28 de juny 1876 Neix Clara Maass (infermera)

Els inicis de les investigacions de com es propaguen o com es poden guarir les malalties són difícils i algunes vegades equips sanitaris han pagat la recerca amb la pròpia vida. A l’actualitat la recerca està regulada i hi ha coses que no es poden fer, com experimentar amb humans.

Avui parlem d’una infermera que va sacrificar la seva vida en pro de la ciència. El vint-i-vuit de juny de 1876 va néixer Clara Louise Maass. Va estudiar infermeria i va ser voluntària en els estudis que van descobrir com es contagia la febre groga i, de fet, va morir a conseqüència d'ells. Això els va posar fi. Tenia 25 anys quan va morir el 24 d'agost de 1901. Havia nascut en East Orange, Nova Jersey, el 28 de juny de 1876, filla d'immigrants europeus i la major de nou germans, i va morir a l'Havana després d'una vida, curta però intensa, dedicada a mantenir a la seva nombrosa família, a cuidar malalts i a participar en recerques sobre malalties tropicals transmeses per mosquits.

Va estudiar infermeria, es va graduar en 1895, i va ser una de les primeres infermeres de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital de Newark. Tres anys després, en 1898, va ser nomenada cap d'infermeres de l'hospital. Durant la guerra de 1898 entre Espanya i els Estats Units, es va presentar voluntària i va ser contractada per l'Exèrcit dels Estats Units perquè encara no existia el Cos d'Infermeres. Se la va destinar al Setè Cos d'Exèrcit i va passar, en pocs mesos, per Florida, Geòrgia i Santiago de Cuba. Llicenciada en 1899, va tornar a l'exèrcit, aquesta vegada com a voluntària, i, destinada en el Vuitè Cos d'Exèrcit, va viatjar a Filipines, en 1899 i 1900.

Va veure poques ferides de guerra,  i en canvi  va cuidar a molts soldats malalts de tifus, malària, dengue o febre groga, també coneguda com a vòmit negre. En la guerra amb Espanya va haver-hi més baixes per la febre groga que per la contesa. La proporció va ser de tres a un per a la febre groga: 1 939 morts per la malaltia i 369 per ferides de guerra. A Filipines, Clara Maass va contreure el dengue i va ser enviada de tornada a casa.

Poc després, a la fi de 1900, Clara Maass va tornar a Cuba a petició del Dr. William Gorgas, nomenat Oficial Sanitari de l'Havana. La infermera va treballar amb malalts de febre groga a l'Hospital Les Ànimes de l'Havana. La Comissió de l'Exèrcit sobre la febre groga, que va començar els seus treballs al maig de 1900, estava dirigida pel major Walter Reed i, després de la guerra i sota l'administració estatunidenca, va investigar sobre aquesta malaltia, endèmica a Cuba. Formaven part d'aquesta Comissió els doctors James Carroll, Aristides Agramonte i Jesse Lazear. Va nomenar la Comissió i als seus membres el Cirurgià General de les Forces Armades, General George Sternberg, prestigiós microbiòleg i autor d'un conegut text de microbiologia. Un dels seus objectius principals era esbrinar com es transmetia la malaltia. Durant els treballs de la Comissió es van utilitzar voluntaris per a, en primer lloc, provar que el mosquit transmetia la malaltia i, en segon lloc, si es provocava immunitat en els malalts curats. William Gorgas i el metge cubà Juan Guiteras van organitzar aquests experiments amb voluntaris. En alguns casos, la febre groga contreta pels voluntaris era severa i tres d'ells van morir, i un d'ells va ser la Clara Maass. La seva mort va arribar a la premsa als Estats Units i la seva història va impressionar a l'opinió pública i va ser el final dels experiments amb persones en els estudis sobre la febre groga. A més, abans ja s'havia contagiat de febre groga per la picada dels mosquits el Dr. James Carroll, membre de la Comissió, que es va recuperar. Però també va contreure la febre groga un altre metge de la Comissió, Jesse Lazear, que va morir a causa de la malaltia.

