Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de febrer del 2014

2 de febrer La Candelera: tradicions i refranys


Avui acabem definitivament el temps de Nadal. És el dia de treure el pessebre que vam posar el dia de Santa Llúcia.Molts hem de donar explicacions de tenir encara els pessebres posats perquè el nostre món comercial que els va posar ja al mes de novembre per preparar les vendes de Nadal van còrrer a treure les decoracions de Nadal per tal de començar les Rebaixes. I es van apagar els llums i tot tornava a ser com abans... però els que mantenim aquesta tradició hem hagut de respondre a molta gent que pensaven que ens havíem oblidat... a l'escola ho vam haver d'explicar tantes vegades... Però avui ja és el dia i el meu pessebre, i el de molts altres llocs, descansarà de nou fins la celebració de Santa Llúcia (alguns ja el posen per la Puríssima). 

Però a més de la festa de les Candeles, avui, 2 de febrer és un dia amb moltes mirades a la natura i ho veiem especialment en el refranyer: el fred, les flors, la lluna... la finalitat era confirmar si l’hivern amb el seu fred havia acabat o si encara calia esperar... fins i tot hi ha una connexió de l'ós amb el dos de febrer que la va incorporar el pagès per a poder predir el comportament de la Natura i d'aquesta manera poder determinar el comportament de la terra, del cicle agrari. 


"Si la Candelera plora, l'hivern és fora, 
si la Candelera riu, el fred és viu" 
Aquest són els dos primers versos del refrany més popular en l'actualitat referit a la Candelera. Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és fer entendre que, depenent de si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Així, s'entén que si el 2 de febrer és un dia plujós, el fred ja s'ha acabat, mentre que si és un dia assolellat, el fred encara durarà. 
Una segona interpretació d'aquest refrany, més assenyada, és la següent: si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu), s'interpreta que la Candelera plora. És llavors quan la primavera s'avança. Si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera riu, la qual cosa indica que la primavera tardarà més en arribar. 
Són els refranys més coneguts sobre la diada de la Candelera, de la que n'hi ha diverses versions, evidencien que aquest és un moment d'especial interès meteorològic, que s'ha utilitzat per a predir el temps que vindrà. A quaranta dies de Nadal, i mirant diversos elements de la Naturalesa (si plou o no, si hi ha lluna plena o no i si els ametllers han florit o no) es pot predir el temps que farà.

"Quan la Candelera flora, l’hivern fora. 
I si no flora, ni dins ni fora." 
Aquest refrany recull la relació entre la floració de l'ametller i la Candelera, i com, si s'observa aquests arbres pels volts del 2 de febrer, també es pot saber quin temps farà en els propers dies. Si per la Candelera l'atmeller és florit això vol dir que la primavera ja és aquí... 

"Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera"
Aquest refrany prové d'una antiquíssima tradició europea que explica que el dia de la Candelera, l'ós surt del seu cau i mira el cel nocturn. Si hi ha lluna plena torna al seu refugi hivernal i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més. En canvi, si hi ha noviluni (lluna nova), surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat i ha començat la primavera. 

"La mare de Déu del Candeler, a dos dies de febrer"
Ens recorda el dia del calendari i que a pagès tots els dies eren iguals i de vegades calia recordar on érem.

"Per la Candelera, una hora entera" 
“Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera"
Aquests dos en la línia d’alguns que ja havíem comentat apunten que les hores de sol s'han allargat (“per Santa Agnès una hora més”, “Per Sant Sebastià burro serà qui no ho coneixerà”...) 

dilluns, 13 de gener del 2014

13 de gener 1888 es funda la National Geographic Society


Tal dia com avui l’any 1888, a Washington (EE.UU.), es va fundar la National Geographic Society per per 33 homes interessats en "organitzar una societat per a l'increment i la difusió del coneixement geogràfic" sota la presidència de Gardiner Greene Hubbard, advocat, financer i filantrop. Els objectius de la Societat són incrementar difondre els coneixements geogràfics, recolzant expedicions científiques i treballs de camp, promovent la conservació de la riquesa natural i cultural i educar la població en la cura de la natura. Més tard es va escurçar el nom a National Geographic. 

Actualment en espanyol té tres revistes: la que porta el nom de la societat, una de viatges i una altra d’història. Ha treballat molt l’àrea audivisual amb fantàstics reportatges. Al setembre de 1997, la societat va llançar el seu propi canal televisiu internacional, el National Geographic Channel que es pot veure per cable i via satèl.lit. 

Seguint els seus estatuts fundacionals ha donat suport a molts projectes d’investigació i treballs de camps en àrees ben diferents. Entre ells es poden destacar: Dianne Fossey - (Goril.les de muntanya), George Bass - (Arqueologia submarina), Gustavus McLeod - (Primer vol al Pol Nord en un avió de cabina oberta), Hiram Bingham - (Excavacions a Machu Picchu),
Ian Baker (Descobriment de les cascades de Tsangpo Gorge, al Tibet), Jacques-Yves Cousteau - (Exploració submarina), Jane Goodall - (Estudis sobre ximpanzés), Llig Berger - (Les petjades més antigues de l'home modern), Louis and Mary Leakey - (Descobriment del fòssil de Zinjanthropus, més de 1,75 milions d'anys d'antiguitat), Paul Serè - (Dinosaures), Richard I. Byrd - (Primer vol sobre el Pol Sud), Robert Ballard - (Titanic), Robert Peary i Matthew Henson - (Expedició al Pol Nord)....

Aquest any, és el seu 126 aniversari i encara trobem rastres a la web de la celebració dels 125 anys.  A http://www.nationalgeographic.com.es/ trobem un seguit de personalitats del món de la ciència, de la comunicació i de l’esport que feliciten els 125 primers anys de National Geograhic. Em sumo a la felicitació de tots ells  i faig meves les paraules d’Araceli Segarra,  la primera alpinista espanyola en fer l’Everest que afirma que “encara molt per descobrir” i molt per difondre...

dissabte, 21 de desembre del 2013

21 de desembre Solstici d'hivern


L'any es divideix en quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Cada estació comença amb un equinocci o un solstici. 

Els equinoccis són aquells dies de l'any en què el dia i la nit tenen la mateixa durada. Això passa aproximadament el 23 de setembre i el 20 de març.

Els solsticis són aquells dies de l'any en què la diferència entre la durada del dia i de la nit és màxima. Això passa aproximadament el 21 de juny i el 21 de desembre.

Un dels efectes que produeix la inclinació de l'eix de rotació de la Terra és que les estacions no coincideixen als dos hemisferis. Així, per exemple, ens trobem que quan a l'hemisferi nord és estiu, a l'hemisferi sud és hivern. Avui és un d’aquests dies especials mentre per a nosaltres élsolstici d’hivern en el qual vivim la nit més llarga a l’hemisferi sud estan vivint la nit més curta. 

Aquesta és una de les coses que més em va impressionar quan vaig començar a fer-me gran. Les coses que viviem nosaltres no eren iguals i alhora a tot arreu. Mentre nosaltres anem ben abrigats, altres comencen l’estiu....  El món era molt més gran i divers que l’expressió igualitària que fèiem servir per entendre’ns. Alguns però viuen tancats en la seva realitat i pensen que tot el món és com ells o com la seva situació i els costa ser empàtics i posar-se a la pell dels altres...