13 de juny Sant Antoni de Pàdua

Avui felicitem als Antonis i Antònies perquè és Sant Antoni de Pàdua. 

Coneixerem algunes celebracions a l'entorn d'aquest sant.

Sant Antoni de Pàdua va ser un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. La biografia de Sant Antoni de Pàdua narra que l’Antoni va néixer a Lisboa l’any 1195 i que durant tota la seva vida va dur a terme una incansable activitat predicadora que atreia multituds i que també va desenvolupar una intensíssima tasca social, de suport i atenció als més desvalguts. Antoni va viure els darrers anys i va morir a Pàdua (Itàlia) el 13 de juny de l’any 1231, motiu pel qual se li atorgà el sobrenom de Sant Antoni de Pàdua i se celebra la seva diada el 13 de juny. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que se li atribueixen. Té diferents advocacions algunes d’elles ben curioses.

El dia 13 de juny se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, protector del ram de la construcció. Aquest dia molts gremis relacionats amb el totxo organitzen tot tipus d’actes destinats a celebrar la diada del seu patró, d’entre els que destaquen els concursos de paletes, en què els manobres demostren les seves habilitats.

Sant Antoni de Pàdua havia estat un dels sants més venerats a Catalunya i havia gaudit d’una gran devoció popular. El seu culte arrenca al segle XV i arriba a ser tant popular que s’acaba coneixent al sant per advocat dels pobres, doncs se l’invoca tant per no prendre mal, com per obtenir marit i fins i tot per trobar objectes perduts. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d’oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit, que aquell dia anaven a l’església a encendre un ciri.

Però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l’invoquen contra les caigudes i altres accidents.

Aquest dia, els diferents agents del ram de la construcció organitzen tot tipus de celebracions commemoratives. Es fan misses dedicades al sant, menjades col·lectives, trobades del sector i, sobretot, concursos relacionats amb les feines i oficis dels gremis: concursos d’operador de grua torre, de conductor de minicarregadora i, especialment, concursos de paletes.

Un dels concursos més veterans és el Concurs de Paletes de la província de Tarragona que es celebra des de l’any 1965 pels volts del 13 de juny. S’organitza cada dos anys a Reus i els anys entremig es decideix entre Tarragona, Valls, Cambrils o alguna altra ciutat. D’entre els concursos més renombrats de les terres gironines hi ha el Concurs de Paletes del Pla de l’Estany a Banyoles, que cada any congrega paletes vinguts d’arreu de Catalunya per participar en les diferents proves de destresa i rapidesa.

Alguns d’aquests certàmens s’han traslladat a d’altres dates per fer-los coincidir amb algun esdeveniment important del sector o alguna festa popular. Així, el Concurs de Paletes de Girona se celebra per Sant Narcís (octubre), el Concurs de Paletes de Lleida per la Fira de Sant Miquel (setembre), el Concurs de Paletes de Balaguer per la Fira del Comerç (maig), el Concurs de Paletes de Campllong per la Fira Comarcal de Primavera (abril), el Concurs de Paletes de les Terres de l’Ebre a l’octubre, el Concurs de Paletes de Calonge per Sant Martí (novembre), el Concurs de Paletes de Santa Maria de Palautordera a l’octubre...

“El pa de Sant Antoni” és una de les institucions més antigues del barri de Sant Gervasi, s’inicia l’any 1894. La seva finalitat és la pràctica de la caritat, compartint els béns amb els necessitats, donar culte a Déu procurant imitar la caritat i amor de Sant Antoni de Pàdua als pobres, administrar les almoines del pa dels pobres i buscar a favor d’ells tota mena d’ajuts. És un servei social d’índole privada, és a dir, no oficial ni subvencionat, que es nodreix exclusivament de les almoines que rep, per aquest fi, el santuari. Aquest servei està regentat per persones voluntàries. Els ajuts s’adrecen a persones necessitades del barri, dels barris més necessitats de la ciutat i, també, de les poblacions obreres veïnes, dins les seves possibilitats, amb diverses accions, com són: pagaments de rebuts, beques de menjador, beques d’estudi en escoles d’ideari catòlic, col·laboració amb institucions per a malalts, lluita contra la drogoaddicció.

23 d'abril Sant Jordi

 

Sant Jordi és una festa molt especial a Catalunya. És un d’aquells dies que tot i ser laborable ens omple el cor i ens fa brollar un somriure. Des de primera hora del matí els carrer s’omplen de parades de llibres i de roses. Veiem per tot arreu senyors ben orgullosos portant la seva rosa. Les senyeres apareixen a tots els racons i fan d’aquesta festa un dia d’afirmació nacional. Aquest any cau en diumenge i per tant s'espera encara més afluència de gent perquè sent dia de treball la gent es reparteix més.

