Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Ràdio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Ràdio. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de juny del 2024

20 de juny 1983 Primera emissió de Catalunya Ràdio Dones a Catalunya Ràdio


Avui la nostra protagonista és la Ràdio. La data ens porta a una emissora en català, no la primera. Abans ho havia fet Ràdio Barcelona, impulsada per l'Associació Nacional de Radiodifusió, durant el primer terç del segle XX. Avui parlarem de Catalunya Ràdio, l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya. I per ser més exactes en aquest curs dedicat a les dones, a les dones que han liderat o contribuït a fer aquest gran espai de comunicació.


El 20 de juny de 1983 va tenir lloc la primera emissió de Catalunya Ràdio. Les primeres paraules que es van escoltar (en veu d'un jove Miquel Calçada, mentre de fons sonava una sintonia de Lluís Llach) van ser: «Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio». Per això avui parlarem d’una colla de dones que no podem oblidar quan parlem d’aquesta emissora. Segur que ens en deixem moltes... però aquests noms propis han estat rellevants i són referents per qui en el segle XXI es vulgui emmirallar amb bones professionals del periodisme i de la ràdio.

Montserrat Minobis va ser una gran periodista catalana. Compromesa en la lluita antifranquista dels anys 70 i activista en defensa de la cultura catalana. Va militar en diverses formacions polítiques. A la dècada dels noranta va ser presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Del 2001 al 2004 va ser Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El 2004, Montserrat Minobis va assumir la direcció de Catalunya Ràdio. El juliol de 2005, un any després d'accedir al càrrec, Minobis cediria la direcció a Oleguer Sarsanedas.

Sílvia Cóppulo i Martínez, nascuda a Mataró, el 1958, és una gran comunicadora catalana i presentadora de ràdio i televisió. Va iniciar la seva carrera professional als 19 anys, mentre estudiava a la universitat. És llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i té un doctorat en Comunicació i Humanitats per la Universitat Ramon Llull. Va aprovar les oposicions que convocava la recent Ràdio Mataró. El 1983 es va incorporar a Ràdio Sabadell i només un any després va fitxar per Catalunya Ràdio, on entrevistava personatges polítics al programa Fil directe. El setembre del 2009 va tornar a Catalunya Ràdio per dirigir i presentar el programa El secret, emès de les 16 a les 19 hores de la tarda entre 2009 i 2011. Crea un clima distès en les seves entrevistes, molt personal.

Mònica Terribas i Sala neix a Barcelona el 16 de gener de 1968. És un nom propi i amb molta entitat dins del món de la comunicació. És una periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou directora de Televisió de Catalunya i l'any següent, consellera delegada i editora del diari Ara. Des del 2 de setembre de 2013 fins al 17 de juliol de 2020 va ser la conductora i directora d' El matí de Catalunya Ràdio. Des de febrer de 2022 és vicepresidenta d'Òmnium Cultural.

Laura Rosel, una sabadellenca que neix el 12 de desembre de 1980. Periodista i presentadora de ràdio i televisió catalana. El 28 de juliol de 2020 es va anunciar que Rosel assumiria a partir de la temporada 2020-2021 la direcció del programa El matí de Catalunya Ràdio, després de la marxa de Mònica Terribas. Va dirigir el programa tres temporades, fins al juliol de 2023, amb tendència d'audiència a l'alça. Directora de Comunicació de la Universitat de Barcelona des de març de 2024.

Sònia Gelmà és una periodista esportiva catalana. Des del 2000 fins al 2016 va treballar al departament d'esports de RAC1, per la qual va ser micròfon autònom al Barça juga a Rac1.[1] Al setembre del 2016 va abandonar l'emissora privada i va passar a Catalunya Ràdio on presenta el programa diari «Tot Costa», juntament amb Jordi Costa. El 2021 aquest programa va celebrar la mil·lèsima edició.

Xantal Llavina, barcelonina, és una periodista catalana i divulgadora TIC. Des del 2017 dirigeix i presenta el programa de divulgació d'emprenedors i transformació digital Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3. És un programa sobre emprenedoria, innovació i transformació digital, que ha obtingut diversos premis. Va rebre el Premi Excel·lència a la Comunicació i a la Divulgació de les TIC 2017. El 2018 Xantal Llavina va ser guardonada amb el Premi DonaTIC Divulgadora 2018 de la Generalitat. El Revolució 4.0 també va ser guardonat amb el Premi Comunicació i Divulgació TIC 2019, durant la 24a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. El jurat va posar en relleu la «tasca divulgativa» del programa, que «parla d'innovació, creativitat i competitivitat i dona veu a aquells que han aconseguit ser influents, així com a cares conegudes que han tingut èxit en diferents sectors professionals gràcies a la seva bona transformació digital»

La nostra ràdio té molt bona salut malgrat els grans canvis en la tecnologia i la manera de comunicar, informar i fer continguts. Aquestes dones avui són referents en el seu camp. I ens en deixem moltes, però algunes les citarem: Tatiana Sisquella, Empar Moliné, Elisenda Carod, Juliana Canet, Marta Carreras, Carme Lluberes...

