15 de novembre Sant Albert Magne 1966 Comencen les emissions regulars de la 2.

 

Els nostres protagonistes d’avui són el sant de les ciències i un “nou” canal de televisió: la 2.

Avui es celebra la festivitat de Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert. Aprofitem per felicitar  a tots els nois que porten aquests nom. Per molts i bons anys!

Sant Albert Magne va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat Doctor de l'Església i sant patró de les ciències i els científics. Per tant avui felicitem també a tots els científics, grans i petits que el tenen per patró.

 

Avui també parlem de televisió. De vegades, sembla que parlem de la prehistòria però en un temps no tan llunyà a Espanya hi havia només una cadena de televisió (Televisión Española, la Primera) i que funcionava a partir del migdia i s’acabava al vespre amb la “Oración, despedida y cierre”. A mitjans dels anys 60 s’hi va afegir La 2, coneguda històricament amb el nom d'UHF, La Segona Cadena o Cadena II i en els anys 80 com TVE-2. El canal va començar les seves emissions l'1 de gener de 1965. L'emissió de les proves es va restringir a Madrid i comprenia 3 hores diàries, des de les 21:00 fins a les 00:00 hores. La programació regular va començar el 15 de novembre de 1966 i ja podia veure's a altres punts d'Espanya com la ciutat de Barcelona. Avui segueix en marxa i emet les vint-i-quatre hores com la majoria de canals. Des de l’inici es va crear com un canal minoritari i cultural. Als anys 90 la cadena tindria com a lema “La 2, para una immensa minoria”.

La imatge d’avui és de l’escultura de Gerhard Marcks de Sant Albert a la Universitat de Colònia.

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 decideix proclamar el 21 de novembre "Dia Mundial de la Televisió", en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la carta de ajuste. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals. 

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color i cada dia la imatge millora per ser més natural i amb millor definició.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses?

12 de gener 1628 neix Charles Perrault 1966 comença Batman a televisió

Avui recordarem aquells personatges que ens han acompanyat de la Caputxeta fins el Batman...

Tal dia com avui de l’any 1628 neix a París, Charles Perrault, escriptor francès que exercirà l'advocacia durant algun temps, però que a partir de 1683 es ​​lliurarà plenament a escriure contes infantils: "Barba Blava", "La Bella dorment", "Ventafocs", "El Gat amb botes", "Pell d'Ase","Caputxeta Vermella" i "Polzet", entre molts més, seran obres sortides de la seva brillant ploma.

Tal dia com avui del 1966 als Estats Units es va emetre per primera vegada la sèrie televisiva Batman amb Adam West i Burt Ward. Està basat en un personatge de ficció, de còmic,  de DC Comics que va apareixer l’any 1939. Us agraden els còmics? és una altra manera de llegir... la serie de televisió estava impregnada de còmics plena de bafarades (bang, bum, splash...).

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió

L'Assemblea General de les Nacions Unides decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió. El Dia de la Televisió és una efemèride que se celebra a Mèxic, Perú, Xile, Paraguai, Argentina, Espanya, Colòmbia, Uruguai, Equador, Bolívia i Veneçuela i en alguns altres llocs.

El 17 de desembre de 1996 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 51/205 "decideix proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió, en commemoració de la data en què es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió. Convida a tots els Estats Membres a que observin el Dia Mundial de la Televisió promovent intercanvis mundials de programes de televisió centrats, en particular, en qüestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la promoció de l'intercanvi cultural".

Dins el món de les comunicacions, la televisió és una de les protagonistes clau. Ha estat els ulls del món en molts conflictes i altres amenaces per a la pau i la seguretat, així com per haver cridat l'atenció de tota la societat en importants qüestions econòmiques i socials.

Actualment és un element que ha entrat en totes les llars del primer món. Són moltes les llars que compten amb diversos aparells de televisió. La possibilitat de veure un gran nombre de canals ha donat lloc a noves expressions com “fer zapping”.

L’horari de la tele ha canviat molt. Va començar amb els informatius del migdia i després tornava a emetre a la tarda. Entre aquests temps d’emissió hi havia la carta de ajuste. Poc a poc es van anar allargant els temps d’emissió primer a la tarda, després els matins i finalment la nit. I ja tenim l’horari que ara coneixem: un horari continu, llevat de les emissions locals. 

L’evolució també ha estat tecnològica tant en el color com en la definició. Va començar en blanc i negre per passar a ser amb color.