Comprem llibres i roses, les regalem i ens els regalen. És un dia especial. Però sobre tot és un dia per triar i remenar, per conèixer els autors, per aconseguir la seva signatura... És tota una experiència passejar per les Rambles, Rambla Catalunya o Passeig de Gràcia. Cal anar al rovell de l’ou. Impregnar-se de multitud. És un dia a l’any.

Pels catalans és el nostre dia dels Enamorats. Nosaltres no celebrem Sant Valentí. Per Sant Jordi brollen els somriures. Dia de roses de tots colors però sobretot de roses vermelles com les que van brollar de la sang del drac segons la tradició.

Sant Jordi és un dia molt especial carregat de mil records: de l’olor de roses i llibres a l’escola, de la rosa del pare amb dedicatòria per a la mare, d’aquella rosa esperada que no va arribar mai, d’aquella puntual els darrers trenta anys, d’aquells llibres d’autor esperats i desitjats...

Llibres, llibres i més llibres. Avui coincideixen tres noms propis de les lletres: Espriu, Cervantes i Shakespeare. D’aquí, d’allà, de tots. Tres grans autors que des de la seva època retraten l’ànima humana.

Avui felicitarem als Jordis i Jordines ! i a tots els enamorats! I als que els agraden els llibres! i als qui viuen les tradicions!

Alguns s'amagaran a casa per no veure gent però espero que quan ho facin aprofitin per llegir. 

Vivim la diada de Sant Jordi i celebrem-la com vulguem! Bon Sant Jordi a tothom! És un dia especial!

12 d'abril Sant Juli 1933 Neix Montserrat Caballé 1969 Aquarius al num. 1 1969 Simon & Garfunkel llencen "The Boxer"

 

Avui, que l’església catòlica celebra Sant Juli tenim un dia molt musical. Aprofitem per felicitar als Julis i les Júlies que celebren avui el seu sant.

Tal dia com avui de 1933 va néixer Montserrat Caballé. Soprano, cantant d’òpera de casa nostra però amb un amplíssim recorregut a nivell internacional. Va debutar al Liceu però ha cantat a tots els teatres importants. Té una dilatada carrera musical. Cantant amb un gran rigor, intensitat i qualitat que han fet que pugui fer papers molt diferents en obres tant diferents com les de Verdi, Wagner, Rossini, Bellini o Donizetti. És una gran veu.

L’any 1969 la cançó “Aquarius” arribava al numero 1 de Billboard i el tema s’hi va quedar sis setmanes. Pertanyia a la pel·lícula musical "Hair" de Milos Forman i es va convertir en un referent de la música de l’època aconseguint un Grammy i el premi al millor àlbum de l’any.

Aquest mateix any Simon & Garfunkel llença "The Boxer". La cançó formava part del darrer disc d’estudi de la famosa parella. Un disc que portava per títol “Bridge over troubled water”, i en el que també trobem títols inoblidables com “Cecilia”, “El cóndor pasa” o el que donava nom al disc. Poc després el duo va decidir prendre camins separats just en el moment en el que la seva carrera estava en el més alt dels èxits. Entre el llegat que ens van deixar com a músics trobem cançons com “Mrs. Robinson”, “I’m a rock” o “The sound of silence”, entre molts altres.

Avui tres estils molt diferents. Però ja sabeu que amb la música hi ha temps per a tot. Escolteu alguna ària de Montserrat Caballé, l’Aquarius, un disc de Simon&Garfunkel ... i les tindreu preparades per quan els arribi el moment.

17 de novembre 1869 Inauguració del Canal de Suez 1970 Es patenta el primer ratolí per a l'ordinador

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó. El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que en aquell moment treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).

12 de maig Sant Pancraç Mes de Maria: Virgen de Covadonga

El 12 de maig es celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia Ortodoxa).

Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.

Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.

La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia “salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.

Segur que heu vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç avui en sabeu més coses...

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Virgen de Covadonga o Virxe de Cuadonga en asturiano, coneguda popularment com La Santina. És una imatge de la Mare de Déu que es troba en una cova a Covadonga, al concejo de Cangas de Onís, Principado de Asturias, Espanya. És la patrona d’Astúries i una de les set Patrones de les Comunitats Autònomes d’Espanya. La cova és un important centre de peregrinació mariana. Segons la tradició, la Mare de Déu va ajudar als cristians capitanejats per Don Pelayo, provocant un desprendiment de roques en la coneguda batalla de Covadonga, que va castigar amb moltes baixes al exercit àrab. La llegenda recorda aquesta batalla com l’inici de la Reconquesta i la reinstauració dels reis cristians en la Península.

12 de març Sant Bernat 1875 Neix Juli Garreta 1945 Mor Anne Frank

Avui és Sant Bernat i diu la dita que acostuma a ploure: “Per Sant Bernat tapa’t el cap”. Aprofitem per felicitar a tots els nois que porten aquest nom!

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.

Juli Garreta i Arboix va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 12 de març del 1875. És considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.