18 de novembre 1996 es crea el CemCat a l'Hospital de la Vall d'Hebrón

 

Avui fem un monogràfic recordant la inauguració d’una unitat a l’Hospital de la Vall d’Hebrón de Barcelona que en l’actualitat és un centre de referència  en el tractament, atenció i investigació de l’Esclerosi Múltiple.

El CemCat és el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, està situada a l’Hospital de la Vall d’Hebrón i es va inaugurar el 18 de novembre de 1996. Atén el 35 % dels malalts d’EM de Catalunya. Els professionals que hi treballen estan altament especialitzats. El doctor X. Montalban dirigeix el centre amb un equip de 70 persones. Participa en assajos clínics internacionals per a trobar medicaments més efectius. Forma part i potencia les xarxes internacionals d’experts però… saps què és l’esclerosi múltiple? Aquí en tens una petita explicació:  

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica i de moment sense cura del sistema nerviós central.  L’esclerosi múltiple és una de les malalties neurològiques més comuns entre les persones joves d’entre 20 i 40 anys i la segona causa de discapacitat en els països desenvolupats. L’esclerosi múltiple també és coneguda com la malaltia de les 1.000 cares i es presenta en diferents símptomes en cada persona. El fet de tenir una diversitat tan gran de símptomes, dificulta el diagnòstic que es fa a través de diverses proves mèdiques que descarten altres malalties. Els diferents símptomes poden ser la manifestació de diferents malalties que s’han de descartar abans d’arribar a un diagnòstic definitiu. L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune. Això vol dir que el sistema immunològic ataca estructures pròpies de l’organisme, com és el cas de la mielina. La mielina afavoreix la conducció dels impulsos nerviosos, de manera que quan resulta danyada es produeix una interrupció d’aquesta transmissió i apareixen els símptomes i signes característics de la malaltia. Aquests atacs del sistema immunològic a la mielina es coneixen com a brots. L’evolució de l’esclerosi múltiple és diferent en cada persona.

El Cemcat treballa amb equips interdisciplinars i fa sessions clíniques presencials i on line amb altres hospitals.

El Cemcat organitza diferents sessions clíniques setmanalment per comentar les primeres visites de pacients i prendre decisions sobre tractaments. La posada en comú entre tot l’equip assistencial fa que les decisions es facin de manera consensuada. Les sessions clíniques són prova del treball multidisciplinari i de l’alta protocol·lització dels processos al Cemcat. Les sessions clíniques contribueixen a l’objectiu de poder arribar a un tractament més personalitzat. Als membres de l’equip assistencial del Cemcat (neuròlegs, neuropsicòlegs, infermers i terapeutes), s’uneixen també els radiòlegs i els farmacòlegs de l’Hospital Vall Hebron, així com els rotants durant el període de formació al centre.

Un cop per setmana les sessions clíniques es realitzen, mitjançant videoconferència, amb altres centres de Catalunya (l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida). Gràcies a aquestes videoconferències tots els professionals poden compartir els seus coneixements i comentar casos complexos per tal d’individualitzar al màxim el maneig del pacient. Es manté així l’esperit de treball en xarxa amb què, com a centre de referència, va néixer el Cemcat.

Mensualment es realitzen també sessions conjuntes amb la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital Vall d’Hebron. En aquestes sessions les dades clíniques es combinen amb els resultats de la ressonància magnètica per poder oferir al pacient un diagnòstic molt més acurat. En aquest sentit cal destacar l’estreta col·laboració amb la Unitat de Ressonància Magnètica i el seu cap, el Dr. Alex Rovira.

L’edifici actual del Cemcat es va inaugurar el 2012 amb unes instal·lacions noves i creades específicament per millorar l’estat de salut i la qualitat de vida del pacient amb Esclerosi Múltiple. Són 1.812 m2 dividits en 3 plantes. Cada dia més de 80 pacients entren per les portes del Cemcat per visitar-se amb el metge, rebre tractament o rehabilitació. La imatge d’avui és per aquest edifici.

6 de febrer 2002 i 2003 intervencions mèdiques rellevants

Avui la protagonista és la medecina del segle XXI. Ja hem parlat dels avenços de la investigació mèdica i farmacològica. A finals del segle XX i l’inici del XXI són un moment clau perquè es van assolint nous materials i noves tècniques que permeten traspassar als humans el que s’ha anat provant al laboratori. Gràcies a tots aquests avenços ha millorat molt, no unicament la durada de la vida sinó la qualitat de vida.

