25 d'abril Sant Marc 1901 Dimiteix Walter Wild 1947 Neix Johan Cruyff 1968 Neix Ferran Martínez 1981 Neix Felipe Massa

 

Avui es celebra Sant Marc i volem felicitar a tots els nois que porten aquest nom. Marc Evangelista és venerat com a sant a tota la cristiandat. El seu símbol és un lleó. I el podem trobar un munt de vegades en el Museu d’Art de Catalunya i dalt de tot d’una de les torres de la Sagrada Família.

Avui parlarem del Barça gràcies al seu primer president i al seu jugador holandés més conegut i reconegut arreu del món. També van neixer tal dia com avui un jugador de bàsquet i un pilot de Fòrmula 1.

Walter Wild (1899-1901) va ser el primer president del FC Barcelona i va dimitir el 25 d’abril del 1901. Wild va ser un dels dotze assistents a la reunió fundacional del Club, celebrada al gimnàs Solé el 29 de novembre del 1899. Aquest suís de posició social acomodada era el de més edat entre els socis fundadors, i els seus companys el van designar president de manera unànime. Wild va ser un home polifacètic que també va participar en una desena de partits, entre els quals el primer de la història del Club. Però la tasca per la qual va ser més reconegut va ser la de president. Wild va cedir el seu pis del carrer Princesa per celebrar-hi les reunions de la Junta, i va mantenir una lluita diplomàtica amb el FC Català, amb el qual es disputava la condició de club degà del futbol a Barcelona. Entre les actuacions més destacades de Wild durant la seva presidència cal destacar el seu projecte perquè el Barça pogués tenir el seu primer camp propi −sense haver-lo de compartir amb el Català−, el de l’Hotel Casanovas. Walter Wild, que va ser reelegit en tres assemblees entre el 13 de desembre del 1899 i el 27 de desembre del 1900, va haver de presentar la dimissió el 25 d’abril del 1901 perquè havia de marxar a Anglaterra, després d’haver ocupat la presidència del FC Barcelona durant 513 dies. El mateix dia en què va renunciar al càrrec, els socis el van proclamar soci d’honor com a reconeixement als serveis prestats al Club. Gairebé mig segle després, Wild va ser el convidat d’honor en la celebració de les Noces d’Or del FC Barcelona, i va quedar admirat de l’evolució del club que ell havia presidit cinquanta anys abans i el qual pràcticament no havia seguit.

El 25 d'abril de 1947 a Amsterdam va neixer una llegenda del futbol: Johan Cruyff. Va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total. Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, on va guanyar vuit Eredivisie i tres Copes d'Europa, entre d'altres títols. El 1973 va fitxar pel FC Barcelona i va ser el jugador més car de la història fins aquell moment; va guanyar la Lliga la primera temporada i va ser nomenat millor jugador europeu de l'any. Després de retirar-se el 1984, Cruyff va passar a ser entrenador de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa de la història de l'equip el 1992. Va ser nomenat president d'honor del Futbol Club Barcelona el 2010, càrrec al qual va renunciar al cap de pocs mesos, quan va canviar la junta directiva que li havia donat aquest títol honorífic.Entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013 va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya. El seu fill Jordi també va ser jugador de futbol.

El 25 d'abril de 1968 va neixer a Barcelona en Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet. Va començar a jugar al Col·legi Mireia de Montgat i després va passar al FC Barcelona, amb el qual, només amb 17 anys, va debutar a la Lliga ACB. Amb els seus 2,13 m d'altura, i dotat d'un gran talent, va ser un dels pivots més determinants d'Europa durant els seus 15 anys de professional, entre 1985 i el 2000. Va guanyar set campionats de la Lliga ACB, un rècord que compartia amb Andrés Jiménez, fins que el 2014 fou superat per Juan Carlos Navarro. Va ser nomenat millor jugador europeu de la Lliga Grega 1997-1998. Va ser un pivot pioner, que va marcar un abans i un després en el bàsquet espanyol, entre el model de pivot lent com Fernando Romay i l'aler pivot ràpid com Pau Gasol.

El 25 d'abril de 1981 va neixer a Säo Paolo en Felipe Massa, pilot de Fórmula 1. Va començar a Sauber Petronas l’any 2002 amb qui va còrrer tres anys. Després va estar vuit anys a Ferrari amb qui va obtenir la segona plaça del campionat l’any 2008. Va ser un pilot d’ampli reconeixement.

23 d'abril Sant Jordi 1996 Neix Paula Ramírez 1996 Neix Àlex Màrquez

 

Avui és Sant Jordi, dia del Llibre i de la Rosa. Molts esportistes han escrit la seva experiència en un llibre. En trobareu moltíssims en les parades per tot arreu… Felicitem a tots els catalans i aragonesos que el tenen per patró i a tots els enamorats. Avui recordem dos esportistes que van nèixer tal dia com avui.

El 23 d'abril de 1996 va néixer a Barcelona la Paula Ramírez Ibáñez. És una esportista catalana que competeix en natació sincronitzada. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Natació, en els anys 2019 i 2022, i quatre medalles en el Campionat Europeu de Natació entre els anys 2016 i 2021. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles d'or. Va competir als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 on van obtenir el diploma olímpic en acabar setenes.

El 23 de abril de 1996 va neixer l’Àlex Márquez va néixer a Cervera és un pilot competeix a la «categoria reina» de MotoGP amb l’equip Gresini Racing, previament amb els equips Repsol Honda Team al 2020 i LCR Honda al 2021 i 2022. Ha guanyat dos títols del Campionat del Món de Motociclisme (en Moto3 en 2014 i en Moto2 en 2019).Entre les temporades 2012 a 2014 va córrer en la categoria de Moto3 en l'equip de l'Estrella Galícia 0,0. En 2012 i 2013 va córrer amb una KTM i en 2014 l'equip va decidir canviar la seva muntura a Honda, amb la qual van guanyar el campionat amb el dorsal número 12.Té un germà tres anys major, Marc Márquez, el somriure més net i ampli del món de les motos.  Àlex i Marc són els únics germans que han aconseguit un Campionat del Món de Motociclisme, i a més en la mateixa temporada (en 2014 i en 2019), juntament amb haver estat els primers germans a vèncer en un Gran Premi en el mateix dia (el 15 de juny de 2014 en el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, en el circuit de Montmeló, Espanya) i els que més vegades han coincidit en el podi d'un mateix Gran Premi. Actualment corren tots dos i és un plaer veure’ls, els seus pares deuen portar sempre el pitet posat amb les línies que escriuen els seus dos fills…

28 de gener Sant Tomàs d'Aquino 1998 Inauguració de l'Stade de France 1947 Neix Txetxu Rojo 1986 Neix Tyronea Ennis-Hill 2000 Neix Abel Ruiz

 

Per molts anys! Avui es celebra la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants! I els que ens agrada aprendre som estudiants tota la vida... avui és el nostre dia!

Els nostres protagonistes d’avui són l’Stade de France i esportistes que fan futbol i atletisme.

El 28 de gener de 1998 es va inaugurar l’Stade de France a Saint-Denis (França). És un recinte esportiu situat en Saint-Denis, municipi al nord de la capital francesa. Es va inaugurar amb un partit de futbol França–Espanya; és el major estadi francès, amb un aforament que oscil·la entre 80.698 (futbol) i 77.083 (atletisme) espectadors, que permet la configuració multifuncional de les seves graderies inferiors retràctils. L'estratègica ubicació de l'estadi, situat en la intersecció de la «Autoroute du Nord» (A1) amb el segon anell de circumval·lació de París «Super-Périphérique» (A86), destaca per la seva proximitat a la capital i les seves bones comunicacions amb la xarxa de transport públic, mitjançant dues estacions de tren i altres dues de metro. Símbol de l'esport francès, és el seu estadi nacional de referència, albergant els partits com a local de les seleccions franceses de futbol i rugbi, a més de ser la seu habitual de les finals de la Copa de França de futbol i del Top 14 de rugbi. Com a estadi olímpic, va albergar les proves d'atletisme i el rugbi a París 2024. En competicions de futbol, ha estat seu del Mundial 1998 (nou partits inclosos l'inaugural i el final), l'Eurocopa 2016 (set inclosos l'inaugural i el final) o tres finals de Lliga de Campions (2000, 2006 i 2022). També ha albergat el Mundial d'Atletisme de 2003 i les finals del Mundial de Rugbi de 2007 i 2023.

El 28 de gener de 1947 neix a Bilbao en José Francisco Rojo Arroita més conegut com Txetxu Rojo, futbolista i entrenador de futbol. Jugava d'extrem esquerre i el seu únic equip va ser l'Athletic Club. Era el germà del també jugador de futbol José Ángel Rojo. En total, va disputar 413 partits a primera divisió, convertint-se en un dels jugadors amb més partits disputats en la història de l'Athletic Club. En total va marcar 48 gols. Es va retirar el 1982. L'Athletic va celebrar un partit d'homenatge en honor seu, jugant contra la selecció d'Anglaterra. El 1986 va començar a entrenar l'equip filial de l'Athletic Club. El 1989 va passar a ser l'entrenador del primer equip. Després de dirigir el Rayo Vallecano i es va retirar el 2004.