En Juli Garreta amenitzava al piano les projeccions de cinema mut, dels balls de casino i participava en les tertúlies musicals de Can Rovira. Sentia una gran admiració per Wagner, fins al punt d'anar tot un estiu sencer a Alemanya a escoltar les obres d'aquest compositor, quan viatjar era ben difícil. Va escriure moltíssimes sardanes entre elles “La pubilla”, “Pastoral”, “Dalt les Gavarres”, “Llicorella”, “A Pau Casals”, “La Rosada”, “Maria”, “Juny”... El més gran elogi d'aquesta última fou, sens dubte, el del famós compositor Igor Stravinski, d'origen rus, que l'any 1924, en escoltar-la a Barcelona i restar-ne ben meravellat, no pogué estar-se de demanar: «Més Garreta, si us plau, més Garreta...».

Normalment no solc recordar la data de la mort de les persones, generalment recordo la data de neixament però avui en farem una excepció. Tal dia com avui del 1945 va morir Anne Frank. Arribem a ella a través del seu diari. Sempre m’ha interessat el que coneixem com a intrahistòria que és la historia de la gent, la que no forma part dels fets històrics rellevants. La proposta d’escriure el que fem, el que sentim o el que pensem és un molt bon exercici per la nostra salut mental i perquè deixem un recull per la historia familiar. Rellegir-los al cap d’un temps ens fa recordar què era important per a nosaltres en un moment determinat o en què invertíem el nostre temps...

La nostra imatge avui és per la sardana que com diu la dita “és la dansa més bella, de totes les danses que es fan i desfan”. Pel monument a la sardana que trobem a la muntanya de Montjuic, quan baixem del castell i que estava a la porta del Parc d'Atraccions quan estava en funcionament i ara al davant del "Mirador de l'alcalde".

29 de novembre San Saturnino 1832 Neix Louisa May Alcott

 

Avui els temes són les festes i la lectura.

A la capital Navarra tenen aquests dies una colla de festes que poden derivar en un superpont abans de les festes de Nadal. Avui és San Saturnino, patró de  Pamplona; el dia 3 de desembre San Francisco Javier, patró de Navarra; i empalmen amb les festes del 6 de desembre, la Constitució i el 8 de desembre, la Puríssima. Això dels calendaris laborals, escolars… és fantàstic. Ens agrada treballar i estudiar però en quan hi ha possibilitat de pont (convertir en festiu un dia laborable per estar entre dos festius) no perdem l’ocasió.

Avui parlarem de lectura. La lectura és un procés molt complicat que solem aprendre de petits. Sovint no en som prou conscients. Es tracta de descodificar uns dibuixos anomenats lletres i convertirlos en paraules i idees. No és gens fácil però en quan aconseguim automatitzar el procés és oli en un llum. Però encara que ho haguem automatitzat el secret és trobar el plaer de llegir i això només es dóna quan trobem “el nostre llibre”. Aquell llibre que ens obre les portes a entendre, saber, sentir, viure altres vides, conèixer altres llocs, altres persones… Cadascú té el seu i molts han tingut la sort de trobar-lo. Altres encara diuen que no els agrada llegir, però el que volen dir és que encara no han trobat el seu llibre. Avui parlem de lectura perquè tal dia com avui de 1832 va néixer Louisa May Alcott, escriptora estatounidenca, autora de la novela inoblidable “Little women” (cast. Mujercitas, cat. Donetes). Tracta sobre la vida de les quatre filles d'un metge, el senyor March. L'autora del llibre, s'inspirà en les seves germanes i ella mateixa per escriure el llibre. Fou publicada originalment en dos volums el 1868 i 1869. Va ser una lectura “obligada” per les joves de la meva generació que va desvetllar moltes passions per la lectura als anys 60-70 i fins avui. Un clàssic.

Un gran mestre deia: “abans d’anar a dormir cal sempre llegir”. Aquest és el suggeriment que us deixo avui. Si teniu la lectura una mica oblidada podeu reemprendre la vostra relació amb els llibres en paper, en e-book, amb audiollibres… però apagar els sorolls i concentrar-vos una estona en un bon llibre. N’hi ha molts, però heu de llegir els millors. Deixeu-vos aconsellar per algú que sàpiga endevinar què us pot agradar. No vulgueu començar per coses complicades perquè perdreu les ganes, ni amb coses tan senzilles que us sembli perdre el temps. Si un llibre després de les trenta primeres pàgines no us ha enganxat deixeu-lo. No és el seu moment. Estem parlant de la lectura per plaer, no de la lectura de feina. Comenceu pels vostres interessos. Tasteu, cerqueu, no tingueu pressa però comenceu aviat perquè quan gaudiu de la lectura voldreu haver començat abans.

La imatge d'avui és pel fotograma d'una de les versions cinematogràfiques que s'han fet d'aquest títol.