Tal dia com avui de l’any 2002 un equip mèdic de la Clínica Universitaria de Navarra va realitzar el primer implant de cèl·lules mare a España per regenerar un cor infartat.

Un any més tard, al 2003 a l’Hospital de La Paz de Madrid van lograr trasplantar un aparell digestiu complet (estómac, duodè, intestí prim, pàncrees i fetge) a més d’un ronyó a Leyre Serradilla, una adolescent de 16 anys que patia pseudo-obstrucció idiopàtica crònica.

Actualment trobareu més informació sobre trasplantaments a Catalunya a http://trasplantaments.gencat.cat/ és especialment interessant l’esborrany de l’informe del 2014 sobre aquest tema. 

30 d'octubre 1928 pre-penicil·lina

Gràcies a la meva filla petita estic veient futbol cada setmana. La setmana passada la portera contrària va sacar malament i la va deixar als peus de l’Alba una de les nostres davanteres i ella, molt llesta, va marcar. I és que de vegades hi ha coses que no són com haurien de ser però cal ser allà per aprofitar-ho. Alba hi era i el Sr. Fleming també. El gol de l’Alba el recordarem uns quants el descobriment del Sr. Fleming ha salvat moltes vides...

Diuen que el dia d’avui estava marcat en el seu quadern de treball per ser el dia en el qual unes plaques havien cridat la seva atenció i el seu estudi va acabar en el seu descobriment més important: la penicil•lina.

Sabeu qui era Alexander Fleming? Va ser un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil•lina. 

Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la Primera Guerra Mundial va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades. 

Diuen que el laboratori de Fleming estava habitualment desordenat, el que va resultar un avantatge per al seu següent descobriment. Al setembre de 1928 realitzava diversos experiments en el seu laboratori i a finals octubre en inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los va notar que la colònia d'un fong havia crescut espontàniament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus (estafilococ daurat). Fleming va observar més tard les plaques i va comprovar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong, posteriorment identificat com Penicillium notatum, eren transparents a causa de la mort dels bacteris de la placa, i descobrí així la penicil•lina. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicil•lina al British Journal of Experimental Pathology l'any 1929, i encara que ell va reconèixer immediatament la transcendència d'aquesta troballa els seus col•legues la van subestimar.

Fleming va treballar amb el fong durant un temps però l'obtenció i purificació de la penicil•lina a partir dels cultius de Penicillium notatum, que van resultar difícils i més apropiats per als químics. La comunitat científica va creure que la penicil•lina només seria útil per a tractar infeccions banals i per això no li va donar importància. No obstant això, l'antibiòtic va despertar l'interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial, que intentaven emular la medicina militar alemanya que disposava de sulfamides. Els químics britànics Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey van desenvolupar un mètode de purificació de la penicil•lina que va permetre la seva síntesi química i distribució comercial per a la resta de la població. Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d'un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població. La penicil•lina es va fer servir ja pels ferits en el desembarcament de Normandia. L'any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil•lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.

10 de setembre 1981 Torna el Guernica 2008 el major experiment del món

En el dia d’avui l’art i al ciència es donen la mà. Parlarem de la tornada del Guernica de Picasso a Espanya i també del major experiment fet al món fins l’any 2008. 

Comencem per la tornada a l’estat espanyol d’un quadre que es va convertir en tot un símbol: El Guernica torna a Espanya. Provenia del MOMA de Nova York però té una llarga i interessant història.... 