El 28 de gener de 1986 va neixer a Sheffield la Tyronea Ennis-Hill. És una atleta de pista i camp britànica, especialitzada en disciplines multiconcurs complet i 100 metres tanques. Una membre de la City of Sheffield Athletic Club, va ser campiona olímpica d'heptatló. També va ser campiona del món, d'Europa i també de pista coberta. Va guanyar el campionat del món, per la primera vegada, el 2009. Ostenta el rècord nacional britànic per a l'heptatló, pentatló cobert, els 100 metres tanques i el salt d'alçada a l'aire lliure. Va anunciar la seva retirada de l'atletisme el 13 d'octubre del 2016.

El 28 de gener de 2000 va neixer a  Almusafes, València, l’Abel Ruiz Ortega. És un futbolista que juga com a davanter al Girona FC de la Primera Divisió d'Espanya. L'abril del 2017 es va convertir en el primer jugador nascut el 2000 que debutava a les categories professionals del FC Barcelona. Aquest estiu va guanyar amb la selección española l’or als Jocs Olímpics de Paris 2024.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1969 Neix José Santiago Cañizares 1971 Neix Arantxa Sánchez Vicario 2011 Barça guanya el Campionat del Món de Clubs

 

Just una setmana abans de Nadal l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de l’Esperança, que sol encetar la darrera setmana d’Advent (aquest any, no). Aquests dies els cristians fan seva l’espera de Maria poc abans del part, que ens ha de portar el Salvador del món. Es tracta d’una espera esperançada, perquè amb Jesús la humanitat té la possibilitat de ser redimida per Déu i alliberada definitivament del pecat i de la mort. Aquesta advocació de la Mare de Déu també és coneguda com a Maria de la O, perquè durant aquesta darrera setmana d’Advent els himnes litúrgics comencen amb l’exclamació “Oh”. En la iconografia la Mare de Déu de l’Esperança apareix representada en cinta. Aprofitem per felicitar a totes les noies que es diuen Esperança.

Avui comencem amb un futbolista, continuem amb una gran tenista i un títol pel Barça de futbol masculí.

El 18 de desembre del 1969 va néixer a Madrid el José Santiago Cañizares Ruiz, futbolista espanyol que va jugar de porter al Celta de Vigo, Reial Madrid i al València CF. Va obtener quatre Trofeus Zamora (1992-1993 amb el Celta de Vigo i 2000-2001, 2001-2002 i 2003-2004 amb el València CF). El Trofeu Zamora és el títol atorgat des de l'any 1959 pel diari esportiu espanyol Marca al porter de futbol menys golejat de la Lliga espanyola de futbol i que rep el seu nom del llegendari porter dels anys 1920, Ricard Zamora. Des de 1987 el premi es lliura també als porters de Segona Divisió.

El 18 de desembre de 1971 va néixer a Barcelona l’Aránzazu Isabel María Sánchez Vicario, coneguda com a Arantxa Sánchez Vicario. Ha estat una gran tennista professional catalana nascuda en una família amb gran tradició tennística, que va començar a jugar als quatre anys, seguint els passos dels seus germans grans Emilio i Javier. Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona, durant la seva carrera fou quatre vegades campiona de Catalunya individual i cinc de dobles, i cinc vegades campiona d'Espanya individual. En l'àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam en categoria individual, sis en dobles i quatre en dobles mixts, tres Roland Garros i un Obert dels Estats Units, i en fou finalista vuit vegades més, a més d'imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA. Té també un impressionant palmarès en dobles. Va arribar al número 1 del rànquing mundial, tant en la classificació individual com en dobles. El 1998 rebé el Premi Príncep d'Astúries dels Esports i fou nomenada esportista català de l'any, i el 2001, la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu. És la tennista espanyola amb més participacions olímpiques, cinc: Seül ’88, Barcelona ’92, Atlanta ’96, Sídney ’00 i Atenes ’04— i amb més medalles en els Jocs Olímpics, amb quatre.

El 18 de desembre de 2011 a l’Estadi Internacional de Yokohama, al Japó, el FC Barcelona va guanyar el seu segon Campionat del Món de Clubs de futbol amb un resultat de 4 a 0 contra el Santos Futbol Club.

8 de desembre Immaculada Concepció 1977 Neix Toni Padilla 1988 Neix Nil Montserrat 1977 Neix Sébastien Chabal Torneig de les Sis Nacions

Avui és el dia de la Immaculada Concepció. Felicitem a les noies que es diuen Imma, Concepció, Ció, Conchi, i totes les seves variants. 

Avui parlarem d’un periodista esportiu, un pilot de Fòrmula 3, un jugador de rugbi 15 francès i acabarem amb el Torneig de les Sis Nacions.

El 8 de desembre de 1977 va néixer a Sabadell en Toni Padilla Montoliu. És un periodista esportiu català. Va començar a Matadepera Ràdio, on transmetia partits del CE Sabadell amb Carles Fité. Des de 2010 és el cap d'Esports del diari Ara. Especialitzat a unir la informació esportiva amb la política i la història, ha cobert diferents Mundials en directe, una Copa Amèrica al Perú i diferents finals de la Lliga de Campions o l'Europa League. El 2014 va publicar “Brasil 50”, el seu primer llibre, amb l'editorial Contra, on explicava històries vinculades amb el Mundial del 1950. El 2017 va escriure el segon, “Atlas de una pasión esférica”, amb GeoPlaneta. A banda, col·labora en diversos mitjans; de manera regular amb Bein Sports, RAC 1, Catalunya Ràdio, J Sports i Fot-li Pou. A més, forma part del grup de periodistes que participa en el projecte de Relats solidaris amb causes benèfiques.

El 8 de desembre de 1988 neix a Barcelona en Nil Montserrat, pilot d'automobilisme. És un pilot d'automobilisme català de Fórmula 3, que va començar guanyant el Campionat de Karting de Lliçà de Vall. Actualment és pilot oficial de RACC, participa en el Programa de Promoció de Joves Pilots d'Automobilisme de la Generalitat de Catalunya i condueix un Dallara F300 mantingut per l'equip GTA Motor Competició. És enginyer, pilot d'automobilisme i director d'equip.

El 8 de desembre de 1977 va néixer a Valence, França en Sébastien Chabal. Dos cops campió del Sis Nacions amb França és un exjugador de rugbi a 15 internacional francès. Va jugar com a tercera línia centre després d'haver començat com a tercera línia ala, tot i que també jugava a la segona línia. En gairebé setze anys al més alt nivell, Sébastien Chabal va acumular una trajectòria honorable amb un títol del campionat anglès, un Challenge europeu, dues copes del Sis Nacions, entre d'altres. Sébastien Chabal es va convertir en un dels esportistes més populars de França, fins al punt que els periodistes parlaven d'una "chabalmania". Chabal ha gestionat sempre la seva imatge pública aportant un aspecte vigorós i primitiu, amb barba espessa i cabells llargs, el que el va dur a signar nombrosos contractes publicitaris que el van convertir, a partir del 2007, en el jugador de rugbi francès més ben pagat.

El Torneig de les Sis Nacions (de les Cinc Nacions fins al 1999) és una competició de rugbi jugada cada any al febrer i al març per les seleccions nacionals masculines d'Anglaterra, Escòcia, França, Gal·les, Irlanda i Itàlia. El Torneig de les Sis Nacions (de les Cinc Nacions fins al 1999) és una competició de rugbi jugada cada any al febrer i al març per les seleccions nacionals masculines d'Anglaterra, Escòcia, França, Gal·les, Irlanda i Itàlia. Per motius de patrocini, aquest torneig s'ha anomenat oficialment Guinness Six Nations en anglès des de l'edició del 2019. També hi ha una versió femenina del torneig de les Sis Nacions (des del 1996) i una versió júnior per a menors de 20 anys (creada el 2008). Quan l'expressió s'utilitza sense precisió, sempre fa referència al torneig original. Els termes Torneig masculí i sènior només s'utilitzen per evitar confusions, per exemple quan s'emet un partit femení, o per referir-se al conjunt: torneig masculí, torneigs femení i sub-20. El guanyador del Torneig de les Sis Nacions també se'l considera el campió d'Europa.

4 de desembre Santa Bàrbara 1956 Hanni Wenzel 1960 Neix Glynis Nunn 1963 Neix Serguei Bubka 1982 Neix Ho-Pin Tung

 

Avui és Santa Bàrbara. Hi ha una dita que explica que hi ha gent que només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. I és que és la patrona dels miners i artillers, i que protegeix de les tormentes (dels llamps i trons). Felicitem a les noies que porten aquest nom.

Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle vii. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

El 4 de desembre de 1956 a Straubing, Alemanya Occidental, va neixer Hanni Wenzel, esquiadora alpina que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Destacà a nivell internacional l'any 1974 en el Campionat del Món d'esquí alpí realitzat a Saint Moritz, on aconseguí la medalla d'or en la prova d'eslàlom i la medalla de plata en la prova de combinada alpina. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria) aconseguí guanyar la medalla olímpica pel seu país en aconseguí finalitzar tercera en la prova d'eslàlom, a més de finalitzar onzena en la prova de descens i vintena en la d'eslàlom gegant.

El 4 de desembre de 1960 va néixer la Glynis Nunn. És una atleta retirada d'Austràlia especialista en heptatló. Nasqué amb el nom Glynis Leanne Saunders, adoptant el seu nom de casada després de contraure matrimoni amb el decatleta Chris Nunn. Començà practicant pentatló, abans que aquesta prova fos substituïda per l'heptatló el 1981. Fou medalla d'or en la primera edició dels Jocs Olímpics on l'heptatló femení fou inclòs en el programa de la competició. També guanyà la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 1982 i setena al Campionat del Món de 1983. Als Jocs de Los Angeles, a més de la medalla d'or en heptatló, es classificà cinquena en la prova de 100 metres tanques, on també era especialista i setena al salt de llargada. Després dels Jocs abandonà l'heptatló i es concentrà a les tanques, essent bronze als Jocs de la Commonwealth de 1986. Deixà la competició el 1990.

El 4 de diciembre de 1963 neix Serguéi Nazárovich Bubka a Lugansk (URSS). És un ex-atleta ucraïnès de salt amb perxa, campió olímpic en 1988 i campió mundial en 1983, 1987, 1991, 1993, 1995 i 1997 amb 35 plusmarques en el seu haver (17 a l'aire lliure i 18 en pista coberta). En els seus anys de carrera va portar la plusmarca mundial de l'especialitat de 5,83 m a 6,15 m. Al principi de la seva carrera va compartir honors amb el francès Thierry Vigneron, alternant entre els dos la marca mundial, arribant a batre'l tots dos el mateix dia (el 26 de maig de 1984). Va ser posseïdor del rècord mundial de 6,15 metres, establert en pista coberta el 21 de febrer de 1993 a Donetsk (Ucraïna) durant gairebé 21 anys, fins que el francès Renaud Lavillenie va superar per un centímetre la marca en la mateixa reunió i en el mateix estadi, deixant el rècord del món en 6,16 metres. El 31 de juliol de 1994 va saltar 6,14 m en Sestriere (Itàlia), cosa que va significar el millor salt de la història a l'aire lliure. Posteriorment ha estat superat en diverses ocasions per Armand Duplantis, l'última en els Jocs Olímpics de París 2024 amb una altura de 6,25 m. Es va retirar de les competicions en 1997 a causa de múltiples lesions en el taló. Després de la seva retirada ha seguit carrera com a dirigent esportiu, representant d'atletes davant el Comitè Olímpic Internacional i parlamentari al seu país natal. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries dels Esports en 1991 i va ser portador, en 2004, de la flama olímpica d'Atenes 2004 quan aquesta va passar per Ucraïna. A l'agost de 2015, Bubka es va presentar a les eleccions a la presidència de la IAAF on li va vèncer el també exatleta Sebastian Coe que va rebre 115 vots, mentre que Bubka va rebre 92 vots, de les 207 delegacions que van votar.

El 4 de desembre de 1982 neix Ho-Pin Tung —董荷斌; pinyin: Dǒng Hébīn— a Velp, Rheden, als Països Baixos. És un pilot d'automobilisme xino-neerlandès. Debuta en el kàrting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any després ingressa a la Fórmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.

3 de desembre Sant Francesc Xavier 1996 Neix Ewa Pajor 2021 Lituania anuncia boicot als Jocs d'Hivern de Pequín del 2022

Avui felicitem a tots els nois que es diuen Xavier perquè celebren el seu sant en record del navarrès Sant Francisco Javier.

Avui, també, recordem una futbolista polonesa, ara molt propera, i parlarem dels Jocs d’Hivern de Pequín que van ser molt controvertits.

El 3 de desembre de 1996 va néixer la Ewa Pajor. És una futbolista polonesa que juga de davantera al FC Barcelona i a la selecció de Polònia. Va començar la seva formació de futbol als 8 anys a Orlęty Wielenin. Amb 15 anys i 133 dies, es va convertir en la jugadora més jove a jugar a l'Ekstraliga. En el seu debut, va marcar dos gols.

Avui parlarem dels Jocs d’Hivern de Pequín del 2022. El 3 de desembre de 2021, Lituània va anunciar un boicot diplomàtic dels Jocs. Els Jocs Olímpics de Pequín 2022 (en xinès simplificat, 第二十四届冬季奥林匹克运动会), van ser un esdeveniment multiesportiu internacional entre el 4 i el 20 de febrer de 2022 en les ciutats de Pequín i Zhangjiakou. Van ser els tercers  Jocs Olímpics consecutius celebrats a l’Asia, desprès de Pieonchang 2018 i Tokio 2020. Al  celebrar els Jocs Olímpics de 2008, Pequín es va convertir en la primera ciutat en celebrar uns Jocs d’estiu i d’hivern.

A més és la ciutat més gran a celebrar els JJOO d'hivern. Van ser els primers Jocs Olímpics d'Hivern celebrats a la Xina i els segons Jocs Olímpics, després de Pequín 2008, duts a terme en aquest país. Com ja sabem les ciutats aprofiten per plantejar la modernització en aquest cas es va fer la millora de les xarxes carreteres i autopistes, la creació d’un nou tren interurbà, l’expansió del metro de Pequín i la creació del seu segon aeroport internacional.

Els Jocs, però van ser políticament controvertits. En una carta del 30 de juliol de 2020, el Congrés Mundial Uigur va instar el COI a reconsiderar la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022 a Pequín a causa del genocidi uigur. Algunes organitzacions de drets humans van demanar un boicot diplomàtic que significaria que els països no enviarien als seus caps d'Estat o oficials d'alt rang als Jocs Olímpics, però així i tot enviarien atletes. Tretze membres del Parlament canadenc van signar una carta demanant que els jocs es traslladessin fora de la Xina. Tres líders de partit van donar suport a la reubicació dels jocs, i una líder fins i tot va declarar que secundava que els jocs es traslladessin al Canadà. Al març de 2021, l'esquiadora alpina estatunidenca Mikaela Shiffrin va dir que no hauria d'haver de triar entre la seva moral i el seu treball degut a les qüestions de drets humans plantejades durant els jocs. El COI va declarar que resta neutral en tots els assumptes polítics globals i que el premi a l'organització dels jocs no significa que el COI estigui d'acord amb l'estructura política, les circumstàncies socials o els estàndards de drets humans al país en el qual es troba. Van assegurar: "Ho hem dit repetidament: el COI no és responsable del govern. Només dona els drets i l'oportunitat per a la realització dels Jocs Olímpics. Això no significa que estiguem d'acord amb tota la política, totes les qüestions socials o de drets humans al país. I no significa que aprovem totes les violacions als drets humans d'una persona o poble". Es va fer, per part de molts països un boicot polític però no esportiu. Els següents països van confirmar un boicot diplomàtic als jocs: Lituània, Estats Units, Austràlia, Regne Unit, Canadà, Kosovo, Bèlgica, Estònia, Letònia, Japó, India. A més, Àustria, Nova Zelanda, Suècia, els Països Baixos, l'Índia i Suïssa van declarar que no enviarien funcionaris governamentals a causa de la pandèmia de COVID-19, però van afirmar que "no era un boicot diplomàtic". I un altre punt calent va ser el seu impacte ambiental. El Comitè Organitzador de Pequín 2022 va afirmar que aquests serien els "jocs més ecològics" de la història, una afirmació molt criticada per alguns experts fora de la Xina. S'estima que s'utilitzaran 49 milions de galons d'aigua per a crear neu per a les diverses competicions, “aquests podrien ser els Jocs Olímpics d'Hivern més insostenibles mai celebrats”, va dir la professora Carmen de Jong, geògrafa de la Universitat d'Estrasburg. “Aquestes muntanyes pràcticament no tenen neu natural”. En resposta, el COI va assenyalar que “s'havien posat en marxa una sèrie de dissenys de reciclatge i conservació d'aigua per a optimitzar l'ús de l'aigua per a la fabricació de neu, el consum humà i altres fins”.

30 de novembre Sant Andreu 1994 Neix Nyjah Imani Huston 2016 Debuta Ferran Solé

 

Avui és Sant Andreu i felicitem a tots els Andreus i Andrees. També a totes les poblacions o barris que el tenen com patró, que a Catalunya són moltes: Sant Andreu de Llavaneres al Maresme, Sant Andreu de la Barca al Baix Llobregat, Sant Andreu de Socarrats a la Vall de Bianya; esglésies com Sant Andreu de Gurb a Osona, Sant Andreu de Baltarga a Bellver de Cerdanya,  Santa Andreu de Castellcir al Vallès Oriental... El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022). Va ser un dels municipis independents del pla de Barcelona; el nucli principal fou l'actual barri de Sant Andreu de Palomar, que donava nom al municipi.