28 de gener Sant Tomàs d'Aquino 1887 s'inicia la Tour Eiffel 1985 "We are the world"

Avui celebrem el patró dels estudiants i dels estudis secundaris i universitaris, Sant Tomàs d'Aquino. Recordem dues obres excepcionals: la Tour Eiffel i la cançó "We are ther World".

Tomàs d'Aquino va ser un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques. Hi ha hagut pocs estudis de Sant Tomàs d'Aquino com a personatge històric, en part per l'interès de l'Església de presentar-lo com a personatge atemporal. Se sap que estudià amb Albert Magne, i que aquest influí notablement el seu pensament. Tomàs d'Aquino ensenyà a Roma, Bolònia i Nàpols. Tomàs d'Aquino rebé també influències destacables de Plató (tot i que volia mostrar més aviat un aristotelisme, hi ha una petja platònica en el seu pensament), Agustí d'Hipona, i també Averrois i Maimònides, que prenia com a autoritats. Pel que fa a aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos de Maimònides, i la Summa contra gentils, de Sant Tomàs, en la necessitat d'imposar un cert ordre davant dels desorientats. Les seves obres més importants foren la Summa Theologica, que quedà inacabada, on féu diversos comentaris a la filosofia d'Aristòtil, la Summa contra Gentiles, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apologètica) de la fe cristiana en contra dels àrabs, i el De ente et essentia, un opuscle.

Tal dia com avui de 1887 a la bella ciutat de París, França, s'inicia la construcció de la torre Eiffel amb la preparació dels fonaments, que durarà cinc mesos. A partir del mes de març de l'any següent es realitzarà la unió dels quatre pilars. Des del primer pis, situat a 57 metres del sòl, fins al segon, a 115 metres, la torre s'elevarà a un ritme d'uns 10 metres mensuals. Conforme la torre es vagi estrenyent, el ritme de creixement s'accelerarà contínuament fins a un màxim de 30 metres al mes en arribar prop del cim. Les peces d'elements prefabricats que van arribant a l'obra, són d'uns 5 metres de longitud. S'inaugurarà el 31 de març de 1889 i, al final del seu muntatge, aquest símbol de l'arquitectura del metall amb els seus 300 m d'altura (324 m si es té en compte l'antena de radio), comptarà amb unes 7.300 tones de ferro repartides en 18.038 peces que estaran unides per dos milions i mig de reblons. El seu manteniment inclourà 50 tones de pintura cada cinc anys.

Tal dia com avui de 1985 s’enregistra el senzill 'We are the world'. Un bon grup d’artistes nord-americans com Bruce Springsteen, Bob Dylan, Ray Charles, Paul Simon, Kenny Rogers, Cyndi Lauper o Stevie Wonder, entre molts altres (45 en total), van cantar en aquest senzill en els estudis de A&M Recording Studio de Hollywood. El tema, escrit per Michael Jackson i Lionel Richie (els qui també cantaven en ell), va ser la resposta estatunidenca a Band Aid, el projecte d'ajuda humanitària muntat al Regne Unit per diversos cantants com Bono, George Michael, Bananarama, Boy George, per citar alguns. Junts van interpretar un any abans la cançó “Do they know it's Christmas?”. Els estatunidencs, liderats per Jackson i Richie, i sota la supervisió i producció de Quincy Jones, van enregistrar un tema que aviat es va convertir en tot un número u i els beneficis del qual es van destinar a lluitar contra la fam en el món. Posteriorment es va incloure en l'àlbum USA for Africa: We are the world, que atresorava composicions inèdites de Prince, Springsteen i Tina Turner, entre altres. Per a assegurar-se que tots aquests artistes poguessin participar en l'enregistrament, aquesta es va realitzar el dia després del lliurament dels American Music Awards. 

25 de gener Sant Pau 1924 Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1961 Primera Roda de Premsa JFK 1980 Neix Xavier Hernández

Avui es celebra la festivitat de Sant Pau. Hi ha una dita catalana que parla de ser “tan alt com un santpau”. Sabem que Sant Pau no tenia una gran alçada, d’on ve aquesta frase? Dons Sant Pau era el patró dels espasers i  per venerar el seu patró van fer una espasa molt gran i calia un home molt alt per poderla portar al cinto i que no arroseguès per terra. Per això en la processó el que representava el sant i portava la gran espasa havia de ser alt i ben plantat, d’aquí ve la frase feta... ja en sabeu una altra...   

Avui recordem dos esdeveniments en la seva primera edició. El que avui ens sembla normal va tenir una primera vegada.

Tal dia com avui de 1924 es van inaugurar a Chamonix, França, els Primers Jocs Olímpics d’Hivern. El salt de trampolí, esport desconegut fins el moment per la majoria del públic, va ser l’estrella junt a 12 disciplines més, amb un total de sis esports. En aquestes olimpíades hi van participar 16 paisos representats per 281 homes i 13 dones. 

