30 de juny Abaixem el teló! 1935 Neix Lola Herrera

Ha arribat el trenta de juny. El dia d’abaixar el teló pel que fa a aquest escrit diari. Agafo unes merescudes vacances d’escriptura diària. Aquest any ha estat mot dur i amb algunes parades perquè he tingut problemes de salut que no m’han permès la continuïtat que es necessitava entenent que al estrenar el tema de les dones no he pogut aprofitat texts d’altres anys i ha estat pràcticament tot nou.

I baixem el teló amb una actriu amb totes les lletres: Lola Herrera.

El trenta de juny de 1935 va néixer María Dolores Herrera Arranz, més coneguda pel nom artístic de Lola Herrera. És una actriu de teatre, cinema, televisió i doblatges espanyola. El seu personatge més conegut és Carmen Sotillo, la dona que vetlla el seu difunt marit a "Cinco horas con Mario", de Miguel Delibes, i que Herrera interpreta de manera intermitent des del 1979 als escenaris; aquest fet serviria de base el 1981 per a la pel·lícula "Función de noche", de Josefina Molina.

Va néixer al barri de Las Delicias de Valladolid. Als dotze anys va guanyar un concurs de cant a la ràdio, imitant la cantant mexicana Irma Vila, "la reina del falset". Va començar a treballar a Radio Valladolid, però ja el 1951 va fer la seva primera pel·lícula a Madrid, "El Pórtico de la Gloria". Des de la dècada del 1970, va participar en obres de teatre per a la televisió dins el programa de TVE Estudio 1. També va col·laborar amb Chicho Ibáñez Serrador a "Historias para no dormir" (1968), i va treballar fent doblatges de cinema als estudis Cineson i Exa de Madrid. Va esdevenir molt popular per la seva participació en comèdies de televisió com "La casa de los líos", "El grupo" o "Un paso adelante". També va participar en pel·lícules com "El amor perjudica seriamente la salud", i en obres de teatre com "Cinco horas con Mario", basada en una novel·la de Miguel Delibes.

Es va casar el 1960 amb l'actor Daniel Dicenta, fill de Manuel Dicenta, de qui es divorciaria el 1967. Natalia Dicenta, filla seva, també és actriu.

Ha rebut innumerables premis i reconeixements a una vida dedicada a la seva passió. Entre altres premis, ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1999), la Medalla al Mèrit en el Treball (2006), el Premi Max de les arts escèniques per "Solas" el 2006 i el Max d'Honor el 2016, el Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per "Cinco horas con Mario" (2005) i per Solas (2006), i el Premi Ercilla de teatre (2006) a tota una vida dedicada al teatre. El 2007 es va inaugurar una plaça amb el seu nom al seu barri natal de Las Delicias (Valladolid), fruit d'una petició veïnal per retre homenatge a l'actriu.

Recordo perfectament quan l’any 1980 vaig veure a Lola Herrera al Teatre Gayarre de Pamplona fent les "Cinco hores con Mario". Recordo la muntanya russa d’emocions que aquella dona, ella sola ens va fer sentir aquella nit. Era un paper que semblava fet per a ella de tant apamat que el tenia. Una manera meravellosa d’abaixar el teló.

Us desitjo un bon estiu, i que ens puguem retrobar al setembre, si Déu vol !

29 de juny 1953 Neix Maga Heras (cardiòloga) 1917 Neix Selma Dritz

Les protagonistes d’avui són dues metgesses amb molts anys d’especialitat en el seu camp, una cardiòloga i l’altra epidemiòloga.

El vint-i-nou de juny del 1953 va néixer Magda Heras i Fortuny a Terrassa. Cardiòloga d'excel·lència amb una gran expertesa clínica, dedicació a la recerca i al mestratge de les noves generacions de cardiòlegs. Titulada batxiller el 1972, comença la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona on es llicencia el 1978. Seguidament, fa la residència en Cardiologia a l'Hospital Clínic de Barcelona on es doctora el 1986. Acabada la residència, després de passar un temps a la Mútua de Terrassa, del 1987 al 1989, fa una estada al laboratori de recerca sobre trombosi i arterioesclerosi a la Mayo Clinic de Rochester, als Estats Units i, a la tornada, és contractada com a metge adjunt del Servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic on, aviat, és designada cap de secció. Molt activa en el terreny acadèmic, Magda Heras és una de les primeres metgesses catalanes en ser promoguda com a membre de diverses societats científiques com són l’American Heart Association, l’American College of Cardiology i l’European Society of Cardiology (ESC). A més, des del 2004 al 2009, pertany a la junta executiva de l'Acute Cardiac Care Association (ACCA), depenent de l’ESC, on dirigeix la posada en marxa de l'examen europeu per obtenir el títol d'especialista en el tractament de les malalties cardiològiques agudes, motiu pel qual se li concedeix el Premi ACCA l’any 2013.

El 2010, Magda Heras és l’editora en cap de la Revista Española de Cardiología, una publicació que sota la seva direcció aconsegueix el factor d'impacte més alt, 3,342 punts, d’entre totes les revistes mèdiques que es publiquen en castellà en què els treballs s’imprimeixen simultàniament en la seva versió castellana i anglesa. 

Molt interessada en la docència, Magda Heras és professora associada de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, coordinadora de la Xarxa de Recerca Cardiovascular Heracles, codirectora del Màster de Cures Cardiològiques Agudes de l'Institut Internacional de Cardiologia a més de coordinadora d'àrea del projecte Wikisca. És convidada a nombrosos actes acadèmics i científics, motiu pel qual assisteix a diferents jornades, conferències i congressos de l’especialitat en què demostra sempre la seva competència professional i habilitat expositiva.

En el camp de la recerca, Magda Heras té una cinquantena de projectes de recerca finançats i ha liderat nombrosos estudis de laboratori i clínics multicèntrics sobre temes ben diversos com són els registres de cardiopatia isquèmica a Espanya, la malaltia isquèmica en la dona, les diferències en la presentació clínica entre ambdós sexes i la influència de l'estat hormonal en la dona, el rebuig vascular en el trasplantament arterial o la regeneració cardíaca amb cèl·lules mare. Compta amb 26 capítols de llibres de Cardiologia publicats i més de tres-cents articles científics apareguts a les revistes especialitzades de referència. En el camp de la divulgació científica, ha col·laborat en diverses ocasions en el programa Cardioactualidad de la cadena Càrdio-TV així com a la revista Corazón y Salud de la Fundación del Corazón.

La mort de la cardiòloga Magda Heras i Fortuny, quan té 61 anys, deguda a un càncer de pulmó, causa un gran impacte entre els seus companys de feina i d’especialitat perquè era una persona estimada pel seu caràcter i la seva notable capacitat de treball en la seva feina com a cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic on va demostrar el seu lideratge i la seva empatia en la direcció de persones, a moltes de les quals els dirigeix la tesi doctoral.

Casada amb el traumatòleg Marc Garcia-Elias, expert en cirurgia de la mà, era mare d’una filla.

El vint-i nou de juny de 1917 va néixer la metgessa i epidemiòloga Selma Kaderman Dritz. Va exercir un paper instrumental en el seguiment de la nova malaltia del VIH. Selma Kaderman Dritz (29 de juny de 1917 - 3 de setembre de 2008) va ser una metgessa i epidemiòloga nord-americana que va treballar a San Francisco, Califòrnia, on, a principis dels anys 80, va començar a detectar i registrar els primers casos coneguts de Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA). Des de la seva mort Dritz ha estat present en tot l'estudi de la història de la SIDA. Una ullada a la seva vida és possible a través de "Els papers Selma Dritz". La col·lecció inclou imatges, correspondència, recerca i altres materials. Aquests materials han permès que el seu treball continuï encara avui i ajudi, no només a la comunitat LGBTQ, sinó a tots els afectats pel VIH / SIDA.

28 de juny 1876 Neix Clara Maass (infermera)

Els inicis de les investigacions de com es propaguen o com es poden guarir les malalties són difícils i algunes vegades equips sanitaris han pagat la recerca amb la pròpia vida. A l’actualitat la recerca està regulada i hi ha coses que no es poden fer, com experimentar amb humans.