El Govern de la República va participar amb el Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal de París de 1937. I va encarregar una pintura monumental a un pintor de renom Pablo Ruiz Picasso, que estava exiliat a París. El "Guernica", és un gran mural de 3,5 m x 7,8, que explica els horrors i patiments de la guerra centrat en uns fets que van passar a la població basca de Guernika. S'inspira en un terrible fet que va passar el mateix any 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. Francisco Franco consenteix, que l'Alemanya nazi d'Hitler provés la seva acabada d'estrenar força aèria a Guernica, un poble del País Basc. Després de tres hores de bombardeig, uns 1.600 dels 5.000 veïns havien mort, i la població va quedar destrossada per la violència i el caos generat per les bombes. (si alguna vegada aneu a Guernika no us podeu perdre la visita al Museu de la Pau d’aquesta població on es recorden aquests fets perquè no es tornin a repetir mai). En senyal de protesta i record de la ignomínia per a la Història, Pablo Picasso va pintar aquest enorme quadre en el seu desterrament de París. Està pintat amb blanc, negre i gris i mostra el dolor de la guerra. El 1939, la pintura va ser enviada a Nova York, en el Museu d'Art Modern (MOMA) i allà va romandre, d'acord amb els expressos desitjos del pintor, fins que la democràcia tornés de nou a Espanya. Un cop mort Franco, l’any 1975, Espanya entra en un procés cap a la democràcia i l’any 1981 es donen ja totes les condicions que posava el pintor pel trasllat de la seva obra. Per fi, torna, amb grans mesures de seguretat per la dificultat d’una obra d’art de grans dimensions i s’instal•la al Museu Reina Sofia de Madrid on a l'actualitat es pot admirar aquest impressionant quadre.

Tal dia com avui, el deu de setembre de l’any dos mil vuit, en el Laboratori Europeu de Física de Partícules del CERN, situat a Suïssa, es porta a terme el major experiment de la Història fins aquest moment quan, sobre les 9:30 h, el major i més car accelerador de partícules del món, l'LHC , entra en funcionament i el primer feix de protons recorre els seus 27 quilòmetres de llarg per intentar simular el "big bang" a molt petita escala, l'explosió que va passar fa 15.000 milions d'anys donant origen a l'espai conegut. Més de deu mil científics de més de vuitanta països esperen resoldre grans enigmes: d'on venim, com hem arribat fins aquí, de què està fet l'univers i per què és com és. Amb això es culminen gairebé vint anys de treball per a físics, enginyers, tècnics i personal de suport de més de vuitanta països. A l’actualitat té més de deu mil científics visitants, la meitat dels físics de partícules del mundo, van al CERN per dur a terme les seves investigacions. Ells representen 608 universitats i 113 nacionalitats.

3 de juny 1904 neix Charles Richard Drew (bancs de sang)

Tal dia com avui de l’any 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Va demostrar que el plasma era més durador que la sang sencera i va contribuir a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. 

A finals de 1940, poc després de completar la seva tesi doctoral, Drew va ser cridat per John Scudder per col.laborar en un programa experimental que permetés reunir, analitzar i distribuir plasma sanguini al Regne Unit. Drew va viatjar a Nova York per dirigir el projecte americà de plasma pel Regne Unit, una iniciativa per ajudar els soldats i civils britànics afectats per la guerra. Allà va organitzar un banc central de sang, assegurant-se que tota la sang donada fos analitzada abans de ser enviada. També va controlar que només personal idoni realitzés el maneig de la sang, a fi d'evitar la possibilitat de contaminació. Com el més prominent afroamericà en el camp de la medicina, Drew va protestar enèrgicament contra la pràctica de la segregació racial en la donació de sang, que no tenia cap fonament científic, una acció que li va costar la seva feina.... va ser molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang . Actualment en el segle XXI ens sembla impossible que hi hagués aquests prejudicis absolutament infundats però aquesta és la realitat que es vivia als Estats Units on la segregació era un fet encara inqüestionable.

El programa va operar amb èxit durant cinc mesos, aconseguint un total de 15.000 donants, i aproximadament 5.500 dosis de plasma sanguini. En l’actualitat els bancs de sang són elements imprescindibles dins dels sistemes sanitaris però com sempre algú hi va pensar primer i ho va posar en marxa permetent el progrés en camps impensables en un inici i indispensables en l’actualitat.

