17 de juny 1313 Val d'Aran pertany a Catalunya 1870 Llei de Creació del Registre Civil 1991 Desapareix l'apartheid de Sudàfrica

 

Avui tenim dos protagonistes territorials: la Vall d’Aran i Sudàfrica, i un d’administratiu: el Registre Civil.

Tal dia com avui de 1313 la Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Les seves muntanyes l’aillaven a l’hivern de França i Catalunya. Administrativament és una entitat territorial singular considerada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Té un govern autònom (Consell General d'Aran recuperat tal dia com avui de 1991). La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.

Tal dia com avui de l’any 1870 es va promulgar la llei de creació del Registre Civil. El Registre Civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.Estem tots registrats...

També tal dia com avui al 1991 a Sudàfrica va desapareixer oficialment l’apartheid. L’apartheid va ser una política que es va convertir en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.

26 de març 1829 Mor Beethoven 1985 Sudàfrica censura Stevie Wonder

Avui parlem de música amb un dels compositors més coneguts arreu del món i de intolerància amb l’actitud de les emissores ràdio de Sud-àfrica envers Stevie Wonder.

Tal dia com avui  del 1827 va morir un geni de la música, Ludwig van Beethoven. Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical. Va ser un compositor molt prolífic, va composar peces per a piano (32 sonates per a piano), música de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), peces vocals (lieder i una òpera: Fidelio), concerts (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i peces orquestrals (9 simfonies, obertures, etc.). De tot el que va composar hi ha una peça que tothom coneix que va ser elegida Himne de la Unió Europea, el quart moviment de la novena simfonia, basat en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller.

Segur que el títol us ha sorprès... L’any 1985 les emissores de radio de Sud-Àfrica van censurar els discos d’Stevie Wonder. Quin era el motiu?  La nit abans, Stevie Wonder li va dedicar l’Oscar  que va guanyar per la cançó “I Just Called to Say I Love You” a Nelson Mandela que estava a la presó per denunciar l’apartheid. Mandela va estar vint-i-set anys de presó i va ser alliberat l’11 de febrer de 1990. La persona que havia estat perseguida va ser, uns anys després, el primer president negre de Sud-àfrica el 1994. Continuà amb èxit la política de reconciliació nacional. Després d'un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa. Però segueix present per tot arreu perquè és un referent mundial de la no violència i de l’educació.

17 de juny 1313 Vall d'Aran és Catalunya 1870 Es crea el Registre Civil 1991 Desapareix oficialment l'apartheid a Sudàfrica

Avui tenim dos protagonistes territorials: la Vall d’Aran i Sudàfrica i  el Registre Civil.

Tal dia com avui de 1313 la Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Les seves muntanyes l’aillaven a l’hivern de França i Catalunya. Administrativament és una entitat territorial singular considerada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Té un govern autònom (Consell General d'Aran recuperat tal dia com avui de 1991). La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.

Tal dia com avui de l’any 1870 es va promulgar la llei de creació del Registre Civil. El Registre Civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.Estem tots registrats...

També tal dia com avui al 1991 a Sudàfrica va desapareixer oficialment l’apartheid. L’apartheid va ser una política que es va convertir en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.

17 de juny 133 Vall d'Aran a Catalunya 1870 Registre Civil 1991 Desapareix l'Apartheid a Sudàfrica

Avui tenim dos protagonistes territorials: la Vall d’Aran i Sudàfrica i  el Registre Civil.

Tal dia com avui de 1313 la Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Les seves muntanyes l’aillaven a l’hivern de França i Catalunya. Administrativament és una entitat territorial singular considerada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Té un govern autònom (Consell General d'Aran recuperat tal dia com avui de 1991). La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.

Tal dia com avui de l’any 1870 es va promulgar la llei de creació del Registre Civil. El Registre Civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.Estem tots registrats...

També tal dia com avui al 1991 a Sudàfrica va desapareixer oficialment l’apartheid. L’apartheid va ser una política que es va convertir en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.

17 de juny 1313 Vall d'Aran forma part de Catalunya 1870 Es crea el Registre Civil 1991 desapareix l'apartheid

Avui tenim dos protagonistes territorials: la Vall d’Aran i Sudàfrica, per motius ben diferents, i el Registre Civil.

Tal dia com avui de 1313 la Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Les seves muntanyes l’aillaven a l’hivern de França i Catalunya. Administrativament és una entitat territorial singular considerada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Té un govern autònom (Consell General d'Aran recuperat tal dia com avui de 1991). La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.

Tal dia com avui de l’any 1870 es va promulgar la llei de creació del Registre Civil. El Registre Civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.Estem tots registrats...

També tal dia com avui del 1991 a Sudàfrica va desapareixer oficialment l’apartheid. L’apartheid va ser una política que es va convertir en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela. 

17 de juny 1991 oficialment desapareix l' apartheid a Sudàfrica

L'apartheid va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors.