Ara ja no hem d’esperar a l’emissió d’un programa. El podem veure a través de l’ordinador, tablet o mòvil o en el aparell del televisor a qualsevol hora. Això vol dir que l’espectador és qui tria. Ha passat a tenir un paper molt més actiu que quan hi havia un sol canal i tothom havia de veure el que li donaven quan ho donaven...

La tele forma part de la vida de molta gent, tot i que hi ha famílies que opten per no tenir tele... què en penses? 

10 de novembre 1959 comença "Sesam Street"

Avui el nostre protagonista és un programa de televisió.

Tal dia com avui de 1959 va començar l’emissió d’un programa infantil que encara continua en antena. "Sesame Street", en la versió original en anglès, es va traduir al castellà com "Barrio Sésamo".  És una sèrie de televisió educativa nord-americana dirigida als nens d'edat preescolar, pionera en l'estàndard educatiu de la televisió contemporània que combina l'educació i l'entreteniment. Barri Sèsam és molt coneguda pels seus personatges, The Muppets o Los Teleñecos a l'Estat espanyol, titelles creats per Jim Henson. La primera emissió als Estats Units va ser el 10 de novembre del 1969 per la cadena pública NET (actual PBS), i des d'aleshores s'ha continuat emetent a aquesta cadena, si bé des del 16 de gener de 2016 els programes s'estrenen al canal de pagament HBO, emetent-se posteriorment a la televisió pública. Va arribar a un total 4.135 episodis en la temporada 37 que el van convertir en el programa per a infants més durador de tota la història de la televisió. Amb l’Epi, el Blas, el Coco i molts d’altres moltes generacions d’infants han aprés la diferència entre obrir i tancar, molts i pocs, gran i petit... De fet, ha quedat en el imaginari popular i quan els grans volem fer veure a algú una cosa obvia alguns fan servir la cantarella del programa “grandeeee... pequeño....”. És un programa de renom on tots els personatges volen sortir perquè té una gran audiència i és una manera fantàstica d’arribar als més menuts. Com a programa educatiu ja fa anys que treballen els hàbits saludables entre els més menuts i el monstre de les galetes ara menja fruita. Hi ha un personatge inspirat en el cardiòleg de Cardona, el Dr. Valentí Fuster Carulla que els anima a tenir una vida saludable per a ells i pels grans. Fan molt bona feina! 

10 de setembre 1983 neix TV· 2001 darrer concert de Michael Jackson

Les emissions de TV3 van començar de manera experimental el 10 de setembre de 1983 en un local del carrer Numància, i de manera regular el 16 de gener de 1984, moment en què també va començar a emetre els Telenotícies. Aquestes van ser de caràcter alegal, ja que no hi havia cap normativa que regulés les televisions. TV3 va haver de lluitar des del seu naixement amb l'hostilitat centralista per diversos aspectes com l'entrada a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) o per adquirir maquinària. La intenció de la Generalitat de Catalunya era la de tenir una televisió homologable amb les estatals, encara que pel govern espanyol no era una prioritat ni pensava en una televisió competitiva. A partir de 1985, TV3 va expandir la seva cobertura a la resta dels Països Catalans. Un any més tard, TV3 va inaugurar la seva seu central a Sant Joan Despí. TV3 és un canal de televisió públic que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La corporació gestiona el canal a través de l'empresa Televisió de Catalunya (TVC) que també s'encarrega de la resta de canals públics catalans, sent TV3 el principal, a més del més antic, i l'únic de tipus generalista, ja que la resta són de canals temàtics (cultura, infantil, juvenil, esports, notícies, etc.). Al llarg de la seva història ha creat nous canals, nous formats i s'ha consolidat com una eina fonamental en la projecció de la identitat catalana, tot i les limitacions polítiques.

“The Michael Jackson: 30th Anniversary Special”va ser el nom d'una sèrie de dos concerts que el Rei del Pop va oferir al Madison Square Garden de Nova York els dies 7 de i el 10 de setembre de 2001. Aquest segon espectacle, dut a terme el dia anterior a l'atac terrorista de l'11-S, acabaria sent l'última actuació de l'artista, que va morir el 25 juny 2009. Entre els músics convidats van figurar estrelles com Britney Spears o Quincy Jones.