També parlarem de la Federació Catalana de Futbol, d’un skater i d’un jugador de handbol.

El futbol català és gestionat per la Federació Catalana de Futbol, que va ser constituïda el 30 de novembre de 1900, amb seu a Barcelona. Des de la seva fundació fins al 1940 fou l'encarregada d'organitzar el Campionat de Catalunya. Actualment organitza totes les lligues regionals per sota del Grup V de la Tercera Divisió així com la Copa Catalunya i la selecció nacional. En futbol femení, organitza totes les lligues regionals per sota de la Preferent Femenina Catalana, a més de la Copa Catalunya femenina i la selecció femenina. Del 2009 al 2013 també va ser l'encarregada d'organitzar el Trofeu Catalunya Internacional. Forma part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

L'11 de novembre de 1900 es funda la Foot-ball Associació, primera federació futbolística a Catalunya i a Espanya, embrió de la Federació Catalana. En fou president Eduard Alesson i n'eren membres el FC Barcelona, l'Hispània, el Català i l'Espanyol. De totes maneres aquesta fundació no reeixí.Les incipients competicions que es començaven a disputar va portar al convenciment de crear un organisme superior als clubs, que evités rancors i organitzés les competicions amb responsabilitat. L'abril de 1902, Thomas Shields, president del comitè organitzador de la Copa Macaya, senyalà la necessitat de crear un organisme encarregat de recollir fons per adquirir un trofeu anual que es disputessin tots els clubs. El 12 de novembre de 1902, es va constituir l'Associació Clubs de Foot-ball amb el FC Barcelona, Hispània AC, Català FC, Universitari SC, Irish FC, FC Catalonia, Ibèria SC, Salut SC, Rowing FC i Club Catalunya. No trigaren a acudir-hi Club Espanyol i FC Internacional, principals integrants de la Federació Gimnàstica Espanyola, creada el 1898 a Barcelona.El 1902 es crea el Col·legi Oficial d'Àrbitres, sota la presidència d'en Hamilton, de l'Hispània.El 1907 l'ACF es reanomena com a Federació Catalana de Clubs de Foot-ball. El primer president en fou Isidre Lloret, de l'X Sporting Club.El novembre de 1909 es constitueix el Col·legi d'Àrbitres depenent de l'Associació de Clubs de Futbol. La temporada 1912-13 el FC Barcelona se separa de la Federació Catalana i funda la Foot-ball Associació de Catalunya, a la que també s'integraren Català, Avenç, Badalona, Gimnàstic (de l'Ateneu Enciclopèdic Popular), Palamós, Sparta, T.B.H., Catalunya, Sarrià, Athletic, Vilassar, Manresa, FC Mataró, Catalonia i Olot Deportiu. L'estiu de 1913 els dos organismes es fonen, celebrant-se el 30 d'agost un partit de reconciliació, entre el Barcelona i l'Universitari. El 15 d'octubre de 1915 es funda de forma definitiva el Col·legi Català d'Àrbitres, el més antic d'Espanya.El 1916 la FCCF es rebatejà com a Federació Catalana de Futbol Associació. El 4 d'octubre de 1930 neix la Mutualitat Esportiva de Catalunya. El 1926 es funda la Federació Balear. En els seus inicis aquesta federació depenia de la catalana i els seus campions podien participar en el Campionat de Catalunya de Segona Categoria (però no en el de primera).La temporada 1949-50 neix el Col·legi d'Entrenadors. El 2001, encapçalats per la Gramenet i l'Hospitalet es crea l'Associació de Clubs de Futbol de Catalunya que té com a missió la d'afavorir els equips modestos i de base. L'any 2012, a més de la Copa Catalunya va crear la Supercopa de Catalunya de futbol limitada a la participació dels equips catalans de la primera divisió. La primera edició, però, no es va arribar a jugar mai, ja que el Futbol Club Barcelona tenia previst alinear només jugadors de l'equip filial.

El 30 de novembre de 1994 va néixer en Nyjah Imani Huston. És un skater professional nord-americà que ha estat campió general de l'Street League Skateboarding els anys 2010, 2012, 2014, 2017 i 2019. També és el patinador més ben pagat del món. Huston va néixer a Davis, Califòrnia i es va criar a San Lorenzo, Puerto Rico. Va començar a patinar quan tenia quatre anys a l'estil goofy (amb el peu dret a la part davantera de la taula) influït pel seu pare. El 2006, Huston va guanyar el primer Kentucky Unbridled Spirit Award for Action Sports. El 2012, va guanyar tres premis de la revista Transworld Skateboarding: Millor segment de vídeo (per Rise & Shine), Premi New Era del lectors i Premi Best Street. Les marques Element i DC Shoes tragueren taules i quets amb el seu nom, respectivament. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla de bronze en la prova masculina de monopatí en la modalitat de carrer. 

Al novembre de 2016 debuta amb la selecció absoluta Ferran Solé Sala (Sant Quirze del Vallès, 25 d'agost de 1992) és un jugador d'handbol català, que ocupa la posició d'extrem dret.Format a l'Handbol Sant Quirze, posteriorment es va incorporar a les categories inferiors del BM Granollers. Va debutar amb al primer equip la temporada 2010-11 de la ma de Manolo Cadenas. El 2016 va marxar al Fenix Toulose francès i l'estiu del 2019 va fitxar pel poderós Paris Saint-Germain, incorporació que no es va produir a l'equip parisenc fins a la temporada següent. Amb la selecció espanyola absoluta va debutar el novembre de 2016. Ha guanyat dos medalles d'or (2018, 2020) als Campionats d'Europa i una medalla de bronze al Campionat del món de 2021.

22 de novembre Santa Cecília 1956 comencen els Jocs Olímpics de Melbourne 1985 Neix Oscar Pistorius

 

Avui es celebra Santa Cecília, patrona dels Músics i de la Música. Avui felicitarem a les noies que porten aquest nom, i a tots els que composen, interpreten, estudien o gaudeixen de la Música en qualsevol dels seus formats. Molts esportistes entrenen amb música o la fan servir per relaxar-se o concentrar-se.

El dia d’avui, coincideix amb l’inici, el 22 de novembre de 1956, dels Jocs Olímpics de Melbourne. Els Jocs Olímpics d'Estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVI Olimpíada, que es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austràlia) entre els dies 22 de novembre i  8 de desembre de 1956.

En aquests Jocs hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comitès nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.

La competició eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956.

Va ser la primera ocasió que els Jocs Olímpics es van disputar a l'hemisferi sud i la segona on dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en països diferents (en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a la ciutat belga d'Anvers una prova de vela es realitzà en aigües neerlandeses per les males condicions de l'aigua).

En gimnàstica artística femenina va tenir un nom propi: Larissa Latínina. Va arribar a guanyar  18 medalles olímpiques representant la Unió Soviètica. Va debutar en el 1956, amb 21 anys, en els Jocs Olímpics de Melbourne. En la prova de salt de poltre, va tenir una dura competència per obtenir l’or. Va quedar primera en la general, segona en les barres asimètriques y en l’exercici de terra i la quarta en la barra d'equilibri. També va liderar la victòria de la Unió Soviètica en la prova per equips. Considerada una de les millors gimnastes de tots els temps, dominà aquest esport entre les dècades del 1950 i del 1960 i ostentà el rècord de medalles olímpiques aconseguides per una persona durant 48 anys, fins a ser superat per l'americà Michael Phelps el 31 de juliol de 2012, així mateix és l'única dona en haver aconseguit guanyar nou medalles d'or en uns Jocs Olímpics. Els seus ors van ser espectaculars: quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Melbourne 1956 (per equips, general i salt de poltre i exercici de terra), tres ors als Jocs Olímpics de Roma 1960 (per equips, general i exercici de terra) i dos ors als Jocs Olímpics de Tokio 1964 (per equips i exercici de terra).

Els humans som capaços del millor i del pitjor. Avui és l’aniversari d’un home: exatleta paralímpic i assassí convicte sudafricà. El 22 de novembre de 1986 va néixer a Sandton, Johannesburg, l’Oscar Leonard Carl Pistorius, més conegut com Oscar Pistorius. Va obtenir les marques mundials en les proves de 100, 200 y 400 metres llisos per atletes que han patit una doble amputació (als onze mesos, li van amputar les cames, per no tenir peroné).​ Per correr utilitza prótesis transtibials construides en fibra de carboni. Encara que aquestes cames artificials li permetin a Pistorius competir, el seu us ha generat protestes perquè li donen una ventatja injusta envers altres corredors.  Va registrar 46,34 segons en 400 metres, o la màxima velocitats en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004. Oscar Pistorius va ser condemnat a 15 anys de presó per assassinar la seva xicota en la matinada del 14 de febrer de 2013 a la seva casa de Pretoria (capital administrativa de Sudàfrica), disparant-li quatre vegades a través de la porta  tancada del bany.

