5 de gener 1933 Golden Gate de Sant Francisco i Nit de Reis

Tal dia com avui de l’any 1933 es va començar a construir a San Francisco la construcció d’un dels ponts més famosos del món: el Golden Gate. Per uns anys va ser el pont penjant més llarg del món. Un pont penjant és un pont sostingut per un arc invertit format per nombrosos cables d'acer, del qual se suspèn el tauler del pont mitjançant tirants verticals. Des de l'antiguitat aquest tipus de ponts han estat utilitzats per la humanitat per salvar obstacles. Aquest tipus de ponts són capaços en l'actualitat de suportar el trànsit rodat i, fins i tot, línies de ferrocarril lleugeres. El pont va acabar de construir-se a l’abril de 1937. Va ser obert als vianants el 27 de maig, a les sis del matí, i al trànsit de vehicles al dia següent.

L’estret situat a l’entrada de la badia de San Francisco li dóna nom al pont. Sempre m’ha encuriosit el color del pont i es veu que a causa del clima, normalment està cobert de boira, van decidir pintar-lo de vermell, per fer-lo més visible pels vaixells.

Però aquesta nit és recordada en el nostre entorn més proper per ser la Nit de Reis. Barris, pobles i ciutats celebren l’arribada dels Mags amb cavalcades. Aquest any per TV3 podrem veure la de Lleida. És un moment màgic en el que tots ens fem petits de nou. Alguns han perdut el sentit de la festa i només es queden amb els regals o el carbó. Tot un Déu es fa home i no podem fer altra cosa que adorar-lo, fins i tot els Mags. És el dia de la presentació oficial de Jesús. Per això rebem amb alegria aquells que també ho saben. Tothom aporta el que té d’una banda  els pastors amb les seves ofrenes senzilles, d’una altra els Mags amb materials preciosos. Siguem nosaltres també capaços de oferir al Senyor el que tenim que ell ens retornarà el seu somriure i la seva presencia, sempre, entre nosaltres. 

I avui, desprès de preparar una copeta de vi bo i unes galetes pels Reis i deixar palla i aigua pels camells, toca anar a dormir de seguida perquè no ens trobin desperts i ens pugin deixar algun present, en record d’aquella primera ofrena.