L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. Tal dia com avui de 1991 es va posar fi oficialment a l'apartheid. El 1994 se celebraren eleccions multiracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.

Si no heu vist la pel·lícula us recomano que veieu a Morgan Freeman en el paper de Mandela a la pel·lícula “Invictus” de Clint Eastwood. La pel·lícula està centrada a la Copa del Món de Rugbi de 1995 que es va desenvolupar a Sud-àfrica i sobre la manera com Mandela se'n va servir per aturar les tensions racials. Podreu veure la separació entre les races i la superioritat dels blancs en un país de majoria negra i com evitant la revenja es dóna pas a la Pau.

12 de setembre 1913 neix Jesse Owens, 1944 neix Barry White, 1977 mor Steve Biko

Tres protagonistes de raça negra pel dia d’avui: un esportista, un músic i un activista polític.

Tal dia com avui de l’any 1913 va néixer a Oakville (EEUU) l’atleta afroamericà Jesse Owens, que va guanyar quatre medalles d’or en els Jocs Olímpics de Berlín l’any 1936 el que va impedir que el nazi Adolf Hitler fes servir els Jocs per confirmar la superioritat ària. Diuen que la realitat és toçuda i en aquest cas es va imposar per sobre del pensament d'algú que volia justificar el que era injustificable.

L’any 1944 va néixer Barry White a Galveston (EE UU). És un músic excepcional dins la música negra. En la dècada dels 70 ell i la seva Unlimited Love Orchestra van dominar el soul de l’època. Algunes de les seves composicions més recordades són: “Love's theme”, “You're the first, the last, my everything” o “Can't get enough of your love”. Va morir el 4 de juliol de 2003 després d’una dilatada carrera musical a Los Ángeles (EE UU).

El nostre darrer protagonista va ser Stephen Biko, líder del moviment de "la Consciència Negra" a Sud-àfrica, va ser un activista sud-africà anti-apartheid. Es recordat com un crim polític tot i que va ser negat pel govern sud-africà. El van matar tal dia com avui de 1977. Sortosament han canviat moltes coses en aquell llunyà país i ara es reconeixen els drets dels ciutadans blancs i negres per igual però no sempre ha estat així. Se li han fet diversos homenatges pòstums: al maig de 1980 el músic britànic Peter Gabriel llança el seu tercer disc com solista el qual conté una cançó titulada “Biko”, en memòria del líder sud-africà. Aquesta cançó també va ser gravada per Joan Baez en 1987 o Simple Minds el 1989. El 1987 Richard Attenborough va filmar la pel•lícula “Cry Freedom”, biografia en escena de la vida i mort de Steve Biko. 

26 de gener l'Amistat i 1905 el diamant més gran del món

Avui parlarem de l'amistat. Solem dir que “no sabem el que tenim fins que ho perdem”, que “qui té un amic té un tresor”... i és cert. Un amic és aquela persona que sempre hi és, sobretot ens els moments que més el necessites i potser menys ho saps. Al llarg de la nostra pròpia història anem fent camí i ens trobem amb molta gent, la família, els companys d’escola, els amics de joventut, companys de feina, els veïns, aquells amb qui compartim aficions, activitats, creences, compromís, estius... Amb tots ells fem un tros de camí junts. Però els amics, els que realment mereixen aquest nom, deixen una petjada inesborrable a la nostra vida. 

Avui, 26 de febrer és l’aniversari de la meva amiga. Potser no ens veiem tant com ens agradaria, perquè la vida ens ha portat per camins diferents i cadascuna té les seves obligacions, famílies, i vida però sabem que quan ho necessitem, hi som. Hem marcat algunes dates en el calendari que fan que seguim fent història juntes, amb les nostres famílies. Anem afegint noves vivències que es converteixen en la nostra història. L’amistat cal cuidar-la perquè no es converteixi només en un record, nosaltres ens hem proposat que sigui ben viva i, de moment, ho aconseguim....  

Us animo a cuidar les vostres amistats i a deixar-vos cuidar per elles... tots estem en camí, i és fantàstic fer-lo en companyia! 

Tal dia com avui de 1905, a Sud-àfrica, a la mina Premier de Trasvaal, es descobreix el diamant més gran del món amb una massa de 3.016 quirats, al qual es bateja amb el nom de diamant "Cullinan". Un tallador holandès, Isaac Asscher, el va tallar en 9 diamants grans i 100 peces més petites. El major d'ells, de 530 quirats, serà " La gran estrella d'Àfrica", que es caracteritzarà per ser el diamant més transparent, més pur i de major qualitat del món.

Els diamants són els minerals formats només per carboni cristal.litzat i el brillant és una forma de talla, la més comuna dels brillants. Hi ha quatre característiques que determinen la qualitat i el cost d'un diamant talla i es coneixen com les quatre C (en anglès): el pes -carat-, el color -colour-, la talla -cut- i la puresa -clarity-.