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria (Isabel, Elisabet) 1923 Neix Pablo Porta Handbol olímpic 1990 Neix Elisabeth Chávez

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

El nostre personatge d’avui va ser omnipresent en la premsa dels anys 70 al 85. Constantment apareixia a la premsa i a la televisió per motius molt diversos sempre relacionats amb el món del futbol. També parlarem de handbol pel neixament d'una jugadora coneguda com "el sostre de la selecció".

El 17 de novembre de 1923 va néixer a Barcelona en Pau Porta Bussoms, conegut com a Pablo Porta. Va ser advocat, esportista, i dirigent esportiu català. Actiu falangista, va obtenir la llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona en els anys de la postguerra. Posteriorment es va doctorar a Madrid. Durant els seus anys universitaris va ser durant cinc anys cap del Sindicato Español Universitario de Catalunya i Balears i va participar en la repressió contra l'incipient moviment opositor estudiantil. Més tard seria professor de dret internacional en aquesta universitat. El seu germà Joan Porta Bussoms, un actiu falangista, va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de 1970 fins a 1975. En la seva joventut va ser jugador de futbol i rugbi, a més de practicar la boxa, esport en què va ser campió universitari d'Espanya en els pesos semipesants entre 1943 i 1946. Com a directiu, va formar part de la Federació Catalana de Boxa abans de tenir accés a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Va arribar a vicepresident de la RFEF durant el mandat del seu antecessor, José Luis Pérez Payá. Va ser president de la Federació Espanyola de Futbol des de 1975 fins a 1984, i esdevingué famós per les seves polèmiques amb el periodista José María García que el portaren algun cop al jutjat. El 1984 el govern de Felipe González va aprovar el conegut com a "Decret Anti-Porta" per tal que no pogués continuar en el càrrec més de dos mandats, i en no poder-se presentar a les eleccions, fou rellevat per José Luis Roca. Fou membre honorífic vitalici de la FIFA des de 1995 fins a 2009. El 1995 la Generalitat el guardonà amb el premi de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya. Morí el 27 de gener de 2009 a la seva ciutat natal, a l'edat de 85 anys, víctima d'un càncer. Va rebre molts guardons de l’època: la Gran Cruz de la Encomienda y Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros, la Medalla de Plata de la Joventut, la Medalla al Mèrit Esportiu de la Diputació Provincial de Barcelona i dels ajuntaments de Barcelona i Mataró, la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Futbol, la Medalla d'Or del RCD Espanyol, l’Insignia d'Or i Brillants del Real Sporting de Gijón i va ser soci d'honor d'uns cent clubs espanyols.

I parlem de handbol... L'handbol es va començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir la seva versió de camp. L'handbol de camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972 . La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Montreal 1976.

La versió moderna es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l?equip que marqui més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics.

L'handbol és un esport de contacte en què atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives, ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen entre l'atac i la defensa.

L’equip masculí espanyol de handbol, els “Hispanos” ha obtingut diferents medalles olímpiques de bronze al llarg de la història:  a Atlanta 1996, Sídney 2000, Pekín 2008, Tokio 2020 i París 2024. L’equip femení espanyol de handbol, les “Guerreras” van obtenir el bronze als Jocs de Londres 2012. 

El 17 de novembre de 1990 va néixer a Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife, l’Elisabeth Chávez Hernández. És una gran jugadora d'handbol. Juga en la posició de Pivot. És internacional absoluta amb la selecció espanyola, amb la qual va aconseguir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012, a més del bronze al Campionat Mundial d'Handbol Femení de 2011, disputat a Brasil i la plata a l'Europeu de Macedònia 2008 i l'Europeu d'Hongria i Croàcia 2014. És coneguda com el Sostre de l'handbol espanyol a causa dels seus 1,92 metres d'alçada.

16 de novembre Santa Margarida 1892 Neix Nuvolari 1976 Neix Sònia Guirado 1992 Neix Sarai Gascón

 

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

Avui coneixerem perquè quan algú condueix molt depressa se li diu  Nuvolari que era un pilot automobilista. També coneixerem dues nedadores paralímpiques que van néixer tal dia com avui.

El 16 de novembre de 1892  va néixer prop de Màntua en Tazio Giorgio Nuvolari. Va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i de motociclisme. Va ser Campió Europeu de Pilots, Campió Europeu de 350 cc el 1925, guanyador de la Mille Miglia el 1930 i 1933, i de les 24 Hores de Le Mans el 1933.El 1920 va començar la seva carrera esportiva en motociclisme. L'any 1923 va disputar el III Gran Premi Penya Rhin de voiturettes al Circuit de Vilafranca de Penedès, on va córrer en un automòbil vermell de la marca italiana Chiribiri i assolí la cinquena posició. No va aconseguir disputar el Campionat Mundial de Fórmula 1 ja que es va retirar el 1950, el mateix any en què s'inicià la competició. Sí que ho va fer en el Campionat Europeu a la dècada del 1930. Era anomenat «Il Campionissimo», «Il Mantovano volante» i «Nivola». La cultura popular va portar a anomenar Nuvolari als conductors que circulaven molt de pressa.

La Sònia Guirado Crespo va néixer a Badalona el 16 de novembre de 1976. És una exnedadora amb discapacitat física. Nascuda a Badalona, resident al barri de Sant Crist de Can Cabanyes. Des de la seva infància va entrar al Club Esportiu Minusvàlids Bètulo, amb el qual va competir en la categoria S3. Va disputar els Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), on va obtenir una medalla d'or en la prova de 50 metres esquena i dues de bronze en els 100 i 50 metres lliures, i als d'Atlanta (1996), on, tret dels 50 metres papallona, va quedar cinquena en totes les modalitats en què va participar. Posteriorment ha treballat per a empreses de la ONCE i la seva fundació, Ilunion. El 2017 va ser homenatjada durant el 38è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació al costat d'altres nedadors paralímpics.

La Sarai Gascón Moreno va néixer a Terrassa el 16 de novembre de 1992. És una nedadora paralímpica catalana. Sarai va néixer sense una part del braç esquerre. Als tres anys va començar a nedar i als nou va entrar en el Club Natació Terrassa. Amb 14 anys va participar per primera vegada en el Campionat del Món de Natació de Durban (Sud-àfrica), on va aconseguir la medalla d'or en la categoria dels 100 metres braça. Va participar en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on va aconseguir la medalla de plata en la mateixa categoria. En els Jocs de Londres quatre anys després va aconseguir dues medalles, una de plata en els 100 metres papallona i una altra de bronze en els 100 metres lliure. En els Jocs celebrats a Rio de Janeiro de 2016 va aconseguir tres plates, en els 100 metres lliure, en els 200 metres estils i en els 100 metres papallona. A més de la seva participació en els Jocs Paralímpics, el seu palmarès es completa amb nombroses medalles en mundials i europeus.

L'any passat quan parlàvem de dones, totes dues ja van ser protagonistes tal dia com avui i com que costa molt tenir informació d'esportistes amb discapacitat he reutilitzat aquesta part de text.

15 de novembre Sant Albert el Gran Vestimenta en el ciclisme 1996 Neix Demi Vollering

 

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics! També parlarem de la verstimenta dels ciclistes i d’una ciclista neerlandesa que va néixer tal dia com avui.

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics. Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d' “el Gran”. Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també “el Doctor Universal”. En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals. La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Avui parlarem de la vestimenta en el ciclisme. La roba varia segons el tipus de curses. Pel ciclisme en carretera vesteixen mallot (una samarreta amb butxaques a l'esquena) i el culot (pantalons amb una protecció pel seient), sabates de carretera (diferents que les sabates de muntanya) i casc, la protecció en cas de caiguda. Pel ciclisme en pista fan servir una granota (mallot i un culot junts i queden més aferrats) i sabates com les de carretera. Pel ciclisme de muntanya fan servir el mallot que és semblant al de carretera però és més gruixut i el culot té més protecció que el de carretera. En el ciclo-cross es fa servir la mateixa vestimenta que el ciclisme de muntanya però la diferència és que la bicicleta és mixta i està mesclada entre bicicleta de muntanya i de carretera. En BMX el casc és diferent de tots els altres, és un casc integral que protegeix tot el cap.

El 15 de novembre de 1996 va néixer la Demi Vollering. És una ciclista neerlandesa. Actualment corre a l'equip ciclista femení neerlandès SD Worx, de categoria UCI Women's Team. Entre les seves victòries, destaquen el Tour de França de 2023, la La Vuelta Femenina 2024, dues Lieja–Bastogne–Lieja (2021 i 2023), La Course by Le Tour de France (2021), la Volta al País Basc (2022), el Tríptic de les Ardenes del 2023 (A través de Flandes, Amstel Gold Race i Lieja-Bastogne-Lieja) i el campionat dels Països Baixos en ruta (2023). També ha guanyat quatre etapes a la Vuelta a Espanya i una al Tour de França.

11 de novembre Sant Martí Boxa Olímpica 2016 Mor Perico Fernández

 

Avui parlarem de Sant Martí i també de boxa olímpica amb motiu de la mort del boxejador Perico Fernández.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor. Molts pobles i el barri de Sant Martí del Clot celebra la seva Festa Major. Felicitem a tots els nois que es diuen Martí!

La boxa olímpica es regeix per un reglament especial. Només poden competir els boxadors amateur, cosa que significa que els Jocs Olímpics són sovint el punt de partida d'una brillant carrera per a alguns dels més grans noms d'aquest esport. Tal va ser el cas de Muhammad Ali; sota el nom de Cassius Clay, Ali va guanyar l'or en el pes semipesat en els Jocs Olímpics de Roma 1960. Entre 1894 i 2012, els boxadors masculins estaven obligats a portar casc protector, però la norma va ser eliminada per als Jocs de Rio 2016 (en l'actualitat, les atletes femenines sí que estan obligades a utilitzar casc protector). Cada combat es disputa a tres assalts de tres minuts cadascun per als homes i a quatre assalts de dos minuts cadascun per a les dones. Al final de cada assalt, cadascun dels jutges determina un guanyador sobre la base dels criteris de valoració i atorga al vencedor 10 punts per aquest assalt. El perdedor de l'assalt pot rebre entre set i nou punts, en funció del seu nivell de rendiment en aquest parcial. Una vegada finalitzat el combat, cada jutge suma les puntuacions dels assalts per a determinar així el guanyador.

La boxa va fer el seu debut en els Jocs Olímpics moderns de 1904, a Sant Lluís, i des de llavors s'ha disputat en tots els Jocs excepte en els d'Estocolm 1912, ja que la llei sueca prohibia aquest esport en aquell moment. La boxa femenina es va introduir per primera vegada en el programa olímpic a Londres 2012. Els Estats Units va arrasar en el podi dels Jocs de 1904 de Sant Lluís, ja que va ser l'únic Comité Olímpic Nacional (NOC) que va competir en la prova. Els atletes de l'equip estatunidenc van continuar amb la collita d'èxits olímpics en aquest esport (117 medalles), mentre que els competidors de Cuba (78 medalles) i Gran Bretanya (62 medalles) també han obtingut bons resultats.

Es desconeixen els orígens exactes de la boxa, encara que algunes de les primeres evidències procedeixen d'artefactes sumeris trobats a la regió de l'actual Iraq que daten del tercer mil·lenni abans de Crist. La boxa es va introduir en els antics Jocs Olímpics en el 688 A. C., quan els boxadors utilitzaven corretges de cuir tou per a lligar-se les mans i els avantbraços com a protecció. La boxa va semblar desaparèixer amb la caiguda de l'Imperi Romà abans de ressorgir en el segle XVII a Anglaterra, on van començar a aparèixer registres de la boxa amateur en 1880. Inicialment es disputaven cinc categories de pes: gall, no superior als 54kg; ploma, no superior a 57kg; lleuger, no superior a 63,5kg; mitjà, no superior a 73kg i pesat, sense límit. Els qui practiquen la boxa en catalaà els podem anomenar boxadors o boxejadors, les dues accepcions són correctes.

L’11 de novembre de 2016 va morir a Saragossa en Pedro Fernández Castillejos, més conegut com Perico Fernández. Va ser un boxejador espanyol campió mundial en la categoria de pesos lleugers en 1974 i 1975. Perico Fernández es va criar en un hospici. Va veure en la boxa una sortida professional a la seva escassa preparació, i el 3 de maig de 1970 es va iniciar en la boxa com a aficionat. El 20 de maig de 1972 va celebrar el seu primer combat com a professional a La Corunya, de la mà del seu descobridor i entrenador Martín Miranda. Va combatre en 125 combats oficials, obtenint 82 victòries, 47 d'elles per la via del KO, sofrint 28 derrotes i declarant-se 15 combats nuls. Recordo com si fos ara una entrevista que li van fer després d’una de les seves poques derrotes amb la cara com un lliri i en la que les seves úniques paraules van ser “mucho caló, mucho caló”. Avui veient la seva vida entenc la seva expressió que em va cridar l’atenció. Fins a la seva mort, Perico Fernández va viure retirat i dedicat a la seva afició favorita, la pintura. Va subsistir en una precària situació econòmica i va arribar a demanar ajuda a través del diari El Heraldo de Aragón al no tenir cap font d'ingressos, excepte els quadres que pintava i que venia als seus coneguts.

4 de novembre Sant Carles Natació en aigües obertes 1990 Neix Rachele Bruni 1991 Jordi Arese 23 de l'ATP

 

Avui és Sant Carles i aprofitem per felicitar a tots els Carles i les Carles !!!

Avui parlarem de les curses de natació en aigües obertes coincidint amb el neixament d’una de les seves campiones i recordarem un tennista català retirat.

En les primeres tres edicions dels Jocs Olímpics moderns, totes les proves de natació tenien lloc en una massa d'aigua natural, abans de la inclusió de les piscines en els Jocs de 1908. La natació en aigües obertes va reaparèixer en 1991, quan la disciplina es va introduir finalment en els Campionats Mundials de Natació de la FINA (avui coneguts com World Aquatics Championships); en aquella època, els esdeveniments es disputaven sobre 25 km i es trigava més de cinc hores a completar-les. La primera vegada que es va disputar la prova de 10 km va ser en els Campionats del Món de Natació, celebrats en Fukuoka, el Japó, en 2001.

La natació en aigües obertes es va convertir en l'última disciplina de natació a afegir-se al programa olímpic, quan es va introduir la carrera de 10 km en els Jocs de Pequín 2008. La curta història d'aquesta disciplina significa que pocs comitès olímpics nacionals i atletes hagin tingut l'oportunitat de destacar-se. Encara que alguns nedadors se centren únicament en la natació en aigües obertes, uns altres eren anteriorment especialistes en altres proves d'estil lliure en piscina, la qual cosa fa que aquests atletes siguin molt competitius. Un bon exemple és el nedador tunisià Oussama Mellouli, que va guanyar la medalla d'or en la prova masculina de 1.500 metres lliures a Pequín 2008 i, quatre anys més tard, es va imposar en l'esdeveniment masculí de natació en aigües obertes a Londres.

La natació en aigües obertes es desenvolupa en aigües obertes com la mar, rius i llacs. Els atletes han de completar un recorregut de 10 km que dura gairebé dues hores; la resistència, la força física i la capacitat mental es posen a prova. La capacitat d'adaptació també és crucial; les marees i els corrents canvien ràpidament en la mar i això és una cosa que els atletes han de tenir en compte en la seva estratègia. Per tant, és fonamental utilitzar la tàctica adequada per al recorregut i les condicions de competició. En els últims 3 km, els nedadors comencen a moure's cap a la línia de meta -la forma en què gestionen els seus esforços es converteix en una cosa essencial i, en última instància, és el que influeix en el resultat final.

El 4 de novembre de 1990 neix a Florència la Rachele Bruni. És una nedadora italiana, especialitzada en carreres de llarga distància en aigües obertes. En els Jocs Olímpics de 2016 a Rio de Janeiro, Bruni va guanyar la medalla de plata en la marató de 10 quilòmetres, per darrere de Sharon van Rouwendaal. Al principi va acabar en tercera posició, just darrere de la campiona del món Aurélie Muller, que va ser desqualificada per obstruir Bruni en la línia de meta. Va dedicar la seva medalla a la seva xicota. Ha sigut vuit vegades medallista del Campionat europeu de natació en aigües obertes  

El 4 de novembre de 1991 en Jordi Arrese i Castañé va assolir el número 23 de l’ATP, la seva millor classificació. Avui és, un tennista català retirat. Arrese va debutar professionalment el 1982. Va romandre durant catorze anys en actiu, fins a la seva retirada el 1996. Amb el seu germà Víctor va crear la cadena d'alimentació Fresc Co. Entre els seus mèrits esportius destaca la medalla d'argent aconseguida als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en la modalitat individual masculina. En el seu palmarès consten sis títols individuals i quatre en dobles masculins, que li van permetre arribar al 23è i al 62è llocs dels rànquings mundials respectius. En individual, va guanyar 224 partits i en va perdre 210. Va guanyar sis títols de l'ATP Tour, encara que el seu partit més conegut va ser a la final individual de tennis als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Es va trobar amb el suís Marc Rosset, i el català va caure després de cinc hores de joc, per 7-6 (7-2), 6-4, 3-6, 4-6, 8-6. Amb tot, es va endur la medalla d'argent.

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Mor Domingo Llucià 1984 Neix Saúl Craviotto 2000 Neix Blanca Toledano

 

Avui és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

Avui em permeto la llicència de parlar del meu pare, d’un piragüista amb set medalles olímpiques en cinc olimpíades i d’una jove nedadora de sincronitzada amb medalla a París 2024.