28 de febrer Dia Mundial de les Malalties Rares i Minoritàries

Avui, 28 de febrer, és el Dia Mundial de las Malalties Rares o Minoritàries. Quan una malaltia d’aquestes entra en una casa fa que tothom es posicioni i intenti trobar mitjans per millorar la investigació i el tractament o, les cures pal.liatives dels seus estimats. Ha de ser molt dur… no volem ni pensar-hi, i ens vosta molt posar-nos al seu lloc per això si podem col.laborar tenim la obligació moral de fer-ho. Recollir taps, participar en actuacions fer donatius, ajudar a que es conegui la seva feina…

Fa un temps, i gràcies a una persona generosa vaig conèixer el cas d’en Nacho que pateix la malaltia de Dent. Veient els seus ulls entens com la família i els amics s’han bolcat per a fer “alguna cosa”.  Us convido a conèixer aquesta entitat, Asdent Enfermedad de Dent, i que hi col.laboreu segons les vostres possibilitats. Tan de bo gràcies a tots els detalls s’avanci en la investigació i es vegi reflectit en la vida dels malalts.

Hi ha tot un món que desconeixem… us proposo descobrir la Federació Catalana de Malalties Minoritàries (FCMM) de la mà de la Sra. Anna Quintero, la seva presidenta. Aquests dies s’han fet moltes activitats al voltant d’aquesta diada però el seu ressò encara és molt petit. Tots podem actuar d’altaveu perquè la seva feina arribi a tots els racons i de tot arreu arribin col.laboracions per acompanyar aquests malalts i les seves famílies en la seva lluita.

13 de gener 1888 es funda la National Geographic Society

Tal dia com avui l’any 1888, a Washington (EE.UU.), es va fundar la National Geographic Society per per 33 homes interessats en "organitzar una societat per a l'increment i la difusió del coneixement geogràfic" sota la presidència de Gardiner Greene Hubbard, advocat, financer i filantrop. Els objectius de la Societat són incrementar difondre els coneixements geogràfics, recolzant expedicions científiques i treballs de camp, promovent la conservació de la riquesa natural i cultural i educar la població en la cura de la natura. Més tard es va escurçar el nom a National Geographic. 

Actualment en espanyol té tres revistes: la que porta el nom de la societat, una de viatges i una altra d’història. Ha treballat molt l’àrea audivisual amb fantàstics reportatges. Al setembre de 1997, la societat va llançar el seu propi canal televisiu internacional, el National Geographic Channel que es pot veure per cable i via satèl.lit. 

Seguint els seus estatuts fundacionals ha donat suport a molts projectes d’investigació i treballs de camps en àrees ben diferents. Entre ells es poden destacar: Dianne Fossey - (Goril.les de muntanya), George Bass - (Arqueologia submarina), Gustavus McLeod - (Primer vol al Pol Nord en un avió de cabina oberta), Hiram Bingham - (Excavacions a Machu Picchu),

Ian Baker (Descobriment de les cascades de Tsangpo Gorge, al Tibet), Jacques-Yves Cousteau - (Exploració submarina), Jane Goodall - (Estudis sobre ximpanzés), Llig Berger - (Les petjades més antigues de l'home modern), Louis and Mary Leakey - (Descobriment del fòssil de Zinjanthropus, més de 1,75 milions d'anys d'antiguitat), Paul Serè - (Dinosaures), Richard I. Byrd - (Primer vol sobre el Pol Sud), Robert Ballard - (Titanic), Robert Peary i Matthew Henson - (Expedició al Pol Nord)....

Aquest any, és el seu 126 aniversari i encara trobem rastres a la web de la celebració dels 125 anys.  A http://www.nationalgeographic.com.es/ trobem un seguit de personalitats del món de la ciència, de la comunicació i de l’esport que feliciten els 125 primers anys de National Geograhic. Em sumo a la felicitació de tots ells  i faig meves les paraules d’Araceli Segarra,  la primera alpinista espanyola en fer l’Everest que afirma que “encara molt per descobrir” i molt per difondre...

9 de gener 1988 s'ailla el gen responsable del sexe humà (TDF)

La genètica  és una part de la biologia, és la ciència de l'herència i la variació en els éssers vius. El fet que els éssers vius hereten caràcters dels seus pares ha estat utilitzat des de temps prehistòrics per millorar conreus i animals per mitjà de la cria selectiva. Tanmateix, la ciència moderna de la genètica, que aspira a comprendre el procés de l'herència, només començà amb el treball de Gregor Mendel a mitjans del segle XIX. Tot i que no coneixia la base física de l'herència, Mendel observà que els organismes hereten caràcters de manera diferenciada – aquestes unitats bàsiques de l'herència són actualment denominades gens.