Les entrades per a tots dos espectacles es van esgotar en tan sols cinc hores, tot i que el preu era el més car que s'havia cobrat fins a aquest llavors per a un concert pop. Els millors seients van costar 5.000 dòlars  i incloïen un sopar amb Michael Jackson i un cartell signat. El xou va atreure a nombroses celebritats, entre elles Marc Anthony, Jay-Z, Naomi Campbell, Liza Minnelli, Elizabeth Taylor, Macaulay Culkin, Mýa, Natalie Cole, Chris Tucker, Samuel L. Jackson, Destiny 's Child, Glòria Estefan i Yoko Ono. Al novembre de 2001, la cadena de televisió CBS va difondre els concerts sota la forma d'un especial de dues hores en commemoració del trentè aniversari de Jackson com a solista.

Les cançons de Michael Jackson, són conegudes arreu del món  i han estat versionades per molts artistes i s’han traduït fins i tot al quèchua.

Avui recordem l’inici de TV3, en proves, i el darrer concert de Michael Jackson.

Suggeriment: You tube ens permet veure imatges d'aquests dos actes ue avui 

10 de juliol Sant Cristòfol 1099 mor El Cid 1917 neix Joan Capri

Avui, 10 de juliol, es celebra Sant Cristòfol, patró dels automobilistes. Tindrem també dos persones que la història ha convocat el dia d’avui van lluitar amb l’espasa i amb la paraula i per això són recordats.. Rodrigo Díaz de Vivar i Joan Capri.

M’ha semblat curiosa la història de Sant Cristòfol i us la resumeixo...  diuen que el nostre sant era un gegant de proporcions enormes i amb un gran desig de buscar Déu. Va ser un ermità qui li digué que per veure Déu, ajudés els caminants a passar un riu fondo i així Déu li manifestaria el seu agraïment. Cristòfol, instal·lat a la vora de l’aigua i amb un tronc d’un arbre que li feia de bastó, ajudava els homes a travessar el riu. Una nit, mentre dormia sentí una veu d’un nen que volia passar d’un costat a l’altre. Cristòfol cel carregà a coll i notà que aquell infant pesava molt més del que hauria de pesar per a la seva edat. Segons la llegenda, el nen era Jesucrist, que agraïa el servei que Cristòfol feia transportant els viatgers duna part a l’altra del riu. El Crist encara li digué: planta aquest tronc i demà el trobaràs convertit en un gran arbre carregat de fruits, cosa que succeí, apareixent una gran palmera plena de dàtils. En el dia d’avui (alguns ho han passat al proper diumenge) té lloc la benedicció dels cotxes en record a aquest sant que ajudava a passar el riu.

Tal dia com avui de l’any 1099 va morir a València Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid. El Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar "el meu senyor") va ser un noble castellà, guerrer i figura llegendària de la Reconquesta espanyola. Del Cid Campeador recordem la seva dona Jimena, les seves filles doña Elvira i doña Sol, el seu cavall Babieca i les seves espases Tizona i Colada. El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz el Campeador. Es tracta de la primera obra narrativa extensa de la literatura espanyola en una llengua romanç, i destaca per l'alt valor literari del seu estil. Va ser escrit –segons la gran majoria de la crítica actual– als voltants de l'any 1200 (segle XIII). El Cantar de mio Cid és l'única cançó èpica de la literatura espanyola conservada gairebé completa. Al cinema també trobem aquests personatge us recomano la pel·lícula “El Cid” (1961) dirigida per Anthony Mann, interpretada per Sophia Loren i Charlton Heston, de coproducció italo-estatunidenca, i rodada en part a Peníscola. També trobem “Ruy, el pequeño Cid” (1980), una sèrie d'animació de TVE, sobre la infantesa del personatge.

El 10 de juliol de 1917  va néixer a Barcelona Joan Camprubí i Alemany. Amb els anys es va convertir amb Joan Capri. Va ser actor, humorista i monologuista català. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions. Recordo quan jo era petita que els diumenges al matí escoltàvem els discos d’en Capri on feia monòlegs sobre temes de vida quotidiana: el sis-cents, el futbol, la moda, els pisos, la família... tenia una gràcia especial molt allunyada d’altres humoristes de l’època. Més tard el vam veure a la tele en el seu personatge del Doctor Caparrós en la versió de Medicina General i de Metge de Poble amb un joveníssim Joan Pera que començava... ja tenim una edat però el que hem viscut és història. Joan Capri em torna a la infantesa a moments de riure junts de situacions ben quotidianes...