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint-i-quatre anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola. Aquest curs que parlem d’esportistes... el meu pare era un bon esportista. Els seus bessons així ho mostraven. De jove, va jugar una colla d’anys a futbol. Amb quaranta anys va aprendre a esquiar amb l’escola. De més gran el recordo jugant els seus partits de tennis a Llavaneres o de frontenis a Les Botes, navegava a vela, nedava al Club Natació Barcelona o al mar. Quan la gent no feia esport de manera habitual, ell gaudia de sentir-se en forma i ens mostrava la importància de tenir cura del cos. Malgrat molt sovint la feina omplia tot el temps, feia el possible per tornar a començar i tenir temps per fer esport amb els amics. Gaudia practicant-lo i veient futbol (va ser soci del Barça i de l’Espanyol per anar cada setmana a veure futbol en directe). Els darrers anys gaudia especialment amb els partits de futbol i tennis per televisió.

El 3 de novembre de 1984 va néixer a Alpicat en Saúl Craviotto Rivero. És un piragüista que treballa com agent del Cos de la Policia espanyola on compta amb excedències per entrenar-se. Competeix en les disciplines de caiac K1-200 m, K1-500 m, K1-1000 m, K2-200 m, K2-500 m i K2-1000 m. Ha participat en cinc Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint medalles en tots ells: Or en K2 500 m en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Plata en K1 200 m en els Jocs Olímpics de Londres 2012, Or en K2 200 m Bronze en K1 200 m en els Jocs Olímpics de Riu 2016, Plata en K4 500 m en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, Or K2 200 m i Bronze K4 500 m en els Jocs Olímpics de París 2024. A Tòquio 2020/21, va ser l’abanderat de la delegació espanyola amb la nedadora Mireia Belmonte. És un dels esportites espanyols amb més medalles olímpiques.

I uns marxen, i altres arriben al món... El 3 de novembre de 2000 va néixer a Madrid la Blanca Toledano Laut. És una esportista que competeix en natació sincronitzada. Va començar a nedar a 4 anys en una escola de barri. En veure que destacava li van recomanar que anés a nedar a l'Escola M-86. Allí va veure com entrenaven els equips de natació sincronitzada, li va cridar molt l'atenció i va decidir apuntar-s'hi. Amb 9 anys va entrar a formar part del Real Canoe Natación Club. A 10 anys va ser al seu primer campionat d'Espanya. Amb 14 anys va quedar campiona d'Espanya en duet i va guanyar dues medalles d'or en la Copa Mediterrània de Natació. Amb 15 anys va ser seleccionada per a unir-se a l'equip nacional júnior de natació artística, i s'entrenava al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Amb 16 anys va competir per primera vegada amb l'equip nacional absolut, el 2017. Va aconseguir quatre medalles en el Campionat Mundial de natació entre els anys 2019 i 2024, i quatre medalles en el Campionat Europeu de natació entre els anys 2018 i 2024. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles d'or, i la medalla de bronze per equips als Jocs Olímpics de Paris 2024.

1 de novembre Tots Sants 1963 Neix Quim Malgosa

 

Tots Sants. Avui és el nostre dia! Dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran  pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.

Avui em sento contenta. És el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!

L'1 de novembre de 1963 va néixer Joaquim Malgosa i Morera, conegut popularment com a Quim Malgosa, a la ciutat de Terrassa, capital del Vallès Occidental. Va ser membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club i va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud) posteriorment als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 de Barcelona, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Atlanta (Estats Units) en els que va guanyar la medalla de plata. També va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) on va obtenir diploma olímpic al finalitzar novè en la competició olímpica. Al llarg de la seva carrera ha guanyat, també una medalla al Campionat del Món d'hoquei sobre herba. El seu germà Santi Malgosa i Morera és també jugador d'hoquei sobre herba i va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) on va obtenir la medalla de plata.

20 d'octubre Sta. Laura i Sta. Irene 1992 Irene Sánchez Escribano 1986 Irene Junquera 1986 Laura Orgué

 

Avui felicitem a les noies que es diuen Laura o Irene perquè celebren el seu sant. Com que no teníem aniversaris hem buscat Laures i Irenes que haguessin nascut en temps de vacances: una atleta, una periodista esportiva i una esquiadora-corredora de muntanya.

Irene Sánchez-Escribano Figueroa neix a Toledo el 25 d’agost de 1992. És una atleta  especialitzada en curses d´obstacles i camp a través. Ha participat en Campionats Mundials i Europeus d'atletisme. Amb nou anys va començar a practicar atletisme al Club d'Atletisme San Ildefonso, on es va formar com a esportista fins a finalitzar els estudis de batxillerat. El 2010 es trasllada a Madrid per estudiar Medicina i entrenar al Centre d'Alt Rendiment a les ordres d'Antonio Serrano en un grup on també es prepara la migfondista Marta Pérez. Tot i haver destacat en categories inferiors en proves de camp a través i en pista, no va ser fins al 2014, quan va debutar als 3.000 metres obstacles, quan de debò va trobar la disciplina que millor s'adaptava a les seves condicions. Només un any després, el 2015, es va proclamar campiona d'Espanya de la prova, cosa que ha repetit cinc vegades (2017, 2018, 2019, 2020 i 2021). A les temporades hivernals, Sánchez-Escribano sempre s'ha decantat pel camp a través, disciplina en què ha dominat a Espanya proclamant-se dues vegades campiona nacional (2020 i 2021). Amb la selecció espanyola, la toledana va debutar al Campionat d'Europa d'Amsterdam 2016 i es va convertir en la primera dona de la seva província a vestir la samarreta de l'equip espanyol en categoria absoluta. Ha participat en campionats d'Europa i del Món, tant en pista a l'aire lliure com en camp a través, on va obtenir un dels millors resultats de la seva carrera esportiva sent 25a al Mundial d'Aarhus 2019. Al juliol de 2020, any en què molts atletes van córrer proves en distàncies poc habituals, va batre la millor marca espanyola de 2000 m obstacles. La gran decepció de la seva trajectòria esportiu va arribar el 13 de juliol del 2021 quan, a pocs dies per viatjar als Jocs Olímpics de Tòquio, va patir una sobtada lesió en trencar-se el segon metatarsià del peu esquerre. Després de quatre mesos fora de la competició va reaparèixer al camp a través de la seva ciutat, el Cross de l'Espasa Toledana. Després de perdre's els que serien els seus primers Jocs Olímpics no va poder tornar a competir amb la Selecció Espanyola fins al Campionat del Món d'Eugene 2022, on malgrat batre la seva millor marca personal als 3.000 metres obstacles (9:23.94) no va passar a la final. Al Campionat d'Europa de Munic, aquell mateix any, va ser desena a la final. El 2023 va tornar a participar al Campionat del Món sense aconseguir tampoc classificar-se per a la final. Als Jocs Olímpics de París 2024 va aconseguir assolir la final dels 3000 m obstacles, amb marca personal. A la final va acabar onzena, millorant de nou la seva marca personal fins a deu segons per sota de la que tenia abans dels jocs.

 

Irene Junquera Martín neix a Madrid el 14 de desembre de 1985. És una periodista esportiva i presentadora de televisió espanyola. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense. Va començar la seva carrera professional a la redacció d'esports de Punto Radio el 2007 per unir-se, un any més tard, al naixement del programa «Punto Pelota», un programa de tertúlia esportiva emès als seus inicis de dilluns a dijous de 00:00 a 1:30 a Intereconomia TV. Junquera va formar part de l'equip de col·laboradors del programa com "la veu de l'espectador", llegint les opinions a les xarxes socials. Després de la seva polèmica destitució d'Intereconomia, Josep Pedrerol va aconseguir un acord amb Atresmedia per emetre al canal Nitro un nou programa esportiu amb tots els col·laboradors i el mateix format de «Punto Pelota». El programa El Xiringuito de Jugones es va retrenar el 6 de gener de 2014. Irene Junquera va desenvolupar la funció de "la veu de l'espectador" fins al 18 de desembre de 2015,2 quan Pedrerol la va proposar com a tertuliana, paper que va iniciar el 6 de gener de 2016.3 La seva substituta com "la veu de l'espectador" va ser Laura Gadea que tot just un any després va ser acomiadada i substituïda per Sandra Díaz Arcas.4 Al març de 2017 es va acomiadar de l'audiència del Xiringuito en un programa especial, després de gairebé una dècada lligada a l'equip del programa, acabant per abandonar-lo. Des d'abril de 2015 fins a març de 2017, Junquera ha col·laborat en el programa Zapeando de La Sexta, presentat per Frank Blanco.Col·labora al diari Mundo Deportivo i amb l'agència Dragoon Sportsbrands 2.0, per la que presenta diversos esdeveniments esportius i publicitaris a Madrid. L’hem pogut veure després en programes d’entreteniment com Zapeando o Gran Hermano VIP.