Aquests dies hem estat pendents de les notícies dels Estats Units. No ens són desconeguts noms com Trump i Biden. Però tal dia com avui de 1961, John F. Kennedy va ser el primer president dels Estats Units que va realizar una roda de premsa televisada en directe. 

També recordem un futbolista que malgrat ara està lluny de Catalunya els barcelonistes no podem oblidar. Tal dia com avui de 1980 va néixer a Terrassa, Xavi Hernández. 

Va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys. El 21 de maig de 2015 va anunciar la seva marxa del club català, del qual era capità.

Actualment entrena l'Al-Sadd Sports Club de la primera divisió de Qatar. Segons la revista France Football, es tracta d'un dels quatre millors migcampistes de la història del futbol masculí.

Futbolista de gran classe, jugava de migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en uns 700 partits, rècord del club). Fou vist en el seu moment el successor natural de Josep Guardiola, i és mundialment considerat un dels millors migcampistes de tots els temps, així com el millor futbolista català de la història.

24 de gener Sant Francesc de Sales 1916 Neix el Dr. Barraquer Aniversari de Mercè Sampietro i Andreu Buenafuente.

Avui celebrem a Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes. Als qui ho són de professió i als que els agrada explicar la realitat a través d'un text tan personal com el diari personal. Un sant que ens empeny a escriure i valora als qui ho fan. T'hi apuntes? 

El 24 de gener de 1916 va néixer a Barcelona, Josep-Ignasi Barraquer i Moner. Metge oftalmòleg, primer fill d'Ignasi Barraquer Barraquer i tercera generació d'oftalmòlegs. Es va llicenciar en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952. Va treballar amb el seu pare a l'Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident (1947-54). El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d'oftalmologia (1958-66) a l'Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà, el 1964, l'Instituto Oftalmológico de las Américas i, el 1968, l'Instituto Barraquer de Bogotà. Va crear diversos instruments i tècniques quirúrgiques com la queratoplàstia refractiva.

Durant 140 anys, la família Barraquer s'ha dedicat a cura de la salut ocular. El Professor Ignacio Barraquer, membre de la segona generació d'oftalmòlegs, ha passat a la història per ser un visionari i apostar en plena postguerra espanyola per la construcció del Centre d'Oftalmologia Barraquer, el primer hospital a Espanya dedicat exclusivament al tractament d'afeccions visuals. La inauguració del Centre Barraquer en 1941 va crear un pol d'atracció internacional per l'èxit i la repercussió de la seva labor mèdica. A més, gràcies al seu estil ‘art déco’ combinat amb Bauhaus, es va convertir també en un motiu d'orgull per als barcelonins i un emblema arquitectònic de la ciutat.

El Centre, després de gairebé 80 anys d'èxit i atreure a pacients de tot el món, continua desenvolupant el projecte original i ha consolidat la seva trajectòria, marcada per l'aportació de revolucionàries tècniques i tractaments que ho han portat a ser reconegut com una entitat pionera en la seva especialitat. 

Avui també comparteixen data d’aniversari una gran actriu i un gran comunicador: Mercè Sampietro i l’Andreu Buenafuente. Sovint ens esperem que les persones morin per lloar les coses que han fet. Jo soc del parer que val més també fer-ho en vida. Avui els vull felicitar i reconèixer la seva llarga trajectòria professional.

La imatge correspon al Centre Barraquer de Barcelona.

 

 

21 de gener Santa Agnès / Santa Inés 1950 Es descubreix el Berkeli 2001 Jutta Kleinschmidt guanya el Dakar

Avui felicitem a les noies que es diuen Agnès o Inés perquè celebren el seu sant: Santa Inés o Agnès de Roma.

Avui una de química i una d’automobilisme. 

Tal dia com avui del 1950 a Berkeley (Estats Units) s’anuncia el descubriment del 93è element químic, s’anomenarà Berkeli. És l’element químic nombre atòmic 97, símbol Bk, el divuitè membre de la sèrie dels actínids. El berkeli, excepte petites diferències en el radi iònic, s'assembla molt al seu homòleg, el terbi. El van descobrir en 1949 S. G. Thompson, A. Ghiorso i G. T. Seaborg en la Universitat de Califòrnia an Berkeley i va ser nomenat així en honor d'aquella ciutat. 

El 21 de gener de 2001 a Dakar l'alemanya Jutta Kleinschmidt es converteix en la primera dona que guanya el Ral·li Dakar. És una periodista i pilot de ral·lis alemanya. Va estudiar física i enginyeria fins a 1986, realitzant la tesi en BMW. Des de 1987 fins a 1992, va treballar per a aquesta mateixa empresa, en el departament de disseny de vehicles. Des de 1993, compagina els treballs de pilot i instructora.