L'Institut Whitehead per a la Recerca Biomèdica va ser fundat l’any 1982. És un centre d’investigació i docència - institució sense ànim de lucre- amb seu a Cambridge, Massachusetts, EUA. L'Institut és un dels principals centres del món per a la investigació genòmica. Tal dia com avui de l’any 1988 van aconseguir aïllar el gen responsable del sexe humà (TDF), localitzat en el cromosoma Y, només en els homes.  El seu Centre d'Investigació del Genoma va ser molt actiu en el Projecte Genoma Humà, i es diu que va contribuir en una tercera part en el descobriment de la seqüència del genoma humà que es va anunciar el juny de 2000.

Fem cultura de la salut, sobretot amb els infants

Ja fa una colla d’anys que vaig descobrir una persona especial: el Doctor Valentí Fuster Carulla. És cardiòleg. Director General del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) de Madrid, Director del Instituto Cardiovascular i “Physician-in-Chief” del Mount Sinai Medical Center de Nueva York. És una eminència en el seu camp, punter en investigació. 

Els doctor Fuster va descobrir, un dia, que no era a partir del tractament que assoliriem la salut sinó a partir de la prevenció i de la implementació d’hàbits saludables en la població. Començant a treballar el tema va observar que les persones més receptives eren els infants i també eren els més productius perquè canviaven ells i ho fèia també tota la família. (Els mestres ja savíem que si vols fer un canvi has de començar pels infants: sigui la llengua catalana, el reciclatge o el tabac... si passa pels nens és més senzill perquè ells apreten molt a casa...).

Ha fet molta i bona feina en l’àrea de la prevenció arreu del món i ara la farà també a casa nostra. El canal Super3 incorpora en la seva programació la promoció dels hàbits saludables entre els més petits. El canal infantil de TV3 estrenarà l'11 de gener del 2014 la sèrie "Monstres supersans", una producció impulsada pel cardiòleg Valentí Fuster, que protagonitzen els "muppets", els personatges de "Barri Sèsam". La sèrie, amb 26 capítols, s'emetrà cada dissabte i diumenge, a partir de les 08.30. A la sèrie, el doctor Fuster ha inspirat el personatge del famosíssim doctor Ruster, que ensenya tot el que cal saber sobre la salut als altres protagonistes de la sèrie.

Es tracta de crear bons hàbits de vida entre els infants, que els previnguin de malalties en augment, com ara l'obesitat o les malalties cardiovasculars, que són la primera causa de mort al món.

El doctor Fuster, amb l’esperit altruista que el caracteritza, va fer el dimarts dia 17 de desembre, acte de cessió gratuïta dels drets d'emissió de la sèrie. Si ho aconseguim amb els infants de 3 a 6 anys haurem fet una passa més cap a la consicenciació social i continuarem construint, entre tots, la cultura de la salut.

14 de novembre del 1888 s'inaugura, a Paris, l'Institut Pasteur

La recerca fa avançar el món. Avui tenim com a protagonista un centre destacat arreu del món. L’Institut Pasteur és una fundació privada sense ànim de lucre inaugurada el 14 de novembre del 1888 a través d’una subscripció internacional per tal de que Louis Pasteur  d’éxtengués la vacuna de la ràbia, desenvolupés l’estudi de les malalties infeccioses i  posés al servei de la comunitat científica els resultats obtinguts en les diferents recerques. 

Actualment l’Institut Pasteur està format per 32 seus en els cinc continents. Les seves investigacions es centren principalment en malalties com: la ràbia, la pesta, la diftèria, el tètanus, el tifus, la febre groga,  la tuberculosis, la poliomielitis, l’hepatitis B i la sida. 

Les investigacions i els descobriments dels equips que hi treballen han merescut deu Premis Nobel de Fisiologia o Medecina. L’any 1983 es va guardonar Luc Montaigner  i el seu equip pel descobriment del virus de la sida. El 1985 el reconeixement va ser per Pierre Tiollais i el seu equip per la vacuna contra l’hepatitis B. El 1989 va ser per Brigitte Guicquel i col.laboradors per l’elaboració d’un test de diagnòstic  ràpid de la tuberculosi.