Avui parlem d’una infermera que va sacrificar la seva vida en pro de la ciència. El vint-i-vuit de juny de 1876 va néixer Clara Louise Maass. Va estudiar infermeria i va ser voluntària en els estudis que van descobrir com es contagia la febre groga i, de fet, va morir a conseqüència d'ells. Això els va posar fi. Tenia 25 anys quan va morir el 24 d'agost de 1901. Havia nascut en East Orange, Nova Jersey, el 28 de juny de 1876, filla d'immigrants europeus i la major de nou germans, i va morir a l'Havana després d'una vida, curta però intensa, dedicada a mantenir a la seva nombrosa família, a cuidar malalts i a participar en recerques sobre malalties tropicals transmeses per mosquits.

Va estudiar infermeria, es va graduar en 1895, i va ser una de les primeres infermeres de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital de Newark. Tres anys després, en 1898, va ser nomenada cap d'infermeres de l'hospital. Durant la guerra de 1898 entre Espanya i els Estats Units, es va presentar voluntària i va ser contractada per l'Exèrcit dels Estats Units perquè encara no existia el Cos d'Infermeres. Se la va destinar al Setè Cos d'Exèrcit i va passar, en pocs mesos, per Florida, Geòrgia i Santiago de Cuba. Llicenciada en 1899, va tornar a l'exèrcit, aquesta vegada com a voluntària, i, destinada en el Vuitè Cos d'Exèrcit, va viatjar a Filipines, en 1899 i 1900.

Va veure poques ferides de guerra,  i en canvi  va cuidar a molts soldats malalts de tifus, malària, dengue o febre groga, també coneguda com a vòmit negre. En la guerra amb Espanya va haver-hi més baixes per la febre groga que per la contesa. La proporció va ser de tres a un per a la febre groga: 1 939 morts per la malaltia i 369 per ferides de guerra. A Filipines, Clara Maass va contreure el dengue i va ser enviada de tornada a casa.

Poc després, a la fi de 1900, Clara Maass va tornar a Cuba a petició del Dr. William Gorgas, nomenat Oficial Sanitari de l'Havana. La infermera va treballar amb malalts de febre groga a l'Hospital Les Ànimes de l'Havana. La Comissió de l'Exèrcit sobre la febre groga, que va començar els seus treballs al maig de 1900, estava dirigida pel major Walter Reed i, després de la guerra i sota l'administració estatunidenca, va investigar sobre aquesta malaltia, endèmica a Cuba. Formaven part d'aquesta Comissió els doctors James Carroll, Aristides Agramonte i Jesse Lazear. Va nomenar la Comissió i als seus membres el Cirurgià General de les Forces Armades, General George Sternberg, prestigiós microbiòleg i autor d'un conegut text de microbiologia. Un dels seus objectius principals era esbrinar com es transmetia la malaltia. Durant els treballs de la Comissió es van utilitzar voluntaris per a, en primer lloc, provar que el mosquit transmetia la malaltia i, en segon lloc, si es provocava immunitat en els malalts curats. William Gorgas i el metge cubà Juan Guiteras van organitzar aquests experiments amb voluntaris. En alguns casos, la febre groga contreta pels voluntaris era severa i tres d'ells van morir, i un d'ells va ser la Clara Maass. La seva mort va arribar a la premsa als Estats Units i la seva història va impressionar a l'opinió pública i va ser el final dels experiments amb persones en els estudis sobre la febre groga. A més, abans ja s'havia contagiat de febre groga per la picada dels mosquits el Dr. James Carroll, membre de la Comissió, que es va recuperar. Però també va contreure la febre groga un altre metge de la Comissió, Jesse Lazear, que va morir a causa de la malaltia.

27 de juny 1909 Neix Harriet Baldwin Creighton (citogenètica) 2007

Els protagonistes d’avui són la botànica i genetista Harriet Baldwin Creighton i la colla de Falconers de Barcelona.

El vint-i-set de juny de 1909 neix la botànica, genetista i educadora Harriet Baldwin Creighton. Va treballar en el camp de la citogenètica del blat de moro juntament amb Barbara McClintock. Nascuda a Delavan, Illinois, es va graduar per la Wellesley College en 1929, i va completar el seu doctorat per la Universitat Cornell en 1933. Durant el seu temps a Cornell, va treballar en el camp de la citogenètica de blat de moro, amb Barbara McClintock, i ambdues van publicar un article molt influent en 1931, descrivint entrecreuament cromosòmic per primera vegada. Aquest paper, part de la seva recerca de doctorat va proporcionar l'evidència dominant que els cromosomes van portar i van intercanviar la informació genètica i per tant que els "gens" per als trets físics són portats en cromosomes. La seva assessora va ser Barbara McClintock que va guiar les seves recerques. Acabat el doctorat va ensenyar a la Universitat Cornell i al Connecticut College, i després va tornar a Wellesley on va ensenyar fins a la seva jubilació en 1974; va prendre temps de la seva carrera per a servir en la marina de guerra dels EUA durant la segona guerra mundial.

El vint-i-set de juny de 2009 a Vilafranca del Penedès, a l’Alt Penedès, els Falcons de Barcelona assoleixen per primera vegada l'escala de 8. Els Falcons de Barcelona és una colla de falcons, que van vestits de blanc i porten la faixa vermella, nascuda el 15 de febrer de 2003, sent la seva primera actuació a la Plaça Sant Jaume durant les festes de Santa Eulàlia de la ciutat. Té la seu social a la Casa dels Entremesos ubicat al carrer de les Beates número 2 del Districte de Ciutat Vella. Els falcons són una activitat tradicional a les comarques del Penedès. La idea de la creació d'una colla fora d'aquest territori va sorgir en una trobada de falcons a Sant Sadurní. Així doncs i seguint l'exemple d'expansió dels castells, el Pere Rovira membre i ex-cap de colla dels Castellers de Barcelona després de conversar amb membres dels Falcons de Piera i dels Castellers de Barcelona va ser l'impulsor principal i el primer president de la colla falconera.

26 de juny 1993 Neix Ariana Grande (cantant) 2011 Mor Maria Lúcia Mot (historiadora)

Avui coneixerem dues dones que en el seu àmbit han fet sentir la seva veu.

Comencem per l’Ariana Grande que va néixer tal dia com avui de 1993 a Boca Raton, Florida. És actriu, cantant i ballarina nord-americana. Mesura 153 centímetres, és menuda però té una força impressionant que omple els escenaris. Ja diuen que al pot petit hi ha la bona confitura. Va debutar com a actriu l'any 2008 amb el paper de Charlotte al musical «13» de Broadway. Això li va permetre obtenir el primer dels seus molts reconeixements en la seva carrera artística, quan la National Youth Theatre Association Awards la va premiar amb el guardó a la millor actriu de repartiment, pel seu notable paper en el musical. Es caracteritza per la seva cua de cavall, les seves botes per damunt dels genolls, els seus vestits curts i la seva veu aguda i potent alhora. 

A aquesta cantant li va pasar el que no desitgem a ningú. El 22 de maig del 2017 hi va haver una explosió durant un dels seus concerts al Manchester Arena de Manchester, Regne Unit. La policia va confirmar l'assassinat de 22 de persones i més de 50 ferits. Ella no va suspendre la gira del Dangerous Woman Tour, i es va oferir a pagar el funeral de les víctimes que van morir en l'atemptat. El diumenge 4 juny d'aquell any es va fer un concert per recollir fons pels familiars de les victimes. Aquest concert es va anomenar One Love Manchester, i hi van participar cantants i grups molt importants i famosos. 

Sempre ha estat sensible als més desafavorits i al maltracte animal. Al seus 10 anys, Grande va co-fundar el grup de joves «Kids Who Care», amb els qui cantava al sud de Florida per realitzar esdeveniments de recaptació de fons per caritat. Va recaptar més de 500.000 dòlars per a obres de caritat només en l’any 2007. A l'estiu del 2009, com a membre de l'organització caritativa Broadway a l'Àfrica del Sud, Grande va ensenyar als nens a Gugulethu, Sud-àfrica com a intèrpret de música i dansa. El seu germà Frankie va col·laborar amb ella en aquesta labor. D'altra banda, Grande també s'ha associat amb Kleenex en la seva campanya Sneeze Shield.

El 2015, durant els seus concerts a Nova York de The Honeymoon Tour, Grande va motivar als seus seguidors a adoptar cadells rescatats per donar-los una llar. Va dur a quinze cadells, per l'adopció ella va pagar en els albergs, als seus concerts oferts al març al Madison Square Garden. Va fer això perquè els seus seguidors poguessin adoptarlos.