20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix Valentí Fuster Carulla

Sant Sebastià fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al Cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució. Molt conegut pel seu martiri, travessat amb nombroses fletxes, Sebastià esdevingué un dels sants preferits per representar des del Renaixement, amb l'aspecte d'un jove, de vegades amb trets femenins. La seva festivitat es commemora el 20 de gener a les esglésies occidentals, i el 18 de desembre a les orientals.

Avui parlem d'una de les persones que més admiro. He llegit alguns dels seus llibres, he vist moltes intervencions i entrevistes, i fins i tot vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment i parlar amb ell una tarda de pluja al Cosmocaixa després d'una brillant conferència. Una persona amb majúscules. 

El 20 de gener de 1943 va néixer a Barcelona Valentí Fuster Carulla és un metge català, especialitzat en cardiologia. Prové d'una nissaga de metges: fill de Joaquim Fuster i Pomar, director del Sanatori de Pedralbes, net de Valentí Carulla i Margenat, doctor i rector de la Universitat de Barcelona i de Josep Fuster i Pomar, doctor en medicina, i germà de Joaquim Fuster i de Carulla psiquiatre.

Després de llicenciar-se en medicina a la Universitat de Barcelona es traslladà als Estats Units per treballar com a docent a la Clínica Mayo de Minnesota i a l'Hospital del Mont Sinaí de Nova York, per esdevenir catedràtic el 1991 de medicina a l'Escola Universitària de Medicina de Harvard a Boston. Aquest càrrec l'ocupà fins al 1994, moment en el qual fou nomenat director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital del Mont Sinaí.

La seva tasca investigadora comprèn treballs sobre l'arteriosclerosi i el mecanisme molecular al voltant de les malalties coronàries: l'infart, l'infart de miocardi i l'angina de pit, com també la millora del tractament d'aquestes malalties.

El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica.

Està convençut de que te un compromís amb la societat que no pot oblidar, que converteix en una tasca intensa com a divulgador i educador. Està molt involucrat amb Cardona, n’és fill adoptiu i és la població de naixement de la seva esposa. 

La seva Fundació SHE (Science, Health and Education) treballa per la prevenció de l’obesitat infantil i de les malalties cardiovasculars. Tenen molts programes i actuacions paral·leles en temes d’educació sobre salut per a gent de diverses edats, i vam veure la necessitat de concentrar tota aquesta activitat en una fundació que es dediqués a treballar sobre la base de la investigació científica, amb l’objectiu de promoure la salut mitjançant la comunicació i l’educació. Fins i tot es va convertir en un personatge de Barri Sèsam. La Fundació privada SHE que presideix té en marxa el programa SI! [Salut Integral!], que actualment compta amb la participació de més d’11.000 nens i nenes de 61 escoles. L’objectiu és anar més enllà de la prevenció de l’obesitat, tractant la salut integral a partir de quatre components bàsics i interrelacionats: l’adquisició d’hàbits saludables d’alimentació, l’activitat física, el coneixement del funcionament del nostre cos –i el cor en especial–, i la gestió de les emocions i el foment de la responsabilitat social com a factors de protecció davant les addiccions i el consum de substàncies com el tabac o les drogues. La gent sap que cal unes coses concretes per mantenir-se sa però cal que ho facin: fer exercici físic, evitar el sobrepès i l’obesitat, mantenir una pressió arterial adequada i no fumar.

El Doctor Fuster Carulla és una persona molt propera, entusiasta de la vida que transmet il·lusió i porta endavant programes que milloren la vida de gent d’arreu del món. 

19 de gener Sant Canut 1736 Neix James Watt 1809 Neix Edgar Allan Poe 1839 Neix Paul Cézanne

Continuem a la Setmana dels Barbuts, la més freda de l’any segons la tradició. Avui celebrem Sant Canut. Diu la dita que “si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Avui coincideixen tres noms propis de tres sectors ben diferents però que van deixar una petjada important en els seus camps de treball. 

El 19 de gener de 1736 va néixer James Watt, inventor escocès de la màquina de vapor. Va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Birmingham, Anglaterra.

Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar millor el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després patentà el seu invent (1769). Les seves millores a la màquina de vapor van ser fonamentals per la Revolució industrial al Regne Unit i a tot el món. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu; ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu nom. Per la seva contribució en desenvolupar l'enginy hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna. 

El 19 de gener del 1809 neix Edgar Allan Poe, escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror, és considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència-ficció, i renovador de l'anomenada novel·la gòtica. Va exercir una gran influència en la literatura simbolista francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.  Algunes de les seves obres més conegudes són: “El gat negre”, “L'escarabat d'or”, “Els crims del carrer Morgue”...

El 19 de gener de 1839 neix Paul Cézanne, pintor occità que representa l'enllaç entre l'impressionisme i el cubisme. Cézanne fa de pont entre l'impressionisme del segle XIX i el nou estil de principis del segle XX, el cubisme. Durant molts anys la seva obra només és coneguda pels seus antics col·

legues impressionistes i uns quants artistes joves radicals de la línia del postimpressionisme, entre ells Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Un dels quadres de la seva sèrie Els jugadors de cartes es convertirà el 2012 en l'obra d'art venuda públicament per més diners, en comprar-lo la família reial de Qatar per més de 250 milions de dòlars.