La imatge d'avui és pel primer logo de Catalunya Ràdio. El seu logo, com la vida ha anat evolucionant i modernitzant-se, com no podia ser d'altre manera però avui tornem als inicis... a aquell 1983...



dimarts, 24 de març del 2020

24 de març 1905 mor Jules Verne 1949 neix Joaquim M. Puyal 1973 "The Dark side of the moon" de Pink Floyd


Avui tres temes que m’apassionen: Juli Verne, Joaquim M. Puyal i Pink Floyd... és pot demanar més?

Tal dia com avui al 1905 va morir Jules Verne conegut com el pare de la ciència ficció. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. El que per ell era ciència ficció ja a finals del segle XX s’anaven convertint en realitat. L’únic dels seus llibres que continua sent ficció és el Viatge al centre de la Terra.  Diuen que és el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie. Però de ben segur que és una persona ben interessant amb una combinació prodigiosa de curiositat científica i esperit literari.

Joaquim M. Puyal és la veu de les retransmissions de futbol en català de Catalunya Radio des de fa molts i molts anys. Va néixer tal dia com avui del 1949. Ell és filòleg però es va iniciar en les retransmissions esportives Ràdio Barcelona l’any 1968 però en aquell moment es feien en castellà. En aquesta llengua va radiar més de 500 partits. Durant molts anys demostrà el seu estil seriós, rigorós i educat, fins i tot en les retransmissió futbolístiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratuït, que ha creat escola entre molts narradors esportius. El 5 de setembre de 1976 fou el primer a retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. El programa "Futbol en català" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir ràpidament en un programa de gran audiència. L'any 1985 va deixar Ràdio Barcelona per fitxar per Catalunya Ràdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant trenta anys, no ha deixat de narrar en català cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona. El 4 de juliol de 2018 anuncià que ja no seguiria retransmetent els partits del Barça, després de 50 anys dedicant-s'hi i més de 3.000 partits retransmesos.

Avui a més és l’aniversari d’aquell penal que va parar Urruti i que d’una manera espontània va celebrar el mestre Puyal amb el famós "Urruti t'estimo!". Aquesta parada donava pas a la primera lliga que guanyava el Barça després d’onze anys sense títols.

També un dia com avui de l’any 1973 es va llançar al Regne Unit el disc "The Dark side of the moon" de Pink Floyd. Una setmana abans ja s'havia publicat als EUA, era el novè àlbum d'estudi per Pink Floyd, que amb un Alan Parsons impecable en l'enginyeria de so es convertiria en un punt de referència per a la música contemporània. Un àlbum considerat com "clàssic" gràcies a la perfecta fusió de l'electrònica, les noves músiques, el blues, el rock ... El seu títol original era "Eclipsi (A piece For Assorted Lunatics), ja que s'havien assabentat, i els va molestar moltíssim , que un grup anomenat "Medicine Head" haguessin gravat un disc anomenat "Dark side of the moon", però després del fracàs d'aquests van seguir amb la seva idea. En set setmanes es va enregistrar aquest disc que compta amb llegendes i mites musicals "Money", "Time" o "Us and Them". Del temps, dels diners, dels conflictes armats, de les malalties, del naixement, de la mort ... temes tractats d'una manera tan sublim que per això la revista Rolling Stone situa "The dark side of the moon" en el lloc 43 en "Els 500 millors àlbums de tots els temps". Per mi  també va ser especial va ser el meu disc preferit, dels primers que vaig comprar amb els meus diners... aquest disc forma part de la meva història...però avui ha saltat barreres generacionals i apassiona també a joves de Molins de Rei... oi?



dimecres, 13 de febrer del 2019

13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio


La Conferència General de la UNESCO, en la seva 36a reunió, proclamà el Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer. El Consell Executiu de la UNESCO va recomanar a la Conferència General que es proclamés el Dia Mundial de la Ràdio, en base a un estudi de viabilitat realitzat per la UNESCO en resposta a una proposta d'Espanya.

Cal considerar a la ràdio com un mitjà de comunicació de baix cost, especialment apropiat per arribar a les comunitats allunyades i a les persones vulnerables com els analfabets, els discapacitats, les dones, els joves i els pobres, que a més ofereix una plataforma per intervenir en el debat públic, independentment de quin sigui el nivell d'educació dels oients. La ràdio exerceix, així mateix, un paper important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en les operacions de socors. D'altra banda, els serveis radiofònics de la ràdio estan experimentant canvis en el context actual dels mitjans de comunicació, i adopten noves formes tecnològiques, com la banda ampla, els telèfons mòbils i les tauletes. No obstant això, avui dia, prop de mil milions de persones no tenen encara accés a la ràdio.

Al juny de 2011 la UNESCO va iniciar un ampli procés de consulta dirigit a tots els interessats, és a dir, les associacions de mitjans de radiodifusió; les emissores públiques, estatals, privades, comunitàries i internacionals; els organismes, fons i programes de les Nacions Unides; les organitzacions no governamentals relacionades amb el tema; les universitats, les fundacions i els organismes bilaterals per al desenvolupament, així com les delegacions permanents i les Comissions Nacionals de la UNESCO. En el 91% de les respostes es donava suport al projecte. L'impulsor del projecte, l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio, va rebre més de 46 cartes de suport de diferents parts interessades, com ara: la Unió de Radiodifusió dels Estats Àrabs (ASBU), la Unió de Radiodifusió per a Àsia i el Pacífic (ABU ) la Unió de Radiodifusió del Carib (CBU), la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'Associació Internacional de Radiodifusió (AIR), la North American Broadcasters Association (NABA), l'Organització de Telecomunicacions Iberoamericanes (OTI), la BBC, la Universitat Internacional de Ràdio i Televisió (URTI), Ràdio Vaticà, etc.

La directora general de la UNESCO va proposar la data del 13 de febrer, dia en què es va crear Ràdio Nacions Unides el 1946, per commemorar el Dia de la Ràdio. Els objectius de la jornada són conscienciar al públic i als mitjans de comunicació sobre la importància de la ràdio; encoratjar els encarregats de prendre decisions a crear i oferir accés a la informació a través de la ràdio; així com millorar les xarxes i la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió.

Aquesta setmana amb motiu del Judici  amb més pes de la democràcia algunes ràdios han avançat la celebració: Catalunya Ràdio ho va celebrar diumenge i RAC1 dilluns perquè la importància del judici i les notícies que en sortiran no afectin a la celebració festiva d’aquest dia internacional. Ja fa anys que RAC1 ho celebren posant la ràdio del revés i canviant els seus presentadors. Catalunya Ràdio, en canvi treu els seus programes a l’exterior.


Visca la Ràdio!




dimarts, 14 de febrer del 2017

13 de febrer Dia Mundial de la Ràdio


La Conferència General de la UNESCO, en la seva 36a reunió, proclamà el Dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer. El Consell Executiu de la UNESCO va recomanar a la Conferència General que es proclamés el Dia Mundial de la Ràdio, en base a un estudi de viabilitat realitzat per la UNESCO en resposta a una proposta d'Espanya.

Cal considerar a la ràdio com un mitjà de comunicació de baix cost, especialment apropiat per arribar a les comunitats allunyades i a les persones vulnerables com els analfabets, els discapacitats, les dones, els joves i els pobres, que a més ofereix una plataforma per intervenir en el debat públic, independentment de quin sigui el nivell d'educació dels oients. La ràdio exerceix, així mateix, un paper important i específic en la comunicació en situacions d'emergència i en les operacions de socors. D'altra banda, els serveis radiofònics de la ràdio estan experimentant canvis en el context actual dels mitjans de comunicació, i adopten noves formes tecnològiques, com la banda ampla, els telèfons mòbils i les tauletes. No obstant això, avui dia, prop de mil milions de persones no tenen encara accés a la ràdio.

Al juny de 2011 la UNESCO va iniciar un ampli procés de consulta dirigit a tots els interessats, és a dir, les associacions de mitjans de radiodifusió; les emissores públiques, estatals, privades, comunitàries i internacionals; els organismes, fons i programes de les Nacions Unides; les organitzacions no governamentals relacionades amb el tema; les universitats, les fundacions i els organismes bilaterals per al desenvolupament, així com les delegacions permanents i les Comissions Nacionals de la UNESCO. En el 91% de les respostes es donava suport al projecte. L'impulsor del projecte, l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio, va rebre més de 46 cartes de suport de diferents parts interessades, com ara: la Unió de Radiodifusió dels Estats Àrabs (ASBU), la Unió de Radiodifusió per a Àsia i el Pacífic (ABU ) la Unió de Radiodifusió del Carib (CBU), la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'Associació Internacional de Radiodifusió (AIR), la North American Broadcasters Association (NABA), l'Organització de Telecomunicacions Iberoamericanes (OTI), la BBC, la Universitat Internacional de Ràdio i Televisió (URTI), Ràdio Vaticà, etc.

La directora general de la UNESCO va proposar la data del 13 de febrer, dia en què es va crear Ràdio Nacions Unides el 1946, per commemorar el Dia de la Ràdio. Els objectius de la jornada són conscienciar al públic i als mitjans de comunicació sobre la importància de la ràdio; encoratjar els encarregats de prendre decisions a crear i oferir accés a la informació a través de la ràdio; així com millorar les xarxes i la cooperació internacional entre els organismes de radiodifusió.

L’any passat RAC1 ja ho van celebrar posant la ràdio del revés i canviant els seus presentadors. Enguany s’hi afegeix també Catalunya Ràdio que per celebrar-ho treu els seus programes a l’exterior i els emetrà des de diferents poblacions catalanes.


Visca la Ràdio!