22 de novembre Festa de Santa Cecília Dia de la Música 2015 Minyons de Terrassa fan un quatre de deu amb folre i manilles.

 

Felicitem a les noies que es diuen Cecília i especialment: celebrem el Dia de la Música!

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agraden, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. 

Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible. També podem aprofitar per començar a veure cinema amb base de música. Demà dimecres i dimecres vinent podem anar al Teatre Ars de Barcelona a veure una obra amb cançons que us agradarà, es diu Liryca i ens mostra el final d'un talent show on cinc noies ens mostraran el seu talent des de l'acadèmia de Cardedeu. Les noies de "Las Jónicas" us agradaran en aquesta obra en català.

El 22 de novembre de 2015, en la Festa del Minyons de Terrassa es va sentir música celestial al món casteller. Els amfitrions, els Minyons de Terrassa, van aixecar el primer quatre de deu amb folre i manilles de la història.

A primera ronda, sense pensar-s’ho dues vegades, van tirar amunt el tres de deu que tan bons resultats els estava donant aquella temporada. Amb agilitat, ritme i de manera impecable el van descarregar i ja en van sumar quatre, la colla que més cops el va completar en un mateix curs. Però el plat fort arribava a segona ronda, quan van començar a muntar el peu del quatre de deu amb folre i manilles, un castell inèdit que mai abans ningú havia pogut carregar. El castell ha pujat decidit, ràpid; cada segon que els malves esgarrapaven al quatre, es veia més a prop la fita. Amb els nervis controlats i dosificant les forces, la canalla hi ha dibuixat l’aleta per primer cop a la història, i amb un esforç titànic de manilles, els egarencs han pogut descarregar la bèstia dels castells. La celebració ha estat merescuda; cap colla havia arribat més enllà de l’entrada dels dosos en aquest castell, i allò que semblava impossible ho van fer realitat.

Els Minyons de Terrassa és una colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color distintiu de la seva camisa, els Minyons van eixamplar el circuit casteller, incorporant-hi, a ple dret, la comarca del Vallès Occidental i el municipi de Terrassa, ciutat en aquell moment sense cap tradició en l'art de fer castells i que, en poc temps, els èxits dels Minyons ja van convertir en centre de referència obligada pels afeccionats de tot el món casteller. Els Minyons són la més veterana de les dues colles castelleres existents a Terrassa (l'altra són els Castellers de Terrassa, fundada l'any següent partint d'una escissió dels Minyons).

Suggeriment: Pensa en les cançons que t’agraden. Ara podem fer la nostra llista de cançons a spotify. Però no et tanquis a la música que escoltes ara, pots anar enrere i pensar en la música que t’agradava abans... la música ens recorda bons moments passats.

5 de maig 2013 mor Constantino Romero

Quan parlem de “La Veu” pensem en Frank Sinatra, en la veu en of que acompanyava a la Lloll Beltran quan ens presentava “el vídeo”, en el programa de tele “La Voz” on els concursants fan audicions a cegues perquè l’aspecte no pesi i resti només l’atribut auditiu... però l’any passat es va apagar una veu més propera, una veu excepcional d'un professional excepcional: Constantino Romero.

La matinada del 5 de maig del 2013, el locutor, actor, doblador i presentador de televisió Constantino Romero moria a Barcelona a causa d'una malaltia neurològica. Romero, nascut a Albacete el 29 de maig del 1947, va destacar per la seva veu potent. Es va iniciar en el món de la ràdio i l'any 1985 va fer el salt a la televisió, on es va fer molt popular amb els programes "El tiempo es oro" i "La parodia nacional". També va ser la veu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Romero va anunciar la seva jubilació el 12 de desembre del 2012 a través del seu compte de Twitter amb una piulada que deia: "Gràcies per l'afecte. Han estat 47 anys de feina. I tota una vida. Ràdio, televisió, teatre, doblatge. Ha valgut la pena. Una abraçada. That's all folks!". Romero va rebre els premis Antena de Oro el 1999 i dos TP d'Or com a millor presentador de televisió el 1996 a "La parodia nacional" i el 1999 per "Alta Tensión", a més va estar nominat al 1991 a la mateixa categoria per “El tiempo es oro”.

En la seva faceta com a actor de doblatge estava considerat com un dels professionals més prestigiosos de l'Estat Espanyol. Entre els seus treballs més coneguts hi ha els doblatges d'actors com Clint Eastwood, Arnold Schwarzenegger o Roger Moore, tant en català com en castellà. Destacable és el seu treball donant veu a Darth Vader o al rei Mufasa, de The Lion King o el Jutge Frollo d'El geperut de Notre-Dame de Walt Disney, així com la veu del replicant Roy Batty de Blade Runner amb frases mítiques de la història del cinema: com el “Luke, yo soy tu padre” de Darth Vader, “Sayonara, baby” de Schwarzenegger o “Bond, James Bond” de Roger Moore...

Com a actor va representar al personatge de Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho, a la seva adaptació televisiva. També s'ha dedicat al teatre, especialment al musical. Hi va debutar el 1986 amb "La botiga dels horrors" amb molt d’èxit i va participar en diferents peces destacant l’any 1995 en un sensacional “Sweenny Tood” de Stephen Sondheim.

Era un personatge molt popular i proper. Una persona que sempre va saber estar al seu lloc i mai va protagonitzar escàndols ni va voler que la seva vida deixes de ser privada. Un gran professional exigent amb la seva feina. Va treballar el seu do i va aconseguir el reconeixement dels companys i del públic. L’any passat es va apagar una veu i un somriure que quedarà per sempre en el record.

19 de gener Sant Canut i 1809 neix Edgar Allan Poe

Avui es celebra Sant Canut. Trobem aquesta dita referida al temps meteorològic:  “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”, Espero que no sigui veritat perquè porta tota la nit plovent i el matí es fantàstic per les granotes i els venedors de paraigües.

Cada dia ens dona una nova oportunitat per acostar-nos a persones que van ser importants en el seu camp.

Avui és el torn d’un escriptor romàntic, no en el sentit rosa de l’expressió sinó dels qui estan catalogats en l’estil romàntic. Edgar Allan Poe va néixer tal dia com avui de 1809 als Estats Units. Va escriure poesia, novel.la i relats curts introduint un estil propi.

És conegut, sobretot, pels seus relats de temes fantàstics i d'horror. Algunes de les seves obres més conegudes són "Manuscrit trobat en una ampolla" (pel qual va rebre el seu primer premi literari, "El gat negre", "El pou i el pèndol", "El cor delator", "La caiguda de la Casa Usher", "La veritat sobre el cas del senyor Valdemar", "L'enterrament prematur", "Berenice", "Ligeia", etc, També va ser precursor de la novel.la policíaca a través d'històries com "L'escarabat d'or" (conte en què el protagonista aconsegueix fer-se amb un tresor pirata). Destaquen les narracions detectivesques que tenen com a protagonista el gentilhome Auguste Dupin: "Els crims de la Rue Morgue", "La carta robada" i "El misteri de Marie Rogêt". Diuen que en aquest personatge es va inspirar Arthur Conan Doyle per crear el seu Sherlock Holmes.

És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel.la gòtica.

En el musical "Snoopie" hi ha una cançó dedicada a aquest autor. La canten el Charlie i els seus amics quan es refereixen a les coses que aprenen a l'escola i ho lliguen d'una manera molt simpàtica a l'afició que tenen els americans pels concursos de lletrejar paraules i la dificultat de lletrejar "Mississippi". I la podem trobar en català.