14 de novembre 1924 comença Ràdio Barcelona 2014 Premis Ondas 1983 Joe Cocker

El 14 de novembre de 1924 va començar la ràdio a Espanya. Ràdio Barcelona és una emissora de ràdio, propietat de la Cadena SER. Inaugurada el 14 de novembre de 1924, està considerada l’emissora degana (la més antiga) de la ràdio espanyola, al ser la primera que va obtenir concessió legal para emetre.

Va començar a emetre a les 6:30 p. m. amb la locutora María Sabater al micròfon, que posteriorment va cedir al Sr. Darío Rumue, alcalde de Barcelona. El dia de la seva inaguració es van emetre diferents discursos de les autoritats i posteriorment un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncelista Oró.

Aprofitem avui per parlar dels Premis Ondas...

Aquests premis, els degans d’Espanya i de major repercusió internacional, van ser instituits per Radio Barcelona de la Cadena SER fa 60 anys. Van començar sent només per la ràdio i es va anar estenent cap a l’exterior amb la internacionalització i també cap a altres elements comunicatius com la televisió, el cinema i la música.

Aquest any rebran l’Ondas:

Ondas de la Música 

Artista de l’any: MALÚ.

Premi a la trajectòria: LOS DEL RÍO i JOAN MANUEL SERRAT.

Millor espectacle musical: PRIMAVERA SOUND. 

Ondas de la Televisió

Millor programa d’entreteniment: ILUSTRES IGNORANTES (Canal +) 

Millor programa d’actualitat: EN PORTADA (TV2)

Millor presentador: ARTURO VALLS (A3)

Millor presentadora: MAMEN MENDIZÀBAL (la Sexta)

Millor intèrpret masculí: JOSÉ SACRISTÁN a Velvet (A3)

Millor intèrpret femení: ADRIANA UGARTE a Tiempo entre costuras (A3)

Millor sèrie espanyola: TIEMPO ENTRE COSTURAS (A3)

Millor sèrie espanyola: EL PRÍNCIPE (Telecinco)

Millor programa emès per cadenes no nacionals: ALGUNA PREGUNTA MÉS (TV3)

Ondas Nacionals de Ràdio

Millor Programa: TODO POR LA RADIO (Cadena SER)

Millor Programa Musical: UN LUGAR LLAMADO MUNDO (Europa FM) 

Premi especial del jurat: JOSEP M. MARTÍ MARTÍ (Cadena SER)

Trajectòria més destacada: TONI CLAPÉS (RAC1) Són 30 anys de ràdio. Toni Clapés ha estat guardonat per la seva trajectòria professional, una carrera que ha crescut a la Cadena SER, s’ha fet gran a Catalunya Ràdio i ha esdevingut immensa a RAC1. Avui les tardes de la ràdio a Catalunya no es poden entendre sense el segell de Clapés. Ell fa humor per entretenir informant, o informació passada pel sedàs de l’entreteniment. Aquest és Clapés, líder d’audiència des del 1998. Des d’aquell any fins el 2005 amb el Versió Original a Catalunya Ràdio i des del 2005 fins avui, a RAC1. Actualment, segons el 2n EGM del 2014, el Versió RAC1 té 217.000 oients i un share del 46,5%. Fa ràdio però sap que no la fa sol i ha agraït i recordat a tots els equips amb els que ha treballat que l’han permès ser el que és. I el Toni Clapés és un gran professional. 

Tal dia com avui, l’any 1983 va ser numero 1 a la llista Billboard una de les cançons romàntiques més famoses: "Up where we belong" de Joe Cocker. Era el tema central de la pel•lícula “Oficial y caballero” protagonitzada per Richard Gere i Debra Winger. La cançó va guanyar un Oscar com Millor Banda Sonora i també un Globus d’Or el 1983 a la millor cançó original.

4 de setembre 1781 fundació de Los Ängeles, 1882 1r carrer il.luminat, 1888 rodet i càmera Kodak, 1951 cable coaxial

Avui, dia de Sant Moisés profeta ens endinsarem en el món de la ciència. Gairebé de la preciència perquè ens sembla impossible un carrer sense llum elèctrica, un món amb càmeres de fotos amb rodets de paper o sense cables que portin imatges... Tot va començar algun dia...

L’any 1781 a Nueva España (Estats Units), en la regió coneguda pels nadius com la "Vall del Fum", Gaspar de Pórtola i Junípero Serra funden el poble de la "Reina de los Ángeles", que en el futur es convertirà en la populosa ciutat de Los Ángeles. 