En un àmbit molt diferent, l’acadèmic, trobem la segona protagonista d’avui. El vint-i-sis de juny del 2011 mor a São Paulo la historiadora brasilera Maria Lúcia Mott. Destaquen les seves recerques en història de la salut i a més és pionera dels estudis de gènere al Brasil. Va ser una gran una historiadora i feminista brasilera. A partir de 1980 va desenvolupar investigacions sobre la història de la salut; va començar els seus estudis de gènere pràcticament a l'inici del desenvolupament d'aquesta àrea d'investigació a Brasil.

25 de juny 1678 Doctorat per Elena Cornaro (filòsofa) Dones i estudis universitaris 1975 Neix Chenoa (cantant)

Avui les dones que van ser les primeres en fer estudis universitaris i tenir doctorats són les protagonistes. Van haver d’obrir un camí que era només pels homes. A l’inici eren rara avis, a l’actualitat les coses han canviat molt, hi ha la possibilitat.

Al segle XXI, tot és possible i la legislació permet l’entrada de nois i noies a tots els estudis universitaris però  encara trobem “estudis de nois” i “estudis de noies”... el canvi és lent... L’anàlisi de les sol·licituds en primera preferència dels nois i noies que van accedir a la universitat el curs 2019-2020 permet constatar que, més enllà de la progressiva feminització que registren titulacions com Medicina o Dret, o la relativa masculinització dels estudis d’ADE, els homes no volen ser infermers ni mestres de l’etapa infantil (0-6 anys), de la mateixa manera que les dones mostren molt poc interès pels graus d’Enginyeria Informàtica o Enginyeria Mecànica. L’estadística del Consell Interuniversitari de Catalunya indica que els pocs títols on aquest curs no s’ha preinscrit cap noia són les enginyeries. En canvi, dels 310 estudiants que aquest curs van demanar, en primera opció, una plaça al grau d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona (UB), només hi havia 15 homes. A la Universitat Autònoma (UAB) els sol·licitants van ser 175, dels quals 166 eren dones. En el curs 2023-2024 de les 5.294 persones que s'han matriculat per primer cop a un estudi de grau de la UPC, 1.620 són noies mentre 3.667 són nois.

 

El vint-i-cinc de juny del 1678 a la Universitat de Pàdua, l'aristòcrata veneciana Elena Cornaro Piscopia (1646-1684) és la primera dona que rep un doctorat de filosofia. Seguint les recomanacions de Carlo Rinaldini, el seu tutor de filosofia, Felice Rotondi va sol·licitar a la Universitat de Pàdua que li atorgués el títol de doctora en teologia. Quan Gregorio Barbarigo, el bisbe de Pàdua, va rebre la notícia que Elena estava intentant obtenir el doctorat en teologia, es va negar a atorgar-l'hi, al·legant que era una dona. No obstant això, li va permetre obtenir el títol de doctora en filosofia i, després d'un curs brillant, va obtenir el seu títol. El 25 de juny de 1678, Cornaro es va graduar en la Catedral de Pàdua, davant la presència de les autoritats de la universitat, els professors de totes les facultats, els estudiants i la majoria dels senadors venecians, juntament amb nombrosos convidats de les universitats de Bolonia, Perusa, Roma i Nàpols. Elena va parlar durant una hora en llatí clàssic, explicant passatges complexos seleccionats a l'atzar d'un llibre d'Aristòtil. El seu públic la va escoltar amb gran atenció, i quan va acabar, el professor Rinaldini va procedir a atorgar-li la insígnia de doctora i el llibre de filosofia, i li va col·locar la corona de llorer corresponent al cap, l'anell en el seu dit i la muceta d'ermini sobre les seves espatlles. Aquesta escena va ser plasmada després en la Finestra Cornaro, situada en l'ala oest de la Biblioteca Thompson Memorial del Vassar College.

 

Juliana Morell o Morella (1594-1653)va ser una barcelonina políglota, poetessa, humanista i monja dominica espanyola d'expressió francesa. El 1608 es va doctorar en lleis summa cum laude. Juliana Morell, juntament amb Teresa de Jesús i Ia reina Isabel II d'Espanya, són les tres úniques dones que apareixen citades en el paranimf de la Universitat de Barcelona. Ha estat homenatjada en la llista de carrers de ciutats com Terrassa i Barcelona.

 

A partir d’elles parlarem d’algunes pioneres de l’edat moderna perquè l’Elena Conaro i la Juliana Morell o Morella van ser unes flors de les que no fan estiu, uns casos aïllats...

 

Podem parlar de Stefania Wolicka (1851 – 1937) que va ser una historiadora polaca (quan Polònia pertanyia a l’Imperi Rus) i la primera dona que va rebre un Doctorat en Filosofia a la Universitat de Zúrich l’any 1875. Va perseguir l'obtenció del seu títol universitari en història malgrat els esforços del govern rus de l'època per a evitar que les dones cursessin estudis superiors. El 1873, va desafiar un decret que ordenava a les dones russes que estudiaven a l'estranger a abandonar els seus estudis. Wolicka va decidir continuar els seus estudis després que la seva sol·licitud d'exempció del decret fos denegada. Wolicka va ser la primera dona a obtenir un Doctorat en Filosofia a Europa en l'era moderna.

 

Les universitats de Suïssa van ser les primeres universitats europees de l'era moderna a admetre estudiants femenines. Dones acadèmiques de Polònia, Àustria, Bèlgica i altres parts d'Europa es van traslladar a Suïssa a finals del segle XIX per a inscriure's en la universitat, com la primera dona universitària belga i la primera dona graduada universitària de Bèlgica, la doctora Isala Van Diest (1842-1916) que va ser la primera metgessa belga.

 

També coneixerem a Sofia Kovalévskaya (1850-1891) que va ser una matemàtica i escriptora russa que va fer contribucions significatives en els camps de l'anàlisi, les equacions diferencials parcials i la mecànica. Per a poder seguir uns estudis científics a l'estranger, ja que Rússia no donava passaports a dones solteres, ni permetia que una dona visqués separada de la seva família, Kovalévskaya va pactar un matrimoni de conveniència als 18 anys amb el paleontòleg evolucionista, Vladímir Kovalevski (germà del biòleg Aleksandr Kovalevski) i junts van viatjar a Viena. Ella es va inscriure en la Universitat de Heidelberg en 1869 i va seguir allà els cursos d'Hermann Ludwig von Helmholtz i Leo Königsberger. Aquests professors li van aconsellar marxar a Berlín a rebre classes de Karl Weierstraß o Weierstrass, però de manera privada, les mateixes que aquest impartia en la universitat, ja que aquesta no permetia la formació de dones. Karl Weierstraß ho feia amb gust, perquè era una de les seves millors deixebles. Entre els seus treballs, figuren "Sobre la teoria de les equacions diferencials", que va aparèixer en la Revista de Crelle, i "Sobre la rotació d'un cos sòlid al voltant d'un punt fix". El conte homònim del llibre Massa felicitat, de la Premi Nobel de Literatura Alice Munro, està inspirat en la vida de Kovalévskaya.

 

I per posar el contrapunt musical tal dia com avui, el vint-i-cinc de juny de 1975 va néixer a Mar del Plata (Argentina) als vuit anys se'n va anar amb els seus pares i germà de l'Argentina cap a Mallorca, lloc on va viure fins a entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo. Sí , estem parlant de María Laura Corradini Falomir, més coneguda pel nom artístic de Chenoa. Profusament identificada com a mallorquina, ha cantat algunes cançons en català com l'himne de Mallorca, La Balanguera, No Estaràs Sol (del disc de la Marató 2008)... Chenoa ha venut més d'1.000.000 discos en la seva carrera i és una de les artistes més conegudes del país.

24 de juny Sant Joan i Santa Joana

Avui dia de Sant Joan. Celebrarem el sant de Joanes famoses en els seus àmbits:

Joana Raspall i Juanola (1913 – 2013) va ser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993 i el 2006 rebé la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva continuada activitat a favor de la llengua i la cultura catalanes.la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida, promocionat per l'Eixam d'amics de la Joana Raspall i secundat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Va rebre molts reconeixements: un carrer de Sant Feliu de Llobregat porta el seu nom, una avinguda a Lleida i una placeta a Gelida i Sant Cugat; la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor, porta el seu nom per votació popular.

Joan Baez va néixer a Staten Island, Nova Yorkal el 1941. És el nom artístic de Joan Chandos Baez, es una cantant estatunidenca de música folk, coneguda com "la reina de la cançó protesta". Caracteritzada per una veu potent, aguda, pròxima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, Joan Baez és la màxima figura de la cançó protesta sorgida en els anys 1960 amb motiu de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant això, abasta també la música tradicional, el country i el folk-rock. Baez ha actuat públicament durant més de 60 anys, publicant més de 30 àlbums. Dominant el castellà i l'anglès, també ha gravat cançons en català (Rossinyol que vas a França) i almenys cinc idiomes més.

Joana Biarnés i Florensa (1935 – 2018) va ser una fotògrafa terrasenca. Fou la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica. El desembre de 2016 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre tots[18] sobre la seva vida, el seu treball i la seva aportació a la història del periodisme gràfic a Espanya.[19][20] Amb guió i direcció d'Óscar Moreno i Jordi Rovira, i realització i postproducció de Xavier Baig, el documental es va co-finançar a través d'una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami. Va ser coproduït per la Televisió de Catalunya, i va comptar amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, l'Institut Català de les Dones, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Photographic Social Vision

Johanna Spyri (1827 - 1901) va ser una escriptora suïssa. Va néixer com a Johanna Louise Heusser, però, com era de costum, va perdre el seu cognom en casar-se amb Bernhard Spyri, secretari de la ciutat de Zuric. És famosa pel conte de Heidi, un de la cinquantena de contes infantils que va escriure, que destaca pels molts elements extrets de la vida real que hi va incorporar. És l'autora suïssa més llegida i més traduïda, tot i que no se sap gaire de la seva vida. Com el seu marit era un edil de la ciutat de Zuric, l'esposa, en aquesta època, tenia l'obligació de romandre discreta. A l'escola primària d'Hirzel,on va aprendre a llegir i escriure, el 1981 va ser estrenat el Museu Johanna Spyri. Amb el temps, Heidi va esdevenir més famosa que la seva creadora, ja que és un dels personatges més coneguts de la literatura suïssa en general i de la literatura infantil en particular. No només és un personatge de ficció, sinó l'encarnació al·legòrica de la natura idíl·lica dels Alps. A Yamanashi, al Japó, es va recrear un parc temàtic «poble de Heidi» inspirat en la versió anime del conte que aquí a Catalunya vam veure per TV1 els dissabtes a la tarda i va marcar moltes infàncies dels que ja tenim la seixantena. L'Arxiu Heidi va ser reconegut com a Memòria del Món de la UNESCO.

Jeanne Villepreux va néixer en un petit poble francès en 1794, en plena revolució francesa. Allí va aprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta, abans de marxar a París quan va fer 18 anys. Va treballar de costurera un temps fins que, gràcies a un vestit que va teixir per a una princesa, va conèixer a un comerciant irlandès amb el qual es va casar i va marxar a Sicília. Va ser en aquesta illa italiana on va despertar el seu interès per les ciències naturals. Va explorar Sicília a peu durant anys, va recol·lectar petxines, papallones, fòssils, minerals i va escriure una completa guia sobre la història natural i cultural de l'illa. El seu especial interès i curiositat per la vida marina li va portar a inventar una de les eines més bàsiques i fonamentals en les ciències de la mar: els aquaris. I no sols els va inventar, sinó que va trobar algunes de les seves majors utilitats: d'una banda, li van servir per a observar la fauna marina i estudiar el seu comportament; per un altre, els va utilitzar per a repoblar peixos en rius on aquests gairebé havien desaparegut. Així, criava exemplars joves en els seus aquaris i els alliberava en zones on ja no hi havia. Un dels seus majors descobriments va ser demostrar que era fals que el Nautilus, un mol·lusc molt semblant als polps però amb closca, robés les seves petxines a altres animals, com fan els crancs ermitans, sinó que construïa la seva pròpia. També va observar pops comuns i va demostrar que eren capaços d'utilitzar eines, alguna cosa que pocs animals –marins o terrestres– poden fer. Es va convertir en la primera dona membre de l'Acadèmia de Ciències de Catània i va ser corresponsal de la Societat Zoològica de Londres, on enviava tots els treballs que realitzava des de Sicília. No obstant això, una enorme part dels seus manuscrits, col·leccions i apunts es van perdre en la mar quan el vaixell que els transportava va naufragar.

Per molts anys a tots els Joans i Joanes! Descanseu de la Revetlla, i agafeu forces perquè aquest curs quasi està acabat.

23 de juny Dia Internacional de la Dona en l'Enginyeria 1889 Neix Verena Holmes (enginyera) Revetlla de Sant Joan

Avui es celebra el Dia Internacional de la Dona en l’Enginyeria. Aquesta data no és només un homenatge a les dones que han obert camí en una professió tradicionalment dominada per homes, sinó també un poderós recordatori de la creixent influència i la importància vital de les dones en el camp de l'enginyeria. Des de la seva concepció, aquest dia s'ha convertit en una plataforma global per a inspirar i motivar a les futures generacions de dones enginyeres, al mateix temps que subratlla el seu rol indispensable en l'avanç tecnològic i el desenvolupament econòmic mundial. En aquesta commemoració, ens submergim en la història, els assoliments i les inspiradores històries de dones que han deixat una petjada indeleble en el camp de l'enginyeria. El Dia Internacional de la Dona en l'Enginyeria no sols celebra aquests assoliments, sinó que també impulsa esforços continus per a fomentar una major inclusió i diversitat en el món de l'enginyeria. A causa de la importància que ha pres aquesta data, ha rebut el patrocini de la UNESCO l'any 2016, distingint anualment a 50 enginyeres a tot el món que s'hagin destacat de manera excel·lent en la seva professió. Així mateix, aquest dia va adquirir un caràcter internacional a partir de l'any 2017.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona en l'Enginyeria esmentem algunes dones enginyeres que s'han destacat per la seva professió i les seves aportacions a la Societat i al món:

Elisa Leonida Zamfirescu (Romania): va ser la primera dona enginyera en el món graduada amb honors, l'any 1912. Es va dedicar a la recerca de la geologia i a l'educació.

Emily Roeblin (Estats Units): va ser la líder tècnica en la construcció del Pont de Brooklyn culminat l'any 1883, assumint les labors del seu espòs en quedar paralític.

Helen Augusta Blanchard (Estats Units): coneguda com "Lady Edison" va ser l'autora de 28 patents de màquines de cosir, destacant-se la màquina de cosir en ziga-zaga, creada l'any 1873.

Hedy Lamarr (Estats Units): va inventar un sistema de comunicacions a control remot per a l'exèrcit dels Estats Units, que va servir com a base per a les connexions de xarxa Bluetooth i Wi-Fi que es fan servir en l'actualitat. De gran bellesa va ser una actriu reconeguda per Hollyood.

Stephanie Louise Kwolek (Estats Units): va crear una fibra d'alta resistència, superior a l'acer, coneguda com Kevlar. Actualment s'utilitza en l'elaboració d'armilles antibales, fuselatges d'avions pneumàtics radials i cables de fibra òptica.

Isabel Trabal i Tallada (Catalunya) fou la primera dona catalana llicenciada en Enginyeria Industrial, l’any 1949 i cofundadora de la Caixa d'Enginyers.A més, va formar part de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya com a bibliotecària i membre de la Junta.

A més el vint-i-tres de juny de 1889 neix l'enginyera mecànica Verena Holmes. Va promoure la participació de les dones en l'enginyeria i, actualment, el seu aniversari coincideix amb el Dia Internacional de la Dona en l'Enginyeria. Verena Holmes va ser una enginyera mecànica i inventora de diversos camps, la primera dona membre elegida a la Institució d'Enginyers Mecànica (1924) i a la Institució d'Enginyers de Locomotora (1931), i va ser una forta defensora de les dones en enginyeria. Va ser una de les primeres membres de la Societat d'Enginyeria de Dones, i la seva presidenta el 1931. Va ser la primera enginyera en exercici a servir com a presidenta de la societat.

Avui també tenim a Catalunya una celebració tradicional molt important: la Revetlla de Sant Joan que sol celebrar-se amb els amics que marca l'inici de l'estiu. Al vespre, en la nit més curta de l’any, es fan fogueres, sopars populars, balls on no pot faltar el cava i les coques de Sant Joan. En trobem de massapà, crema, nata i de llardons i les modernitats de torn. És també tradicional tirar petards i focs artificials, però des de que vam tenir gos a casa revisem aquest punt sabent com pateixen els pobres animals...  Aquest any la celebrem diumenge a la nit i dilluns, Sant Joan és festa laborable a tota Espanya.

Bona Revetlla a tothom! Gaudiu molt i vigileu amb els petards i a la carretera!

22 de juny 1958 Neix Sunsi Móra (professors de català)

 

Hi ha persones que no necessiten massa temps per deixar petjada. És terrible quan marxen tan joves amb tanta vida per davant però el seu record impulsa a les persones que les van conèixer a seguir el seu llegat. Són persones especials. Avui parlem d’una professora amb totes les lletres.

El 22 de juny de 1958 va néixer a Llavaneres la Sunsi Móra. Va ser professora de llengua i literatura que treballà en diversos centres educatius dels Països Catalans, entre el quals l'institut de Canet de Mar, on exercí la seva labor educativa durant quinze anys. Va morir l’any 2011 i al setembre de 2014 el Consell Escolar del centre va proposar el nom de la seva professora Sunsi Móra, morta prematurament, com a nom de l'Institut. Un cop aprovat per l'Ajuntament i el Departament d'Ensenyament, el centre adoptà aquest nom. 

Ha tingut diferents reconeixements en la seva població natal. L'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i l'associació "Sí Dona" van instituir al 2018 el Premi Sunsi Móra a la Visibilització Femenina, per donar a conèixer la tasca de dones que tot sovint queda oculta. A l'agost de 2020 va entrar en funcionament el parc Sunsi Móra de Sant Andreu de Llavaneres, on s'instal·là al novembre de 2021 un monument de record.

No és imprescindible internacionalitzar-se, ni ser reconegut arreu del món... cal que els humans siguem capaços de fer bé les coses en l’espai en el que ens movem. Quan això passa es creen sinèrgies que van molt més enllà de nosaltres mateixos. Per això continuem tenint confiança en la humanitat encara que alguns ho facin ben malament... Des de aquestes línies agraïm a la Sunsi i a tots els que han fet que el seu record perduri. Això fa el món molt més bonic i habitable.

21 de juny 2022 Premi Popular a l'Inventor Europeu per Elena Garcia Armada (enginyera)

Tots els invents responen a necessitats. De fet cobrir necessitats és el que fa girar el món. Algunes poden ser necessitats més generals o més particulars relacionades amb col·lectius més petits, de vegades molt i molt petits. Els humans volem viure millor, fer-ho més fàcil, més segur, més de pressa, més possible... Els grans diem que no ho podem tenir tot però si els nostres rebesavis aixequessin el cap i no reconeixerien el seu món en ell. Ens acostumem a tot i no donem valor a l’aigua que surt de l’aixeta, a la llum que s’encén sense tocar res, a la comunicació instantània, a la comoditat dels vehicles de tota mena... Només hi donem valor quan ho perdem o no ho tenim de manera momentània. Avui tenim un invent que ha canviat vides d’infants i les seves famílies i dels sanitaris que treballen amb ells i en tenen cura.

El vint-i-u de juny del 2022 la investigadora Elena García Armada rep el Premi Popular a l'Inventor Europeu pel seu exoesquelet que permet que nenes i nens amb paràlisi puguin caminar durant la rehabilitació.

Elena García Armada és una enginyera industrial espanyola que lidera el grup del CSIC que ha desenvolupat el primer exoesquelet biònic del món per a nens amb atròfia muscular espinal, malaltia degenerativa que afecta prop de 2.000 menors a Espanya. És coneguda a nivell mundial. Va créixer en un entorn científic. La seva mare és doctora en física i professora d'universitat i el seu pare era catedràtic d'electromagnetisme, creador de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions a Santander. Doctora en robòtica el 2009 per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i científica titular al Centre d'Automàtica i Robòtica (CAR) CSIC-UPM. Va començar la seva trajectòria professional especialitzant-se en el disseny de robots orientats a la indústria, fins que el 2009 va conèixer Daniela, una nena que arran d'un accident de trànsit va quedar en un estat greu de tetraplegia. A partir d'aquest moment el seu treball es va centrar a fabricar dispositius orientats a millorar les facultats físiques, contribuir a la rehabilitació i augmentar la mobilitat dels nens que sofreixen malalties neuromusculars degeneratives. En el camp de la creació d'exoesquelets pediàtrics, el projecte més destacat i premiat ha estat ATLES 2020, un exoesquelet de 9 quilograms de pes capaç de controlar la rigidesa mentre permet un moviment més àgil i articulat mitjançant els seus diferents sensors de força, pressió i temperatura. Està dotat d'articulacions intel·ligents que interpreten els moviments del pacient detectant quins són desitjats i quins indesitjats, alguna cosa fonamental ja que en molts casos existeixen moviments espasmòdics que, mal interpretats, comporten seriosos riscos de seguretat al pacient.

El que més destaca d’ella és el seu somriure net, d’aquell que sap que s’ha esforçat molt però el seu treball, mai acabat, repercuteix en la millora de vida de les persones.

20 de juny 1983 Primera emissió de Catalunya Ràdio Dones a Catalunya Ràdio

Avui la nostra protagonista és la Ràdio. La data ens porta a una emissora en català, no la primera. Abans ho havia fet Ràdio Barcelona, impulsada per l'Associació Nacional de Radiodifusió, durant el primer terç del segle XX. Avui parlarem de Catalunya Ràdio, l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya. I per ser més exactes en aquest curs dedicat a les dones, a les dones que han liderat o contribuït a fer aquest gran espai de comunicació.

El 20 de juny de 1983 va tenir lloc la primera emissió de Catalunya Ràdio. Les primeres paraules que es van escoltar (en veu d'un jove Miquel Calçada, mentre de fons sonava una sintonia de Lluís Llach) van ser: «Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio». Per això avui parlarem d’una colla de dones que no podem oblidar quan parlem d’aquesta emissora. Segur que ens en deixem moltes... però aquests noms propis han estat rellevants i són referents per qui en el segle XXI es vulgui emmirallar amb bones professionals del periodisme i de la ràdio.

Montserrat Minobis va ser una gran periodista catalana. Compromesa en la lluita antifranquista dels anys 70 i activista en defensa de la cultura catalana. Va militar en diverses formacions polítiques. A la dècada dels noranta va ser presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Del 2001 al 2004 va ser Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El 2004, Montserrat Minobis va assumir la direcció de Catalunya Ràdio. El juliol de 2005, un any després d'accedir al càrrec, Minobis cediria la direcció a Oleguer Sarsanedas.

Sílvia Cóppulo i Martínez, nascuda a Mataró, el 1958, és una gran comunicadora catalana i presentadora de ràdio i televisió. Va iniciar la seva carrera professional als 19 anys, mentre estudiava a la universitat. És llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i té un doctorat en Comunicació i Humanitats per la Universitat Ramon Llull. Va aprovar les oposicions que convocava la recent Ràdio Mataró. El 1983 es va incorporar a Ràdio Sabadell i només un any després va fitxar per Catalunya Ràdio, on entrevistava personatges polítics al programa Fil directe. El setembre del 2009 va tornar a Catalunya Ràdio per dirigir i presentar el programa El secret, emès de les 16 a les 19 hores de la tarda entre 2009 i 2011. Crea un clima distès en les seves entrevistes, molt personal.

Mònica Terribas i Sala neix a Barcelona el 16 de gener de 1968. És un nom propi i amb molta entitat dins del món de la comunicació. És una periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou directora de Televisió de Catalunya i l'any següent, consellera delegada i editora del diari Ara. Des del 2 de setembre de 2013 fins al 17 de juliol de 2020 va ser la conductora i directora d' El matí de Catalunya Ràdio. Des de febrer de 2022 és vicepresidenta d'Òmnium Cultural.

Laura Rosel, una sabadellenca que neix el 12 de desembre de 1980. Periodista i presentadora de ràdio i televisió catalana. El 28 de juliol de 2020 es va anunciar que Rosel assumiria a partir de la temporada 2020-2021 la direcció del programa El matí de Catalunya Ràdio, després de la marxa de Mònica Terribas. Va dirigir el programa tres temporades, fins al juliol de 2023, amb tendència d'audiència a l'alça. Directora de Comunicació de la Universitat de Barcelona des de març de 2024.

Sònia Gelmà és una periodista esportiva catalana. Des del 2000 fins al 2016 va treballar al departament d'esports de RAC1, per la qual va ser micròfon autònom al Barça juga a Rac1.[1] Al setembre del 2016 va abandonar l'emissora privada i va passar a Catalunya Ràdio on presenta el programa diari «Tot Costa», juntament amb Jordi Costa. El 2021 aquest programa va celebrar la mil·lèsima edició.

Xantal Llavina, barcelonina, és una periodista catalana i divulgadora TIC. Des del 2017 dirigeix i presenta el programa de divulgació d'emprenedors i transformació digital Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3. És un programa sobre emprenedoria, innovació i transformació digital, que ha obtingut diversos premis. Va rebre el Premi Excel·lència a la Comunicació i a la Divulgació de les TIC 2017. El 2018 Xantal Llavina va ser guardonada amb el Premi DonaTIC Divulgadora 2018 de la Generalitat. El Revolució 4.0 també va ser guardonat amb el Premi Comunicació i Divulgació TIC 2019, durant la 24a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. El jurat va posar en relleu la «tasca divulgativa» del programa, que «parla d'innovació, creativitat i competitivitat i dona veu a aquells que han aconseguit ser influents, així com a cares conegudes que han tingut èxit en diferents sectors professionals gràcies a la seva bona transformació digital»

La nostra ràdio té molt bona salut malgrat els grans canvis en la tecnologia i la manera de comunicar, informar i fer continguts. Aquestes dones avui són referents en el seu camp. I ens en deixem moltes, però algunes les citarem: Tatiana Sisquella, Empar Moliné, Elisenda Carod, Juliana Canet, Marta Carreras, Carme Lluberes...

La imatge d'avui és pel primer logo de Catalunya Ràdio. El seu logo, com la vida ha anat evolucionant i modernitzant-se, com no podia ser d'altre manera però avui tornem als inicis... a aquell 1983...

19 de juny 1959 Neix Anne Hidalgo (política, alcaldessa de Paris) 1960 Neix Juana Gallar (neurocientífica)

Les protagonistes d’avui han traspassat les fronteres per exercir les seves professions.

Comencem amb una andalusa molt especial. Ana María Hidalgo va néixer a San Fernando, a Cádiz el 19 de juny de 1959. Actualment se la coneix com Anne Hidalgo, és una política francesa d'origen espanyol, ha estat la primera dona a assolir l'alcaldia de París. Filla d'un electricista i una modista espanyols, va arribar amb la seva família a França, concretament a Lió, l'any 1961 i fins a 1973 no van obtenir la nacionalitat francesa. Hidalgo cursà estudis universitaris a la Universitat de París X Nanterre i es diplomà en Dret sindical i social. El 2001 va guanyar les eleccions a l'alcaldia del districte 15è, amb el 41,2% dels vots. El març de 2014 va guanyar les eleccions a l'alcaldia de París; s'imposà en la segona volta a la candidata de l'UMP, Nathalie Kosciusko-Morizet, per 53,34% a 44,06%. Cal fer notar que en aquestes eleccions guanyés qui guanyés l’alcaldia hagués estat en mans d’una dona, era el moment! El 8 d'agost de 2016 va ser escollida Presidenta de l'organització mundial de ciutats pel canvi climàtic, C40 Climate Leadership Group.

El 19 de juny de 1960 neix la neurocientífica Juana Gallar. Estudia com sentim dolor en els ulls i com els afecta la temperatura, la medicació i la cirurgia, per ajudar, entre altres, a les persones amb ull sec. La Professora Juana Gallar es va llicenciar en Medicina i es va doctorar en Fisología en 1991 en la Universitat d'Alacant. És Catedràtica de Fisiologia en la Universitat Miguel Hernández (UMH) des de l'any 2002 i responsable del grup de recerca de Neurobiologia Ocular en l'Institut de Neurociències d'Alacant, centre mixt de la UMH i el CSIC i reconegut com a centre d'excel·lència Severo Ochoa, on va ser subdirectora durant tres anys. Ha realitzat diverses estades en centres de reconegut prestigi internacional, dirigit més de dues desenes de projectes nacionals i internacionals i format a nombrosos investigadors.

Ha centrat tota la seva carrera investigadora en l'estudi de les bases neurofisiològiques del dolor ocular, estudiant els receptors sensorials oculars, els seus mecanismes de transducción sensorial i el seu paper en la gènesi de les sensacions que sorgeixen de l'ull i que són rellevants en moltes situacions patològiques com l'ull sec, el dolor associat amb l'ús de lents de contacte, la diabetis, l'herpes, la inflamació ocular i el dolor neuropàtic postquirúrgic. Fruit del seu treball, la professora Gallar ha rebut nombrosos premis i distincions. En l'actualitat, la Professora Gallar lidera la xarxa europeaNEUROTECHEU (The European University of Brain and Technology), en el que participen, al costat de la UMH, altres set universitats i centres de recerca de reconegut prestigi, entre ells la d'Oxford (el Regne Unit) i l'Institut Karolinska (Suècia). NEUROTECHEU intenta donar respostes als problemes neuronals derivats de la degeneració, inclosa l'associada a l'envelliment.

La imatge d'avui és per Anne Hidalgo, l'alcaldesa de París.

18 de juny 1906 Neix Ignàsia Salvans (metgessa) 1983 Sally Ride va a l'espai (astronauta i física)

Les protagonistes d’avui són dues científiques molt polivalents.

 

Comencem per una metgessa catalana dels inicis. Ignàsia Salvans i Casas va néixer a Manresa el 18 de juny de 1906 i va estudiar batxillerat a Lleida. El 1921 va començar els seus estudis de medicina, l’any 1925 es va casar amb el Dr. Diego Ferrer Fernández de la Riva i es va llicenciar el 1928 amb la qualificació d’excel·lent. Teresa Bracons Ganet i ella van ser les dues úniques dones aquell any. Durant l’estudi de la carrera va ser alumna interna de la càtedra de Microbiologia amb el professor Jaume Ferran i Clua del que admirava la seva obra.

Tot seguit, degut al seu bon expedient i personalitat, va començar a treballar com a metgessa ajudant del Dr. Joaquim Soler Dopff.  Cap als anys trenta va ser ajudanta a les classes d’Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona i va col·laborar a la Càtedra d’Histologia, on el seu marit era professor adjunt.  Amb ell va publicar un extens estudi titulat Acerca del origen de la microglía (1934) i posteriorment el llibre Esquemas de Histología (1940). Va col·laborar amb ell al llarg de la seva vida, sempre que la feina assistencial li ho permetia. El seu interès per la ginecologia la van portar a ser ajudanta de les classes pràctiques d’obstetrícia i ginecologia el curs de 1949-1950, continuant com a col·laboradora de la càtedra amb el professor Víctor Conill Serra.

La seva especialitat va ser la ginecologia. Com a metgessa va treballar a la Seguretat Social començant a Manresa, la seva ciutat natal, i va ser ginecòloga de la Mutua Regional de Accidentes del Trabajo fins al 1949.  L’1 de febrer de 1956 va guanyar per oposició la plaça de cap clínic de l’Equip de Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebró. Va ser una de les poques metgesses de la seva època que va exercir la cirurgia fins als darrers moments de la seva vida. Era una persona amb nombroses inquietuds que li van portar a cursar els estudis de farmàcia que va completar el 1964 i que havia començat molts anys abans.

A més de la vida de família va cultivar el dibuix i la pintura. La seva afició per la pintura es va cristal·litzar en l’estudi durant cinc anys a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble del pintor Armand Miravalls. Va cultivar el retrat amb obres entre les que destaquen el retrat de figures públiques com el professor Agustí Pedro Pons i d’altres. L’any 1965 va concórrer a un concurs internacional de metges artistes a Torí (Itàlia) on va obtenir la medalla de bronze amb una pintura. També va participar en exposicions amb altres metges artistes, principalment al Col·legi de Metges de Barcelona. El 23 d’abril de 1970, i en plenitud de les seves facultats, víctima d’una leucèmia mieloblàstica aguda, va traspassar.

L'any 2013, l'Ajuntament de Barcelona ret homenatge a la metgessa Ignàsia Salvans donant el seu nom a uns jardins del barri de Les Corts, ubicats a la Gran Via de Carles III entre els carrers de Josep Irla i d'Antoni Alberdi.

 

Va arribar a anar a l’espai, la segona dona inquieta d’avui. El 18 de juny de 1983 la física Sally Ride es converteix en la primera estatunidenca a anar a l'espai. Al costat de la seva parella, Tam O'Shaughnessy, va treballar per a potenciar les vocacions científiques entre les nenes. Sally Ride va ser una física estatunidenca i astronauta. Fou la primera dona nord-americana a viatjar a l'espai i és encara la persona més jove que ho ha fet, amb 32 anys. Ride va ser la tercera dona a viatjar a l'espai, després de les cosmonautes de l'URSS Valentina Tereixkova (1963) i Svetlana Savítskaia (1982). Després de viatjar dues vegades en l'orbitador Challenger, es va retirar de la NASA el 1987. Va treballar durant dos anys a la Universitat de Stanford, després a la Universitat de Califòrnia a San Diego. Va participar en els comitès que van investigar els desastres dels transbordadors espacials Challenger (Comissió Rogers) i Columbia, va ser l'única persona a participar en tots dos programes. Ride va morir de càncer de pàncrees el 23 de juliol del 2012.

La imatge del dia és per l'Ignàsia Salvans una dona de la seva època amb molta, molta empenta.

16 de juny 1963 Valentina Tereixkova surt a l'espai (cosmonauta) 1936 Neix Mercedes Vilanova (historiadora i submarinista)

 

Avui una excosmonauta russa i una historiadora catalana, que va ser també pionera en escafandrisme.

Tal dia com avui de 1963, la Valentina Tereixkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta. Enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6, el 16 de juny de 1963. Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida. Valentina Tereixkova ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010, a Palafrugell, de dones que mereixen un carrer. El 2011, va ser elegida membre de la Duma Estatal de Rússia del partit Rússia Unida a la llista regional de Yaroslavl. Tereshkova, juntament amb Elena Mizulina, Irina Yarovaya i Andrey Skoch, és membre d'un grup interfaccional de diputats per a la protecció dels valors cristians; en aquesta capacitat, va donar suport a la introducció d'esmenes a la Constitució russa, segons les quals, "l'ortodòxia és la base de la identitat nacional i cultural de Rússia". Vicepresidenta del Comitè d'Estructura Federal i Autogovern Local de la Duma Estatal des del 21 de desembre de 2011.

El setze de juny del 1936 neix a Barcelona la Mercedes Vilanova Ribas, historiadora contemporània catalana. A la Universitat de Barcelona, on fou alumna de Jaume Vicens i Vives, que li va dirigir la tesi de llicenciatura "¿Existió un eje Roma-Berlín?" (1959). Simultàniament amplià estudis al Barat College (EUA) i després feu la tesi doctoral, España en Maragall (1965), que dirigí Joan Reglà. Va col·laborar en les revistes El Ciervo i Ajoblanco. Després de visitar Israel, París i Cambridge, el 1968 fou nomenada professora ajudant del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona. El 1993 fou nomenada catedràtica d'història contemporània de la Facultat de Geografia i Història, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació, el 2006. També ha estat fellow del Wilson Center de Washington, mestra visitant de la Universitat Harvard, professora a la Universitat de Boston i investigadora a l'Institut d'Histoire du Temps Présent, del Centre Nacional de la Recerca Científica de París. Ha participat en diversos fòrums internacionals, com el Fòrum Mundial de les Dones de Beijing, el 1995. Va ser presidenta de l'Associació Internacional d'Història Oral entre el 1996 i el 2000. El 1989 va fundar i dirigir la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales i va col·laborar amb el Projecte Internacional de Documentació dels Treballs Forçats. Ha dedicat els seus estudis a la vida de les persones analfabetes, a l'anàlisi electoral i a la creació de fonts orals, alguns dels quals han estat publicats a revistes com American Historical Review, Fundamentos de Antropología, Oral History Review i Vingtième Siècle. Revue d'Histoire. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En l'àmbit esportiu, esdevingué la primera dona titular d'una llicència de capbussadora de primera classe a Espanya i la cinquena mundial. La fotografia d'avui és per una de les seves immersions.

15 de juny 1880 Neix Miracle Andreu (metgessa) 1947 Neix Isabel Esteve (biòloga i microbiòloga)

Les nostres protagonistes d’avui són dues científiques que combinaran l’estudi teòric, la pràctica i la recerca.

Comencem per la Miracle Andreu i Boigues que nasqué a Valencia el 15 de juny de 1880. Va ser una de les primeres metgesses catalanes. Va estudiar Medicina a Saragossa i a Barcelona, on va acabar la carrera l'any 1903. Tot i que se li negà aparèixer amb el seu retrat a l'Orla de la Facultat de Medicina, al costat dels seus companys homes; Miracle Andreu fou admesa per formar-se al costat del professor Miquel A. Fargas, a la clínica del qual –Policlínica Dr. Fargas– s’inicià com a metge ajudant. Llegí la seva tesi doctoral, Sintomatología y diagnóstico de los quistes ováricos, a la Universitat Central de Madrid el 1904 i esdevingué així la quarta doctora en Medicina de tot l'Estat. L'any 1910 participà en el Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi que se celebrà a Barcelona, al costat de la seva companya de promoció Trinitat Sais i de la mestra i pedagoga Celestina Vigneaux. Obrí també consulta particular per a atendre «malalties de les dones i dels nens», exercint doncs com a ginecòloga i pediatra, primer en diverses ubicacions de la ciutat de Barcelona i a partir de 1944, a la ciutat de Mataró.

La nostra segona protagonista cavalca entre el segle XX i el XXI. La Dra. Isabel Esteve Martínez, va ser catedràtica de Microbiologia des de 1992 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser professora de la Unitat de Microbiologia del Departament de Genètica i Microbiologia des de l’any 1977 fins al 2017, i posteriorment professora honorària fins a l’agost de 2019. Va ocupar diversos càrrecs, com coordinadora de la Unitat de Microbiologia al Campus UAB i directora del Departament. Va néixer a Barcelona el 15 de juny de 1947. Llicenciada en Ciències Biològiques l’any 1970 per la Universitat de Barcelona, va dedicar els seus primers anys professionals a l’ensenyament de secundària fins que l’any 1973 el Dr. Ricard Guerrero, amb qui ja havien coincidit a la Universitat de Barcelona durant els seus estudis universitaris, li proposa dedicar la seva vida professional a la Universitat. Així doncs, inicia la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va desenvolupar la major part de la seva vida universitària. Al llarg de la seva carrera va fer estades a centres dels Estats Units, França i Suïssa com el Centre d’Études Nucléaires de Grenoble, l’Institut Scripps a Califòrnia o la Universitat de Boston, entre d’altres. Va col·laborar amb molts investigadors de prestigi internacional, com la Dra. Lynn Margulis, de qui va ser padrina en el seu nomenament com a doctora honoris causa de la UAB (2007). Va participar en més de 20 projectes d’investigació estatals i internacionals, molts d’ells com a investigadora principal, i va ser autora de més de 100 publicacions científiques que abasten des d’estudis d’ecofisiologia microbiana fins a l’aplicació dels microbis en la bioremediació de metalls.

A banda de la seva activitat en els projectes de recerca i donat el seu caràcter amable i decidit, establí una relació d’amistat amb la majoria dels investigadors que va donar lloc a un intercanvi científic ben profitós. Des de ben jove va ser una enamorada dels microorganismes i la seva ecologia i també de la microscòpia electrònica. Seves són les primeres microfotografies de bacteris i de bacteriòfags que es van fer a la UAB. També són destacables, com a models d’abast mundial, els seus estudis microscòpics sobre la dinàmica de poblacions de microorganismes fotosintètics a llacs càrstics, com el de Banyoles, i dels tapets microbians del delta de l’Ebre. És important destacar la seva contribució a la ciència, especialment en l’àmbit de l’ecologia microbiana i, en particular, de la microscòpia electrònica aplicada a la microbiologia. 

La Dra. Isabel Esteve Martínez forma part d’aquella generació de pioners que van posar tot el que tenien i més perquè la UAB s’enlairés i es convertís en una de les primeres universitats de l’estat espanyol. La Dra. Isabel Esteve va morir el 30 d’octubre de 2020, a Barcelona.

Com que no la van posar a l'Orla de Medicina nsaltres posem avui la seva fotografia. Ella és la Dra. Miracle Andreu.

14 de juny 1775 Es funda l'Exèrcit d'Estats Units Dona i exèrcit espanyol

El 14 de juny de 1775 es va fundar l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. I ens agafem a aquesta dada per parlar de les dones i l’exercit, centrats en l’exèrcit espanyol. La presència de dones a l'exèrcit espanyol no arriba ni al 13% del total, per tant estem parlant d’un sector molt masculinitzat però per contra els darrers anys hem tingut tres dones Ministres de Defensa.

La primera va ser Carme Chacón Piqueras, del PSOE.  El 14 d'abril de 2008, embarassada de set mesos, es va convertir en la primera ministra de Defensa d'Espanya i la primera ministra espanyola que accedia a un ministeri encinta, la qual cosa va ser àmpliament difós en la resta d'Europa per la seva excepcionalitat. Entre les seves primeres decisions va estar la seva visita a les tropes espanyoles del destacament espanyol a Herat (l'Afganistan). El 19 de maig, Carme Chacón va donar a llum al seu primer fill, en Miquel, a l'Hospital Sant Joan de Déu de Esplugues de Llobregat, a Barcelona. Durant el seu període de baixa, el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va suplir a la ministra i es va encarregar dels assumptes ordinaris del Ministeri de Defensa fins a la seva reincorporació.

La segona va ser María Dolores de Cospedal García del PP. El 3 de novembre de 2016 va ser nomenada ministra de Defensa per Mariano Rajoy. Va romandre en el càrrec fins al 7 de juny de 2018, després que la moció de censura registrada pel PSOE en contra del fins llavors president del Govern, Mariano Rajoy, tirés endavant. 

La tercera, i que arriba fins a l’actualitat, és María Margarita Robles Fernández. És independent, tot i que el govern està presidit per Pedro Sánchez del PSOE. Va començar en el càrrec el 7 de juny de 2018. És una magistrada i política española. Entre novembre de 2019 i gener de 2020 també va ser ministra d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació en funcions. Va ser la primera dona que va presidir una sala contenciosa administrativa, la primera a presidir una audiència —la de Barcelona— i la tercera dona a arribar al Tribunal Suprem. Ha estat secretària d'Estat d'Interior durant els governs de Felipe González. Des de 2004 a maig de 2016 va ser magistrada a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Robles ha manifestat en diverses ocasions la seva voluntat d'impulsar la presència de la dona a les Forces Armades, que actualment es troba estancada en un 12,7%.

Us presento cinc dones que han destacat dins del cos militar:

Patricia Ortega.- Ella va néixer a Madrid l'any 1963. Poc temps després d'acabar la carrera Va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa el 1988, la primera promoció oberta a les dones a les Forces Armades. Ha estat la primera dona a ser tinenta Coronel el 2009. Ortega, de 56 anys, va ser a més la primera dona en assolir el lloc de coronel de l'Exèrcit de Terra d'Espanya i va realitzar el curs d'ascens, que es va dur a terme juntament amb 42 coronels més, tal com va anunciar el Butlletí Oficial de la Defensa l'octubre de 2018. La coronel Ortega pertany al Cos d'Enginyers Politècnics de l'Exèrcit de Terra. 

Inmaculada Sierra.- Ella és tinent coronel del Cos Militar de Sanitat. El treball principal d'un tinent coronel és curar, atendre persones malaltes o que ho necessiten, però a més d'això és el d'informar les forces Armades perquè aquests funcionin tan bé com sigui possible.

Rosa María García-Malea.- Després d'anys d'estudi, ella va aconseguir ser la primera dona pilot de la Patrulla Àguila, i en pilotar un avió de combat. A part d'això ella ha obtingut altres mèrits.

Silvia Núñez Chisvert.- Sílvia va néixer l'any 1982. Ella va començar la seva carrera en l'Acadèmia militar de Saragossa, el treball per a arribar fins allí no va ser gens fàcil, però al final ha aconseguit arribar a ser Capitana de l'Exèrcit de Terra.

Parlem encara d’un tant per cent molt petit de dones però comencen a haver-hi noms propis que poden ser referents per les noves generacions.

Aquesta imatge de la Carme Chacón embarassadíssima passant revista com Ministra de Defensa va donar la volta al món.

13 de juny 1946 Neix Cristina Hoyos (bailaora) 2014 Mor M.Josefa Wonenburger (matemàtica)

 

Avui les protagonistes són dues dones excepcionals però molt diferents: una molt corporal i una altra molt més cognitiva.

 

El 13 de juny de 1946 neix Cristina Hoyos a Sevilla. És una gran balladora (bailaora) flamenca, coreògrafa i actriu espanyola. Va començar a ballar amb 2 anys en l'espectacle infantil Galas Juveniles. Entre els seus mestres destaquen Adelita Domingo i Enrique El Cojo. En 1969 Antonio Gades la incorpora en la seva companyia com a parella de ball, amb qui roman durant 2 dècades durant les quals, a més de recórrer gairebé tothom, participa en la trilogia cinematogràfica Bodas de Sangre, Carmen i El amor brujo que dirigeix Carlos Saura. En 1983 es presenta Carmen a París a París amb Cristina Hoyos com a protagonista, paper pel qual va ser qualificada com la millor Carmen ballada fins al moment. En 1988 crea la seva pròpia companyia de ball amb la qual va debutar en juny de 1989 al Teatre Rex, de París. Ha rebut infinitat de Premis i Reconeixements des d’arreu del món de Paris a Pekin fins a la mateixa Sevilla.

 

El 13 de juny de 2014 va morir la matemàtica María Josefa Wonenburger Planells, investigadora en la teoria de grups i en la teoria d'àlgebres de Lie. Va ser la primera dona espanyola que va  aconseguir una beca Fulbright. María Josefa Wonenburger va ser una matemàtica gallega, investigadora als Estats Units i al Canadà. A més de ser admesa com a sòcia d'honor de la Reial Societat Matemàtica Espanyola (2007), i rebre el doctorat honoris causa de la Universitat de la Corunya (2010), el 2007 va ser un any de reconeixements: la Unitat Dona i Ciència de la Xunta de Galicia va crear el "Premi María Wonenburger" per reconèixer aquelles dones gallegues amb trajectòries notables en l'àmbit de la ciència i la tecnologia. El 2011 s'instal·là un monòlit en el seu honor al Passeig de les Ciències del parc de Santa Margarita, la Corunya. El 2011 el Consello da Cultura Galega va organitzar unes jornades en el seu honor. L'any 2012 l'Ajuntament de la seva vila natal (Oleiros) va donar el nom de María Wonenburger a un parc de 10.000 metres quadrats.

12 de juny 1910 Dones als Jocs Olímpics 1942 Anne Frank reb el seu diari 1972 Teresa M. Roca salta (atleta) 1937 Emma Lilian Todd (inventora) 1978 Neix Tatiana Sisquella (periodista)

Hi ha moments de la història que vistos des del segle XXI, i llegits des de la Catalunya actual ens semblen surrealistes. Tal dia com avui de 1910, el COI va autoritzar que les dones poguessin participar en els Jocs Olímpics. Però només en tennis, gimnàstica i natació. No fos cas... I quan mires les fotografies i veus els vestits amb els que aquelles pioneres fan esport se’ns escapa un somriure... quina història...

 

I avui continuem amb un regal que no va passar desapercebut. És d’aquells que tothom hauria de rebre en algun moment perquè l’escriptura ens ajuda a identificar i expressar emocions, a posar en ordre els pensaments, a explicar històries de manera ordenada, a fer volar la imaginació. Tot això, més la cruesa d’uns fets que no s’haurien de repetir mai, els trobem en el diari que va rebre una nena pel seu tretzè aniversari tal dia com avui de 1942. Sí, avui era l’aniversari d’Anne Frank i les seves vivències han quedat per la història en el diari que el seu pare va trobar i publicar després de la seva mort.  

 

I acabem amb tres dones dignes de menció cadascuna en el seu camp:

 

El 1948 va néixer Teresa Maria Roca a Mataró, una atleta mítica. Va ser la primera espanyola de salt d’alçada en superar el llistó a 1,70m.. Va ser el 12 de Juny de 1972 i en set anys va fer pujar 27 cm el rècord català. Va morir molt jove, als 44 anys. Un poliesportiu a Mataró duu el seu nom. La informació d’aquestes atletes ens arriba gràcies a la generositat de @Pucurull que sovint fa piulades a twiter perquè no perdem la memòria.

 

Tal dia com avui de 1937 va néixer Emma Lilian Todd, inventora. Va aprendre mecànica de manera autodidacta i va dissenyar el seu primer aeroplà en 1906. Va promoure l'interès popular per l'aviació a principis del segle XX.

 

La darrera protagonista d’avui és Tatiana Sisquella. Va néixer tal dia com avui de 1978 i molts recordem el seu somriure, tot i que no la coneixíem personalment, només com a professional. Una periodista catalana i presentadora de televisió i ràdio. Molt vital i entusiasta ens va deixar el 6 de febrer de 2014. Recordo perfectament l’escrit que vaig fer com a comiat d’una gran professional i un dona massa jove que deixava un gran llegat. Era molt culer i cada vegada que guanya el Barça, la recordo. Era la dona del també periodista Joan Maria Pou.