La imatge és per un dels quadres de la sèrie dels jugadors de cartes de Cézanne.

18 de gener Sants Adam i Eva 1535 Fundació de Lima 1829 troben partitures de Bach 1971 Neix Pep Guardiola

Sants Adam i Eva, sastres i jardiners els van tenir com patrons per ser els primers de fer els seus oficis. Felicitem als que porten aquests noms!  

Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país. Està localitzada a la vall del Riu Rímac prop de la costa de l'oceà Pacífic. El centre històric de Lima es troba inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1988, ampliat el 1991. Està situada a la costa central del país, a la vora de l'oceà Pacífic, conformant una extensa i populosa àrea urbana coneguda com a Lima Metropolitana, flanquejada pel desert costaner i estesa sobre les valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín. Segons el cens peruà de l'any 2007, Lima comptava amb més de 7,6 milions d'habitants. D'acord amb estimacions de l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica del Perú la població de Lima fins al 30 de juny de 2014 seria de més de 8,7 milions d'habitants, mentre que la seva àrea metropolitana comptaria amb més de 9,7 milions d'habitants, el 30% de la població peruana, xifres que la converteixen en la ciutat més poblada del país.

El 18 de gener de 1535, Francisco Pizarro va efectuar la fundació espanyola amb el nom de la Ciutat dels Reis a la regió agrícola coneguda pels indígenes com Limaq, nom que va adquirir amb el temps. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d'Amèrica del Sud durant el règim espanyol. Després de la Independència va passar a ser la capital de la República.

En l'actualitat se la considera com el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional, la ciutat ocupa el cinquè lloc dins de les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i és una de les trenta aglomeracions urbanes més poblades del món.

Tal dia com avui del 1829 es van trobar en un armari les partitures de Bach mort feia 80 anys. Entre elles "La Passió segons sant Mateu" i a partir d’aquí es comença a valorar la seva obra. Sort d'aquesta troballa!

Josep Guardiola i Sala va néixer a Santpedor, al Bages, el 18 de gener de 1971. Més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League des del 2016.

Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia. Més tard també jugà en altres equips. Així mateix, ha jugat 47 vegades amb la selecció espanyola i ha estat també el capità de la selecció catalana.

Va entrenar el primer equip del Futbol Club Barcelona durant quatre anys, amb el qual aconseguí un triplet històric la temporada 2008-2009 (Copa del Rei, Lliga i Copa d'Europa), en el seu primer any com a màxim responsable tècnic, i que acabaria fent un històric sextet en ampliar-lo en la següent temporada amb la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa de futbol i el Campionat del Món de Clubs de futbol. Entre 2013 i 2016 fou l'entrenador del Bayern de Munic. 

L'any 2011 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya pel seu «èxit aconseguit com a entrenador i per transmetre valors com l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal».

Com que al Pep Guardiola ja el coneixeu, avui la imatge serà per Johan Sebastian Bach.

17 de gener Sant Antoni del porquet 1600 Neix Calderón de la Barca 1706 Neix Benjamin Franklin

Sant Antoni del porquet, Abad Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251 ? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho. Aquest any... crec que ho viurem en el record... o s'ingeniaran maneres virtuals de recordar el sant...

Pedro Calderón de la Barca va néixer a Madrid el 17 de gener de 1600. És un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre, incloses exemples de tragèdia, comèdia i actes sacramentals. Algunes de les seves obres més conegudes són El alcalde de Zalamea i La vida es sueño. Les seves obres més conegudes són: La vida es sueño, El alcalde de Zalamea, El médico de su honra, La dama duende, El gran teatro del mundo...

Benjamin Franklin va néixer el 17 de gener del 1706. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d'Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units. En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l'electricitat i la invenció del parallamps.

La imatge del dia és per Sant Antoni del porquet, no confondre amb Sant Antoni de Pàdua. Aquí teniu el cartell dels Tres Tombs del 2019 de Martorell.

17 de novembre Santa Isabel 1869 s'inaugura el Canal de Suez 1970 es patenta el primer ratolí

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. 

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó.

El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Mor Domingo LLucià

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

 

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

 

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

12 de maig Sant Pancraç Mes de Maria

El 12 de maig es celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia Ortodoxa).

Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.

Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.

La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia “salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.

Segur que heu vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç avui en sabeu més coses...