L’any 1882 a Nova York (EEUU), amb un gran èxit i admiració general, Pearl Street es converteix en el primer carrer il•luminat amb llum elèctrica del món. 7.200 làmpades i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.

L’any 1888 George Eastman patenta el primer rodet el rodet de cel•luloide per a les seves càmeres Kodak, en substitució de les pel•lícules de paper. Actualment que fem les fotos amb el mòbil tot això ens sembla tan antic... però va ser imprescindible perquè pogués arribar la tecnologia actual.

L’any 1951 s’inaugura el cable coaxial que va permetre la primera transmissió de televisió transcontinental. El cable no era una novetat però sí la seva aplicació. El cable coaxial va ser creat a la dècada del 1930, i és un cable utilitzat per transportar senyals elèctrics d'alta freqüència. Té dos conductors concèntrics, un central, anomenat viu, encarregat de portar la informació, i un exterior, d'aspecte tubular, anomenat malla o blindatge, que serveix com a referència de terra i retorn dels corrents. Entre tots dos hi ha una capa aïllant anomenada dielèctric, de les característiques del qual dependrà principalment la qualitat del cable. Tot el conjunt sol estar protegit per una coberta aïllant. El cable coaxial actualment ha estat substituït per la fibra òptica a llarga distància (superiors a alguns quilòmetres).

5 de maig 2013 mor Constantino Romero

Quan parlem de “La Veu” pensem en Frank Sinatra, en la veu en of que acompanyava a la Lloll Beltran quan ens presentava “el vídeo”, en el programa de tele “La Voz” on els concursants fan audicions a cegues perquè l’aspecte no pesi i resti només l’atribut auditiu... però l’any passat es va apagar una veu més propera, una veu excepcional d'un professional excepcional: Constantino Romero.

La matinada del 5 de maig del 2013, el locutor, actor, doblador i presentador de televisió Constantino Romero moria a Barcelona a causa d'una malaltia neurològica. Romero, nascut a Albacete el 29 de maig del 1947, va destacar per la seva veu potent. Es va iniciar en el món de la ràdio i l'any 1985 va fer el salt a la televisió, on es va fer molt popular amb els programes "El tiempo es oro" i "La parodia nacional". També va ser la veu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Romero va anunciar la seva jubilació el 12 de desembre del 2012 a través del seu compte de Twitter amb una piulada que deia: "Gràcies per l'afecte. Han estat 47 anys de feina. I tota una vida. Ràdio, televisió, teatre, doblatge. Ha valgut la pena. Una abraçada. That's all folks!". Romero va rebre els premis Antena de Oro el 1999 i dos TP d'Or com a millor presentador de televisió el 1996 a "La parodia nacional" i el 1999 per "Alta Tensión", a més va estar nominat al 1991 a la mateixa categoria per “El tiempo es oro”.

En la seva faceta com a actor de doblatge estava considerat com un dels professionals més prestigiosos de l'Estat Espanyol. Entre els seus treballs més coneguts hi ha els doblatges d'actors com Clint Eastwood, Arnold Schwarzenegger o Roger Moore, tant en català com en castellà. Destacable és el seu treball donant veu a Darth Vader o al rei Mufasa, de The Lion King o el Jutge Frollo d'El geperut de Notre-Dame de Walt Disney, així com la veu del replicant Roy Batty de Blade Runner amb frases mítiques de la història del cinema: com el “Luke, yo soy tu padre” de Darth Vader, “Sayonara, baby” de Schwarzenegger o “Bond, James Bond” de Roger Moore...

Com a actor va representar al personatge de Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho, a la seva adaptació televisiva. També s'ha dedicat al teatre, especialment al musical. Hi va debutar el 1986 amb "La botiga dels horrors" amb molt d’èxit i va participar en diferents peces destacant l’any 1995 en un sensacional “Sweenny Tood” de Stephen Sondheim.

Era un personatge molt popular i proper. Una persona que sempre va saber estar al seu lloc i mai va protagonitzar escàndols ni va voler que la seva vida deixes de ser privada. Un gran professional exigent amb la seva feina. Va treballar el seu do i va aconseguir el reconeixement dels companys i del públic. L’any passat es va apagar una veu i un somriure que quedarà per sempre en el record.

3 de maig 1962 inici de la televisió per satèl.lit

Avui la tele és un element imprescindible a les cases. Però no és un element estàtic, continua evolucionant. Vam passar d’aquells mobles i aquelles grans caixes a pantalles extraplanes. Avui ja no necessitem l’aparell televisor per a veure continguts televisius; els podem veure al mòbil, a la tablet, a l’ordinador... Però anem a pams... avui recordem un fet històric l’inici de les emissions de televisió per satèl.lit.

