosos, partits amistosos, quadrangulars i d'altres competicions no oficials. Després de la seva retirada esportiva el 1982, va continuar vinculada a l'entitat blaugrana, exercint com a entrenadora i presidint la secció de futbol femení. A més, va ser vocal de la junta directiva entre 2000 i 2003. Per altra banda, va ser presidenta de la comissió de futbol femení de la Federació Catalana de Futbol entre 1980 i 2005, potenciant la creació d'una lliga catalana federada la temporada 1981-82 i el debut oficial de la primera Selecció catalana femenina el maig de 1985. A nivell estatal, va ser presidenta del comitè de futbol femení de la Federació Espanyola de Futbol entre 1980 i 1998, on va consolidar les competicions nacionals de futbol femení. També va formar part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió Dona i Esport de la UFEC, i va contribuir a crear la Fundació Catalana de Futbol, que té com a primera finalitat la de promoure activitats d'inclusió social mitjançant el futbol.

El 21 de gener de 1969 va neixer a Girona en Ricard Planiol Canaleta. Va ser un patinador sobre rodes i entrenador. Especialitzat en patinatge artístic, formà part del Club Olímpic Farners (1979-90) i de la Unió Esportiva Sarrià (1991-92). Guanyà quatre medalles d’or en el Campionat d’Espanya (1981, 1983, 1991), tres de les quals en individual i una en parelles mixtes. En les seves 18 participacions amb la selecció espanyola, aconseguí una medalla de plata a la Copa Alemanya (1991), una de bronze (1992) i una plata (1989) a la Copa d’Europa i una de bronze al Mundial (1992), totes en categoria individual. El 1990 s’inicià com a entrenador al Club Patí Hoquei d’Olot i entrenà el Foment Deportiu Cassanenc (1995-2001). Amb l’Olot guanyà nou medalles d’or i una de plata en el Campionat d’Espanya en grup de xou (2003-13). Dirigí també la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Sud-americana (2008). Completen el seu palmarès set medalles d’or, una de plata i una de bronze en Campionats d’Europa (entre el 2003 i el 2012) i set d’or (2004-07, 2009, 2010, 2013) i una de bronze (2003) en els Mundials. Ha rebut un reconeixement com a tècnic de patinatge artístic de la federació espanyola (2011).

El  21 de gener de 2001 va neixer al Canadà la Natalie Wilkie, esquiadora de fons paralímpica Va ser la membre més jove de l'equip del Canadà als Jocs Paralímpics d'hivern de 2018 i va guanyar una medalla d'or, una de plata i una de bronze. Als Jocs Paralímpics d'hivern de 2022 va obtenir dues medalles més, una d'or i una d'argent.

I tal dia com avui del 2001 la alemanya Jutta Kleinschmidt es va convertir en la primera dona que guanya el Rally Dakar. Jutta Kleinschmidt es una pilot de rally raid. Va estudiar física i enginyeria fins 1986, realitzant la tesis a BMW. Des de 1987 fins 1992 va treballar per aquesta empresa, en el departament de disseny de vehicles. Des de 1993 compagina la feina de pilot i d’instructora.

21 de gener Santa Agnès / Santa Inés 1950 Es descubreix el Berkeli 2001 Jutta Kleinschmidt guanya el Dakar

Avui felicitem a les noies que es diuen Agnès o Inés perquè celebren el seu sant: Santa Inés o Agnès de Roma.

Avui una de química i una d’automobilisme. 

Tal dia com avui del 1950 a Berkeley (Estats Units) s’anuncia el descubriment del 93è element químic, s’anomenarà Berkeli. És l’element químic nombre atòmic 97, símbol Bk, el divuitè membre de la sèrie dels actínids. El berkeli, excepte petites diferències en el radi iònic, s'assembla molt al seu homòleg, el terbi. El van descobrir en 1949 S. G. Thompson, A. Ghiorso i G. T. Seaborg en la Universitat de Califòrnia an Berkeley i va ser nomenat així en honor d'aquella ciutat. 

El 21 de gener de 2001 a Dakar l'alemanya Jutta Kleinschmidt es converteix en la primera dona que guanya el Ral·li Dakar. És una periodista i pilot de ral·lis alemanya. Va estudiar física i enginyeria fins a 1986, realitzant la tesi en BMW. Des de 1987 fins a 1992, va treballar per a aquesta mateixa empresa, en el departament de disseny de vehicles. Des de 1993, compagina els treballs de pilot i instructora.

Ralli Dakar, el ralli més dur, en català

Sembla que tenim una bona combinació: motors i catalans. Els pilots catalans han acabat en les primeres places el Ralli Dakar. Nani Roma, en cotxes, Marc Coma, en motos i Laia Sanz, guanyadora del Dakar femení  i 16ena de la general. Tres campions ben especials. Nani Roma ha guanyant en la categoria de cotxes i va guanyar en motos. En Marc Coma es proclama vencedor del Dakar per quarta vegada a la seva carrera. La Laia Sanz ha acabat per quarta vegada el Dakar i ha estat la guanyadora del Dakar femení.

El Ralli va començar al 1977 a l’Àfrica de la mà Thierry Sabine. El 2009 la 31ª edició del Dakar, la primera que va tenir lloc a Sudamèrica. L’edició d’aquest any ha passat per l’Argentina, Bolívia i Xile amb sortida a Rosario i arribada a Valparaíso. Ha comptat amb 575 participants entre cotxes, motos, camions i quadricicles. La cursa ha tingut lloc del 4 al 18 de gener del 2014.