 

Laura Orgué i Vila va néixer a Igualada, l’11 de setembre de 1986. És una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana, membre del Club d'esquí de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC). Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004. Ha competit en tres Jocs Olímpics d'Hivern, els de Torí 2006, Vancouver 2010[10] i Sotxi 2014. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons. Disposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra on s'entrena. Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat. Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008. De petita, esquiava a casa i als cinc anys comença a agafar-s'ho seriosament. Va entrar a la Federació Nacional d'Esports d'Hivern (RFEDI) i participà en els Jocs Olímpics de Torí 2006. L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons, i quedà segona de la Copa d'Europa. Pel que fa als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 a Vancouver, Orgué va participar en tres proves:30 km estil clàssic (37a posició), 10 km estil lliure (38a posició) i la de persecució (27a posició), i fou l'abanderada de l'equip espanyol en la Cerimònia de Clausura dels Jocs. El gener de 2011 va guanyar la medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya). El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú.L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya, després de vèncer la Crononiu de La Molina. Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya, i començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova. Als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica. En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya, despuntant sobretot en les curses de quilòmetre vertical. Així doncs, s'ha proclamat vencedora de la copa del món de l'especialitat en quatre ocasions consecutives (2012, 2013, 2014 i 2015), però també ha obtingut bons resultats en altres disciplines: el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites, i l'any següent guanyà la copa del món d'aquesta especialitat, també a les Dolomites.

És important donar a conèixer aquestes esportistes que treballen intensament per batre els seus propis récords i que són desconegudes per la població en general. Des d’aquestes humils ratlles tenen el nostre reconeixement. En l’èxit i en la feina que els acompanya sempre.

18 d'octubre Sant Lluc 1922 Neix la BBC (Jocs Olímpics de Londres 1948) 1984 Neix Lindsey Vonn 1992 Neix "John John" Alexander Florence

 

Comencem felicitant a tots els nois que es diuen Lluc i recordant les Fires d’Olot.

Avui, parlarem de les Olimpiades de Londres 1948 (hem de fer unes voltes estranyes per parlar dels Jocs celebrats a l’estiu...), d’una tennista excepcional i estrenem esports amb una esquiadora i un surfista.

Tal dia com avui l’any 1922 es va crear la BBC (la British Broadcasting Corporation «Corporació Britànica de Radiodifusió») que és el servei públic de ràdio i televisió del Regne Unit. Però per què parlem d’ella? Dons perquè els Jocs Olímpics de Londres 1948 van ser els primers que van poder veure's per televisió. La BBC va pagar 1000 guinees pels drets d'emissió de 60 hores de proves esportives. Els Jocs Olímpics de Londres 1948, coneguts oficialment com a Jocs de la XIV Olimpíada, es van celebrar a Londres (el Regne Unit) entre el 29 de juliol i el 14 d'agost de 1948. Van ser els primers després d'un parèntesi de dotze anys, ja que les edicions de 1940 i 1944 es van suspendre per la Segona Guerra Mundial. En un context marcat per l'economia de postguerra, aquesta edició va ser coneguda com «els Jocs de l'Austeritat».

Londres estava sent reconstruïda després dels bombardejos alemanys de la guerra i la població mancava de béns bàsics, per la qual cosa molts britànics estaven en contra de la designació. Per aquesta raó, no es va construir cap infraestructura olímpica nova. En el seu lloc es van utilitzar les ja existents i l'estadi de Wembley va ser adaptat per a ser l'estadi olímpic, amb una pista de cendra per a les proves d'atletisme. El riu Tàmesi va acollir les proves de rem i piragüisme. Tampoc es va edificar una vila olímpica: els atletes van dormir en barracons que durant el conflicte van ser d'ús militar. En els Jocs Olímpics de Londres van participar 59 països, a través dels seus respectius comitès nacionals afiliats al Comitè Olímpic Internacional. Aquesta xifra va suposar un rècord de participació, malgrat totes les dificultats que havien sorgit.Hi van competir 4104 atletes (3714 homes i 390 dones). Si sumem als participants en la competició d'art, el total ascendeix a 4396 (3952 homes i 444 dones). Els efectes de la Segona Guerra Mundial també es van deixar notar en la participació de comitès. No es va permetre participar ni a Alemanya ni al Japó. Es va saber que diversos presoners de guerra alemanys van treballar en la remodelació d'instal·lacions. Itàlia sí que va poder enviar atletes. La Unió Soviètica va ser convidada però es va negar a participar. La seva estrena no va arribar fins a la següent edició de Hèlsinki 1952.Diversos comitès van fer el seu debut olímpic a Londres 1948: Birmània, Ceilan (actual Sri Lanka), Corea del Sud (com Corea), Guaiana Britànica (actual Guyana), l'Iran, l'Iraq, Jamaica, Líban, el Pakistan, Puerto Rico, Singapur, Síria, Trinitat i Tobago i Veneçuela. Era també la primera vegada que Filipines, l'Índia i el Pakistan participaven com a estats independents. El Comitè Olímpic Internacional va debatre suprimir les competicions d'art entre 1949 i 1952, quedant ja fora dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952. Finalment, en la 49a Sessió del COI, celebrada a Atenes en 1954, es van cancel·lar de manera definitiva i van ser substituïdes per festivals i exhibicions culturals.

El 18 d'octubre de 1956 neix Martina Navrátilová a Řevnice, Txecoslovàquia. És una tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca. Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 59 títols de Grand Slam, 18 en individuals, 31 títols en dobles femenins i 10 en dobles mixts, i és considerada una de les millors tennistes de tota la història. Junt a Margaret Court i Doris Hart, són les úniques tennistes en completar el Grand Slam en totes tres categories, conegut amb el sobrenom de Boxed Set. Va acumular un total de 167 títols individuals i 177 de dobles femenins al llarg de la seva carrera, ambdós rècords de l'Era Open. Fou número 1 del rànquing individual femení durant 332 setmanes, segona marca més llarga només darrera de Steffi Graf, i 237 setmanes en el rànquing de dobles femenins, la tennista amb més setmanes en aquest rànquing. Aquests registres la converteixen amb l'única tennista que va romandre més de 200 setmanes al capdamunt d'ambdós rànquings. Va mantenir una gran rivalitat amb l'estatunidenca Chris Evert, amb la qual van dominar el final de la dècada del 1970 i la dels anys 1980. L'any 1983 va dominar totalment el circuit femení amb un total de 98 victòries i només una única derrota, encadenant 74 victòries consecutives, rècord que segueix viu en l'actualitat. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam l'any 2006, pocs dies abans del seu 50è aniversari, i 32 anys després del seu primer títol de Grand Slam. Original de Txecoslovàquia, va renunciar a la seva nacionalitat l'any 1975, amb divuit anys, i va demanar asil polític als Estats Units. Va aconseguir la nacionalitat d'aquest país l'any 1981, i va adquirir la nacionalitat txeca l'any 2008 mantenint la doble nacionalitat. Va participar  als Jocs Olímpics d'Atenes de 2004 en la competició de dobles femenins obtenint una cinquena posició.

El 18 de octubre de 1984 neix Lindsey Vonn a Saint Paul, Minnesota. No sabia qui  era, però té un palmarès estratosfèric! És una esquiadora estatunidenca que ha guanyat una Medalla d'Or Olímpica (tres Medalles en total), dos Campionats del Món (vuit Medalles en total), quatre Generals de la Copa del Món i setze Copes del Món en diferents disciplines. Té vuitanta-dues victòries en la Copa del Món d'Esquí Alpí, amb un total de cent trenta podis.Amb les seves vuitanta-dues victòries, va ser l’esquiadora amb major nombre de victòries en la història de la Copa del Món d'Esquí Alpí superant les seixanta-dues d’Annemarie Moser-Pröll. Va mantenir aquest récord fins al gener de 2023, quan la va sobrepassar Mikaela Shiffrin, i es va quedar a només quatre triomfs del rècord absolut que tenia el suec Ingemar Stenmark (vuitanta-sis). També té el major nombre de victòries en les disciplines de Descens (trenta-nou) i de Supergegant (vint-i-set). A més ostenta victòries en totes les disciplines alpines.En la seva millor temporada, la 2011/12, va aconseguir dotze victòries parcials (cinc Descensos, quatre Super Gegants, dos Eslaloms Gegants i una Combinada). Va obtenir la Medalla d’Or als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, en Descens femení i la medalla de Bronze als jocs de Vancouver 2002, en el Super Gegant femení a. Les lesions van provocar que Vonn perdés parts de diverses temporades, incloses gairebé tota la temporada 2014 i la major part de la temporada 2013. Mentre es recuperava de la lesió, va treballar com a corresponsal de NBC News sobre els Jocs Olímpics d'Hivern de 2014 a Sochi, Rússia. Es va retirar al febrer de 2019 acausa de les seves lesions després del campionat del Món de Are (Suècia) on va obtenir la medalla de bronze en la modalitat de descens. Aquest mateix any va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries dels Esports.

El 18 d'octubre de 1992  neix "John John" Alexander Florence a Honolulu, Hawaii. És un surfista professional estatunidenc. És conegut com "un dels surfistes de tub més dominants de la seva època" i va guanyar títols mundials consecutius en la World Surf League de 2016 i en el World Surf League Men's Championship Tour de 2017.2 És el primer surfista nascut a Hawaii que guanya títols mundials consecutius des de la mort Andy Irons i un dels cinc que han aconseguit aquesta gesta.