La televisió per satèl.lit és un mètode de transmissió televisiva consistent en fer rebotar en un satèl.lit de comunicacions un senyal de televisió emès des d'un punt de la Terra, de manera que aquest pugui arribar a altres parts del planeta. D'aquesta manera és possible la difusió de senyal televisiu a zones molt àmplies, independentment de les seves condicions orogràfiques.

Actualment trobem tres tipus de televisió per satèl.lit: Recepció directa per al teleespectador (DBS), recepció per a les capçaleres de televisió per cable (per a la seva posterior redistribució) i serveis entre afiliats de televisió local.

Però aquesta història va començar amb la posada en òrbita del primer satèl.lit de la Unió Soviètica, l'any 1957, anomenat Spútnik 1. Des de aquell moment s’han llançat milers d'aquests artefactes per a tot tipus de finalitats. Un dels seus usos més estesos és el de les telecomunicacions, el qual ha permès la difusió de senyals de televisió oferint una cobertura pràcticament total per a zones molt àmplies de terreny. Des del llançament del primer satèl.lit han anat sorgint diversos esdeveniments importants des del punt de la televisió per satèl.lit, com ara l'emissió del primer senyal de televisió, l'any 1962, utilitzant el satèl.lit Telstar 1 o el llançament del primer satèl.lit de difusió directa (DBS), l'Ekran, pensat per a la recepció de senyal de televisió a casa, l'any 1976. 

L'ús de satèl.lits de comunicacions s'ha estès fins al punt que existeixen en l'actualitat més de 300 satèl.lits de comunicacions en òrbita geostacionària, emetent senyals de televisió arreu del món. Les telecomunicacions són un camp de treball i investigació molt potent en aquest inici del segle XXI.

14 de gener 1990 s'emet el primer episodi pilot de The Simpson

Els Simpson és una sèrie de televisió d'animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units d'Amèrica per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s'ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida, i el dia a dia, d'una família de classe mitjana d'aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. Són dibuixos animats per adults però que han calat també entre els infants i joves tot i que es perden una gran part del contingut perquè fa constants referències a la història, a política, al medi ambient, a l’educació, a la religió... Tot sovint hi apareixen personatges reals.

Diuen que el color groc dels personatges apareix després de fer els primers esbossos en un tovalló d’aquest color i ja mai més es va perdre el color. La família pren els noms dels membres de la família de l’autor excepte el seu que va canviar pel Bart. 

La sèrie ha estat doblada a molts idiomes, com l’espanyol, el francès, el japonès, l’alemany i el portuguès. En espanyol hi ha un doblatges mexicà i un altre que es fa a Madrid. Els Simpson ha estat també emès en àrab, però a causa dels costums islàmics han hagut de canviar nombrosos aspectes de la sèrie: l’Homer no beu cervesa sinó aigua amb gas, no menja frankfurts sinó salsitxes de vaques egípcies  amb tants canvis ningú ha quedat contents ni els islàmics ni els antics seguidors de la sèrie.

A la web d’Antena 3 podeu trobar els capítols de les 22 temporades dels Simpsons. Als Estats Units des del  seu debut el 17 de desembre del 1989, amb un episodi especial, des del primer del format que avui coneixem s’han emès 539 episodis fins el 5 de gener de 2014, i estan en la vint-i-cinquena temporada.

Malgrat el pas dels anys,els Simpsons  no envelleixen i segueixen mantenint el mateix aspecte i edat que al 1990.

Els Simpson han guanyat nombrosos premis des de la seva estrena com a sèrie, incloent 25 Premis Emmy, 24 Premis Annie i un Premi Peabody. La revista Time del 31 de desembre de 1999 la va qualificar com la millor sèrie del segle XX, i el 14 de gener de 2000 va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. Els Simpson és una de les sèries estatunidenques de dibuixos animats de major duració i el programa estatunidenc d'animació més llarg. El grunyit de fastigueig de Homer «D'oh!» ha estat inclòs al diccionari Oxford English Dictionary, mentre que la sèrie ha influït en moltes comèdies de situació animades per a adults.

És una d’aquelles sèries que crec que els infants i joves haurien de veure amb algun adult –cosa que desgraciadament sovint no passa- perquè entenguin que el que veuen a la pantalla no són models a seguir sinó que són fruit d’una crítica social.