En aquest moment en el qual la crisi afecta també a la recerca trobem experiències de micromecenatge que fan que estudis que, lamentablement, s’haurien d’eliminar per manca de fons puguin seguir endavant. Hi ha un estudi curiós de cria d’àliga reial en captivitat per augmentar les poblacions autòctones al centre d’Espanya  que ha acudit al micromecenatge per tirar endavant la seva investigació amb èxit.

28 d'octubre de 1636 Fundació de la Universitat de Harvard

La Universitat Harvard és una de les institucions educatives més prestigioses del món i la més antiga dels Estats Units d'Amèrica. Fundada el 1636 com a New College a Cambridge, va ser rebatejada el 13 de març de 1639 en honor a John Harvard, un dels seus principals mecenes.

Harvard és una universitat privada i compta amb el major pressupost d’una universitat en el planeta. Amb un percentatge d'admissió a vegades inferior al 10%, també és una de les més selectives. De mitjana, Harvard té una població estudiantil de prop de 6.650 estudiants de llicenciatura (primer cicle) i uns 13.000 a nivell postgrau (segon i tercer cicle).

Harvard és generalment considerada com una de les més prestigioses universitats dels Estats Units i del món. Compta amb 2.497 professors, 7.181 estudiants de llicenciatura i 14.044 de postgrau. Harvard té nou facultats.

- La Facultat de Medicina, incloent-hi l'Escola Mèdica de Harvard (1782) i l'Escola Dental de Harvard (1867, la primera escola dental dels EUA U.S. dental school).

- Harvard Divinity School (1816)

- Harvard fireman School (1817)

- Harvard Business School (1908), l'Escola de Negocis de Harvard.

- La Graduate School of Design (1914)

- La Graduate School of Education (1920)

- La School of Public Health (1922)

- La John F. Kennedy School of Government (1936),

Alumnes i personal destacat: Barack Obama, Benazir Bhutto, David Rockefeller, John Fitzgerald Kennedy.

Entre els catalans que han estudiat o treballat a Harvard destaquem:

Andreu Mas-Colell, actualment Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya des del 2010, és un economista conegut a nivell mundial especialista en microeconomia. Va ser catedràtic d’Economia en la Universitat de Harvard entre 1981 i 1996.

Xavier Sala i Martin, va obtenir el seu Master en Ciències Econòmiques en 1987 en la Universitat de Harvard i es va doctorar per la mateixa universitat en 1990. Va ser professor a Harvard el curs 2002-2003. El ISI Essential Science Indicators el va situar en el vuité lloc en la classificació dels mil economistes més citats del món en la dècada del 2000-2010. Ha estat el protagonista d’”El convidat” de TV3 el 21/10/13.

Valentí Fuster Carulla és metge cardiòleg. Format a Barcelona es va traslladar als Estats Units als anys 70. Actualment treballa a Harvard (hi fou catedràtic) i en alguns dels més importants hospitals d’Estats Units, com el Mont Sinaí o la Clínica Mayo de Minnesota.  Des de 1994 ha ostentat el càrrec de director de la unitat de cardiologia del Mont Sinaí, el más prestigioso de Nueva York. També ha estat nomenat director general del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) en Madrid. Investigador, divulgador... una persona excepcional. Sovint dona conferències a Barcelona.  

Germà Bel és catedràtic del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial i dirigeix el Grup de Recerca Consolidat de Governs i Mercats. Va estar professor visitant a la Universitat de Harvard. L’any 2009 va rebre el Premi William E. Mosher i Frederick C. Mosher de la Societat Americana d’Administració Pública al millor article acadèmic.

Albert J. Jovell és metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Doctor in Public Health,Master of Science in Health Policy i and Management i Master of Public Health in Epidemiology per la Universitat de Harvard, entre molts altres títols. Actualmente és el director general de la Fundació Biblioteca Josep Laporte, centre de gestió del coneixement en Cièncias de la Salut i de la Vida; també és Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.