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Virgen de Covadonga o Virxe de Cuadonga en asturiano, coneguda popularment com La Santina. És una imatge de la Mare de Déu que es troba en una cova a Covadonga, al concejo de Cangas de Onís, Principado de Asturias, Espanya. És la patrona d’Astúries i una de les set Patrones de les Comunitats Autònomes d’Espanya. La cova és un important centre de peregrinació mariana. Segons la tradició, la Mare de Déu va ajudar als cristians capitanejats per Don Pelayo, provocant un desprendiment de roques en la coneguda batalla de Covadonga, que va castigar amb moltes baixes al exercit àrab. La llegenda recorda aquesta batalla com l’inici de la Reconquesta i la reinstauració dels reis cristians en la Península.

13 de juny Sant Antoni de Pàdua

Avui felicitem als Antonis i Antònies perquè és Sant Antoni de Pàdua. 

Coneixerem algunes celebracions a l'entorn d'aquest sant.

Sant Antoni de Pàdua va ser un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. La biografia de Sant Antoni de Pàdua narra que l’Antoni va néixer a Lisboa l’any 1195 i que durant tota la seva vida va dur a terme una incansable activitat predicadora que atreia multituds i que també va desenvolupar una intensíssima tasca social, de suport i atenció als més desvalguts. Antoni va viure els darrers anys i va morir a Pàdua (Itàlia) el 13 de juny de l’any 1231, motiu pel qual se li atorgà el sobrenom de Sant Antoni de Pàdua i se celebra la seva diada el 13 de juny. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que se li atribueixen. Té diferents advocacions algunes d’elles ben curioses.

El dia 13 de juny se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, protector del ram de la construcció. Aquest dia molts gremis relacionats amb el totxo organitzen tot tipus d’actes destinats a celebrar la diada del seu patró, d’entre els que destaquen els concursos de paletes, en què els manobres demostren les seves habilitats.

Sant Antoni de Pàdua havia estat un dels sants més venerats a Catalunya i havia gaudit d’una gran devoció popular. El seu culte arrenca al segle XV i arriba a ser tant popular que s’acaba coneixent al sant per advocat dels pobres, doncs se l’invoca tant per no prendre mal, com per obtenir marit i fins i tot per trobar objectes perduts. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d’oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit, que aquell dia anaven a l’església a encendre un ciri.

Però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l’invoquen contra les caigudes i altres accidents.

Aquest dia, els diferents agents del ram de la construcció organitzen tot tipus de celebracions commemoratives. Es fan misses dedicades al sant, menjades col·lectives, trobades del sector i, sobretot, concursos relacionats amb les feines i oficis dels gremis: concursos d’operador de grua torre, de conductor de minicarregadora i, especialment, concursos de paletes.

Un dels concursos més veterans és el Concurs de Paletes de la província de Tarragona que es celebra des de l’any 1965 pels volts del 13 de juny. S’organitza cada dos anys a Reus i els anys entremig es decideix entre Tarragona, Valls, Cambrils o alguna altra ciutat. D’entre els concursos més renombrats de les terres gironines hi ha el Concurs de Paletes del Pla de l’Estany a Banyoles, que cada any congrega paletes vinguts d’arreu de Catalunya per participar en les diferents proves de destresa i rapidesa.

Alguns d’aquests certàmens s’han traslladat a d’altres dates per fer-los coincidir amb algun esdeveniment important del sector o alguna festa popular. Així, el Concurs de Paletes de Girona se celebra per Sant Narcís (octubre), el Concurs de Paletes de Lleida per la Fira de Sant Miquel (setembre), el Concurs de Paletes de Balaguer per la Fira del Comerç (maig), el Concurs de Paletes de Campllong per la Fira Comarcal de Primavera (abril), el Concurs de Paletes de les Terres de l’Ebre a l’octubre, el Concurs de Paletes de Calonge per Sant Martí (novembre), el Concurs de Paletes de Santa Maria de Palautordera a l’octubre...

“El pa de Sant Antoni” és una de les institucions més antigues del barri de Sant Gervasi, s’inicia l’any 1894. La seva finalitat és la pràctica de la caritat, compartint els béns amb els necessitats, donar culte a Déu procurant imitar la caritat i amor de Sant Antoni de Pàdua als pobres, administrar les almoines del pa dels pobres i buscar a favor d’ells tota mena d’ajuts.

És un servei social d’índole privada, és a dir, no oficial ni subvencionat, que es nodreix exclusivament de les almoines que rep, per aquest fi, el santuari. Aquest servei està regentat per persones voluntàries, sota l’assistència i tutela del Pare guardià del convent i la direcció de la Balbina Birba i en Lluís Viñas.

Els ajuts s’adrecen a persones necessitades del barri, dels barris més necessitats de la ciutat i, també, de les poblacions obreres veïnes, dins les seves possibilitats, amb diverses accions, com són: pagaments de rebuts, beques de menjador, beques d’estudi en escoles d’ideari catòlic, col·laboració amb institucions per a malalts, lluita contra la drogoaddicció.

4 de desembre Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.

Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Trobem també equivalents en diferents llengües: en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobem en dificultats o en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil.