A Gernrode, actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el diamant en les seus extrems.
Cercant he trobat altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:
Duresa Brinell: empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.
Duresa Rockwell: s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandària de l'empremta.
Rockwell superficial : hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.
Duresa Knoop: mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de diamant al qual se li fa una força estàndard.
Duresa Rosiwal: mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb un valor de 1000.
Duresa Shore: empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un mètode elàstic, no de penetració com els altres.
Duresa Webster: empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.
Duresa Vickers: utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.
És molt curiós com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món és molt gran i divers. M’ha impactat l’anunci de la "Fabada asturiana Litoral" en el que parla de la gran quantitat de menges d’altres indrets que han aparegut en el nostre entorn i que la diversitat no ens ha de fer perdre l’identitat i, al menys un cop per setmana... “lentejas”.
Tot això lliga amb l’entrada, divendres, a l’any xinès 4712, l’any del cavall. Avui, voltant per la xarxa, he trobat la felicitació dels jugadors del Barça per l'any nou en un espot publicitari en xinès mandarí.
El món és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Avui recordem un home que va experimentar els materials per la seva capacitat de ser ratllats. M’agradaria que el respecte fos norma per tot arreu i no hi haguessin tradicions ratllades sinó convivència pacífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada